A ple estiu

No tornaré a dir que estaré per aquí més sovint, tot i que ho voldria fer, cada cop em costa més posar-me a escriure i si m'ho prenc com a obligació, pitjor.

En el darrer post vaig explicar que per culpa de la situació política a Catalunya en la que ens han immers una colla de il·luminats, havia gairebé perdut dues amistats de tota la vida, i és veritat, però no m'ho vull creure i penso que malgrat de no ser capaç de fer el primer pas (de moment) potser tornarem a ser el que érem algun dia.

Dit això, vaig a fer-vos 5 cèntims de la situació actual. Hem passat ja una campanya electoral molt llarga i unes eleccions generals i europees. D'altra banda, ja s'ha acabat el judici de tots els polítics presos per culpa de l'anomenat "procés", està vist per sentència però els polítics continuen presos. A les eleccions generals va guanyar l'esquerra i estem pendents dels pactes per a la investidura del president que hauria de ser durant aquest mes de juliol.

Estem passant una onada de calor amb temperatures de fins a 40/44 graus que ens fa molt difícil sortir al carrer a segons quina hora, nits calorosses que propicien l'insomni i l'estat de mal humor en el que ens llevem.

Escrit de manera molt per sobre, aquesta és la situació actual. Ara ho deixo ja i espero poder ser més extensa i analítica la pròxima vegada.

HOLA.... ja he tornat

fotos antigues: els meus pares Emili i Elvira

una foto molt antiga, un bon record

Si, ja he tornat, no abans d'acabar gener però aquí estic. Si us he de dir la veritat, no se pas que escriure i explicar-vos; ara en aquests moments estem visquen (fins la saturació) el judici del "procés". La política a casa nostra ja s'ha convertit en un despropòsit, els auto-anomenats presos polítics tot i que tenen el dret de pensar i desitjar el que vulguin, per més que ho neguin i sempre al meu parer, es van passar la llei i les normes del Parlament pel forro, això no vol dir però que jo me'n alegri de que hagin estat a la presó i provisionalment un any sencer a l'espera del judici, no, no és just perquè hi ha molts delinqüents que els deixen en llibertat amb càrrecs. De tota manera, ho entenc una mica perquè en Puidemont i d'altres consellers els van fer un flac favor fugint a l'extranger, davant d'això el jutge tenia l'excusa ,del risc de fuga, per deixar-los a la presó.

Dit això, ja s'ha arribat a un punt en el que, siguis o no independentista, no se sap cap on tirar; els polítics catalans  no donen la talla, escoltar-los gairebé sempre fan sentir vergonya aliena, els polítics del govern central.... "otro que tal", els uns estirant  i tibant la corda per un cantó i els altres cap un altre cantó i així estem. Hi havia un govern central de dretes que ni es volien asseure per dialogar, negociar, cedir i pactar i van fer servir el seu poder per castigar els rebels i els polítics d'aquí que tampoc en tenien cap ganes d'arribar a cap acord, van començar a omplir-se la boca, de democràcia, llibertat d'expressió , i embolicar-se amb la senyera per fer creure que ells són els qui tenen la raó,

La veritat de tota aquesta situació és que la societat catalana està dividida i que tot això ha comportat força  trencaments entre famílies i amistats. 

Jo he deixat de tenir uns amics (de tota la vida) per discrepàncies. Em dol molt i potser la culpa ens la hem de repartir però sembla que cap no estem disposats  a fer el primer pas per retrobar-nos. És molt trist que en aquestes alçades d'edat i amb l'experiencia que ja tenim no siguem capaços de fer l'esforç.

Més llarg del que em pensava, ja tornaré d'aqui uns quants dies, a veure si s'arregla la situació o empitjora, tinc els meus dubtes de que es pugui arreglar doncs davant les pròximes eleccions i amb la dreta...dreta... que apunta (PP, Cs. Vox) tenim mala peça al tàler.

HAN PASSAT JUST 5 ANYS

He començat de nou quan fa just 5 anys del meu darrer post i en el que deia que tornaria a escriure i que ho faria més sovint.

Estic en la mateixa situació de fa 5 anys, o sigui: insomni, i poca cosa podria canviar del que vaig escriure llavors.

M'agraderia poder escriure diàriament d'una cosa o d'una altra però no se si en seré capaç perquè estic força rovellada en quant a l'escriptura, això del facebook et fa acostumar a dir poca cosa i la veritat és que tampoc hi escric res, tan sols els desitjos de bon dia a tothom i gaire poc més. Alguna vegada faig algun comentari en resposta d'algun que m'ha cridat l'atenció i para de comptar.

Hauré d'anar provant de fer-ho de nou, al menys com a mínim una vegada a la setmana perquè reconec que em va força bé com a teràpia.

He posat aquesta foto d'una mimosa, espero que us agradi, de les flors els clavells, les roses, les margarites i la mimosa son les meves preferides.

Bé doncs, fins una altra vegada, abans d'acabar gener hi tornaré.