Una petició......música dels 60.... record!!!!!!!!

Més música

Diana Ros.

De diumenge a diumenge

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.

De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.

Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.

Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)

Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.

He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.

Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.

I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

Ella....... música pel diumenge.

Sense novetats

Tots els drets reservats.

Fa dies que tinc el blog oblidat, des de Sant Jordi, que us vaig felicitar amb una rosa vermella.

No tinc gaire cosa per explicar, d'aquí el títol d'avui. A part de que ja ens falta poc per canviar de casa i de que amb tot el dolor del món ja no tenim els gossos......... res més de nou.

Passo molt de llegir articles sencers del diari, me'n assabento del que passa al món d'una manera superficial llegint tan sols els titulars.

En definitiva, com que no està a les meves mans canviar les coses en general i que afecten a tot el món, crec que el més positiu per mi serà tornar-me una mica més egoista i pensar més en el meu propi benestar i el dels meus i deixar els problemes dels demés a les mans de qui si que ho pot arreglar.

Be, ja us deixo, me'n vaig a fer el dinar que avui malgrat ser dijous no serà arròs. Hem decidit fer "migas de pastor" fa poc que les vaig aprendre a fer i em surten boníssimes.