05 de juny 2008

Els qui es dediquen a la política

Rosa vermella passió. Tots els drets reservats.
Tenim la tendència a mesurar a tots els polítics amb la mateixa "tabla rasa", solem dir aquella frase tan coneguda "son los mismos perros con distintos collares" i a més ens atrevim a jutjar-los sense saber·ne de la missa la meitat d'ells, ni conèixer-los de res.
Qui pertany a un partit polític, normalment, (hi ha excepcions és clar) ho fa perquè aquest partit es correspon amb els seus ideals i vol ajudar a que aquests es portin a fi per millora de la societat en la que creu.
Estem parlant de democràcia, el sistema de governament d'un poble, el més bo dels pitjors. En una democràcia hi cap tothom perquè el poble és de moltes diferents maneres de ser i pensar i per tant tan dret tenen els uns com els altres a ser representats.
Tan que critiquem els polítics i no som capaços de posar-nos al seu lloc. Hem pensat alguna vegada que si no hi hagués gent amb vocació política no hi podria haver una democràcia? Què seria del ciutadà d'empeus sense cap mena de govern? Estaríem millor com estàvem amb la dictadura de'n Franco, que no feia política segons ell?
Un militant d'un partit, sigui del color que sigui, ho fa motivat i crec que és molt pervers pensar que la majoria ho fa per enriquir-se. És difícil per un militant amb vocació fer-se un lloc dins del seu propi partit per dur a bon fi els seus ideals, hi ha més ètica del que ens puguem pensar i malgrat que també hi ha "trepas" (som humans i ambiciosos) el militant va pujant escalafó pas a pas i amb el seu treball i aportacions a l'ideari del partit.
Cada partit te les seves normes o estatuts que s'han de respectar per tots els militants i tan sols de congrés en congrés aquests estatuts poden variar amb l'aprovació de tots els militants.
Els programes polítics de cada campanya són elaborats i esmenats si cal per les aportacions dels militants, no es dona per definitiu un programa fins que no hi ha hagut el suport majoritari de la militància.
Siguem més seriosos en el tracte dels polítics. Si són bons o no ja tenim un sistema per canviar-los o reafirmar-los i aquest sistema és les urnes.
Dins de cada partit hi pot haver "ovelles negres" ja se sap, de la mateixa manera que passa en tots els estaments de la societat, precisament perquè som humans. Al cap i a la fi queda tot resumit amb aquella dita "En todas partes cuecen habas y en mi casa calderadas" per tant però malgrat això no generalitzem i tinguem en compte que com en tot hi ha més bons polítics que dolents, que hi ha més gent honrada que gent delinqüent, que hi ha uns "valors" a la nostra societat i aquest valors (el be, el mal, l'ètica, la moralitat, ....) abstractes si voleu però assumits majoritariament per tothom (més o menys, evidentment) no els hem de posar en dubte d'entrada, en vers els polítics.
Una cita: " L'experiència no te cap valor ètic, és simplement el nom que donem als nostres errors " - Oscar Wilde