La cura de la "roba" m'aclapara

Tots els drets reservats.

Vaja quin títol eh? O sigui que avui us he d'atabalar amb els meus problemes de mestressa de casa? sembla que si, que voleu que us digui? no em fa cap gràcia de parlar-vos de tantes i tantes coses que passen al nostre país i al món: de la crisi, dels bisbes, de la intervenció de la caixa CCM, de la vacuna del "papiloma", dels nostres soldats que es retiraran de Kosovo de mica en mica, de les pròximes eleccions europees, de l'Obama, dels paradisos fiscals, de les guerres, assassinats, baralles, robatoris, corrupció, i així una llarga llista...... que finalment arribes a la conclusió de que tot continuarà igual per més que els blocaires vulguem tocar aquests temes de manera analítica i crítica si convé.

Per tant, us parlaré de la "roba", surto a 2 maquinades diàries, si la vull estendre a fora al sol he de demanar ajuda perquè el "cossi" em pesa massa i a més m'entrebanco molt sovint. Si no fa sol l'estenc a la sissi dins a casa. Quan ja està eixuta s'ha de plegar i endreçar però aquí està el problema, no dono l'abast (o no em se organitzar prou), pijama diari, llençols diaris, jersei, samarreta i pantalons diari, algun dia s'hi afegeix la vànova i el coixí, tovallola, tovalloleta i tovallons, tot això d'una sola persona. I està clar, si un dia m'ho salto (plegar i endreçar) quan arriba la nit he d'anar a la sissi a cercar un pijama, i la muda de l'endemà.

I no parlem de les camises i pantalons del marit, de les meves samarretes d'estar per casa, que per culpa de les taques surten a una diària. I és clar, les camises i pantalons s'han de planxar i malgrat que sempre m'ha agradat planxar i soc bastant primmirada, em resulta carregós i no ho faig al dia perquè sinó arribaria un moment que no tindria cap estona per mi. I a això no hi vull pas renunciar.

Ho veieu, ja m'he descarregat, ara sembla que havent-ho escrit ja no estigui tan aclaparada. Al cap i a la fi un dels motius per fer aquest blog va ser la necessitat de fer-ho com a teràpia. I funciona, jejejeje.....

M'hauré d'inventar alguna cosa més com el cicle de cuina dels diumenges. Podria fer el "conte del Diumenge" Ara que ha sortit una nova edició dels contes dibuixats per en "Ferrandiz" podria traduir al català un cada diumenge. Quan jo era petita estava enamorada dels dibuixos del Ferrandiz i durant la meva adolescència les felicitacions de Nadal als amics i familiars eren sempre del Ferrandiz. M'ho rumiaré, potser si que ho faré.

Dilluns.... molta mandra

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Dilluns, començament de setmana i treballar, els dilluns de per si sempre m'han fet mandra i suposo que no soc pas a l'única que li passa això. Avui però, amb un dia gris i ennuvolat (no tant com la foto) és més dur encara tornar a agafar el ritme de l'oficina.

Ahir vaig apuntar al facebook el que em passava pel cap: Estic moixa, malhumorada..... i avui hauria de tornar a escriure el mateix perquè poca cosa ha millorat el meu estat d'ànim.

Vinga "nena" posa fil a l'agulla i deixa de mirar el cel que encara t'entristeix més. Comença les rutines i tira en davant.

M'ho dic a mi mateixa per veure si em fa efecte, jejejeje.

Fins un altre.

Sola.........

Maduixots per D.R. de Le Monde. Tots els drets reservats. Avui diumenge 29 de març, 38 anys de casada.

Aquest diumenge me'l passaré sola. No venen els fills i els néts i el marit tampoc serà a dinar ni a la tarda, o sigui que soleta amb l'avi i els gossos, bastant angoixada.

Jo comprenc que els fills no poden venir cada setmana a veure'ns, és lògic, el haver-se-ho pres com una obligació, aviat farà 5 anys, ho deuen trobar agobiant. Ells tenen la seva vida, els seus amics, i les ganes també de gaudir d'un cap de setmana junts i sols amb els fills. Res a dir i contenta que gaudeixin de la seva felicitat, però tot i estar d'acord no puc evitar que el saber que em quedo a casa sola en un dia com aquest em deixa una mica trista.

En fi, ja passarà, demà serà un altre dia i ja hi haurà d'altres coses de que gaudir, comentar, i viure'l.

Aquest matí acabaré "la roba" (plegar, planxar, guardar), un dinar senzill amb postres els primers maduixots de la temporada que compro, tan macos com aquests de la foto, i a la tarda farem "sofanting" i tele. M'empassaré el que facin si és que trobo una peli més o menys passable. Últimament fan unes pel·lícules que no tenen cap interès.

Per cert, ja heu canviat l'hora ? Recordeu que l'havíem d'avançar 1 hora aquesta matinada a les 2. Degut això i per més INRI una hora menys de són que no tenim.

Me'n vaig a fer l'esmorzar, un petit "bocata" i un cafè amb llet (el segon) perquè com que m'he llevat molt aviat ara ja tinc gana.

Fins un altre.

Els amics han tornat de Tunisia

Galeria de Ade. Tots els drets registrats.

Els meus amics Magda i Xavier han tornat de les seves vacances per Tunísia. Tot i que jo hi vaig estar visquent-hi a prop d'un any ells en un mes coneixen més el país que no pas jo. Han estat a Mahdia, Djerba, Sfax, Matmata, Bizerta. Al desert i a les muntanyes del nord, a unes illes petitíssimes on no hi arriba el turisme i als oasis, a les runes de Cartago i a les catacumbes.

Els va agradar molt i també la gent, consideren que malgrat no tenir massa coses de cara el turisme, be a part dels hotels al llarg de la costa, que poden ser com qualsevol lloc de la nostra Costa Brava, la gent és molt més oberta que al Marroc i molt més europeu i no tant fundamentalista.

De tota manera, no varen voler passar per Sousse (Susa) pot ser perquè ja n'havien sentit parlar massa per boca nostra, i es varen perdre una de les medinnes més grans del país, completament emmurallada, així com la Mesquita també de gran renom. Em varen portar cafè i cous-cous d'allà. Vaig trobar estrany lo del cafè (cafè turc) i em van dir que per tot arreu on havien anat sempre els havien ofert cafè. Sembla que les coses han canviat perquè a mi sempre m'oferien te amb menta o amb fruits secs.

M'agradaria poder disposar de temps i diners per poder fer unes vacances d'aquesta mena per Tunísia, hi tinc una certa debilitat pel país perquè fa 36 anys vaig trobar gent molt agradable i molt bons veïns.

Canvi d'hora aquest cap de setmana

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Ara mateix m'acabo d'assabentar que aquest cap de setmana tornem a tenir el canvi d'horari. Si voleu que us digui la veritat no he arribat entendre mai en que beneficia l'estalvi energètic avançar o retardar l'horari. Quan s'avança --- en lloc de les 7 del matí són les 6 ---- l'hora que es guanya de claror al vespre és perd al matí perquè fins i tot a les sis del matí a l'estiu encare és fosc.

I quan es retarda ---- en lloc de les 7 del matí són les 8 ---- més del mateix, a l'hivern a les vuit del matí continua essent fosc i a les 8 del vespre també. Llavors on és l'estalvi energètic?

En fi que no ho entenc gens, però es fa i ens hi hem d'adaptar, el més fotut és per les criatures petites sobretot nadons i pels avis ja força grans, el seu estomac te uns horaris establerts per donar la senyal de gana i si durant 6 mesos han menjat a les 2, canviar a la 1 o a les 3 els suposa un trasbals que no acaben d'entendre, perquè han de dinar abans de l'hora de la gana? o més tard i aguantar la gana 1 hora?

Avui m'ha cridat l'atenció l'escrit de'n Josep Mª Espinàs a la seva columna referint-se a una carta d'un pare d'un nen de 8 anys en la que es queixava de que els seu fill anava a jugar a futbol i ell odiava el futbol. Llegiu-lo, us agradarà el que li diu l'escriptor a aquest pare.

Poca cosa per dir

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Poca cosa per dir és com he titulat el post d'avui. De fet, entremig de setmana havent de treballar se'm fa difícil rumiar de que parlar. Una vegada llegits els titulars del diari, coses que ja se, que he sentit per la tele o por la radio, que més o menys no hi ha cap novetat sinó "más de lo mismo" i que tothom en parla, el més adient és tornar a les petites rutines de cada dia.

La rutina és menystinguda, sobre tot pel jovent, i és veritat que si en una casa tot és pura rutina no és bo. Però jo em refereixo a les petites rutines de coses que s'han de fer i que si no ho agaféssim com a costum moltes vegades no faríem per manca de ganes.

Hi ha una rutina diària a totes les cases que és la de fer els llits. Odio fer el llit, però soc també una maniàtica fent-lo, hi ha poca gent avui dia que tingui cura de fer el llit com cal, llençols ben tibants, la gira ben llisa i simètrica, els coixins ben estovats i ben tesos damunt la capçalera, Quina incongruència oi? no m'agrada fer el llit però no suporto que estigui mal fet i és clar si me'l fan no el trobo mai al meu gust (callo però eh?).

En realitat la feina de la casa, la trobo alienant però s'ha de fer i mal que em pesi ho faig, amb més o menys ganes. Ho converteixo en rutina, és com si anés seguint l'agenda, al matí recent llevada, el cafè amb llet i les pastilles, endreçar la cuina (ho faig al matí perquè a la nit no en tinc ganes), engegar el rentaplats i la rentadora, passar l'escombra, llevar a l'avi, fer els llits, i anar a l'oficina.

Us en heu adonat de que aquestes feines son cada dia igual? repetitives, fer i desfer, per tornar a fer i desfer, per això crec que són alienants. Vaig estar una temporada fent de mestressa de casa i prou, i ja no podia més, la casa em queia al damunt.

Una mica de música

PLACIDO DOMINGO

Primavera i final de mes

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Ja portem 5 dies de Primavera, fresqueta però amb cels blaus i Sol. Ja m'ha florit "la carolina" i està preciosa amb les seves fulles verdes petites i les seves flors grogues. La xeringuilla també ja està plena de les fulles i molt aviat en sortiran les flors, el cirerer de casa el veí està completament florit que fa goig mirar-lo i el nostra "petit" presseguer també ja està florit amb les seves flors de color rosa. Un plaer pels ulls i l'esperit.

Dimarts vinent ja estarem a 31 i s'haurà acabat el mes començant l'Abril el meu mes, per bo i per dolent. De moment encara tinc 61 anys, jejeje, però (buaaaaa) tan sols en manquen 28 per fer-ne 62, per això dic que és el meu mes i puc dir amb propietat que tinc "sesenta y dos Abriles"

Tornem al Març, diumenge 29 també és un dia especial, 38 anys de casada no són pocs. Aquesta data hauria de ser un bon dia per recordar i ho és malgrat que aquest mateix dia, fa 13 anys, va morir el meu pare. Durant 3 o 4 anys no vaig voler celebrar el dia del casament, però després ja ho hem continuat fent perquè val més recordar una cosa alegre que no pas trista.

Be, continuu entrant als Fòrums de debat a Facebook que fan referència al avantprojecte de modificació de la Llei de l'avortament, adherida a la Campanya anti-publicitat de l'església de LAS LINCES, i també als debats més de tipus lúdic de "els del racó del Racó de les vuit" on hi pengen vídeos molt divertits.

Tota aquesta activitat d'ordinador deu ser deguda a la Primavera, ja ho diuen "la sangre altera" i amb l'edat s'altera d'una altra manera.

Canvi de costums

Tots els drets reservats.

Desprès de 3 setmanes sense tenir a la Margarita, me'n he adonat que he de canviar de costums, d'horaris i de manera de fer la neteja.

Tinc al marit que fa molt, no arriba a la meitat de la feina però gaire be, però tenim establerts uns horaris diferents i una manera de veure les coses també diferent, per tant, hauré d'aprendre a manar amb ma esquerra i a demanar. Quan les coses són tant evidents, per exemple: passar la baieta pel damunt de la cuina i deixar-la neta al seu lloc, em costa molt entendre que no ho vegi i em fa molta ràbia haver de demanar que ho faci. Perquè si amb una vegada n'hi hagués prou vale, però sempre ho he d'anar repetint, i això és tan sols un exemple.

Per això dic que he de canviar de costums i maneres de fer. M'he de posar al cap que més que ho hagi de demanar 1000 vegades ho faré sense enfadar-me.

Quan deia que també he de canviar la manera de fer la neteja és perquè com que tenim 4 gossos que embruten molt i deixen molt de pel, en lloc de passar l'escombra m'hauré d'acostumar a fer servir l'aspiradora. Una altra cosa a canviar és la "planxa" doncs hi ha molt de roba per rentar cada dia i no em puc passar les tardes planxant, llençols plegats i allisats amb les mans, estovalles el mateix i planxar solament camises i pantalons del marit o meus i res més. i solament una vegada a la setmana.

Després de 3 anys de no haver-me de preocupar de tot això ja he perdut les meves rutines de quan ho feia, per això també hauré de canviar horaris. El millor serà que de moment em faci un "planning" per tornar a fer de mestressa de casa i poder-ho combinar amb la feina de l'oficina.

Sembla una mica ridícul donat que tota la vida ho he fet i mai havia tingut ningú que em digués com ho havia de fer. Però està clar que tenir una noia durant 3 anys m'ha costat acostumar-me a la bona vida, jejeje. I ara m'hi he de posar de ferm tot i que la feina de la casa no m'ha agradat mai, però si que m'agrada la neteja i tenir les coses amb un cert ordre.

Continua la campanya del grup LAS LINCES

http://www.laslinces.blogspot.com/

Grup creat per fer campanya en contra de la publicitat demagògica i enganyosa de l'església.

Amb aquesta campanya, la conferencia episcopal vol tornar al debat de fa 25 anys. avortament SI, avortament NO.

No és tracta d'això, qui te 2 dits de front i està una mica al cas de la nostra història recent, recordarà que aquest debat ja es va fer fa 25 anys, quan per fi el Parlament va aprovar democràticament la Llei d'avortament per la qual es despenalitzava aquest en 3 supòsits.

El que ara és debat és una modificació de la Llei, que protegeixi més a la dona i el seu dret a decidir. Uns nous terminis i supòsits i el dret a l'avortament de les dones de 16 anys sense necessitat de "permís patern", perquè si es considera que la dona (nena) de 13 anys ja pot tenir relacions sexuals consentides sense permís patern, també serà capaç de prendre lliurament la decisió d'avortar o no sense cap necessitat de presentar el permís patern.

Els bisbes han decidit esmerçar una gran quantitat de diners per fer aquesta campanya, que arribarà a Barcelona el dia 25, o sigui passat demà, amb "banderoles", plafons, ..... amb la ja famosa foto del nen que gateja al costat d'un linx "protegit" i que el nen diu " ¿ I JO ? "

Campanya vergonyosa, demagògica i hipòcrita. Perquè l'església no dedica aquest diners en ajudar i protegir els infants de l'Àfrica desnodrits i malalts? aquests si que haurien de ser els destinataris de la seva campanya i no els nonascuts que fins a les 14 setmanes, científicament no són vida.

Des de Tarragona

galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Com que estic fent aquest escrit des de l'hotel, no puc accedir a les imatges del meu ordinador, o no ho se fer i per tant aquest post serà sense cap foto bonica de flors o paisatges.

Ha estat una jornada intensa i atractiva, es tracta de la XXIII Escola d'Hivern del PSC dedicada enguany a: CRISI , les respostes d'esquerra.

La conferencia inaugural ha estat a càrrec del President del PSC - Isidre Molas i la seva intervenció ha estat molt bona al meu parer.

Al mati hem escoltat a Maria Badia, Juan Fernando López Aguilar, Anna Terrón i Celestino Corbacho. Les intervencions tan de l'Anna Terrón com de'n Juan Fernando López Aguilar han estat de les mes bones i de les mes planeres i entenedores.

Ara en aquests moments que tenim un "impass" mentre arriba l'hora del sopar, que serà especial perquè hi assistira la ministra d'Igualtat Bibiana Aido i servira també com a celebració del Dia Internacional de la Dona, he baixat al carrer a fumar, perquè a l'hotel no hi ha cap espai per a fumadors, i al veure l'ordinador he pensat, mira faràs el post d'avui.

Ara ja me'n vaig a descansar una mica a l'habitació. Demà ja miraré de fer un altre post i si no el dilluns.

Perdoneu que hi manquen els accents però es que en aquest teclat no n'hi ha. Passaré el corrector però no crec que funcioni.

Ja he tornat, ens hem saltat les xerrades del diumenge al matí, estàvem massa cansats, i hem tornat abans a casa per tant complemento i corregeixo dels accents aquest post i li inclouré una bonica flor.

Me'n vaig de "finde"

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Demà a les 7 del matí me'n vaig cap a Tarragona fins diumenge a la tarda. Ja ho vaig comentar dies enrere que tenia aquesta oportunitat però que no m'acabava de decidir per allò de les responsabilitats.

Gràcies a la família, fill, jove i marit, ho puc fer. Tot i que es tracta d'unes jornades més o menys de feina (qüestió de militància política) em fa força il·lusió i en tinc ganes d'anar-hi. Crec que m'ho passaré be, em distrauré, coneixeré gent i potser també em retrobaré amb gent que fa molt de temps que no veig.

He de dir també, que avui se'm presenta bastant de feina perquè hauré d'avançar la neteja a fons de la setmana, deixar escrites instruccions referents l'avi, i a més ja em toca anar a la perruqueria doncs no hi he anat des del cap d'any. Però m'és igual, m'he llevat molt be, molt relaxada i com quan era petita hi havia d'anar d'excursió, no paro de pensar en aquest cap de setmana.

Debats, molta demagògia

Foto de Margherita. Tots els drets reservats.

Avui he entrat en un tema d'un Fòrum de debat al Facebook. N'he quedat saturada, hi ha alguns comentaris polítics que demostren clarament que la majoria dels espanyols ens desconeixen totalment, que han fet seus els tòpics de la dreta recalcitrant i arcaica, i ells que es diuen d'esquerres, que pregonen la LLIBERTAT, FRATERNITAT i SOLIDARITAT, en els seus comentaris sembla que desconeguin el que volen dir aquests valors.

En tots els debats, tant de la tele, com de la ràdio, o d'Internet, sempre és nota el "color" de cadesqun, però n'hi ha alguns que fan servir la demagògia i de vegades els funciona, hi ha gent que no la sap distingir i es creuen el que senten. Sense consultar el diccionari, crec que el significat de demagògia és: engany o mentida fent servir i manipulant la veritat. Si no és això dieu-m'ho i canviaré la definició per la del diccionari.

Quan surto d'aquests debats, sempre em dic: no val la pena indignarse, la gent és com és, i em proposo no entrar-hi; el que passa és que com que sóc de mena discutidora al llegir segons que no puc evitar fer la rèplica.

¡ No pot ser ! ara el Papa ?

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Acabo de llegir els titulars del Periódico i hi ha aquest article, i m'he dit "ostres" una altra "perla" de l'esglèsia catòlica. Quina mena d'home, que és cap de l'esglèsia, és aquest "Papa", com pot anar a l'Àfrica i dir que els preservatius no ajuden contra la sida, que més aviat l'agreujen? Vaja, que si era poc creient, ja m'ha convençut del tot per deixar de banda aquesta religió catòlica, malgrat ser-ho per bateig.

Estic disposada a anar a l'infern de cap, però no penso escoltar-los més. I a cada perla que deixin anar la criticaré i criticaré sense mesurar massa les paraules.

No havia d'escriure més fins demà però al llegir aquest article no ho he pogut evitar, havia de dir alguna cosa d'aquestes declaracions.

La nova llei, article de redfeminista

Dones en Xarxa em va enviar aquest article referent la nova llei de l'avortament. El transcribeixo per tal de que la conegueu una mica més. Com sigui que des de Dones en Xarxa s'ha creat un grup a Facebook per fer campanya contra la publicitat vergonyosa de l'esglesia en contra d'aquesta llei i avui haviem de parlar en el nostre post de l'esmentada campanya publicitària però jo ja ho vaig fer ahir, és per això que us transcribeixo l'article.

- "Abortar a los 16 Las propuestas de los expertos anuncian una ley más honesta y acorde con la realidad El Ministerio de Igualdad prepara un anteproyecto de ley de plazos que, si prospera, permitirá a las mujeres abortar libremente en las primeras 14 semanas de gestación. Tal es la propuesta hecha por el comité de expertos, que el 5 de marzo presentó sus conclusiones. El informe de dicho comité propone también aborto libre hasta las 22 semanas si se detectan graves malformaciones en el feto o grave riesgo para la vida y la salud de la madre. Por último, aconseja que las embarazadas de 16 y 17 años no necesiten el consentimiento parental para someterse a la interrupción voluntaria del La presentación del informe ha generado ya un acalorado debate centrado en esta última propuesta. ¿Es lícito dejar en manos de una menor una decisión tan crucial para su vida? El Partido Popular ha replicado que no es lógico que una joven de esa edad no tenga derecho a votar y sí a abortar. CiU ha calificado la propuesta de agresión frontal a la potestad parental. La ministra Bibiana Aído ha respondido que si una menor puede tener hijos a esa edad, ¿cómo no va a poder decidir abortar? La Ley de Autonomía del Paciente pone en manos de los menores de 16 y 17 años la capacidad de decidir por sí mismos si son sometidos a una operación quirúrgica o un tratamiento sanitario. Las únicas excepciones son, justamente, el aborto, los ensayos clínicos y la reproducción asistida. Es difícilmente entendible que una joven pueda decidir sobre una operación que puede comportar graves riesgos para su vida y no pueda decidir terminar con un embarazo indeseado. Y más difícil es aceptar que deba seguir adelante con un embarazo en contra de su voluntad. Es llamativo que de las tres excepciones contenidas en la Ley del Paciente, dos tengan que ver con la capacidad reproductiva. Cabe preguntarse si no es una imposición residual de una concepción tradicional que niega a las mujeres la autonomía sobre su cuerpo y su vida. Por otra parte, no se trata de una posibilidad inédita. En países como Francia, Austria, Suecia, Canadá o Finlandia la legislación no exige el consentimiento parental cuando una menor de 18 años decide abortar. El primer efecto de la nueva ley española sería el de aumentar la seguridad jurídica y la autonomía de las mujeres. El 88% de las que abortan ahora lo hacen antes de las 12 semanas de gestación, y el 96%, en razón del riesgo que el embarazo comporta para su salud, lo que en la práctica es susceptible de persecución contra la mujer y el médico que practicó el aborto. La nueva ley sería un avance hacia esa autonomía de la mujer y sería más honesta y acorde con la realidad. Sobre todo, si se acompaña de un refuerzo de la educación sexual. Alrededor de 11.000 menores abortan voluntariamente cada año en España (aproximadamente, el 10% del total). Que las mujeres de 16 y 17 años no necesiten autorización parental no es una propuesta descabellada. " :)

Demà, fotos i post seran els habituals en aquest blog.

Encetada la polèmica

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

El Diumenge vaig publicar un enllaç a redfeminista i un article referent al projecte de llei de l'avortament.

Ahir vaig comentar un post de l'amic blocaire Francesc que parlava de la campanya publicitària endegada per l'esglèsia precisament per anar en contra de la futura nova llei de l'avortament. L'amic Francesc la va qualificar d'obscenitat i jo li comentava donant-li la raó, és una verdadera obscenitat que l'esglèsia, bisbes i companyia malgastin mils i mils d'euros, en l'època que estem vivint, per protestar en contra d'una llei i per més INRI que en aquesta campanya és vulgui privar de la llibertat de la dona comparant un nadó d'uns 8 mesos que ja gateja, amb el cadell d'un linx que porta un segell "d'especie protegida", pura demagògia, els nadons des del seu primer dia de sortida a la llum d'aquest món estan superprotegits i no són comparables amb un animal (que també s'han de protegir, evidentment).

Be, als 2 dies de presentació de la campanya, poden estar contents, ja se'n parla per tot arreu, al cap i a la fi és l'objectiu de qualsevol publicitat, i per tots els mitjans, s'ha encetat la polèmica i ja comencen les tertúlies, debats i enfrontaments entre catòlics, associacions Pro-vida, conservadors i associacions a favor de la dona, catòlics de bateig però progressistes, etc...

Se'n parlarà fins l'empatx, uns que si, altres que no, oblidant el més important: la Llei no obliga a ningú a l'avortament, simplement el que fa és regular per tal de que no sigui delicte, i d'altra banda decidir si una noia de 16 anys pot decantar-se per l'avortament sense el permís patern, tampoc ho veig tan difícil, al cap i a la fi no demanen pas el permís dels pares per anar al llit amb el novio. Precisament el rebaixar l'edat a 16 anys és per protegir a la dona que sap que els seus pares no li faran costat, és una qüestió de confiança, evidentment que si la noia te tota la confiança amb els seus pares i aquests es limiten a fer-li veure els pros i els contres però li deixen clar que la decisió és seva i que pot comptar amb el seu suport, tindrà el permís patern. En canvi, i tots ho sabem, hi ha noies de pares molt arcaics, dominants i severs amb els que no hi han pogut parlar mai amb confiança i els farà por la reacció i el risc de trobarse al carrer; i per tant si la Llei l'autoritza a l'avortement sense el permís, ho podrà fer sense caure en el delicte i assumir la seva decisió, optant per explicar-ho o no als seus pares una vegada fet. No siguem tan proteccionistes, hem de tenir en compte que malgrat vulguem veure als nostres fills com a criatures, amb 16 anys i amb tota la informació rebuda tan per part dels pares, com per l'educació i les comunicacions, una noia és gaire be adulta a més de que "madura" molt més abans que el noi de 16 anys.

A no ser que hi hagi alguna notícia super-important que pugui ser "titular" uns quants dies, la polèmica està servida.

La corrupció i les mentides

galeria de NisanN. Tots els drets reservats.

La història de la corrupció de gent del PP continua, que si si, que si no, En Camps que els vestits se'ls paga ell, el sastre que diu que tenia trucades del PP i que el pagaven en bitllets de 500 €.

A tot acusat, per llei, se li ha de pressuposar la innocència i la policia, el fiscal i el jutge són els que han de demostrar la culpabilitat. Així ha estat des que tenim democràcia, no com abans que s'havia de demostrar la innocència.

Però el que crec que els està fent mal al PP és la defensa "a capa i espada" de la seva gent, mentint i contraatacant acusant de setge al PP. El que haurien de fer és callar i deixar que les coses s'aclareixin i sigui la justícia qui faci la feina, ja es defendran en el judici i si es demostra que no són culpables, ja els demanaran disculpes i rectificacions si cal.

La corrupció, lamentablement, és una temptació pels homes que més o menys ostenten un poder, forma part dels múltiples defectes que te la humanitat. Sortosament, malgrat causi molt reso, són una minoria i hi ha més gent com cal que corruptes. En aquesta societat tan capitalista en la que estem vivint, que tot es valora en diners, com no hi ha d'haver casos de corrupció? i en tots els àmbits: partits polítics, directors, executius, caps de grans empreses, regidors, alcaldes, funcionaris, etc........... ei, no m'entengueu malament, no els disculpo als corruptes eh? el que vull dir és que quan s'és feble de valors morals és molt fàcil caure en la temptació de la corrupció i l'abús de poder: per l'afany de diners, de més poder, o simplement "fatxenderia" (Ud. no sabe con quien está hablando).

Tan sols un enllaç

Tots els drets reservats.

Un enllaç a un article important al bolletí de Redfeminista.

És sobre la nova llei d'avortament, crec que és important.

Diumenge, menys d'una setmana per la Primavera

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Ja portem entre 3 i 4 dies primaverals, cel blau, gaire be sense núvols i sol radiant amb temperatures agradables.

Estem a 15 i en teoria el 20 comença la Primavera, fantàstic, de mica en mica anirem deixant jerseis i jaquetes, canviant de prestatges la roba d'hivern per la d'estiu i les maquinades de la rentadora no en seran tantes perquè com que la roba és més prima, dins la rentadora n'hi cap més.

He estat descarregant fotos a Flikr i n'he agafat unes quantes de molt maques, com sempre de flors. Ja les anireu veient. Aquest gat i la seva ombra ja fa temps que la tinc però fins avui no l'he posat perquè sempre prefereixo flors o paisatges.

Els meus amics que són de vacances a Tunísia ja han penjat al seu blog fotos molt boniques i quan tornin les hi demanaré per poder anar-les publicant al meu blog. N'hi ha una de l'antiga Matmata i del seu hotel que és maca i pintoresca, que m'agrada molt, així com les fotos de Mahdia un poblet que ha passat del turisme i on es pot copsar la vida autòctona.

El pròxim cap de setmana, crec que ja ho vaig dir, tinc programada una sortida a Tarragona que podré fer gràcies a la família que col·laboraran amb tenir cura de l'avi, però també m'agradaria anar a passar un altra cap de setmana al Serrat a casa del Xavier i la Magda doncs ja fa temps que no hi he anat i allà s'està tan be, hi ha tanta pau i tranquil·litat que quan penso que ells i poden anar cada fi de setmana em fan una certa enveja. Gràcies que m'hi vulguin com a convidada, no ?

Res més, fins demà o no,veurem si se que us puc explicar.

Coses del llenguatge actual

galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Avui se m'ha acudit parlar dels vicis que estem agafant en vers les nostres llengües. Tant el català com el castellà tenen un vocabulari molt extens i demostratiu però resulta que en algunes professions s'ha posat de moda, i encara no acabo d'entendre el perquè, anomenar coses que sempre les hem dit en el nostre idioma, en anglès.

Dins el món de la música, companys representants d'artistes o mànagers, cada vegada em sorprenen més. Quan vaig començar en aquest món, ja es feia servir "rider" per parlar del llistats de prestacions que ha de tenir un equip de so i de llums. Com que tothom ho deia així jo també m'hi vaig acostumar i en lloc de dir llistat de canals, monitoratge, w. de llum, posició d'escenari, doncs apa "rider" que es veu que aquesta paraula ho engloba tot.

Però es que cada vegada anem a més, ara ja em demanen el "trak-list" en lloc de "repertori", el "timming" en lloc "d'horaris", "bakstage" en lloc "d'espai de vestuaris", el "cattering" per llista de begudes i entrepans, el "road-manager" en lloc de responsable de l'actuació, "free-lance" a la persona que contractes per un dia i que pot fer la mateixa feina per tu que per altra gent, "bakline" en lloc de "instruments", "bakliner" a la persona encarregada de tenir cura dels instruments, la "PA" (són 2 paraules en anglès) quan es refereixen a l'amplificació i així...... moltes més paraules en anglès que encara desconec però que cada vegada és fan servir més.

Perquè s'ha agafat aquest costum? és que això ens fa més intel·ligents i més experts? i ja no parlo d'altres professions que desconec com va, però també s'ha generalitzat parlar de "marketing" "merchandising" , "stand-bay", "pay per wiew".......... ei, perdoneu que segurament aquestes paraules potser no estan ben escrites, jo no se anglès, en definitiva que estem menyspreant els nostres idiomes, tan el català, com el castellà. Ja heu vist que totes aquestes paraules es poden dir en les nostres llengües, fem-ho doncs i deixem-nos estar de romanços, cadescu ha de dir les coses en el propi idioma.

Cares expressives

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Hi ha gent que , com es diu, amb la cara ja paga. Això vol dir que expressen el que senten, canviant la cara. La majoria, riem, somriem, plorem, fem "morros" i poca cosa més, però n'hi ha que no poden amagar gestos que els surten quan senten: enuig, enfado, malestar, descontent, insatisfacció, impaciència, etc..., Malauradament jo sóc d'aquestes persones, tothom diu que sóc molt expressiva però potser ho soc massa. Quan alguna cosa que em diuen me la prenc malament no puc evitar canviar la cara i es veu que amb el canvi noten que m'he enfadat. Ho he fet sempre, des de petita i de joveneta amb els amics, possibles "novios", amigues i parents.

El problema és que quan m'ho noten, m'ho diuen...."t'has enfadat" .... "no t'enfadis" i això encara em treu més de polleguera, suposo que és perquè m'enfado amb mi mateixa per no saber dissimular, i acabo enfadant-me de veritat.

Soc bastant rara, ja m'ho diuen, però no tant com sembla perquè això només em passa amb la família d'aprop, no amb els amics de tertúlia, companys del partit i d'altres que no són tan propers. Penso que això vol dir que amb els qui tinc uns vincles importants no se dominar els meus sentiments i no puc evitar "fer cares". Potser perquè penso que desprès de tants anys ja m'haurien de conèixer i per tant segons quins comentaris o la manera de fer-los, haurien ja de saber que em cauran malament.

Coses de les maneres de ser, ¡ que hi farem !

5 anys de l'11 M

Tots els drets reservats.

Un record, per no oblidar i per dir "mai més"

Avui fa 5 anys de l'espantós atemptat als 4 trens de Madrid, l'11 M.

La tossuderia li va costar al PP les eleccions i el govern. Això és el de menys però, el que va passar va ser terrible, cents de víctimes i totes les seqüeles pels familiars i sobrevivents. No us oblidem.

He llegit a El Periódico un article referent la col·laboració catalana d'aquelles primeres hores i desprès durant tots aquests anys, la veritat és que ho desconeixia i m'ha cridat l'atenció per la tasca desenvolupada per tota aquesta associació, d'una manera totalment desinteressada. Potser vosaltres també ho ignoràveu, llegiu-lo està molt be.

Res més, fins demà que serà un altre dia. No oblidem.

Propostes d'esdeveniments

galeria de ade. Tots els drets reservats.

M'han fet dues propostes d'assistència a 2 esdeveniments als que m'agradaria molt poder-hi anar.

Segons els metges, psicòlegs i la pròpia família, necessito poder sortir de casa i fer algunes coses diferents de les que porto fent des de fa molt d'anys (tenir cura d'avis, sobretot i rumiar massa la pena). Un d'aquests esdeveniments seria tot un cap de setmana (el vinent) a Tarragona, diferents taules i conferenciants, de caire polític, però distés amb esmorzars, cafè, dinars i un gran sopar. Una oportunitat per conèixer més gent o retrobar-ne de coneguda.

L'altre esdeveniment, també em fa gràcia, seria pel dissabte 28 de març a Barcelona, Gràcia, i es tractaria de conèixer a companyes de blog, com són les "dones en Xarxa" per tal de fer-nos fotos i canviar la website.

L'inconvenient més gran és que els 2 esdeveniments es fan en dissabte. Anys enrere m'hagues anat fantàsticament be perquè els dissabtes i diumenges sempre els tenia lliures, però ara tenint a l'avi m'és més difícil desentendre'm. Segur que si ho comento amb el marit dirà que hi vagi i que ja se'n farà càrrec ell del seu pare, però com sempre i tot i voler ser una alliberada, em queda la recança de que no compleixo el meu deure i em sento culpable. Perquè soc així? Sempre m'ha passat, quan vaig anar a classes de català, quan vaig provar de seguir un curs d'anglès, quan anava al gimnàs..... Ho feia però sempre dins meu tenia el sentiment de que no ho havia de fer per les responsabilitats familiars que tenia.

És qüestió de l'educació rebuda? segurament que si.

De tota manera, faré panys i mànigues per poder anar a aquests 2 esdeveniments als que mi han convidat perquè hi ha poques coses que em facin il·lusió o despertin el meu interès i si això m'il·lusiona no ho he de desaprofitar.

La incertesa

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Avui que comencem una altra setmana, ja falta menys per l'entrada de la Primavera, m'he llevat no massa be, tot i que he dormit molt més del que acostumo a dormir, i amb la incertesa posada al cap.

La incertesa del que serà l'esdevenir, de que tot anirà com s'espera, de que s'haurà acabat aviat la lluita i tot anirà sobre rodes.

Que és la incertesa? un sentiment? un estat? no se pas ven be de que es tracta, però quan el cap se'ns omple de dubtes, de sospesar pros i contres, en definitiva d'inseguretat jo també l'anomeno incertesa.

En realitat, crec que el significat literal de la paraula és ... dubtar de que una cosa sigui certa....

de fet doncs, no saber si el que t'estan dient és cert, si pensar en l'esdevenir et comporta dubtes, també això és incertesa oi?.

Així em sento avui, plena de dubtes i moltes muntanyes per pujar. Suposo que les aniré pujant quan sigui el moment, una a una, amb ajuda o sense.

Dia Internacional de la Dona,treballadora ..o no.....

.

Natura cromàtica. Tots els drets reservats.

Dones en xarxa:

Avui es celebra el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA arreu del món. Jo hi poso el meu granet de sorra fent aquest post. De fet, com tots els dies internacionals (dels infants, contra la Sida....) haurien de servir per recordar-nos el que es celebra però per proposar-nos també que aquests dies fossin tots els dies de l'any. Sembla que només aquests dies hagem de recordar i els demés dies de l'any si ens en oblidem ja queden perdonats fent-ne esment una vegada a l'any.

La lluita de la dona treballadora per la igualtat de drets i deures, es remunta a primers del segle passat. Aquelles dones lluitadores que ho varen tenir molt cru per reivindicar els seus ideals en la societat que vivien, varen ser vilipendiades, escarnides, ridiculitzades i fins i tot empresonades.

Fem-les l'honor de recordar-les i de seguir en la lluita perquè per més que ens creiem que ja ha estat superat i que la dona ja ha aconseguit tots els drets, no és així. Recordem que hi ha dones obligades a casar-se amb un vell quan encare són nenes que haurien de jugar amb "nines" (o cotxes o pilotes), les ablacions de clítoris, obligades a caminar 3 passes darrera del marit, i no ens en anem tan lluny; també a Europa, Estats Units, Sudamérica, la dona és considerada inferior, tant a la feina (menys sou per la mateixa responsabilitat), discriminada perquè pareix, rebutjada per treballar perquè ja no és jove i guapa i així......... tot un reguitzell de greuges.

Avui a El Periódico hi he llegit un escrit de l'advocada Lidia Falcón (amb qui no sempre hi he estat d'acord) però que considero que està molt encertada, les fites aconseguides per la dona al nostre país no són pas les que haurien de ser. Us el recomano.

"VISCA LA DONA, TREBALLADORA o no "

15 dies més i Primavera.........

Tots els drets reservats.

Tan sols queden 15 dies i ja entrarem a la Primavera. Avui el dia s'ha llevat anunciant-nos que ja està molt a prop, cel blau i sol, seré del tot sense cap núvol. Això m'anima i malgrat que avui tinc molta feina (de la casa) veure el cel blau em treu la mandra.

Ja tinc ganes de deixar els jerseis, les sabates tancades i les jaquetes i pantalons d'abric. Tot i que estic una mica refredada, em trobo be, no tinc mal de cap i m'he llevat descansada i relaxada cosa que feia bastant de temps que no m'hi trobava.

Si no m'agorroneixo potser faré tria de roba dels armaris perquè ja li toca que estan plens i hi ha molta roba que he anat guardant (per allò de que ja m'aprimaré) i que finalment m'he de decidir a donar perquè segur que no me la podré tornar a posar.

De fet, he de renovar una mica el vestuari de l'estiu doncs l'any passat no em vaig comprar res i per aquest any em faria falta algun pantaló més i alguna brusa o samarreta "guai".

Bona senyal que pensi en comprar-me roba, potser el meu estat anímic va millorant, segur que si. Això ho fa la Primavera que s'apropa.

Ja soc Tia-àvia, quina gràcia......

El meu únic nebot, en Daniel, aquesta setmana ha estat pare d'un nen al qui li diran Jordi. Això fa que a més d'àvia amb 2 nets m'hagi convertit també en tieta-àvia amb un nebot-net. Vaja que ja m'ha arribat l'hora de gaudir de criatures petites que et donen vida i alegria i et meravellen cada dia que passa.

No crec que amb aquest nebot-net però tingui ocasió d'estar-hi massa en contacte donat que els seus pares viuen a Centelles i no ens veiem gaire be mai. Malgrat això, estic contenta per ells i per aquesta nova vida que em toca d'aprop, miracle de la naturalesa.

Benvingut a aquest món, Jordi.

Encomeneu el català

Campanya publicitària de la Generalitat a favor del català. Un bonic espot publicitari a l'estil de "Boliwood" amb una cançó enganxosa, que ens ensenya el que hauríem de fer per "encomanar" el català.

Sempre hauríem de fer servir el català al dirigir-nos per primera vegada a algú, si no ens entén ja ens ho dirà. Per els que som "bilingües" sense adonar-nos canviem de idioma de manera automàtica i per tant si la primera paraula: és Buenos dias, o Bon dia; nosaltres continuarem en la llengua de la primera paraula sense poder-ho evitar. Hem de fer un esforç i ignorar-ho, jo m'he trobat moltes vegades parlant en castellà perquè se m'han dirigit en castellà i al cap d'una estona m'he adonat que aquella persona era catalana, llavors he canviat al català dient-li: si som catalans perquè ens parlem en castellà?. Era una qüestió de bona educació, és el que em varen ensenyar però ara no crec que sigui de mala educació dirigir-te d'entrada en català. Ho serà si ens adonem que no ens entén i continuem parlant en català, Aquest és el meu punt de vista ara respecte la nostra llengua.

Adeu PEPE

Foto de Magda. El Puigmal. Tots els drets reservats.

Ahir ens va sorprendre la notícia de que l'estimat Pepe Rubianes ens havia deixat definitivament.

Una mala notícia, massa jove encara però la malaltia va poder més que ell. Avui hi haurà el comiat amb tots els seus amics, família i admiradors que tot i no conèixer'l personalment l'estimaven.

Pepe, segur que ja ets al cel i estàs amb Déu, aquest cel i Déu tant especials que vas saber crear.

Els que t'hem conegut sempre et tindrem en el nostre record. Vetlla per nosaltres i descansa.

Eleccions a Galicia i Euskadi, 1 de març

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Avui, 1 de març del 2009, hi ha eleccions a Galícia i a Euskadi, desitjo als meus companys de idees que guanyin i puguin governar i mirar d'arranjar les coses el més be que sàpiguen pel be dels ciutadans d'aquestes comunitats.

És tan sols un apunt, al vespre miraré les notícies i reportatges que facin al respecte per veure com ha anat.