Comiat de l'any de la crisi.

Tots els drets reservats.

Adéu 2009 i Benvingut 2010.

No és fins demà aquest comiat però és que demà estaré ocupada.

El meu desitj per tothom és que ja s'acabi la "crisi" i que tothom puguem gaudir de feina, salut i benestar.

Feu bons propòsits, que més o menys com sempre, alguns els complireu i d'altres no. Jo sóc d'aquests, bona voluntat avui, demà ja en parlarem.

Aquests dies de Festa... música, avui flors i mandra.

Galeria de Vanda.

Tots els drets reservats.

galeria de Furs and Feathers. Tots els drets reservats.

Diners, diners, diners, pel 2010, pau i felicitat.

BON NADAL I SANT ESTEVE

BONES FESTES.......... música per vosaltres

Menús per aquestes Festes

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Aquest Any m'he deslliurat una mica d'haver de pensar que faré cada dia de Festa doncs ens tornem entre casa meva i a casa dels meus fills.

Per tant, tan sols he de pensar en el dinar de Sant Esteve i en el de Reis que seran els dies en que serem tots a casa meva.

Això dels menús de les Festes de Nadal és una mica complicat. Ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que no calia buscar massa sofistificacions donat que els meus convidats preferien sempre el més tradicional, per tant millor per mi (menys feina) i fins i tot pot resultar molt més econòmic.

Enguany doncs faré per Sant Esteve: un pica-pica complert (cloïses, llagostins, salmó, paté de foi, etc...) i "pollastre a la cavalieri" en realitat és tracta de "pollastre al cava" segons recepta de Na Montserrat Seguí. Aquest nom de cavalieri li varem donar per dissimular davant me mare donat que si hagués sabut que el pollastre era cuinat amb cava hagués dit que no li agradava gens i que volia una altra cosa; passava el mateix amb el rostit clàssic, sempre li havia de dir que no hi posava conyac sinó no en volia. En qüestió de l'alcohol la mama era molt intransigent.

I pel dia de Reis està previst que faci "els meus canelons" acompanyats d'una bona amanida i de segon el clàssic rostit de pollastre amb prunes i pinyons. Si ja se que és molt de pollastre però és anar sobre segur perquè agrada a tothom. Igual m'ho rumio i canvio per vedella o per orades a la sal, ja veuré.

Naturalment, no hi pot faltar una bona fruita (que depuri) ni els torrons ni les neules, vi mitjanament bo i un bon cava. Cafè, copa i alegria (havà no perquè el fum està totalment prohibit).

Ja ho veieu, menús res de l'altre món, clàssics i tradicionals. Al cap i a la fi aquestes festes no es tracta tant del menjar sinó del gaudir de la companyia familiar.

Ple Hivern....fred, neu. Loteria i Festes

Galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

22 de desembre, dia de la loteria i de la "salut" perquè tothom que hi juga poc o molt te l'esperança de que li toqui la loteria, i si no és així tots ens diem: "salut tinguem" jejeje.......

Són quarts d'una del migdia i no se encara on ha anat a parar la "grossa", suposo que a mi no perquè si no ja ho sabria, mala sort, "salut hi hagi" i en davant.

Setmana de fred intens i neu per gaire be a tot arreu, tal com ha de ser l'hivern, però que no duri massa perquè fa molta mandra sortir de casa amb aquest fred.

Ja tenim el Nadal al damunt, dijous farem cagar el tió, anirem a sopar amb els nostres amics com cada any i l'endemà dia de Nadal anirem a casa del fill, la jove ens farà l'escudella de la seva àvia i tots junts ens entaularem tota la tarda. Per sant Esteve vindran tots a casa meva, ja he pensat el menú, no seran els típics canelons de Sant Esteve perquè per Reis és quan toca fer-los a casa meva en honor del marit que fa anys aquest dia.

O sigui que malgrat la p... crisi, les Festes de Nadal les celebrarem com és tradició procurant no estirar més el braç que la mànega, això si d'una manera familiar a casa com sempre.

BON NADAL a tothom. El 2010 ja el felicitaré i desitjaré el dia que toqui.

Cap de setmana a la Vall Fosca..............

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Malgrat que us explicaré el meu cap de setmana a Capdella (la Vall Fosca-Pallars-Jussà) no us hi poso cap fotografia d'allà perquè com que jo no sóc aficionada a fer-ne no en tinc cap. Si les amigues em fan arribar algunes de les que varem fer ja us la penjaré perquè el paisatge val la pena.

Doncs si aquesta setmana i cap de setmana passats han estat d'allò més divertits tot i que he anat a exercir de "dona de músic" però com que hi havia també les "altres dones" amigues totes, ens varem divertir.

Varem començar el dilluns 7 de desembre anant a Sagaró a una festa de l'associació d'amics de la música dels anys 60. Un bon sopar i ball. Festa divertida i animada pel jovent dels 60 (o sigui que tots o gaire be tots ja erem avis).

El cap de setmana el varem començar el divendres anant de festa un altre cop, aquesta vegada a Barcelona on varem assistir al sopar anual de l'Associació de Veterans del Barça que a més celebrava el 50è aniversari. Més divertida encara, amb futbolistes i ex-futbolistes del Barça, amb el President del Parlament Sr. Benach i d'altres famosos (però que jo no vaig saber conèixer) Lliurament d'obsequis pels socis i Ball també anys 60. Els senyors veterans varen tenir el detall en obsequiar-nos a les senyores dels músics amb uns braçalets molt bonics que ens varen ser lliurats per ex-futbolistes (dels més joves) molt "guapos".

I d'allà varem sortir (a les 3 de la matinada) cap a La Vall Fosca on hi varem arribar a les 6 del matí on ja ens estaven esperant. A la Torra de Capdella, cada any per la Marató de TV3 fan una festa (sopar, ball, rifes) per aplegar diners que s'envien a la Fundació de la Marató. Com sigui que els nostres músics havien d'anar a muntar (els aparells de so, etc..) les dones varem agafar un cotxe i varem fer una petita excursió fins l'embassament i la central elèctrica en direcció a l'estany Gento on no hi varem anar perquè hi havia 1 hora i mitja de camí a peu. Allà a l'embassament (feia un vent que tallava) hi varem fer fotos nostres amb fons d'aigua i dels salts d'aigua que queien de la muntanya. Tot molt bonic i bucòlic. Muntanyes altes i rocalloses, arbres en tons marrons, verds i vermells, alguns racons amb neu glaçada, vaques pasturant i algun isard enfilant-se per aquelles roques.

Un parell d'horetes de descans (algú va fer una migdiada llarga) i cap a la festa. Sopar de pa amb tomàquet i carn a la brasa, vi, cava, ratafia, cafè.......... i ballaruca. Rifes de paneres de Nadal i lots.

Em va agradar molt la gent d'allà, totalment desinhibits, amb ganes de ballar i passar-ho be fent broma, ballant, convidant, rient i sense cap mena de por al ridícul. Una gent encantadora.

L'organitzador és l'amo de l'Hotel Montseny, que us recomano, una persona agradable, entusiasta de la música i dels músics, te anècdotes per un "tubo" i a més veient la cara de satisfacció que posava quan ballava amb la seva filla de 13 anys em va arribar al cor.

El diumenge al matí (a les 10) ja ens esperava un esmorzar de forquilla que per no fer un desaire tots més o menys varem menjar de tot, fins i tot jo em vaig atrevir a menjar carn d'isard que estava "deliciosa". A les 12 varem agafar els cotxes i de retorn a casa i aquí es va acabar aquest cap de setmana que vaig gaudir com feia temps que no gaudia. Per sort a l'arribada del fred ja estàvem a casa i no varem haver de patir per la carretera nevada.

Coses

Galeria de fotos de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Em passen els dies que no me'n adono. El darrer dia que vaig escriure va ser el 4 de desembre i tan sols vaig aprofitar per felicitar-vos el Nadal a tots els que em llegiu.

Vaig dir que potser l'endemà escriuria sobre l'Editorial conjunta dels diaris, LA DIGNITAT DE CATALUNYA, però ara que ja ha passat una setmana crec que això ja està desfasat i més si tinc en compte que vaig afeigir-me a un grup del facebook amb el mateix títol, que una vegada llegits tots els comentaris del fòrum, i tots els grups que s'hi havien afegit vaig quedar molt decebuda.

La majoria de comentaris vaig constatar que eren manipuladors, que veien "papus" per tot arreu i que s'hi afegien grupúsculs amb clares intencions desestabilitzadores, disfressats de opinions particulars.

Vaig deixar escrit algun comentari al respecte i vaig abandonar el grup. La dignitat d'un poble és quelcom molt més profund que totes les demagògies que feien servir.

Diumenge 13, és farà a diferents pobles i ciutats de Catalunya uns referèndums votant SI o NO per la independència de Catalunya. Res a dir en contra, però caldrà que en els resultats es tingui en compte la participació perquè és evident que qui anirà a votar seran els del SI. Quants votants te ER? seran aquests doncs els qui aniran a votar SI però crec que no seran prou representatius dels ciutadans catalans en general. Ei, és la meva opinió sense ànims de polemitzar de cap de les maneres.

M'avanço una mica i felicito el Nadal

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Com sigui que avui he rebut una felicitació de Nadal, costum que ja s'ha perdut pràcticament, aquest post és precisament per això:

Desitjar-vos unes BONES FESTES DE NADAL i un MOLT PRÒSPER ANY 2010.

Tant de bo sigui així per tothom i a mitg 2010 puguem dir que ja hem remuntat la p..... crisi.

Demà serà un altre dia i potser parlaré de la DIGNITAT de CATALUNYA. Ja ho veuré.

La intransigència

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

No soporto la intransigència. No es pot dir "o caixa o faixa". Crec que les persones intransigents ho són en vers els demés i en canvi són molt tolerants en els seus propis actes. És allò de veure la palla a l'ull alié i no veure la viga al nostre (o al revés, no recordo ben be com va).

Tinc una amiga que li passa això fa un temps, és molt bona noia però........ Ara fa uns dies que la veiem molt enfadada amb una seva amiga de tota la vida fins el punt que ni es parlen, de moment.

La raó de l'enfado la desconec i no m'importa però crec que és més culpa de la seva intransigència quan no li donen la raó que no pas que hagi rebut una greu ofensa per part de la seva amiga.

Vull creure que ja els hi passarà i que finalment tot ho arreglaran perquè una amistat tant duradora no es pot perdre, però aquesta amiga meva hauria de rumiar una mica la seva intransigència i mirar de ser més tolerant. Si no retornen a la seva amistat em farà creure que és excesivament intolerant i m'enduré una decepció en vers ella com a persona.

A mi moltes vegades m'han dit que sóc massa tolerant, fins i tot jo també ho crec, "massa tonta", perquè malgrat el que puguin dir els que em coneixen em costa molt enfadar-me de veritat amb algú. Tinc fama de "rondineta" però en realitat no ho soc pas massa i hi ha qui no rondina gaire be mai però no tolera res i es mostra intransigent per qualsevol cosa....... que si el cambrer no és simpàtic, que si no m'han atés com crec que em mereixo, que no m'escolten quan explico alguna cosa, que no em deixen parlar........ Aquí no hi tornaré més.......... T'has oblidat d'allò que et vaig dir que fecis?..........

Tolerància zero? NO mai de la vida. Em varen ensenyar que "parlant la gent s'enten" que abans de jutjar sempre t'has de posar al lloc de l'altre, que no val la pena enfadar-se per coses que en realitat no tenen cap importància. Com em deien quan jo era petita: si t'enfades tindràs dues feines, enfadar-te i desenfadar-te. Per tant, res de intransigències, ningú estem lliures de defectes i ho hem de saber entendre així.

confits de colors

Ahir vaig fer de nou una "incursió" a flikr, per tenir fotos noves per posar al blog. Resulta que vaig descobrir que no cal guardar-les en un arxiu perquè es poden penjar al blog de manera automàtica des de la web.

Sempre s'aprenen coses noves, segur que tots vosaltres això ja ho sabieu però mireu, jo no, i m'anava omplint de fotos al meu PC.

No és mai tard per aprendre coses noves.

Happy Easter! Cargado originalmente por ♥babybee

Bonics aquest confits de coloraines veritat?

Dia Mundial de la lluita contra la SIDA

Recordem-ho perquè sembla que hi ha hagut un cert relaxament al respecte. No ho oblidem, hi ha encara milers i milers de morts per la SIDA cada any arreu del món.