REFLEXIONS I ALTRES COSES ............

AVUI DISSABTE, una recepta de cuina casolana

2012-01-21T10:50:00.002+01:00

Tots els drets reservats.

Avui torno a engegar un nou recull de receptes de cuina casolana. Segurament en repetiré alguna, és igual, així no caldrà que l'aneu a cercar en l'arxiu del blog.

MANDONGUILLES AMB SÈPIA.-

Ingredients:

(4 persones) 500/700 gr. carn picada de vedella ( o be, 400gr. vedella, 300 gr. de porc)

1 sèpia grossa (aprox. 700 gr.)

1/4 de quilo de pèsols congelats.

1 o 2 ous

1 ceba, 4 / 5 tomàquets madurs, 2 grans d'all, 1 ramet de julivert

oli d'oliva, sal, pebre negre, 1/2 got de vi blanc (per cuinar, però bo) farina blanca.

1 got de llet, molla de pa.

1 got (o més) d'aigua.

Elaboració:

En un bol gran, hi poseu la carn, la molla de pa remullada amb llet (i escorreguda), l'ou, l'all trinxat petit i el julivert trinxat petit, i sal-pebreu. Amb l'ajuda d'una forquilla (o amb les mans netes) ho barregeu tot fins aconseguir una massa homogènia, procurant que tot quedi ben repartit.

Aneu fent boles i les enfarineu, deixant-les ja preparades per fregir. En una paella amb abundant oli calent les aneu enrossint per tots els cantons i retirant-les a un plat amb paper absorbent.

Ara en una cassola amb una mica de l'oli (culat) d'enrossir les mandonguilles hi tireu la ceba picada petita i quan aquesta ja comença a estar "pochada" hi afegiu la sèpia tallada a quadrats, li doneu unes voltes dins la cassola fins agafar color, hi trinxeu un altre all, remenant i tot seguit hi afegiu el vi blanc, deixant-lo reduir. A continuació hi tireu els tomàquets ratllats (pelats i sense llavors, optatiu, jo no ho faig) i deixeu que s'acabi de fer el sofregit. Fet ja aquest, hi tireu els pèsols i el got d'aigua, tapant la cassola i abaixant el foc. Deixar fent xup-xup uns 15 minuts (aprox.) i hi aneu incorporant les mandonguilles (afegint-hi aigua si cal, no cobertes del tot però quasi.) rectifiqueu de sal i de nou un xup-xup d'uns 10 /15 minuts. Vegileu que no és perdi massa suc.

Ja està, es serveixen en una plàtera ben napades amb la salsa i cada un se serveix les que vol al seu plat.

Un plat de sempre de la nostra cuina. Qualsevol és menja una hamburguesa, havent-hi mandonguilles.

FRASE: El dia precedent, ensenya el dia que segueix.

- Píndaro -

UNA CANÇÓ PEL CAP DE SETMANA

2012-01-20T21:03:00.003+01:00

Luciano Pavarotti..........magnífic..........

FRASE: La ignorància és la mare de tots els crims. - Honoré de Balzac -

UNA DONA MORTA I JA VAN............ sense haver acabat el primer mes de l'any.

2012-01-19T21:43:00.003+01:00

galeria de Ryyta. Tots els drets reservats

Galeria de Juliana Gold. Tots els drets reservats.

No hem acabat el mes de gener del 2012 i ja portem......... quantes.... 4/6? dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Això està molt malament, no m'agrada l'etiqueta "violència de gènere" però s'ha de fer servir, crec, per tal de que ens adonem que hi ha un tipus de criminal i assassí molt específic, que no te res a veure amb qualsevol crim fet per interès, per diners, ajustament de comptes.............

Avui n'hi ha hagut un altre d'assassinat d'una dona per la seva ex-parella, al mig del carrer i a ganivetades....... Es veu que estaven en tràmits de divorci i l'articulista ha escrit que potser no es podria comptar aquest crim com a violència masclista. Llavors, llegint els comentaris dels lectors n'hi havia un que donava a entendre que era comprensible no considerar-ho "masclista" donat que de la manera que es tramiten avui dia els divorcis (això deia aquest lector) els "pobres marits" quedaven esquilats. Be, semblava que el disculpés o que considerés un atenuant el fet de que s'estigués divorciant al mateix temps que això implicava que la dona en volia treure profit de l'ex i per tant aquest havia estat provocat. Això li donava excusa i motiu per matar? Apa va......... fins on hem arribat?

I jo em pregunto, el fet de que un marit o ex-marit, mati a la seva dona, no és masclista? Doncs si que ho és perquè malgrat que no hi hagi hagut uns antecedents previs de maltractament, quin dret te el marit de treure-li la vida a l'esposa? oi que una esposa no és una propietat?

Si una persona t'ha fet molt de mal, sigui home o dona, familiar o no,....... no vas i la mates oi? trencaràs la relació, no li tornaràs a dirigir la paraula i faràs com si mai hagués existit ni l'haguessis conegut, guardaràs dins teu una rancúnia i un cert punt d'odi que procuraràs anar oblidant amb el temps i continuaràs la teva vida. Perquè? doncs perquè som persones amb uns valors ferms i sabem perfectament que la vida de qualsevol és sagrada, que ningú te dret a disposar de la vida d'un altre.

En fi, que això de la violència de gènere i els assassinats masclistes, va cada vegada pitjor. Què manca a la Llei, a la Justícia i a la societat per trobar-hi una solució? Educació? Valors? Saber????? I jo que se !!!! no ho entenc ni ho entendré mai.

FRASE: Aprendre sense pensar és inútil, pensar sense aprendre, és perillós. - Confuci -

UNA CANÇÓ.......... La música en el meu entorn

2012-01-18T21:15:00.002+01:00

Hola, ahir no vaig escriure res, però és que tampoc hi ha massa cosa a dir si no és el de sempre des d'un temps cap aquí.

Llegeixes els diaris, veus el telenotícies, fas el cafè i xerres una mica amb els companys de cafè i finalment te'n adones de que sempre parlem del mateix, que si les retallades, que si les corrupteles, que si "no ens en sortirem mai d'aquesta crisis"......... Que enguany serà pitjor que el 2011, etz.... etz...

Per això, "corramos un tupido velo" i senzillament us he penjat un vídeo de ABBA amb una cançó que m'agrada molt, és dolça i senzilla però molt bona.

Amb els anys que fa que la música forma part del meu entorn, m'he anat convertint de mica en mica en un poc experta sobre tot pel que fa a la música pop i rock. Quan dic experta no em refereixo a tenir uns grans coneixements musicals ni dels artistes, si no a saber distingir més be quan una cançó o una música instrumental te una certa qualitat i si arribarà al públic o no.

De tota manera, pobre de mi, el que si puc dir amb seguretat, és : m'agrada o no m'agrada. El mateix em passa amb la pintura, amb la lectura i amb el cinema, per tant d'experta res de res, si molt segura dels meus gustos. Be, a veure si demà trobo algun tema més interessant de que parlar.

FRASE: Mai s'aconsegueix cap benefici sense perjudicar a un altre - Michel Eyquem de la Montaigne -

TOT SEGUEIX IGUAL............

2012-01-13T11:13:00.000+01:00

GALERIA DE CHUK HUNTS. Tots els drets reservats

ànec pensatiu.

He repassat el diari, llegint solament els titulars, i veig que tot segueix igual si fa o no fa.

Novetat, la d'ahir, que malgrat que el PP no necessitava els vots de CIU, per aprovar les mesures econòmiques (grans retallades) aquesta coalició els hi va donar.

El Sr. Mas, fent servir el llenguatge en clau financer, va dir que aquest vots eren com "un dipòsit a termini"

En realitat el que passa és que CIU necessita quedar be amb el PPC, no sigui cas que la Sra. Camacho se li giri d'esquena. Quan dic amb el PPC també vull dir amb els grans empresaris i les grans fortunes, banquers.... etc... etc.... i als pobres treballadors, funcionaris, desnonats, pensionistes, joves sense feina.......... que ens bombin. O sigui més del mateix.

Hi ha una dita catalana que diu "qui dia passa any empeny " i de moment això és el que ens haurem d'aplicar. Anar tirant, acceptant el que ens caigui (si podem).

Canvi de terç: ja tenim al damunt el cap de setmana i per tant intentarem gaudir-ne tant be com puguem.

Tampoc és necessari gastar molts diners per passar-ho be i distret per canviar la rutina setmanal.

Un esmorzar fora de casa amb xocolata i xurros (sense atipar-se massa), una bona xerrada mentres tant i cap a casa.

Un dinar senzill (una paella, per exemple) un bon café i una peli des del sofà. Després una estona de lectura i apa, a dormir, haurem gaudit i trencat rutina de la feina i l'endemà serà un altre dia i una altra setmana.

FRASE: Al nen se l'ha d'educar, no se l'ha de domesticar - Anònim -

LA JUSTÍCIA I EL CRIM PERFECTE ?????

2012-01-11T11:24:00.001+01:00

Avui he llegit a El periòdico aquest artícle referent un crim comès el 2008 i anomenat pel diari mateix "el crim perfecte".

Aquest judici que s'està fent contra una presumpta assassina d'una amiga seva i suplantació d'identitat, etc.... al diari no parla pas de si hi ha un "jurat popular" perquè si és així, si els advocats acusadors no ho fan prou be i els testimonis no arriben a convencer al jurat, és molt probable que se'n surti "de rositas".

Potser podran demostrar que aquell dia varen sopar juntes, que va anar als bancs i va espoliar diners dels comptes de la víctima, etc..... però quedarà demostrada realment la perpetració de l'assassinat?

Comprenc perfectament com se senten els pares i familiars de la víctima, amb la convicció de que tenen l'assassina de la seva filla però al mateix temps amb les ganes incontenibles de que s'acabi tot i girar pàgina.

Els desitjo que s'acabi aviat i que la sentència sigui de culpable. Se però per experiència que si el jurat popular contesta les preguntes del jutge afirmativament menys en la que es demana si ha quedat provat que l'acusada va perpetrar el crim, aquesta persona serà alliberada i a més compensada econòmicament pels anys de presó.

Si finalment passa això (no els hi desitjo pas) no s'haurà acabat mai no giraran pàgina i les preguntes sense resposta continuaran voltant pel seus caps sense parar, dia rere dia i any rere any.

Les Lleis i la Justícia haurien de ser per a tothom iguals. Malhauradament, com que son els homes qui les fan i les apliquen poden haver-hi tantes interpretacions de les mateixes com tants caràcters diferents hi poden haver al món.

El cervell em diu que he de tenir fe amb la justícia, però el cor se sent totalment decebut i em fa dubtar de que realment n'hi hagi.

FRASES: L'estupidesa insisteix sempre. - Albert Camus -

TORNADA A LA NORMALITAT, més o menys.....

2012-01-09T10:20:00.000+01:00

Un any més hem sobreviscut a les festes nadalenques, tant denostades últimament, però que any, rere any anem continuant amb la tradició i enguany amb més mesura per la crisi, però no massa, fent els dinars familiars calòrics 100%, menjant torrons i bevent cava i el que calgui......

Hem tirat la casa per la finestra amb el Tió i els Reis (els infants s'ho mereixen tot) i ara ens tocarà (sempre és així) estrènyer-nos el cinturó i en davant.

Diuen que enguany serà pitjor econòmicament per tothom. Confio que no sigui així i que hi hagi una mínima millora.

Des la pre-campanya de les eleccions generals, que jo no he parat de fer "campanya electoral" a la meva manera per mitjà del facebook. Fins i tot, ara, amb el nou govern (que jo no he votat) no he deixat de penjar notes crítiques i notes del meu partit. Però penso que ara ja n'hi ha prou.

Tant aquí, com al facebook escriuré sobre el que més m'interessa, el benestar, la igualtat, la justícia, la pau, l'amor, l'educació, la música, l'esbarjo, .......... Reflexions a la meva manera, ja sabeu, molt planera i molt simple, però que crec que tampoc estan tant malament.

D'altra banda, potser tornaré a fer un petit cicle de receptes de cuina casolana, repetint segurament algunes de les que ja havia escrit, perquè, ara més que mai, hauríem de saber fer menús econòmics però nutritius i de sempre les mestresses de casa han sabut gestionar molt be els recursos per posar un plat a taula.

Frases: Totes les tragèdies acaben amb una mort, totes les comèdies acaben amb un casament...... LORD BYRON

UN REGAL D'ANIVERSARI per algú molt especial

2012-01-06T10:03:00.000+01:00

MOLTES FELICITATS............ i que en facis molts i molts més, amb tots nosaltres al teu costat.

(a part de la cançó, que se que t'agrada, les fotos estic segura que també t'agradaran)

ELS REIS.......... avui la més gran il·lusió infantil

2012-01-05T09:38:00.001+01:00

M'he permés la llicència de copiar un poema que ha penjat una amiga bloguera, és molt bonic.

Diu així:

Tres reis d'Orient - tres reis caminaven,
la corona d'or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d'ocells i de branques.

Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent enganya.

Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb una sarronet - d'estels de plata.....

(Josep-Sebastià Pons)

QUE AVUI SIGUIN GENEROSOS PER TOTHOM

Flors boniques......

2012-01-04T23:43:00.000+01:00

ambdues de galeria de Ryyta. Tots els drets reservats

El clavell, flor humil de bellesa i perfum suaus-

La rosa, flor luxosa però delicada. perfum intens però gens carregos.

Són les dues flors que més m'agraden.

MÉS MÚSICA.... Un "corrido" mexicà

2012-01-04T22:06:00.000+01:00

Miguel Aceves Mejia, un gran cantant mexicà.

Que voleu que hi faci, m'ha picat per les ranxeres i els "corridos"

MÚSICA per escoltar ..........

2012-01-04T21:36:00.000+01:00

Un tango clàssic entre els clàssics.

Interpretat a la guitara per Anibal Arias.

Teatre de Roma.

Espero que us agradi.

GAIRE BE ACOMIADEM EL 2011, poques hores per l'adeu.

2011-12-30T13:58:00.000+01:00

Demà, direm adéu al 2011 amb l'esperança, malgrat les prediccions pessimistes, de que el 2012 serà millor per a tots.

ESPERANÇA de:

PAU AL MÓN

LLUITA CONTRA LA FAM

NO A LA VIOLÈNCIA

ECONOMIA EN DAVANT......

INVESTIGACIÓ I RECERCA ..........

SALUT............. AMOR............ DINERS...........

BON, FELIÇ I PRÒSPER ANY 2012

SALUT TINGUEM, que vol dir???????

2011-12-22T12:33:00.000+01:00

¡¡¡ mentre tinguem salut !!!! doncs això, que no ens ha tocat la loteria. ¡¡¡ quina pena !!!!

Ja ho sabíem oi que no ens tocaria? ... però no deixàvem de tenir una miqueta d'esperança i il·lusió, en fi, pot ser l'any vinent, no deixaré pas de somniar i de deixar de distribuir els possibles diners que em puguin tocar. Jajajaja....... aquest ha estat durant bastant de temps el meu remei contra l'insomni, en lloc de comptar ovelles, repartia els diners del premi. Quan m'havia adormit encara no me'ls havia gastat tots.

El primer que feia era anar a la meva oficina bancària i amb el dècim a la ma li passava pels nassos al director, dient-li, pago la hipoteca ja, ara mateix, sense penalització i ho vull tenir escripturat abans de que s'acabi l'any. Quin goig!!!!, també li deia: en quant al dipòsit de la resta de diners.... m'ho rumiaré, depen del tracte i regal que em feu, ¡¡¡ Oh !!!! quina satisfacció!!!!

Després, planificava un viatge llarg i abans una estada en una d'aquelles clíniques que diu que hi ha per la gent rica, que els aprimen, els posen "guapos" i a més amb un tracte de senyors.

Uns quants milers d'euros per cada fill i cada nét, renovació d'armari i a complir els viatges somniats........

Us ho asseguro, com a remei contra l'insomni és 100% efectiu.

I com sempre, hauré de continuar planificant allò que no passarà mai, però al menys m'ho passaré d'allò més be.

El dia 22 de desembre acabem tots dient MENTRE TINGUEM SALUT, això anirem tirant com puguem del carro de la vida.

Ei, ja estem a l'hivern de veritat, a partir d'avui el dia s'anirà allargant una mica.

UNA MICA DE PROTESTA?

2011-12-21T18:33:00.001+01:00

Llegeixo avui una notícia penjada al facebook per un amic virtual que m'ha deixat bocabadada. Si ho han "penjat" deu ser veritat tot i que no se jo si el web. d'on ho han tret és gaire fiable.

El web és: www.larepublica.es i la notícia diu que l'Ajuntament de Madrid multarà a qui trobi cercant menjar o coses per aprofitar als contenidors d'escombraries, la multa podria ser de 750,- €.

I jo em pregunto, ¿¿¿¿ l'Ajuntament de Madrid creu que una persona que remena les escombraries cercant menjar o deixalles per vendre i treure uns diners per poder menjar, podrà pagar una multa de 750,-€ ????

No s'han aturat a pensar que si els tinguessin no furgarien les escombraries???. Està clar, potser creuen que qui furga els contenidors son tan sols els indigents del carrer, desarrelats, sense casa ni família. Si, aquesta pobre gent tira com pot d'això, però per desgràcia i cada vegada més hi ha més gent que s'han quedat sense mitjans econòmics, l'atur, cap ajuda institucional, deutes, hipoteques....... que l'únic que els queda per menjar alguna cosa és anar als contenidors d'aprop "supers" o "botigues de barri" o "mercats" per veure si arrepleguen: fruita mig feta malbé, iogurts caducats, verdura passada o amb sort pot ser una plàtera de carn amb data caducada. Si ja ho sabem que més o menys a tot arreu hi ha menjadors socials, oeneges, bancs d'aliments..... però tothom hi te accés??? i tenen de tot per cobrir unes mínimes necessitats de subsistència??

I torno al "quid" de la qüestió. Si els multen i no poden pagar, qué farà l'Ajuntament? els desnonarà? els farà fora de la ciutat? els posarà a la presó per impagament????

ABSURD i vergonyos, ¿¿¿ Tant endeutat està l'Ajuntament de Madrid que necessita recaptar diners sigui com sigui i d'on o de qui sigui????

Això cada vegada va a pitjor. No saben estalviar, no tenen capacitat de decidir el que és prioritari i el que és prescindible. NO HAN PORTAT MAI UNA CASA NI UNA FAMÍLIA, AMB UN SOU ESCÀS. Qualsevol mastressa de casa els podria fer cursets accelerats per aprendre-ho.

MOLT BONES FESTES

2011-12-20T08:24:00.000+01:00

Vull felicitar-vos el Nadal i desitjar-vos que el 2012 malgrat les prediccions sigui molt millor que el que acabem (pràcticament) de passar.

FELICES FESTES i PRÒSPER ANY NOU

CAP DE SETMANA A LA VALL FOSCA

2011-12-19T14:01:00.000+01:00

De divendres a diumenge he estat de cap de setmana a CAPDELLA - La Vall Fosca - Pallars Jussà.

És el tercer any que acompanyo al marit-music a fer un "bolo" per LA MARATÓ TV3. La gent de Capdella ja fa 11 anys que organitzen un sopar-ball i d'altres activitats per a recaptar per la Marató i els músics de Pacific en fa 8 que hi van cada any a col·laborar de manera desinteressada, acollits això si per la gent que ho organitza que te un tracte familiar i exquisit amb ells i els qui els acompanyin.

Avui faig aquest post en honor de tots els veïns de La Vall Fosca (Espui, la Torre de Capdella, La Pobla de Segur........)Són una gent extraordinària, acollidors, generosos, pencadors i alegres. En Josep, l'Albert, la Ramona i tots els que any rera any ens trobem és mereixen això i molt més. GRÀCIES A TOTS per el vostre acolliment i generositat.

El cap de setmana va estar be, massa fred per passejar o anar d'excursió però com que erem amb molt bona companyia ens ho varem passar molt be. Converses de tota mena, confidències, consells........ I entre les converses, els menjars (jejeje....) el sopar-ball estrella del dissabte, ballar i riure, varem arribar a diumenge i després del gran esmorzar amb que ens regalen i veure el triomf del Barça, varem acomiadar-nos fins l'any vinent. En definitiva, un cap de setmana rodó gràcies a la gent de La Vall Fosca.

Us passo un enllaç per conèixer l' Hotel Montseny . Muntanya, excursions o tranquil·litat si us agrada. Cuina casolana i de zona, còmode, confortable i econòmic.

Fins aviat.

A PUNT D'ENTRAR A L'HIVERN

2011-12-14T09:30:00.000+01:00

Hem començat la setmana d'equador de desembre, ara ja fa força fred tot i que fins el 21 no comença oficialment l'hivern.

No m'agrada l'hivern (crec que cada any dic el mateix), però enguany de moment no està essent massa depriment perquè ens deixa gaudir de sol i cel blau. Ja varem tenir un novembre molt plujós i gris, m'agradaria que les Festes de Nadal fossin lluminoses de sol i blau perquè estar reunits tota la família si ens acompanya el temps és més motiu d'alegria.

Aquesta setmana però me'n aniré a passar divendres, dissabte i diumenge a La Vall Fosca, Cabdella. Allà farà molts més fred, neu no crec que n'hi hagi, però fred del bo si. Ja hi aniré preparada pel que fa a roba d'abric i confio que el sol m'acompanyarà per poder gaudir molt més d'aquesta sortida que des de fa un parell d'anys faig cada desembre per acompanyar al músic. És una sortida que inclou també les companyes dones de músic i ens ho passem d'allò més be, malgrat el fred, jejeje........ fins i tot ballem (ajuda a fer passar el fred).

Gaire be a ple hivern i molt a prop del Nadal, aniré fent un post, si no diari, a dies alternatius per explicar-vos les meves sensacions, sentiments i reflexions o opinions.

Fins aviat.

DIUMENGE de desembre, UNA FOTO PRECIOSA............

2011-12-11T12:23:00.002+01:00

LA TARDOR..................... uns colors meravellosos.

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ QUINA VEU !!!!!!!!!!!!

2011-12-10T12:31:00.002+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=lRmov1Wno

Ho sento, tan sols surt l'enllaç.

És en JORGE NEGRETE cantant MEXICO LINDO Y QUERIDO

DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

2011-12-10T12:17:00.002+01:00

Recordem-ho. Els humans tenim uns drets que no es poden obviar.

EUROPA - LES FESTES

2011-12-09T11:21:00.006+01:00

gatet esmorzant. Dedalus 11

EUROPA, avui va d'això, és notícia perquè malgrat les suposades bones intencions dels grans dels 27, ha estat una Cimera totalment decebedora. S'ha parlat massa dels deutes dels països i poques propostes per incentivar les inversions a la producció i ajudar les empreses per invertir més. El Banc Central Europeu ha dit que no comprarà deute, i Alemanya ha vetat la proposta de "eurobons".

En definitiva "mucho ruido y pocas nueces", 10 milions gastats per res i ja en son 300 des d'un any enrere. AH!!!! es tornaran a trobar d'aquí 6 mesos, o sigui: suma i segueix de despeses per a res.

Els avis de quan jo era petita, dirien: " fa falta una guerra!!!! i s'acabarà tot, som massa a xuclar la mamella "

Tenien raó? qui lo sa!!!!........... També n'hi ha que diuen que el que caldria seria una bona "guillotinada" per fer una neteja com cal. No hi estic d'acord, evidentment, el diàleg és el que importa = diàleg i solucions. Però no hi ha manera de que posin "fil a l'agulla" tots junts i treballin de manera seriosa, pensant en el propi país, però, sempre lluitant per una Europa forta i unida que era l'ideal amb el que es va començar.

Be, deixem estar ara Europa i les cimeres i els 27........

S'apropen les Festes de Nadal que segurament seran més magres per a tothom però qui més qui menys mirarà d'estar com a mínim amb la família.

Penso en les famílies que han vist reduïts els seus ingressos per l'atur, les retallades, les hipoteques i els refotuts bancs.

En les que s'han trobat al carrer i amb el deute al damunt igualment.

En l'angoixa de les mares que han de fer mans i mànegues per posar un mínim de menjar a taula si no proteinic al menys nutritiu.

I això a l'anomenat 1er. món. Perquè si pensem en l'Àfrica, i d'altres llocs és per dir "apaga y vámonos"

Voldria però, més que sigui per tradició o sigui per creences, que no perdéssim pas l'antic esperit nadalenc. No calen grans àpats, estirar més el braç que la mànega, grans joguines, grans begudes ni grans vestits,. Tornem a fer cagar el tió les clàssiques llaminadures i prou, al dinar de Nadal amb un clàssic pollastre rostit amb prunes i pinyons i per Reis una joguina per els nens i para de comptar.

Amb bona companyia, també poden ser les millors Festes de l'Any.

US HO DESITJO DE TOT COR A TOTS

Els polítics son persones?

2011-12-01T18:13:00.011+01:00

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Indignada, estic molt indignada. Avui he sentit a un polític parlamentari del que no se ni el nom (estava amb l'Uriel Beltran) i per mitjà de TV3 que els entrevistava després del "rifi-Rafe" que hi ha hagut al Parlament referent les expressions ROBAR i ESPOLIAR. Repeteixo l'he sentit insultar públicament a la Sra. Presidenta del nostre Parlament, titllant-la de MAMARRATXA i de que es vestia de fada, tan sols per a sortir a la foto d'El País.

No he llegit encara res al respecte però crec que aquest fet requereix una rectificació pública i unes disculpes públiques per part d'aquest parlamentari i el seu Partit.

Recordeu les declaracions d'un polític del PP (alcalde crec de Valladolid) referint-se a la Ministra Leire Pajín ? es va posar el crit el cel.......... (amb raó eh?). Doncs be, el cas d'avui per mi és tant insultant i ofensiu com l'altre. I per més INRI avui en commemora els 90 anys del vot femení.

On és l'educació, les bones maneres, el saber estar, "el savoir fer"????

Quina mena de persones son que en nom de dir la veritat i de la llibertat d'expressió creuen que els permet perdre les formes i ofendre???

CAMPANYA ELECTORAL....... 2 bones notícies particulars

2011-11-17T11:47:00.001+01:00

He estat totalment inactiva en el blog en vers la campanya electoral, però això no vol dir que no hagi fet campanya com a militant a la meva manera. Tertúlies amb les amigues en viu i menjades de "coco" als amics virtuals del facebook.

Ara resten tan sols avui i demà per tancar la campanya, i el diumenge aniré a votar. De sempre ho he tingut molt clar, jo voto "socialista" i seguiré votant socialista perquè els meus ideals són aquests per més que hi hagi alguna decepció però com sempre he dit: EL PROBLEMA NO SÓN LES IDEES SINÓ LES PERSONES.

Les persones som febles, i les coses s'han de tenir molt clares per a que no ens manipulin, per això alguns polítics que, sempre, sempre, al meu entendre, s'han iniciat en la política per motius idealistes; han caigut en paranys, corrupcions, febleses i errors. Què voleu? són humans i com deia la meva mare: de f..... de p....... n'hi ha a tot arreu. Com a humans, com a polítics i siguin del color, cultura o religió que siguin, hi ha de tot com "a la Viña del Señor".

Be doncs, final de campanya i us faig una crida: SI US PLAU, no oblideu anar a votar, l'abstenció i el vot nul no afavoreix a ningú. Recordeu que varem sortir d'una dictadura!!!!!!!!!

Pel que fa a l'altra part del títol d'aquest post: 2 bones notícies......... be, no és que m'hagi tocat la loteria o els cecs o la primitiva...... jejejeje, ¡¡¡¡ ja m'agradaria !!!!! però resulta que el Ministeri de Sanitat i Política Social m'ha reconegut el dret de poder gaudir d'unes vacances o viatges com a jubilada i això ja és una gran que perquè els preus resulten molt assequibles pels jubilats.

I l'altra notícia és que per una vegada, una carta de l'agència tributària no ha estat per reclamar-me res sinó per haver-me aprovat una sol·licitud. Ei, sembla que no pugui ser..........

He posat aquestes fotos de gats perquè a part de les flors, postes de sol i paisatges, els animals domèstics (gats i gossos) m'agraden molt i me'ls estimo molt, ells et tornen amb escreix l'amor que els dones. I és que ara tinc una gateta a la que li he posat per nom "betty" que va començar com a ocupa de la meva terrassa i ja gaire be s'ha quedat a casa, sembla que li agrado i és molt carinyosa.

Apa, guapos, fins un altre dia.

UN PAS EN DAVANT........... FI D' ETA ?

2011-10-22T12:13:00.005+02:00

Motiu d'alegria i esperança per a tothom després del comunicat d'ETA.

Queda molt per fer i serà costos i difícil, però ara és el moment de posar fil a l'agulla i anar fent feina.

Que si hi ha d'haver negociacions aquestes siguin amb el consens de tothom.

Oblidem l'odi.

LA PAU PEL DAMUNT DE TOT.

"MODES"

2011-10-17T17:34:00.003+02:00

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

"MODES" amb aquesta paraula no em refereixo tan sols a "la moda" en el vestir si no a totes aquelles coses que sense saber ben be el perquè tothom acaba fent.

Un parell d'exemples:

Qui va ser el primer que va fer servir una cinta llarga per penjar-hi les claus i portar-les a la butxaca deixant penjar la cinta?

Els que esteu dins del Facebook, no us heu fixat que ara tothom penja cartells? sobre els indignats, sobre els bancs, sobre l'amistat, sobre l'amor, referents als polítics, als governs, als pobres, la fam......... i un llarg etcètera.

No creieu, jo també hi he caigut i n'he penjat un parell però em pregunto: cal? són això les xarxes socials?

En fi, que de cop i volta i sense cap raó acabem fent el que fa tothom. I jo que em creia que tenia una certa personalitat!!!!

Us he posat tan sols dos exemples però segur que si hi pensem en trobarem moltes més de coses que fem per mimetisme? o perquè creiem que és moda? o simplement per fer saber que estem "al dia"?

Quines tonteries tenim de vegades. Sort n'hi ha que dins nostre tenim les nostres reflexions, preocupacions, anàlisi i opinions que si contrastéssim amb d'altres amics o companys, per sort, serien ben diferents.

Música pel diumenge.

2011-10-16T09:31:00.001+02:00

http://youtu.be/r4p8qxGbpOk THE BEATLES, història..........

UN VIDEO molt interessant.......

2011-10-12T10:56:00.003+02:00

Us passo un link d'un vídeo que crec molt interessant i aclaridor.

Espero que us agradi:

http://vimeo.com/25245089

FI DE SETMANA

2011-10-07T10:18:00.007+02:00

galeria de Dave. Tots els drets reservats

(Sembla que això no funciona i no se com ho puc arreglar a veure si me'n surto, no se que he fet i no puc treure el subratllat)

Ha estat un fi de setmana molt complert. El divendres sopar i música a "Can Palau" amb bona companyia: boleros, estàndards, havaneres i balades. Molt bona música molt ben interpretada i cantada.

El dissabte també sopar i ball, aquest dia al "Montbell". Són les ventatges d'estar casada amb un músic (alguna hi hauria d'haver de positiva no?).

I diumenge, aniversari, cafè i pastes i una bona estona de fer petar la xerrada acompanyada dels fills i nets. No és pot demanar res més per un bon cap de setmana, no creieu?; de tota manera avui que ja estem a dimecres, 12 d'octubre, festa: el Pilar, fem celebració familiar d'aniversari que va ser diumenge, tot plegat un pont llarg i feliç.

LA "REFUTUDA CRISI"

2011-10-04T08:41:00.006+02:00

Avui toca, parlem de la "crisi"

S'acabarà? Si, aviat? No.

He viscut "crisis" econòmiques importants al llarg de la meva vida, però com aquesta cap.

Diuen que a Espanya va començar amb la bombolla immobiliaria d'on va venir la "crisi" del totxo. Constructores endeutades, paletes i manobres sense feina, pisos sense acabar i l'atur en augment.

De manera molt somera és això, però ara la crisi ja és molt més que això, ara resulta que és basa tant en el mercat de valors i les especulacions que el pobre ciutadà corrent ja no sap cap a on navega. Jo, como a treballadora, no he tingut mai prou estalvis per invertir en valors i jugar a la borsa. Els grans empresaris i les grans fortunes si que ho fan i està clar, si tenen pèrdues o abans de tenir-les, venen a la baixa i comença el daltabaix a les borses.

Bancs que han venut hipoteques que mai havien d'haver concedit, bancs que han acumulat deutes i que per re-capitalitzar l'estat hi ha hagut d'abocar diners (diners nostres, és clar, de tots) i que no han servit de res, solament tapar els seus forats i poder seguir pagant els grans sous als seus executius.

Ara Europa, demana austeritat i retallar despeses i que fan els governs per aconseguir-ho?, rebaixar la despesa que és indispensable (sanitat, educació....) o sigui com sempre, els perjudicats i qui paguen "el pato" som els qui menys tenim.

Jo no soc economista, però si mestressa de casa i de tota la vida, quan les coses econòmicament han anat maldades, m'he estrenyit el cinturó amb el que és més prescindible. Que costa massa car anar al cinema cada setmana? si va una vegada al mes? que sortir a sopar de restaurant una vegada a la setmana no és pot? doncs se sopa a casa, que l'abric s'hauria de canviar però un de nou està pels núvols? Quan puguem el renovarem, Que el pressupost no arriba per menjar filet? es menja pollastre, i si el lluç, el rap, o el marisc és massa car i no ens arriba la butxaca?, amb sardines també ens alimentarem.

Mai, les retallades d'una casa s'han fet en el que és necessari: menjar, higiene, educació i vestir als fills. Les demés coses: cinema, teatre, vacances, roba nova cada temporada, cotxe per anar a tot arreu..... són totalment prescindibles. I quan les coses econòmicament van tornant a ser normals, podrem gaudir de nou d'aquests petits luxes.

Per això crec que els governs no ho saben fer be, no han portat mai una casa i no saben ven be el que és necessari i el que és prescindible. Cal tenir cotxes oficials amb xofers? Cal que els parlamentaris cobrin un sou i totes les despeses a banda? Cal obrir despatxos i delegacions per a qualsevol cosa? si que és veritat que aquests despatxos donen feina a persones, però abans d'obrir-los, és fa un estudi de si realment és necessari?.......

En fi que així ens van les coses, els de rebre, sempre els mateixos.

Classes de dibuix i pintura

2011-10-03T08:50:00.004+02:00

contra la violència de gènere.

Bon dia a tothom, ja torno a ser aquí per explicar unes quantes "batalletes" més.

Avui però no parlaré del que passa al món, ni de política, ni de crisi, ni d'eleccions, etcètera, etcètera.

Us explicaré com estic, com em sento i si per fi he trobat alguna cosa que cregui que em pot fer il·lusió.

Estic be de salut, malgrat alguns petits "ais" que comporta fer-se gran (allò de la tercera edat), físicament no estic massa be, em sobren uns quants quilets i això vol dir que agreuja la meva manca de mobilitat.

Però malgrat això aquest estiu m'ha anat tot molt més be i em sento en certa manera orgullosa de mi mateixa perquè per fi m'he pres seriosament canviar algunes coses de la meva vida per millorar el meu benestar. Sembla que he trobat ja aquella voluntat que tenia i que no se com vaig perdre i començant per aprimar-me, fer una mica més d'exercici i anar-me plantejant deixar el tabac definitivament (de moment he reduït) les coses comencen a rutllar.

El perquè del títol d'aquest post: perquè he trobat un al·licient que em fa il·lusió i tinc moltes ganes de començar. Sempre m'ha agradat dibuixar, no se'm dona malament, però em van ensenyar molt poca tècnica i ara en vull aprendre i vull arribar també a saber pintar, conèixer les possiblitats dels colors i comprovar si tinc alguna creativitat. En definitiva que he trobat molt a prop de casa el poder anar a classes, gaudir i relacionar-me.

El perquè de les fotos penjades: el "baner" JAMÁS perquè durant aquest mes d'octubre recordaré cada dia que és molt important fer alguna cosa en contra de la VIOLÈNCIA SEXISTA.

La pantera: perquè és un felí d'una bellesa impressionant i perquè en aquests moments em sento amb tantes forces que m'identifico amb ell.

Apa, ja us he deixat anar unes quantes intimitats que no tenen cap importància per ningú, tan sols per mi, però que és molt terapèutic fer-ho.

Fins aviat.

Insomni..........

2011-10-01T05:08:00.001+02:00

Galeria de Seatle Creck. Tots els drets reservats

Feia molts dies que no em passava de no poder dormir, són exactament 2 quarts de cinc de la matinada i aquí em teniu, escrivint perquè en veig incapaç de tornar a dormir. Potser d'aquí una hora em cauré de son i podré tornar al llit però de moment aquí estic.

Diuen que no hi ha mal que per be no vingui, o sigui que aprofitant l'insomni una mica d'escriptura en aquest bloc, que "pobre" està una mica deixat de la ma de Deu.

Com tots ja sabeu, el món sembla que s'hagi capgirat: terratrèmols, sismes, sunamis, tempestes, huracans......... pel que fa a la naturalesa; ja no parlem dels humans que des de guerres a grans interessos, crisi econòmica i financera, atur imparable, especulacions i especuladors, desesperació, indignats i retallades ja no donem l'abast per fer-nos més mal a aquests pobres humans que ens ha tocat viure en aquest món.

I no em vull posar amb els polítics que per un que s'ha posat a ser polític de molt bona fe, creient que així ajudava als seus conciutadans, n'hi ha dos que s'hi han dedicat per a treure'n profit propi i que no els interessa res més que continuar asseguts a la poltrona. No m'hi vull posar, malgrat veure que no són massa "trigo limpio" perquè encara conservo aquella certa innocència de creure en les persones bones, en els bons ideals, en que el sistema democràtic és el que val més i el menys nociu per a les llibertats dels humans. Que voleu que faci? soc així jo, malgrat l'edat i l'experiència.

Be, ja n'hi ha prou, potser que provi de dormir una mica més que si no demà no m'aguantaré. A veure si segueixo escrivint aquí més sovint i no tan sols quan pateixi d'insomni.

A meitat de l'estiu

2011-08-13T10:33:00.002+02:00

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Avui dissabte 13 d'agost ja estem gaire be a la meitat de l'estiu.

Enguany però aquest estiu no ha estat estiu de veritat. Pel maig semblava que ens ofegueriem de calor però a finals de juny i tot el juliol ens ha fet un temps plujos, cel tapat i massa fresca per l'època. No m'agrada gens........... Si continua d'aquesta manera l'estiu haurà passat i malgrat que la tardor és molt bonica, l'hivern ens arribarà massa aviat i se'ns farà molt llarg.

Confio que ens canvii una mica aquest agost i que per fi puguem gaudir d'una mica més de calor, per anar a la platja o a la piscina.

Amb el que està passant en aquest món de bojos, crisi, deutes, especuladors i especulació....... revoltes contra els governs autocràtics (que no són dolentes però que no acaben de rauxir) guerres, sequeres, fam, catàstrofes naturals i un llarg etzetera......... en general tots voldriem que el temps ens acompanyés més per tal de gaudir encara que sigui d'unes mini-vacances a casa, per oblidar ( o arraconar de moment) aquests grans i greus problemes que a la llarga ens afectaran a tothom.

(no em funciona el corrector de català, per tant disculpeu-me si hi ha faltes d'ortografia)

LIZA MINELLI cantant com JUDY GARLAND

2011-07-13T09:29:00.001+02:00

Cançons???? bona música!!!!!!!

2011-07-03T10:03:00.000+02:00

Diumenge, estiu i compres.

2011-06-19T12:37:00.004+02:00

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Ja torno a ser aquí, avui estem a diumenge i fa un dia magnífic, cel blau, sol i no massa calor donat que passa un airet molt bo.

Malgrat que no acostumo a sortir mai els diumenges, avui ho he fet perquè aprofitant que a Sant Antoni de Vilamajor hi ha un mercat molt maco i complert, a part de passejar una mica he fet un parell de compres que necessitava. Hem pres un café amb gel i de nou cap a casa a fer el dinar.

Em costa molt sortir de casa però m'he posat al cap que he de fer un esforç i fer-ho doncs m'és bo i terapèutic, també és veritat que malgrat la meva independència, cada vegada més em costa sortir sola. Avui m'ha agradat aquesta petita passejada acompanyada. Ho repetirem.

La setmana vinent serà Sant Joan, "festa grossa" a casa nostra, n'hi ha 3 de Joans, ho celebrarem com sempre tots junt amb un bon dinar, potser una paella de marisc? ¡ en tinc unes ganes ! aquest dia trencarem el règim, que de moment sembla que està donant bons resultats, i gaudirem del menjar i el cava a plaer. No hi haura revetlla de Sant Joan perquè per sort, com tots els músics aquella nit treballaran.

Bona revetlla a tots i moltes felicitats a tots els Joans.

Passat Sant Joan ha arribat per mi l'estiu i l'hora d'anar a la platja o banyar-me a la piscina.

Seré capaç ??????

2011-06-17T09:00:00.002+02:00

Tots els drets reservats.

Rellegint els últims escrits veig que el tema és sempre el mateix: bons propòsits per a continuar fent nous posts de manera periòdica que es queden en això, propòsits incomplerts.

La darrera vegada que vaig fer un post va ser pel febrer i en ell deia que tornaria a escriure diariament, no ha estat així i em pregunto el perquè. Perquè soc tan inconstant? perquè ara em torna a fer mandra escriure? perquè no faig més reflexions?........ No ho se ben be, no serà per manca de notícies ni temes perquè n'han passat moltes de coses des del febrer per comentar, reflexionar i opinar.

En fi, no us faré cap més promesa, però m'he d'auto-imposar més constància i per tant hi estaré al damunt.

Ara parlaria de mi, perquè jo no havia estat mai tan poc voluntariosa i em sembla que em conec prou per afirmar que aquestes inconstàncies no forman part de la meva manera de ser, però és igual, ho deixaré aquí, a qui li pot importar el que els darrers anys hagi canviat? no és un teme interessant.

Diariament des del 15 de maig han estat notícia les acampades dels INDIGNATS arreu d'Espanya, ahir ho va ser l'intent d'impedir l'accés dels parlamentaris (els representants de la ciutadania) al Parlament. Si fins ara opinava que tenien tot el dret de manifestar-se, acampar, i protestar........ avui discrepo totalment amb els fets de la Ciutadella, perqué penso que , com sempre, s'hi ha barrejat una gent que no te res a veure amb els plantejaments principals del moviment. Uns aprofitats violents i desestabilitzadors que són sempre a tot arreu on hi ha qualsevol tipus de manifestació: celebracions dels aficionats del Barça, vagas de treballadors, i etc...... i per tant la gent del 15 M hauria d'haver-se desmarcat totalment. Les assemblees teoricament són el més democràtic que hi ha, teoricament, perquè les persones som totes diferents, els pensaments i dessitjos de cadesqun no són el mateixos, hi ha moltes diferencies remarcades en cada un de nosaltres i per això una assemblea arriba un moment en que ja no és operativa, massa diferències, i massa personalització dels temes plantejats.

Be, en continuarem parlant. A veure com acaba tot això.

Promesa oblidada............

2011-02-05T10:06:00.004+01:00

Tots els drets reservats.

L'últim escrit que vaig fer vaig dir que tornaria a fer post en aquest blog d'una manera més continuada, però com veieu no ho he complert i ja torna a fer gaire be 3 mesos que no he escrit res.

Si n'han passat de coses en aquests 3 mesos: les revoltes de Tunissia i Egipte amb èxit sembla. La revolta a Libia que s'ha convertit en una guerra civil i amb la participació de l'OTAN. Ara revoltes a Siria, Bahrain i el Iemen.

El terratrèmol i tsunami del Japó. TERRIBLE!!!!!!!!!!! la central nuclear de Fukushima molt malmesa i deixant anar radiació i els milers i milers de morts i desapereguts dels pobles esborrats pel tsunami.

Tot això és terrible. El món àrab s'ha cansat i vol tenir drets i democràcia, els seus dirigents però no volen cedir el poder i la seva riquesa (a costa del seu poble) i estan reprimint amb l'exercit matant a civils i convertint-los en màrtirs.

I ara per fi, a tot el món, les centrals nuclears estan a l'ull de l'huracà i comencen a ser questionades.

En fi, així està el món i no hi ha res a fer, els humans som un desastre, entre tots ens carregarem aquest planeta blau que tant estimem però que no sabem tenir cura d'ell.

Sento ser pesimista però ho veig així. Vull pensar però que finalment mirarem de salvar el nostre món per les futures generacions.

Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

2010-12-15T09:14:00.003+01:00

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.

Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.

Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.

Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).

No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.

Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:

UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.

(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)

Ja estem en "campanya electoral"

2010-11-13T10:11:00.003+01:00

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.

Tardor i eleccions a la Generalitat. Resten tan sols 2 setmanes per a que els catalans decidim qui ha de governar i gestionar la Generalitat de Catalunya i el nostre Parlament.

Ara és quan tots els polítics i partits ens demanaran el vot, i ens diran tot allò que creuen que el ciutadà vol sentir: que serem independents, que acabaran amb l'atur i la crisi, que tindrem més seguretat, que no es tocaran les pensions, que governaran amb transparència, .......jajajaja.

Per això són les enquestes referents les preocupacions principals dels ciutadans, per orientar als polítics sobre el que han de dir. Aquests ho diuen però no diuen com ho faran i quines seran les seves prioritats, l'únic que saben fer en campanya és criticar el que creuen que s'ha fet malament, treure drapets bruts al sol i prometre, prometre i prometre. No se'ls acut dir que és el que ells haurien fet, de quina manera i el perquè.

És com si tots els que es presenten per governar-nos haguessin de demostrar que volen canviar perquè els que hi ha fins ara no ho podien haver-ho fet pitjor. I per força els que han estat governant s'han de defensar. Són els únics que poden dir que és el que han fet en 4 anys de govern i les intencions i prioritats que tenen per continuar, el perquè volen continuar i explicar que creuen que manca fer per tirar en davant Catalunya i com ho faran si guanyen els suficients vots.

Els vots, d'això és tracta, aconseguir vots, però malauradament el ciutadà no està encara prou conscienciat per creure que el seu vot és imprescindible i malgrat tingui una formació política de preferència l'anar a votar no és la seva prioritat (pensa que no vindrà del seu vot) si hi ha hagut plans de lleure amb sortida familiar. És una pena que encara avui en dia en aquesta jove democràcia ens oblidem de la importància que tenen les eleccions. No veig normal que cada vegada més hi hagi menys participació. Desencís? emprenyamenta? creure als demagogs? pensar de veritat que tots els polítics són "los mismos perros con distintos collares"? Res d'això és motiu suficient per no anar a votar exercint un dret que tant ens va costar guanyar després de la dictadura.

Una cançó encantadora

2010-11-09T10:48:00.000+01:00

Massa dies sense escriure.............

2010-10-26T10:40:00.002+02:00

Galeria de Fours and feathers, Tots els drets reservats.

Si, han passat massa dies sense escriure aquí tot i que vaig dir que ho tornaria a fer més sovint.

Com diu un amic les coses s'han de fer perquè vingui de gust fer-les, no pas com obligació i per tant li he fet cas i he reposat una mica de blog.

Si he de ser sincera, no és que sàpiga gaire be de que escriure. Hi ha molts temes a tocar i més que estem ja en pre-campanya /campanya electoral.

Les eleccions, declaracions de polítics, re-estructura o remodelació del govern, els fins ara opositors als governs (tant d'Espanya com de Catalunya) que van deixant anar "perles" per emportar-se vots. Demagògies, masclisme (el Sr. alcalde de Valladolid, li dic senyor per educació no per que ho sigui), violència de gènere, crims, corrupció, la "p" crisi que no s'acaba, les retallades............... en fi un munt de temes dels que parlar i opinar.

En època d'eleccions és lògic que es miri d'acaparar l'atenció del ciutadà però crec que es passen molt. El ciutadà no és gens babau i de mica en mica va agafant experiència per entendre els que li demanen el vot. Poden veure i distingir molt be la manipulació de la realitat, la demagògia de la veritat i el que voldrien és que les coses les diguessin entenedores per a tothom en el llenguatge del dia a dia de tots.

Al meu parer crec que els governants que es presenten a la re-elecció han d'explicar si han assolit el programa que varen dir que portarien a terme, les coses que han fet pel país i els ciutadans, com i el perquè i a més les que si se'ls vota de nou volen continuar fent. I en quant als opositors que volen guanyar i governar el que han de fer és explicar el perquè ells creuen que no s'han fet be les coses, el perquè i com les haurien fet ells, al mateix temps que ens diuen i ens expliquen que faran si guanyen, com ho faran i el perquè.

No porta a cap lloc iniciar picabaralles de pati de col.legi treient draps bruts per a que se'n parli força i allunyi l'atenció del que importa.

És aquesta manera de fer campanya el que crec que cansa molt als votants i que els fa opinar que tots els polítics són iguals. Es punxen els uns als altres i piquen, sense adonar-se que la "c...."

En una família, els pares saben perfectament de quina manera són els seus fills, però les crítiques són admeses dins de casa, que ningú de fora els toqui perquè sortiran en la seva defensa

aferrissadament. També la família és un exemple de com s'ha de gestionar, si hi ha crisi i els diners no arriben es fa un reajustament de l'economia familiar, com? doncs, en lloc de vedella, pollastre, en lloc de marisc, sardines; en lloc de renta-vidres, aigua i paper de diari; sortides de cap de setmana amb el menjar de casa; en lloc de fer 2 maquinades de roba diaries, mirar de reduir-les al màxim i fer-ne 2 a la setmana, i així anar fent fins a remuntar si és possible. Els fills segur que protestaran quan se'ls redueixi la quantitat setmanal per a oci, quan vegin que el que hi ha per dinar no els ve de gust però no hi ha res més, faran vaga a la seva manera, amb morros, contestant de mala manera...... però finalment veuran que el que hi ha és el que hi ha i que s'hauran de conformar.

De no saber de que escriure me'n he anat per les branques. Opinions meves, continuaré i aniré reflexionant i opinant.

En compensació de l'anterior (massa curt)

2010-10-14T11:31:00.001+02:00

FLY ME TO DE MOON per Ainhoa Arteta

Setmana curta

2010-10-14T11:18:00.001+02:00

Ainhoa Arteta i "LOVE ME TENDER", un concert preciós.

Octubre, la tardor............

2010-10-10T09:33:00.004+02:00

galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.

Ja hem arribat a la tardor. De mica en mica i sense adonar-nos ens anirà arribant el fred i ja serem a l'hivern. És l'estació de l'any que menys m'agrada i que se'm fa més llarga. Fred, pluja, foscor, tot plegat molt depriment per a mi.

De tota manera, tot i que la tardor és un anunci de l'hivern (que no m'agrada gens) encara hi ha dies que conviden a sortir a passejar. Passejar pel camp i la muntanya per la tardor et dona també una sensació de pau i serenor donat els colors que han anat canviant tant des la primavera; marrons, ocres, vermells, grogs i també verds, un ventall de colors que ens mostren quan de rica és la terra i la natura.

Després d'aquests passeigs en bona companyia, tornar a casa, encendre la xemeneia i preparar un bon te i continuar amb la bona companyia pot esser una vetllada íntima i tranquil·la gaudint de la conversa o discussió (que també).

Hàbits perduts i que hauria de saber tornar a recuperar. A veure si enguany ho faré.

Dissabte 25, concert revival LOS TELLEN'S

2010-09-29T11:50:00.004+02:00

Us passo un link de VOT per si us interessa seguir el reportatge que varen fer del concert.

Gravació d'un Cd., TELLENS - QUASI 50 i edició del llibre TWIST AGAIN Los Tellen's 1964 - 1968, de Marina Martori.

Va ser un "concert" amb molta marxa, les cançons de la meva joventut i records molt agradables.

És bonic recordar però no vaig sentir nostàlgia del temps passat, de fet a les nostres vides tot i que l'època juvenil va ser molt important, cada moment i cada època viscuts han estat molt especials i per tant és bo recordar però no sentir pena perquè no hem acabat encara de viure i l'avenir segur que també serà molt especial.

Espero que us agradi el reportatge de tele. VOt.

Defensores de la igualtat

2010-09-20T11:53:00.002+02:00

Tots els drets registrats.

Des que vaig començar a militar en un partit polític ho vaig fer també com a defensora de la igualtat de drets i deures de les dones.

S'ha aconseguit molt amb les lleis però malauradament la nostra societat encara peca de menystenir a les dones, com sempre a l'home se li suposa la capacitat i la dona sempre ho ha de demostrar,

La Llei ens empara però dia si dia també hi ha energumens que pegan, maltracten i assassinen a les seves parelles, esposes o companyes.

Avui he descobert un web que recull comentaris i blogs de les lluitadores per la igualtat, us en passo el link per si us interessa.

Tenir voluntat

2010-08-23T09:52:00.005+02:00

Tots els drets reservats.

Confesso que jo de voluntat no en tinc massa. De tota manera però sempre m'he preguntat que és tenir voluntat?

Per la majoria de la gent tenir voluntat és fer-se un propòsit i complir-lo, com per exemple deixar de fumar o començar una dieta per aprimar-se els quilos que sobren.

És en aquests propòsits sobre tot en els que la meva voluntat falla. I em falla perquè fer-me aquests propòsits, malgrat que tothom diu que és per la meva pròpia salut i benestar, va en contra de la meva voluntat, paradoxal oi?.

El meu benestar no m'ha preocupat mai i tothom em diu ara que m'hauria de preocupar més i estimar-me més. La meva fita a la vida ( a part de la feina, els interessos, l'amor i la cultura) ha estat sempre el benestar dels demés, dels que m'envolten, que estimo i que formen part de la meva vida.

Després d'anar més d'un parell d'anys al psicòleg, he arribat a la conclusió de que si que m'hauria d'haver estimat a mi mateixa molt més, però que ara ja és massa tard per canviar la meva manera de ser i de fer. He assolit un estat de benestar amb la família precisament perquè no he estat gens intransigent i de molt petita vaig aprendre a cedir tot i que anés en contra del que jo volia en realitat.

Em considero una dona independent i ara que necessito dependre una mica d'algú em fa mal. Sigui perquè jo he estat pendent dels demés i he vist les necessitats que tenien i les he cobert sense que m'ho tinguessin de demanar, i trobant-me que jo ho he de fer doncs això, em fa una mica de mal.

Tornem a la voluntat, per mi tenir voluntat és complir amb les obligacions del dia a dia encara que no en tinguis ganes i perquè jo he entès sempre que abans és l'obligació que la devoció. No m'agrada rentar plats, no m'agrada fregar vidres, odio haver de treure la pols, però de manera voluntària faig totes aquestes coses perquè és el que toca pel benestar familiar.

He anat a gimnàstica, he fet cursets de català i d'anglès, he anat al cinema sola, he anat a reunions, he sortit amb les amigues; per tant no puc pas dir que m'hagi privat de res del que volia fer. Això si, totes aquestes activitats han estat fetes sempre tenint en compte horaris i dies que no interferissin en les meves activitats familiars.

Per mi és això la voluntat, fer coses que t'omplen i perquè les vols fer, no perquè et diguin que ho has de fer pel teu propi benefici, si no em ve de gust fer-les ja no és en benefici meu veurem obligada a fer el que no vull.

Música pel diumenge.

2010-08-22T14:04:00.001+02:00

NINA SIMONE; una magnífica cançó i una versió extraordinaria.

A la meitat d'agost.

2010-08-16T11:51:00.006+02:00

Focs artificials. Tots els drets reservats.

Ja estem a la meitat d'agost, això vol dir que ja ens queda poc de gaudir de l'estiu. Hem tingut turmentes, xàfecs, vent i fresca durant uns quants dies. Avui sembla que de moment ens farà bon temps, al menys el matí s'ha llevat amb sol i cel blau.

L'agost és el mes de les Festes Majors de la majoria dels pobles d'arreu de Catalunya, Festes Majors que enguany s'han vist minvades, en quant a espectacles, per la crisi econòmica que estem patint, però que continuen i on la gent de cada ciutat, poble i poblet intenta passar-ho be i participar en tot el que es fa.

Quan jo era jove, també es feien les vacances per l'agost de manera majoritària, i a mi m'hagués agradat més fer-les pel juliol perquè normalment si et plovia a mitjans d'agost, el temps ja refrescava i adéu platja. D'uns anys enrera sembla que ha canviat una mica la metereologia donat que darrerament les turmentes d'estiu ens arribaven pel setembre i d'aquesta manera semblava que l'estiu fos una mica més llarg.

Enguany però, hem tingut hivern i primavera amb els comportaments propis de cada temporada i pel que sembla també serà així l'estiu, i tot i que potser ens torni a fer calor, aquesta ja no serà tant xafogosa com a ple estiu.

Diuen que els anglesos quan no saben de que parlar parlen del temps, avui sembla que a mi m'hagi passat el mateix.

Miraré d'esbrinar dins la memòria per escriure algun record que us pugui ser interessant.

Música pel cap de setmana.

2010-08-07T09:42:00.001+02:00

Sempre m'ha agradat aquesta copla i per això avui us la poso. Potser entendreu alguns que és una provocació però no ho he fet per això, simplement ha estat perquè m'agrada i com que la situació que descriu la lletra jo la he viscuda, quan l'escolto no puc evitar emocionar-me. Cor boig, es pot estimar dues pàtries a la vegada? jo si puc.

Agraïment

2010-07-30T10:36:00.004+02:00

Galeria de Key QTR. Tots els drets reservats.

Ja fa dies que volia fer aquest post d'agraïment però dubtava perquè és molt personal.

Avui però m'he decidit, al cap i a la fi aquest blog va una mica de tot però també de reflexions personals i sentiments.

Escric doncs aquest post en agraïment a una persona molt estimada, que fa 38 anys que el conec perquè li vaig donar la vida al mateix temps que em convertia en mare. Com veieu és tracta del meu fill Joan que fa dies va escriure un post al seu blog on reflectia els seus sentiments en vers els seus avis i els seus pares.

Llegir-lo em va omplir d'orgull. Dins meu vaig pensar: mira que és difícil ser pare, però sembla ser que no ho hem fet tant malament.-

En el seu escrit parla de l'educació rebuda, dels valors ensenyats, de l'amor rebut, de la cultura i dels sentiments. M'ha fet adonar que hem estat molt importants per ell malgrat que no ho hagi expressat d'una manera oberta i carinyosa massa sovint.

Els fills ens estimen i ens donen amor a la seva manera, però tot allò que tu has fet per ells per amor de pares ells ho retornen en escreix als seus propis fills. És així, és llei de vida i així serà sempre.

Per tot això, fill, t'agraeixo moltíssim el teu escrit. Agraeixo el teu amor, la teva estimació, la teva dedicació i sobre tot la dedicació a tota la teva família.

Avui, un vídeo i una música "guapa"

2010-07-12T10:47:00.000+02:00

15 dies han passat. ESTIU

2010-07-05T09:20:00.003+02:00

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Ja fa 15 dies des del meu últim escrit, en ell parlava de l'estiu que semblava que no volia arribar.

Doncs JA EL TENIM AQUÍ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ amb temperatures molt altes i cel blau radiant.

Segurament per culpa d'aquesta calor (begudes fredes, canvis de temperatura, etc...) he agafat un refredat d'estiu d'aquells que costen tant de marxar. Enguany que puc gaudir de piscina a peu de terrassa per culpa d'aquest refredat tan sols m'he banyat a la piscina una sola vegada.

Ja estic millor però i espero que per la pujada de temperatura que han previst els homes del temps a partir del dijous, malgrat quedi una mica de tos (fumut tabac) podré refrescar-me i fer una mica d'exercici al mateix temps a la piscina.

Ja tenim totes les coses al seu lloc, a casa ja no sembla a "can seixanta" i de mica en mica anem resolent petites coses. Varem pintar (un pany de paret només) hem penjat cortines, connectat teles i TDTs, triat discs i CDs. i llençat un munt de coses inútils que guardàvem per sentimentalisme.

Tot apunt per continuar amb més il·lusió la feina i la vida.

Aquest cap de setmana se'ns prepara be. Anirem a la muntanya amb els amics Xavier i Magda. Sortida programada abans de la convocatòria de la manifestació, per tant aniré a la manifestació en el pensament i l'ànima.

Fins aviat.

L'estiu aviat, setmana dels Joans

2010-06-21T12:16:00.004+02:00

Galeria de Flo. Tots els drets reservats.

En teoria demà serà la nit més curta de l'any i començarà l'estiu. Dic en teoria perquè fins ara, calor el que és diu calor, no n'ha fet gens. Molta pluja, nits fresques, i el sol escàs. Confiem en que de veritat aquesta setmana ja ens arribarà l'estiu com cal.

Dimecres serà la revetlla de Sant Joan, focs, artificis, petards i alegria, coca de pinyons, de fruita o de crema i cava que no en falti. Donada la gran crisi i la por, potser la gent no anirà tan massiva ment a les revetlles populars i és tornaran a fer a casa als terrats o les terrasses com és feia ja fa molts anys; família, amics i veïns, una bona música per escoltar i ballar però que permeti parlar i com a molt tard a les tres de la matinada a dormir.

En la meva opinió, que val poc, aquesta manera de fer les revetlles era més autèntica. A les cases on hi havia un Joan o un Pere o Pau és preparava la terrassa (o terrat) amb "banderetes" i és sopava amb la família i a l'hora de la coca, cava, petards.... arribaven els veïns i els amics convidats per celebrar-ho tots junts. Abans però de sopar, la quitxalla (vigilada pels pares anaven a veure encendre el foc que s'havia muntat amb la llenya (escombres, cartró, cadires velles,....) que havien anat recollint per les cases des de feia un mes abans. Els focs s'han anat perdent donat el risc d'incendis, encara se'n fan alguns però amb permís i controlats per la guàrdia urbana.

Al parlar així no és que vulgui tornar en darrera en el temps, però tal com és fa avui en dia, em passa igual com el dia de la mare o el dia del pare, una mica massa comercialitzat i sense autenticitat. Sembla que per divertir-se i celebrar alguna cosa s'hagi de fer per força en un lloc ple de gent, a "bombo i platillo" i gastant força calers.

De Joans a casa n'erem 4, ara ja en som només 3 però no deixarem pas de celebrar els Joans i farem com sempre s'ha fet un bon dinar familiar a casa amb el menú habitual d'aquest dia, o sigui el que més els agradi als Joans.

Passeu-vos-ho molt be doncs i aneu en compte amb la beguda i la carretera.

Sant Antoni de Vilamajor

2010-06-11T09:12:00.003+02:00

He hagut de recorre a les fotos de mostra de Microsoft perquè estic escrivint aquesta entrada des de l'ordinador de l'altre despatx, el meu torna a ser a l'hospital de PC's, i és clar en aquest ordinador no hi ha les meves fotos.

Be com ja us dic al títol ja estem a Sant Antoni de Vilamajor, un petit poble al peu del Montseny.

Gaire be ja tenim tot colocat, ens ha costat dues setmanes, ara ja queda molt poc, anar a Ikea a comprar una taula i 2 cadires per la cuina, una taula pel meu despatx (la que tenia a L'Ametlla era enorme i quasi no em puc moure) i potser una taula i quatre cadires per la terrassa, be això últim ja ho veurem doncs de moment no és pas imprescindible.

Començo a conèixer alguns llocs de San Antoni, bar del poble per anar a fer el cafè de tant en tant, cafeteria-pizzeria, la fonda, bancs i caixes, la carnisseria, la peixeteria, l'estanc i els diaris. En aquestes dues setmanes he sortit molt poc però de mica en mica ja ho aniré fent. M'agrada la gent, és de la que et saluda pel carrer i et diu bon dia encara que no et coneixi. Ja conec a un parell de veins que es veuen molt amables i agradables.

Tindrem ocasió de presentar-nos a tots els veins de la comunitat per la revetlla de Sant Joan doncs es ferà un sopar al carrer i ens hi hem apuntat, espero conèixer els que tinc al pis de dalt de casa meva per veure com són, ja tinc alguna queixa (potser no de massa impostància) però esperaré a coneixer-los per dir alguna cosa.

Això és tot, ja us aniré tenint al corrent, i continuaré fent entrades procurant tocar els temes d'actualitat més candents i no tant de mi i dels meus.

Una petició......música dels 60.... record!!!!!!!!

2010-05-18T14:04:00.000+02:00

Més música

2010-05-16T12:37:00.000+02:00

Diana Ros.

De diumenge a diumenge

2010-05-16T11:43:00.004+02:00

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.

De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.

Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.

Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)

Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.

He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.

Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.

I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

Ella....... música pel diumenge.

2010-05-09T09:12:00.001+02:00

Sense novetats

2010-05-06T12:16:00.004+02:00

Tots els drets reservats.

Fa dies que tinc el blog oblidat, des de Sant Jordi, que us vaig felicitar amb una rosa vermella.

No tinc gaire cosa per explicar, d'aquí el títol d'avui. A part de que ja ens falta poc per canviar de casa i de que amb tot el dolor del món ja no tenim els gossos......... res més de nou.

Passo molt de llegir articles sencers del diari, me'n assabento del que passa al món d'una manera superficial llegint tan sols els titulars.

En definitiva, com que no està a les meves mans canviar les coses en general i que afecten a tot el món, crec que el més positiu per mi serà tornar-me una mica més egoista i pensar més en el meu propi benestar i el dels meus i deixar els problemes dels demés a les mans de qui si que ho pot arreglar.

Be, ja us deixo, me'n vaig a fer el dinar que avui malgrat ser dijous no serà arròs. Hem decidit fer "migas de pastor" fa poc que les vaig aprendre a fer i em surten boníssimes.

FELIÇ SANT JORDI....... Bona Diada!!!!!!!!!

2010-04-23T15:04:00.004+02:00

Tots els drets registrats.

Massa de pressa..........

2010-04-21T09:23:00.007+02:00

Fotos de: Judith406, Chuc Hunts i Four and Fourthers.

Tots els drets reservats.

Passa molt de pressa el temps, massa........ L'abril ja s'acaba, tan sols queda una setmana i ja haurà passat l'aniversari de l'avia i el del comiat.

Entrarem al maig i la primavera es farà sentir molt més, malgrat la dita "pel maig cada dia un raig" el sol el veurem molt més sovint i ens escalfarà més.

Diumenge que be, dia 25, és farà a moltissims municipis la consulta popular "Catalunya decideix" que segurament sortirà com als altres llocs on ja s'ha fet, SI a la independència, però ja ho vaig dir una altra vegada, tots estaran molt contents però Quanta gent anirà a votar a cada municipi pel SI? perquè els que decideixen que NO no hi van i per tant malgrat que el SI serà majoritari, al meu parer no serà representatiu doncs amb un 20/30% de votants no es pot creure que tothom vol la independència.

Mireu si passa de pressa el temps que pel juny ja farà 32 anys de les primeres eleccions democràtiques pel Govern i Parlament de Catalunya si no ho recordo malament. Ara molta gent ja no es conforma amb això, vol ser independent. Perquè no viuen la realitat del moment històric en el que van néixer? volen tornar als antics regnes? Catalunya i Aragó, Castella, Navarra ? Per convèncer fan servir pura demagògia i aporten greuges actuals i històrics alimentant un odi que no te raó de ser.

Be, ja n'hi ha prou, crec que ens hauríem de preocupar molt més de coses que ens passen en general, infraestructures, educació, sostenibilitat, feina, salut, immigració......... "crisi"... i posar-hi tots el coll a una com a FUENTEOVEJUNA. Els nostres representants polítics haurien de deixar estar les seves desavinences i ganes de poder i fer el que cal fer treballant tots a una pel be de la ciutadania i deixar de banda els seus interessos polítics, que per això són els nostres representants i per això els hem votat.

Música pel diumenge............

2010-04-18T18:10:00.000+02:00

Abril, aniversari i records

2010-04-12T10:42:00.003+02:00

Galeria de Vanda. Tots els drets registrats.

Abril = primavera, pluges, sol, etc.......

A part de tot això per mi l'abril és alguna cosa més. D'una banda és alegre donat que faig anys i vol dir que hi he arribat, però d'altra és un mes de massa records i no sempre bons records. Molta tristor i dolor........, els anys van passant però això sempre hi serà.

Cal poder-ho deixar en un petit compartiment tancat i cercar coses positives. Enguany coincideix també que finalment ens traslladarem de vivenda, ja en tinc ganes d'acabar-ho i portar a terme els propòsits de canvi.

Em quedo doncs amb el que és l'abril: PRIMAVERA, PLUGES, SOL, I LA PROXIMITAT DE L'ESTIU.

No ho hagués dit mai............

2010-04-07T09:16:00.002+02:00

galeria de Clairebelle. Tots els drets reservats.

Si, no ho hagués dit mai que em tornaria futbolera. Be, en realitat no és que m'agradi el futbol, però està clar que aquest Barça te alguna cosa més que l'esport en si mateix, i la seva manera de jugar anant per totes t'arriba al cor.

Si fins i tot ja em conec els noms dels jugadors i els se reconèixer!!!!!!!!!!!! és massa.

Està clar que no és el mateix veure el partit a casa que anar a un lloc ple d'aficionats enfervorits. Sentir els comentaris, els AIS!!!!!!!!!!! els GOLLLLLLLLLLLLLLLL!!!!!!!!!!! CRITICAR ELS ARBITRES........... i un cop acabat, l'última copa o cafè i tornar a casa.

De fet, potser el que m'agrada no és ven be el futbol sinó la part social que comporta veure'l acompanyat d'amics i coneguts.

En fi, futbolera o no, m'agrada anar a veure els partits del Barça al Racó i aquest dissabte tot i que l'emetran per TV3 segurament hi tornarem a anar. Un Madrid-Barça no es pot perdre. És allò que us deia, el BARÇA et roba el cor i el MADRID et fa ràbia per la seva "fatxenderia" i desitges humiliar-lo.

COSES DELS HUMANS, que si ho rumiem be, som rars, rars, rars... de veritat.

Gaire be un mes sense posts

2010-04-06T17:03:00.004+02:00

Tots els drets reservats.

Ja ha passat gaire be un mes que no he escrit res al blog. Tot just començava a apuntar el bon temps i l'arribada de la primavera quan vaig escriure i us explicava que aquesta proximitat m'aixecava els ànims i sobre tot veure de nou 2 o 3 dies seguits el cel blau i el sol.

Avui, quan ja ha passat la setmana Santa, amb un temps relativament bo, he pensat " escriu alguna cosa" i aquí em teniu. Han passat bastants coses en aquest mes, pràcticament ja estic a punt dels canvis (del 20 al 25 d'abril), moltes caixes d'embalatge per tot arreu i classificacions del que volem i el que no també gaire be acabades.

El passat 29 de març va ser un dia important: aniversari de casament - 39 anys - tota una vida i no contem els 7 anys de nuviatge. Enguany però, semblava que ningú ho recordés i vaig haver de ser jo un altre cop qui en fes memòria. Finalment ho varem celebrar amb un dinar i un petit ram de roses vermelles. ("algo es algo dijo un calvo cuando se encontró con un peine sin puas").

Llegint els diaris, m'ha copsat una vegada més el ritme que tornem a portar de dones mortes per violència de gènere.

El món continua amb violències, guerres, fam, corrupcions, etc.... La "fotuda" crisi sembla que a finals d'any potser és veurà ja que comença a remuntar, però mentres hi ha molta gent a l'atur, i amb molts pocs mitjans per subsistir.

Els polítics d'aqui ja comencen a fer pre-campanya i l'oposició s'està esmolant les ungles per tal de guanyar el pols.

Avui s'ha aixecat el sumari del cas "Gurtel" a veure quants corruptes hi ha i quants Euros ens han estafat a tots.

L'Obama, als EEUU tot i que va haver de retocar el seu projecte per la sanitat pública, finalment va ser aprovat i sembla que aquesta arribarà a molta més gent que econòmicament no es podien permetre una assegurança que els cobris les necessitats mèdiques importants.

Llegia comentaris que feien des del sector republicà que deien que a EEUU no necessitaven cap mena de reforma per la sanitat pública perquè tenien la millor sanitat del món. Efectivament, els millor hospitals, equips mèdics i especialistes, però............ per a rics.

En fi, que si fa o no fa tot segueix més o menys el mateix, amb alguna excepció puntual, i van passant els dies.

Miraré de no tenir tanta mandra per tornar a escriure, doncs, ja ho he dit moltes vegades, m'agrada fer-ho tot i saber que els meus escrits no canviaran res i ves a saber si interessen a algú.

S'acosta la primavera.........

2010-03-05T11:47:00.004+01:00

Tots els drets reservats.

Ja portem 3 dies seguits de sol i cel blau, les temperatures s'han apujat una mica i el fred, la nevada i les glaçades han quedat enrere i ja tenim la sensació de que s'han acabat per aquest any.

Ens queden arbres trencats al bosc que poden ser un perill per aquest estiu i fins i tot encara hi ha gent que està patint les conseqüencies del temporal i no tenen llum.

Però això també s'arreglarà i molt aviat podrem gaudir una vegada més de la primavera i seguidament de l'estiu. Ja en tinc ganes¡¡¡¡¡¡¡¡ sempre, sempre se m'han fet llargs els hiverns.

Molt aviat començarem una nova etapa a la nostra vida, estarem a prop dels fills i dels néts i gaudirem d'aquesta proximitat, canviarem rutines i maneres de fer(al menys ho intentarem) i tot serà com "oli en un llum"

¡¡¡¡¡¡¡ visca la primavera i el bon temps !!!!!!!!!!!!!!

¡¡¡ JA FA SOL !!!!!!

2010-02-24T12:54:00.007+01:00

Galeria de Kay QTR. Tots els drets reservats.

Per fi hem tornat a veure el Sol i el cel blau, temperatura suau i vent que netejarà la humitat.

No se quant de temps durarà perquè pel que sembla i segons diuen els metereòlegs tenim depressions una darrera l'altra que ens faran el temps variable. Al menys però, haurem descansat una mica de les pluges, el fred i el cel ennuvolat i gris.

Veure el cel blau i el sol m'anima i em fa pensar ja en la primavera, en els seus colors, en l'escalfor del sol al matí i el meu primer cafè amb llet a la terrassa escoltant els ocells, envoltada dels meus gossos pendents de mi i del que faig a tothora.

Abans de Festes us deia que a casa ens havia arribat l'hora de fer-nos nous plantejaments i que aviat hi hauria un canvi important. Fins ara però no us he pogut dir que ja és definitiu i que aquest canvi ja ha arribat, serà qüestió d'un parell de mesos i encetarem nous reptes, noves rutines, canvis en general que hauran d'anar millor per a tots.

Aquest Sol d'avui m'augura també que malgrat el repte important que hem d'encarar tot anirà sobre rodes i que els darrers anys de la nostra vida potser seran els millors.

Veieu com influeix en mi el Sol i el blau del cel? soc mediterrània cent per cent.

A tots els demòcrates

2010-02-23T17:04:00.002+01:00

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Tots els que son demòcrates, independentistes/nacionalistes, o no, crec que haurien de mostrar més respecte per les institucions i símbols del país en el que estem vivint ara i en aquest moment històric.

La realitat és la que és i vulguin o no tots formem part d'un estat i nació que és Espanya. Democràticament es pot lluitar per mirar de canviar-ho, arribar a un estat federal o be assolir la independència d'algunes avui autonomies, sempre i quan els seus ciutadans ho vulguin així.

Mentres, hi ha el que hi ha, Espanya és un estat de monarquia constitucional, amb un Rei, un President, un Parlament i un Senat, agradi o no als republicans. Si de veritat som demòcrates hem de respectar al Rei i l'Himne nacional.

Jo trobo vergonyós que sortim a tots els diaris no per haver aconseguit una copa esportiva del basquet català (paradoxa: la copa del Rei) sinó pels xiulets i cridòries que hi van haver en contra del Rei i de l'Himne.

Pot ser que algú em surti amb la llibertat d'expressió, i tindrà raó, abrogo per aquesta llibertat, però no estic d'acord amb el menyspreu absurd i la mala educació d'uns quants que amb la seva intolerància posa en evidència a la resta.

A mi em sap molt de greu tot això. Les lluites per aconseguir fites no és fan així. Els que durant la dictadura no varem tenir p...... de plantar cara i acabar amb ella, varem anar acceptant tots els canvis, votant en els moments que se'ns demanava i aprovant lleis, reformes, alternances de govern, etc....etc....

Ni cremant fotos del Rei, ni xiulant i ni cridant és canvien les lleis ni es reforma res. Ja seria hora de que arribéssim a la maduresa demòcrata.

Una bona cançó pel diumenge

2010-02-14T11:00:00.000+01:00

Ja s'apropa la campanya electoral...........

2010-02-11T11:05:00.002+01:00

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Fa dies que llegeixo tan sols els titulars del diari i en prou feines escolto les notícies per la tele, això però no m'ha impedit adonar-me que ja s'apropa la campanya electoral.

Be, en realitat sembla que ja estiguem en pre-campanya. Enquestes als diaris sobre la intenció de vot, sobre les preferències dels ciutadans en vers els polítics, grans discursos dels caps d'oposició que no diuen res, oferiments de pactes, (jo et donaré això si tu em dones allò) i anant fent...... Amb el temps que falta per les eleccions i ja se'ls veu el llautó a tots els polítics, arribarà un punt (c0m sempre) que quedarem saturats de sentir-los.

Més guitarra.

2010-02-08T11:22:00.001+01:00

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Magnífics guitarristes !!!!!!!!!!!

2010-02-08T11:10:00.001+01:00

"Febrerillo - el loco"

2010-02-03T11:40:00.002+01:00

Galeria de Dedalus11.Tots els drets reservats.

Ja hem entrat al febrer i segons la dita és el mes del temps variable: pluges, fred, glaçades, algun dia de sol, i més glaçades.

Crec que enguany aquest temps l'ha fet pel gener, hi ha hagut neu, fred, i pluges; poc sol i dies molt ennuvolats però no pas massa glaçades, 2, 3 dies com a màxim del termòmetre 2 graus sota zero. Naturalment, estic parlant d'on visc - el Vallès Oriental.

Però ja fa anys que em sembla que els hiverns d'ara no són com els de quan jo era petita. Potser ara ens sembla que no fa tant de fred perquè les cases ja estan més preparades (calefacció) i també la roba d'abrigar, sense pesar tant com la d'abans, abriga molt més.

Però.... al carrer feia molt de fred, recordo que al menys durant un mes de l'hivern havíem de trencar el gel del safareig, que es rebentaven les canonades de l'aigua perquè aquesta es glaçava i que a les taulades hi havien "caramels" de gel.

Això al carrer, ja no parlem de les cases (antigues amb sostres molt alts) que tenien habitacions molt grans, cases de planta baixa i pis. A baix acostumaven a tenir una gran entrada (com 2 habitacions dobles d'avui en dia), una mica de passadís d'on hi sortia l'escala per anar a dalt, un menjador al menys de 20 m2, una cuina també gran de 16 o 18 m2., sortida a l'eixida (que donava al carrer del darrera i sota l'escala un rebost d'uns metres que avui en dia els constructors hi posarien la cuina. A l'eixida "la comuna".

El dalt de les cases acostumava a tenir 4 habitacions, 2 exteriors grans ("sala y alcova") i 2 interiors individuals, de les grans una d'elles donava al balcó del carrer (davant) i l'altra al terrat que era el sostre de la cuina i on s'acostumava a estendre la roba a l'hivern.

Explicat així penses: ¡¡¡¡OSTRES!!!! això eren mansions. Doncs si, però com que eren cases molt antigues tenien moltes mancances de comoditats, costaven molt d'escalfar, no hi havia tampoc massa portes per mantenir aïllats alguns espais, si t'oblidaves de tancar les portes del balcó i el terrat (obertes al matí per ventilar) per l'escala et baixava un aire i un fred que refredava el poc que s'havia pogut escalfar el menjador.

Les criatures duien samarretes enfelpades, mitjons de llana, abrics de llana, gorro, guants i bufanda també de llana; això per anar a l'escola que no solia estar massa lluny. Als llits ens abrigàvem amb mantes de llana (3 dobles 0 6 individuals), peücs per dormir, bossa d'aigua calenta. I els matins t'ho rumiaves una estona abans de treure el braç per encendre el llum.

El pitjor de tot era que tinguessis una "necessitat urgent" a la nit i haguessis de baixar i sortir a l'eixida per anar a "la comuna".

Tot això que us explico de com eren les cases sembla que precisament sigui aquest el motiu pel que ara tenim la sensació de que no fa tan de fred com fa 50 anys, pot ser si però les teulades blanques, l'aigua del safareig glaçada i el gel de les basses d'aigua del carrer era molt més habitual que ara i durava com ja he dit abans com a mínim un mes.

A veure quin febrer ens farà. Serà realment "Febrerillo el loco" o ja n'hi haurà hagut prou amb el mal temps del gener? Jo personalment, preferiria que fos així.

Els meus gossos en adopció..............

2010-02-02T18:09:00.006+01:00

La SAMBA, 4 anys pel març el ROCK, 4 anys pel març. La LLUNA, 8 anys.

BLUES, 10 anys.

El Blues i la Lluna són els pares del Rock i de la SAMBA.

Blues, mestissatge de pastor alemany i pastor belga.

Lluna, mestissatge de pastor alemany i Golden retriever.

Rock, mestís de mestís. (Blues i Lluna)

Samba, mestissa de mestissa. (Blues i Lluna)

Queda molt "carca" encara......

2010-02-01T17:38:00.003+01:00

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article de Lídia Falcon a EL PERIÓDICO en el que parlava del Jutge Serrano (no se si és de Málaga, Sevilla o Granada, això és el de menys) i les seves declaracions referents la violència de gènere.

Dies enrere va ser el nou bisbe de Sant Sebastian qui es va quedar descansat treient-li importància a la catàstrofe d'Haití.

L'església contra la modificació de la Llei d'avortament.

El control del cens pels immigrants per part de l'Ajuntament de Vic.

Càmeres de seguretat per tot arreu.

Retrets mediàtics a la feina dels bombers, de la policia. Rebuig de centres de metadona, rebuig a donar permís per fer mesquites.

Jutgem per les aparences i no pels fets.

Critiquem als polítics (ho faríem tot millor nosaltres?)

Critiquem les dones que treballen, les que es divorcien, les que vesteixen d'una manera determinada, les que tenen un càrrec directiu, ...........

En fi, tot plegat i molt més, em fan pensar "En quin món vivim"?

Controlats per la policia, per hisenda, per la ss.ss., per el "que diran" , per les crítiques del veí, pel proteccionisme "enorme" de l'estat i etc...etc...

On són: la tolerància, la comprensió, l'amor, el civisme, el be, l'amistat, les creences, la ètica i la moral ??????????

Demanem més inversió en imvestigació, les noves tecnologies, un ordinador per cada nen a l'escola, ¡¡¡¡ VISCA LA MODERNITAT !!!! però hi ha gent que encara s'esgarrifa quan se'n adona que la seva veïna te un amant, quan una dona de 50 anys te un novio de 30, (al revés no, és clar)

o encara hi ha comentaris (por lo "bajini" perquè no seria políticament correcte) de que si el marit ha estomacat la dona, potser tenia els seus motíus. Evidentment que si que els tenia simplement que encara es tracta d'un ultra- masclista, carca i retrògrad, que es creu que pel fet d'haver signat un paper la dona és una propietat seva.

Més música

2010-01-31T11:36:00.001+01:00

Un diumenge més us poso música. Mandra de pensar.

Relax..... i fins demà.

Ja ha passat una setmana i no he explicat res.

2010-01-30T13:23:00.002+01:00

Això, fa una setmana vaig penjar un vídeo dedicat als immigrants, i avui us en penjo un altre d'una cantant i una cançó meravelloses. Estic una mica mandrosa, ho sento. La setmana vinent espero explicar-vos coses o fer algun escrit que potser us pugui interessar.

Diumenge música....... una cançó pels immigrants.

2010-01-24T11:03:00.002+01:00

Una cançò que recordo, molt emotiva.

Haití, i el bisbe Munilla

2010-01-18T10:51:00.003+01:00

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Haití: desolació, mort, fam, necessitats, ferits, sense lloc on anar, sense res........... Tot això i més és el que ha produït aquest terratrèmol. En un dels països més pobres del món, on ja no hi havia cobertes la majoria de les necessitats bàsiques de l'esser humà, pateixen un terratrèmol devastador.

Tot el món ha fet i està fent tot el que pot per fer-los arribar ajut, per cobrir les mancances prioritàries: metges, bombers, menjar, medicines, aigua, tendes de campanya, diners....... però.... l'església a Espanya, com sempre, per boca (com els lloros) del recentment nomenat bisbe de Sant Sebastià el Sr. Munilla, ha deixat anar unes declaracions que il·lustren una vegada més la classe de moral d'aquesta església catòlica carrinclona i retrògrada.

Us recomano que llegiu aquest article d'El Periódico d'avui, en ell hi trobareu les declaracions de l'esmentat bisbe a la SER en una entrevista de la Gemma Nierga durant el programa radiofònic La Ventana.

També aquest article fa esment d'altres declaracions fetes per membres d'aquesta església titllant els parlamentaris de còmplices d'assassinat a l'aprovar la reforma de la Llei d'avortament.

En algunes declaracions de supervivents d'Haití vistes a la televisió és veu clarament que molts tenen un gran fervor religiós i demanen a Déu que els ajudi. Resem doncs en el seu nom i demanem-ho. Això és el que hauria de fer l'església, resar i gastar-se uns quants "millonets" per ajudar-los.

Els que haurien de donar exemple amb les seves actituds, no ho fan, condemnen, condemnen i condemnen. Com volen que s'apunti més gent al seu "club" ?

Diumenge, flors i música.

2010-01-17T10:42:00.004+01:00

Foto de NisanN. Tots els drets reservats.

VIC i les seves noves "normes"

2010-01-11T12:41:00.004+01:00

Fotos de Dedalus 11. Tots els drets reservats.

Avui que em decideixo a fer un escrit me'n adono de que ja ha fet una setmana que no havia entrat al meu blog.

De fet, l'escrit el vaig començar el dilluns, 11 de gener, però tan sols vaig posar el títol perquè volia comentar el cas de VIC i la immigració, però no vaig tenir temps de fer-lo i fins avui no m'he decidit a acabar-lo.

Ja tots ho deveu saber perquè tant els diaris com la televisió n'ha parlat abastament, també deveu conèixer les declaracions del ministre de treball Sr. Corbacho. Jo simplement escriure la meva opinió.

El govern municipal de VIC varen decidir imposar una nova norma respecte al cens municipal. Aquesta norma ve a dir que els immigrants sense papers no seran admesos en el cens i se'ls negarà tota l'assistència municipal, al mateix temps que s'enviarà a la policia informes dels que s'han volgut apuntar al cens i no tenen papers.

Si no ho recordo malament, vaig llegir que la policia no faria cap cas d'aquestes denuncies. Be, em sembla correcte.

En la meva opinió, aquesta norma que s'han inventat a VIC te un caire clarament xenòfob i si realment els habitants de VIC hi estan d'acord majoritàriament, crec que com a persones deixen molt que desitjar.

Diuen que a Vic el 25% de la població és immigrant, i que? és que no tenen dret a viure-hi els que no són de Vic? És que aquests senyors no saben el difícil que és per un immigrant trobar feina?. Sense feina no hi ha papers i en teoria, sense papers no hi ha feina però..... ai las!..... Som tots plegats molt espavilats, fer contractes de feina com Deu mana i arreglar la documentació te un cost que molts no volen assumir així com pagar un sou segons la llei tampoc. L'immigrant sense papers ens surt més "barato".

Si mirem uns quants anys en darrere - post-guerra i primeres immigracions internes - d'Andalusia, Múrcia, Extremadura, cap a Catalunya... Quin % va representar de la població total? Ja ens va anar be als catalans tenir gent que treballes de sol a sol per menys diners i que fes les feines que no volíem fer nosaltres. Que hagués passat si s'hagués negat estar empadronats al lloc on treballaven i vivien als que no eren catalans de soc-arrel? I Catalunya no va ser l'única en rebre immigració, com tampoc ho és ara. Era lògic que la gent anés a buscar per poder viure d'una manera decent un lloc diferent d'on va néixer si allà no tenia de que viure.

Actualment hi ha de nou grans onades d'immigració, però aquesta no és interna, venen d'altres països del món on malaurada ment ni treballant poden menjar i criar els seus fills. Se'ls ha de negar la possibilitat de viure en un lloc determinat, treballar en el que sigui per poder mantenir la seva família, la d'aquí i la d'allà? Com a tota persona, no tenen dret a tenir una assistència, una educació i un lloc on viure?.

Hi ha molta gent que diu: És que ens col·lapsen les escoles, les sales d'espera dels Caps i hospitals, se'ls tracta més be que a nosaltres que som d'aquí i paguem els impostos, és que molesten allà on viuen, són bruts, són escandalosos, i etc....... etc.......... Pura xenofòbia i por de costums diferents i cultures diferents. M'agradaria que alguna d'aquestes persones em digués si mai li ha faltat l'assistència del metge, de l'hospital, del col·legi, etc... És veritat que hi ha llistes d'espera per segons quins tractaments o intervencions però "ells" les pateixen igual que nosaltres. I en el fons hem de reconèixer que volem ser uns privilegiats pel sol fet de ser nascuts aquí. No som diferents de la resta del món, tots els humans fem el mateix, anem al water (o al corral), lluitem i treballem per donar el millor als nostres fills i família. L'única diferència entre els humans són els costums i la cultura, cap d'aquestes coses és motiu per tenir por del desconegut. Els que hem tingut la sort de ser educats en uns valors ja sabem que no s'ha de menystenir a qui no te els mateixos pensaments i maneres de fer. El primer que hauríem de fer sempre abans de deixar anar aquestes paraules (que jo considero molt greus) és posar-nos al lloc de l'altre.

No tots els immigrants són sense papers i aquests que ja han tingut la sort de trobar una feina decent, també paguen els seus impostos, la ss.ss. i el que s'hagi de pagar com qualsevol ciutadà de qualsevol població. Els que no s'han pogut fer els papers perquè no han rebut cap ajut, prou pena tenen d'haver d'estar lluny de casa seva, sortir per anar a treballar amb l'ai el cor per si els atura la policia, pagar lloguers abusius, no saber si demà tindrà feina per poder comprar menjar i també si podrà enviar diners al seu país perquè la seva família vagi tirant.

Com és possible que 3 partits polítics (un d'ells d'esquerra) s'hagin posat d'acord amb una normativa tan discriminatòria? On queda la Declaració Internacional dels Drets Humans? Es signen coses en les que no es creu?

Tot plegat ho trobo UNA VERGONYA.

La gent ja ha oblidat aquesta dita? FES BE I NO MIRIS A QUI...........

Avui també música. Cap de setmana.

2010-01-09T13:04:00.001+01:00

De les "FESTES" a la feina i "la cuesta de Enero"

2010-01-08T13:22:00.003+01:00

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.

Ja hem arribat a una nova dècada, estem al 2010 i sembla que va ser ahir que varem canviar de segle.

Hem passat les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis d'una manera més moderada per la "p....crisi" però tampoc ens hem estat de res, menús més tradicionals, menys sofistificació i optant per allò que de sempre hem sabut que agrada a tothom (que en definitiva també resulta més econòmic, no cal que el pollastre sigui un capó de pota blava, i no cal tampoc menjar més marisc del que mengem normalment en un dia de festa assenyalada). No han faltat ni els torrons ni les neules ni el cava, o sigui tot com cal, sense abusar.

Ara, ja s'ha acabat, es tracta de retornar a la feina d'una manera normal i amb energia renovada, deixant de banda si ens hem fet aquells propòsits que sempre ens fem al començar un any nou però que gaire be mai acabem complint. Posem il·lusió i confiança en el dia a dia i anem fent que pas a pas tot anirà posant-se al seu lloc.

Els homes del temps ens han pronosticat una setmana de fortes glaçades, i fins i tot neu a cotes molt baixes a partir del 7 de gener. De moment (i estem a 8 de gener) hem tingut pluja fina, aire una mica més fred però tampoc és que hi hagi hagut una gran davallada de temperatura, naturalment estic parlant del meu entorn, Granollers, L'Ametlla, La Garriga, Cardedeu o Llinars; ja hem vist paisatges nevats arreu i hi ha hagut problemes a les carreteres per culpa de la neu però de moment no ens ha tocat. Confio en que les glaçades (si és que n'hi ha) no siguin massa fortes.

He viscut uns dies meravellosos (aniversari i Reis) amb la família i els néts. Tan sols de veure les seves carones rialleres i els seus ulls il·lusionats em queia la "baba". M'he engreixat més de satisfacció que no pas pel que he menjat. Això és vida i meravella.

Ja han passat els Reis. PER MOLTS ANYS..........

2010-01-06T10:05:00.001+01:00

Meravellosa cancó..............

2010-01-02T11:23:00.000+01:00

BON ANY 2010. Concert a Vienna, un clàssic.

2010-01-01T12:51:00.001+01:00

Comiat de l'any de la crisi.

2009-12-30T13:13:00.003+01:00

Tots els drets reservats.

Adéu 2009 i Benvingut 2010.

No és fins demà aquest comiat però és que demà estaré ocupada.

El meu desitj per tothom és que ja s'acabi la "crisi" i que tothom puguem gaudir de feina, salut i benestar.

Feu bons propòsits, que més o menys com sempre, alguns els complireu i d'altres no. Jo sóc d'aquests, bona voluntat avui, demà ja en parlarem.

Aquests dies de Festa... música, avui flors i mandra.

2009-12-28T11:33:00.003+01:00

Galeria de Vanda.

Tots els drets reservats.

galeria de Furs and Feathers. Tots els drets reservats.

Diners, diners, diners, pel 2010, pau i felicitat.

2009-12-27T11:39:00.000+01:00

BON NADAL I SANT ESTEVE

2009-12-25T12:07:00.001+01:00

BONES FESTES.......... música per vosaltres

2009-12-24T12:51:00.000+01:00

Menús per aquestes Festes

2009-12-23T13:10:00.002+01:00

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Aquest Any m'he deslliurat una mica d'haver de pensar que faré cada dia de Festa doncs ens tornem entre casa meva i a casa dels meus fills.

Per tant, tan sols he de pensar en el dinar de Sant Esteve i en el de Reis que seran els dies en que serem tots a casa meva.

Això dels menús de les Festes de Nadal és una mica complicat. Ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que no calia buscar massa sofistificacions donat que els meus convidats preferien sempre el més tradicional, per tant millor per mi (menys feina) i fins i tot pot resultar molt més econòmic.

Enguany doncs faré per Sant Esteve: un pica-pica complert (cloïses, llagostins, salmó, paté de foi, etc...) i "pollastre a la cavalieri" en realitat és tracta de "pollastre al cava" segons recepta de Na Montserrat Seguí. Aquest nom de cavalieri li varem donar per dissimular davant me mare donat que si hagués sabut que el pollastre era cuinat amb cava hagués dit que no li agradava gens i que volia una altra cosa; passava el mateix amb el rostit clàssic, sempre li havia de dir que no hi posava conyac sinó no en volia. En qüestió de l'alcohol la mama era molt intransigent.

I pel dia de Reis està previst que faci "els meus canelons" acompanyats d'una bona amanida i de segon el clàssic rostit de pollastre amb prunes i pinyons. Si ja se que és molt de pollastre però és anar sobre segur perquè agrada a tothom. Igual m'ho rumio i canvio per vedella o per orades a la sal, ja veuré.

Naturalment, no hi pot faltar una bona fruita (que depuri) ni els torrons ni les neules, vi mitjanament bo i un bon cava. Cafè, copa i alegria (havà no perquè el fum està totalment prohibit).

Ja ho veieu, menús res de l'altre món, clàssics i tradicionals. Al cap i a la fi aquestes festes no es tracta tant del menjar sinó del gaudir de la companyia familiar.

Ple Hivern....fred, neu. Loteria i Festes

2009-12-22T12:01:00.002+01:00

Galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

22 de desembre, dia de la loteria i de la "salut" perquè tothom que hi juga poc o molt te l'esperança de que li toqui la loteria, i si no és així tots ens diem: "salut tinguem" jejeje.......

Són quarts d'una del migdia i no se encara on ha anat a parar la "grossa", suposo que a mi no perquè si no ja ho sabria, mala sort, "salut hi hagi" i en davant.

Setmana de fred intens i neu per gaire be a tot arreu, tal com ha de ser l'hivern, però que no duri massa perquè fa molta mandra sortir de casa amb aquest fred.

Ja tenim el Nadal al damunt, dijous farem cagar el tió, anirem a sopar amb els nostres amics com cada any i l'endemà dia de Nadal anirem a casa del fill, la jove ens farà l'escudella de la seva àvia i tots junts ens entaularem tota la tarda. Per sant Esteve vindran tots a casa meva, ja he pensat el menú, no seran els típics canelons de Sant Esteve perquè per Reis és quan toca fer-los a casa meva en honor del marit que fa anys aquest dia.

O sigui que malgrat la p... crisi, les Festes de Nadal les celebrarem com és tradició procurant no estirar més el braç que la mànega, això si d'una manera familiar a casa com sempre.

BON NADAL a tothom. El 2010 ja el felicitaré i desitjaré el dia que toqui.

Cap de setmana a la Vall Fosca..............

2009-12-16T12:01:00.003+01:00

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Malgrat que us explicaré el meu cap de setmana a Capdella (la Vall Fosca-Pallars-Jussà) no us hi poso cap fotografia d'allà perquè com que jo no sóc aficionada a fer-ne no en tinc cap. Si les amigues em fan arribar algunes de les que varem fer ja us la penjaré perquè el paisatge val la pena.

Doncs si aquesta setmana i cap de setmana passats han estat d'allò més divertits tot i que he anat a exercir de "dona de músic" però com que hi havia també les "altres dones" amigues totes, ens varem divertir.

Varem començar el dilluns 7 de desembre anant a Sagaró a una festa de l'associació d'amics de la música dels anys 60. Un bon sopar i ball. Festa divertida i animada pel jovent dels 60 (o sigui que tots o gaire be tots ja erem avis).

El cap de setmana el varem començar el divendres anant de festa un altre cop, aquesta vegada a Barcelona on varem assistir al sopar anual de l'Associació de Veterans del Barça que a més celebrava el 50è aniversari. Més divertida encara, amb futbolistes i ex-futbolistes del Barça, amb el President del Parlament Sr. Benach i d'altres famosos (però que jo no vaig saber conèixer) Lliurament d'obsequis pels socis i Ball també anys 60. Els senyors veterans varen tenir el detall en obsequiar-nos a les senyores dels músics amb uns braçalets molt bonics que ens varen ser lliurats per ex-futbolistes (dels més joves) molt "guapos".

I d'allà varem sortir (a les 3 de la matinada) cap a La Vall Fosca on hi varem arribar a les 6 del matí on ja ens estaven esperant. A la Torra de Capdella, cada any per la Marató de TV3 fan una festa (sopar, ball, rifes) per aplegar diners que s'envien a la Fundació de la Marató. Com sigui que els nostres músics havien d'anar a muntar (els aparells de so, etc..) les dones varem agafar un cotxe i varem fer una petita excursió fins l'embassament i la central elèctrica en direcció a l'estany Gento on no hi varem anar perquè hi havia 1 hora i mitja de camí a peu. Allà a l'embassament (feia un vent que tallava) hi varem fer fotos nostres amb fons d'aigua i dels salts d'aigua que queien de la muntanya. Tot molt bonic i bucòlic. Muntanyes altes i rocalloses, arbres en tons marrons, verds i vermells, alguns racons amb neu glaçada, vaques pasturant i algun isard enfilant-se per aquelles roques.

Un parell d'horetes de descans (algú va fer una migdiada llarga) i cap a la festa. Sopar de pa amb tomàquet i carn a la brasa, vi, cava, ratafia, cafè.......... i ballaruca. Rifes de paneres de Nadal i lots.

Em va agradar molt la gent d'allà, totalment desinhibits, amb ganes de ballar i passar-ho be fent broma, ballant, convidant, rient i sense cap mena de por al ridícul. Una gent encantadora.

L'organitzador és l'amo de l'Hotel Montseny, que us recomano, una persona agradable, entusiasta de la música i dels músics, te anècdotes per un "tubo" i a més veient la cara de satisfacció que posava quan ballava amb la seva filla de 13 anys em va arribar al cor.

El diumenge al matí (a les 10) ja ens esperava un esmorzar de forquilla que per no fer un desaire tots més o menys varem menjar de tot, fins i tot jo em vaig atrevir a menjar carn d'isard que estava "deliciosa". A les 12 varem agafar els cotxes i de retorn a casa i aquí es va acabar aquest cap de setmana que vaig gaudir com feia temps que no gaudia. Per sort a l'arribada del fred ja estàvem a casa i no varem haver de patir per la carretera nevada.

Coses

2009-12-10T10:17:00.005+01:00

Galeria de fotos de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Em passen els dies que no me'n adono. El darrer dia que vaig escriure va ser el 4 de desembre i tan sols vaig aprofitar per felicitar-vos el Nadal a tots els que em llegiu.

Vaig dir que potser l'endemà escriuria sobre l'Editorial conjunta dels diaris, LA DIGNITAT DE CATALUNYA, però ara que ja ha passat una setmana crec que això ja està desfasat i més si tinc en compte que vaig afeigir-me a un grup del facebook amb el mateix títol, que una vegada llegits tots els comentaris del fòrum, i tots els grups que s'hi havien afegit vaig quedar molt decebuda.

La majoria de comentaris vaig constatar que eren manipuladors, que veien "papus" per tot arreu i que s'hi afegien grupúsculs amb clares intencions desestabilitzadores, disfressats de opinions particulars.

Vaig deixar escrit algun comentari al respecte i vaig abandonar el grup. La dignitat d'un poble és quelcom molt més profund que totes les demagògies que feien servir.

Diumenge 13, és farà a diferents pobles i ciutats de Catalunya uns referèndums votant SI o NO per la independència de Catalunya. Res a dir en contra, però caldrà que en els resultats es tingui en compte la participació perquè és evident que qui anirà a votar seran els del SI. Quants votants te ER? seran aquests doncs els qui aniran a votar SI però crec que no seran prou representatius dels ciutadans catalans en general. Ei, és la meva opinió sense ànims de polemitzar de cap de les maneres.

M'avanço una mica i felicito el Nadal

2009-12-04T12:09:00.006+01:00

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Com sigui que avui he rebut una felicitació de Nadal, costum que ja s'ha perdut pràcticament, aquest post és precisament per això:

Desitjar-vos unes BONES FESTES DE NADAL i un MOLT PRÒSPER ANY 2010.

Tant de bo sigui així per tothom i a mitg 2010 puguem dir que ja hem remuntat la p..... crisi.

Demà serà un altre dia i potser parlaré de la DIGNITAT de CATALUNYA. Ja ho veuré.

La intransigència

2009-12-02T12:55:00.004+01:00

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

No soporto la intransigència. No es pot dir "o caixa o faixa". Crec que les persones intransigents ho són en vers els demés i en canvi són molt tolerants en els seus propis actes. És allò de veure la palla a l'ull alié i no veure la viga al nostre (o al revés, no recordo ben be com va).

Tinc una amiga que li passa això fa un temps, és molt bona noia però........ Ara fa uns dies que la veiem molt enfadada amb una seva amiga de tota la vida fins el punt que ni es parlen, de moment.

La raó de l'enfado la desconec i no m'importa però crec que és més culpa de la seva intransigència quan no li donen la raó que no pas que hagi rebut una greu ofensa per part de la seva amiga.

Vull creure que ja els hi passarà i que finalment tot ho arreglaran perquè una amistat tant duradora no es pot perdre, però aquesta amiga meva hauria de rumiar una mica la seva intransigència i mirar de ser més tolerant. Si no retornen a la seva amistat em farà creure que és excesivament intolerant i m'enduré una decepció en vers ella com a persona.

A mi moltes vegades m'han dit que sóc massa tolerant, fins i tot jo també ho crec, "massa tonta", perquè malgrat el que puguin dir els que em coneixen em costa molt enfadar-me de veritat amb algú. Tinc fama de "rondineta" però en realitat no ho soc pas massa i hi ha qui no rondina gaire be mai però no tolera res i es mostra intransigent per qualsevol cosa....... que si el cambrer no és simpàtic, que si no m'han atés com crec que em mereixo, que no m'escolten quan explico alguna cosa, que no em deixen parlar........ Aquí no hi tornaré més.......... T'has oblidat d'allò que et vaig dir que fecis?..........

Tolerància zero? NO mai de la vida. Em varen ensenyar que "parlant la gent s'enten" que abans de jutjar sempre t'has de posar al lloc de l'altre, que no val la pena enfadar-se per coses que en realitat no tenen cap importància. Com em deien quan jo era petita: si t'enfades tindràs dues feines, enfadar-te i desenfadar-te. Per tant, res de intransigències, ningú estem lliures de defectes i ho hem de saber entendre així.

confits de colors

2009-12-01T21:35:00.002+01:00

Ahir vaig fer de nou una "incursió" a flikr, per tenir fotos noves per posar al blog. Resulta que vaig descobrir que no cal guardar-les en un arxiu perquè es poden penjar al blog de manera automàtica des de la web.

Sempre s'aprenen coses noves, segur que tots vosaltres això ja ho sabieu però mireu, jo no, i m'anava omplint de fotos al meu PC.

No és mai tard per aprendre coses noves.

Happy Easter! Cargado originalmente por ♥babybee

Bonics aquest confits de coloraines veritat?