el títol ja descriu que ha de ser aquest blog. Ja veurem que en sortirà.
22 de setembre 2014
INSOMNI
Són les quatre de la matinada i aquí estic escrivint al blog, la raó: l'insomni.
Pateixo d'insomni des fa bastant d'anys, la raó no la se potser l'edat o potser pensar massa i neguitejar-me per qualsevol cosa.
Me'n vaig al llit a provar a veure si ara m'entra la son de nou.
ja faré una altra entrada un altre dia.
03 de setembre 2014
L'ESTIU I LES FESTES MAJORS
foto del Web de Granollers - LA PEDRA DE L'ENCANT |
Enguany però, ens ha tocat un estiu atípic, molt plujós i gairebé sense calor. Cada vegada que decidíem "demà anirem a la platja" res de res, núvols, vent i pluja.
Malgrat aquest estiu atípic però, les Festes Majors s'han seguit fent (només faltaria) i jo n'he gaudit de 3 amb força intensitat. La de Sant Antoni de Vilamajor, la de L'Ametlla del Vallès i la de Granollers, just acabada aquest passat diumenge. Els meus 3 domicilis fins ara, Granollers però és de la que m'agradaria gaudir-ne més perquè és on he estat visquent-hi cinquanta anys. A Sant Antoni de Vilamajor vaig gaudir del sopar veïnal i de l'actuació de "Hotel Cochambre" magnífics músics amb els qui ens varem divertir molt. A L'Ametlla del Vallès també, sopar veïnal "la topaeta" que varem fer junt amb vells amics d'allà i l'actuació de "La salseta del poble sec" que fins i tot va aconseguir que m'aixequès de la cadira per anar a ballar (ep, una mica i prou que ja no estic massa per aquest "trotes") i per fi la Festa Major de Granollers on vaig anar a escoltar i gaudir d'una magnífica cantada d'havaneres a càrrec del grup ULTRAMAR. Aquest divendres passat, dia de la cantada, va ser doblement satisfactori perquè vaig poder retrobar-me amb gent molt coneguda i familiars dels que feia bastant de temps que no veia.
La veritat és que malgrat aquest estiu tant poc estiu, ha estat l'any, dels darrers 10 anys, en que he sortit més i he gaudit més de les sortides.
Potser pensàveu pel títol que us faria un monogràfic exhaustiu del que són les Festes Majors a Catalunya, res més lluny d'això, no soc historiadora jo, i escric sempre a títol personal i explico vivències i sentiments propis solament.
Us he posat com a foto decorativa, la "nostra Pedra de l'encant" que tenim a La Porxada del meu estimat Granollers. Fins un altre dia.
Etiquetes de comentaris:
"la pedra de l'encant" Granollers,
estiu,
festa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)