31 d’agost 2008

S'ha acabat l'agost

Gruta del Indio. Tots els drets reservats.
Doncs si, ja se'ns ha acabat l'agost, avui és l'ultim dia, 31 i demà ja començarem el setembre que no se ben be perquè per a mi ja és com l'entrada de la tardor.
No he fet vacances però si que ens hem pres aquest mes una mica més relaxats i no hem estat tantes hores a l'oficina, però a partir de demà haurem de reprendre la feina de manera més seriosa i planificar les accions de cara la propera temporada per veure si remuntem la crisi i anem aguantant fins l'hora de la jubilació, que no falta tant perquè 4 anys passen amb un no res.
També amb el blog he estat una mica mandrosa i tan sols he fet algun post de tant en tant. Per tal d'anar trobant la rutina diària (jo necessito una rutina planificada) escriuré una altra vegada un post diari, més llarg o més curt, de pensaments, de sentiments, de records, o del que sigui, fins i tot algun de polític que naturalment serà des del meu punt de vista com a ciutadana de "a pié"
Apa, fins demà doncs.

27 d’agost 2008

Una gran alegria

Foto de Lars van de Gors. Tots els drets reservats.
Com sigui que els meus fills ja n'han parlat als seus respectius blogs, penso que puc expressar en aquest post la meva immensa alegria per la nova vida que s'està creant i que és una "nena". Serà el meu segon nét i segur que serà tan guapa com ell.
La meva mare, quan vaig tenir el segon fill, que va ser un altre nen, em va dir: "no et preocupis els nens et portaran "nenes" i tenia raó, ja ho veieu tindrem una neta, Aina és dirà. O sigui que els nens m'han portat nenes i amb l'avantatge de que la podré mimar tot el que vulgui perquè és el que fem els avis, de l'educació i normes ja se'n cuidaran els pares.
El meu fill en el seu post d'avui ens diu que tot i que encara no ha nascut ja li està sortint la vena masclista de tot pare "la nena que no me la toquin" i és normal, malgrat que hagi tingut una educació totalment igualitària i oberta, hi ha uns sentiments ancestrals que haurà de dominar.
Recordo que quan varen començar a sortir de nit, el meu marit els va dir: "ei, aneu en compte amb el que feu i si ho necessiteu a la meva tauleta de nit hi ha condons" jo en aquells moments en que els condons eren principalment per evitar un embaràs no desitjat, i aquest era el pensament únic del meu marit, li vaig dir: escolta hauries fet el mateix si en lloc de nens foren nenes? i li va sortir "i ara, NO" perquè la teoria de la igualtat (que no iguals) la tenia i la feia seva, ara "la pràctica" ja era una altra cosa. En certa manera tot i que a mi m'hagués agradat tenir una nena, me'n alegro que fossin vailets perquè haguéssim tingut moltes més discrepàncies en la seva educació.
Be, però en aquest cas, la cosa de l'educació no em pertoca i se que en Joan i la Marina ho sabran fer molt be, que sabran preparar al petit Joan i també educar a la petita Aina en la igualtat.
L' enhorabona a tots dos i també per nosaltres avis i l'avia Carme que està tan contenta com tots.

24 d’agost 2008

més Festes Majors

Tots els drets reservats.
Bonica i acolorida finestra, no és veritat?.
Divendres va començar la Festa Major de L'Ametlla i acaba demà 25, dia dels patrons Sant Genís i Sant Genís.
I demà comença la de Granollers, la Festa Major de Blancs i Blaus, tota la setmana de festa al carrer amb unes gentades increïbles.
Cada vegada més i sobre tot pels pobles dels volts de Barcelona, les Festes s'encaren més de cara els joves i en viure-les al carrer. Tant els balls o concerts programats com els jocs diversos són la majoria pel jovent i això si, no hi poden mancar els bars ni la cervesa, els focs d'artifici, arrossades, sardinades o botifarrades, però les orquestres o grups musicals de ball de Festa Major solament es programen un dia i ja en diuen "pels vells".
En fi, que els temps van canviant i com sigui que a l'agost és temps de vacances i molta gent és fora, ja fa anys que és varen inventar unes Festes de competivitat per tal de que el jovent volés tornar abans de la Festa i gaudir-ne: Barri de dalt o barri de baix, blancs o blaus, morats o blancs, ....... els uns contra els altres i a veure qui guanya. Correfocs, Corre aigües, Diables, Nits "golfes", i nit i dia al carrer el que comporta que a part de la despesa de la Festa que li costa a l'Ajuntament, aquesta es veu incrementada amb les brigades "extra" de neteja.
Veïns queixant-se any rera any pel soroll i per les vomitades el carrer, que finalment s'han de dir: " be, per sort és una vegada a l'any" i carregar-se de paciència.

22 d’agost 2008

Els desplegaments dels mitjans de comunicació

Foto de Diego p. Ramirez.T. Tots els drets reservats.
Després de la tragèdia de l'accident d'avió, continua el desplegament de corresponsals dels mitjans de comunicació, tant de les cadenes de televisió com de la premsa escrita. En la meva opinió, crec que tots plegats n'estan fent una gra massa. Els familiars de les víctimes el que necessiten és una ma amiga i una espatlla on plorar. Considero que ja tenen prou pena al damunt per a que a cada desplaçament als hospitals o a la Almudena, siguin envoltats per micròfons, fotos, i fins i tot preguntes. Ho trobo d'una morbositat i una falta de respecte enorme. La feina del primer dia va ser com havia de ser, anar informant puntualment tan bon punt els anaven arribant les notícies, hauria d'haver continuat així i punt. Informar de com avancen les identificacions i de com evolucionen els ferits, no calia que lluitessin per oferir-nos imatges dels familiars pujant i baixant dels autobusos, de la Reina, del President i dels ministres que els han anat a donar suport, és lògic i normal que sigui així en una tragèdia d'aquesta envergadura però no hi ha cap motiu per fer-ne publicitat.
Encare avui, a TV3 continuen amb el mateix tema (Els matins d'estiu) els estic sentint des de l'oficina, han entrevistat a 2 o 3 pilots d'avions per a que donessin la seva opinió de quin podria haver estat el motiu de l'accident. Poden opinar el que vulguin però serà la investigació el que determinarà la causa per tal de evitar repeticions i punt. És això el que ens interessa, què si hi ha hagut alguna avaria inesperada, o el que sigui, això és pugui corregir per poder evitar una altra tragèdia.
Jo estava a Tenerife al Port de la Creu aquell dia de la més gran catàstrofe aèria succeïda a l'aeroport de Los Rodeos, 2 avions i 500 i escaig de víctimes, va ser esgarrifós. Però la televisió i la premsa és varen limitar a fer la seva feina "informar" i no a buscar el punt de morbositat.
Dies de dol doncs i donem temps al temps per a que el dolor és vagi apaivagant.

21 d’agost 2008

Dies de dol

No hi ha paraules per descriure el que se sent a rel de l'accident de l'avió d'Spanair a Barajas.
El meu més sincer condol pels familiars de les víctimes, se per el que estan passant i que no podran superar-ho mai. No hi ha res més a dir. Necessiten mans amigues i abraçades i poder plorar sense embuts. No els hi faltarà, hi ha un munt de gent que han anat a Madrid per estar al seu costat.
Jo estic amb ells amb el cor i l'esperit.

19 d’agost 2008

Res de interessant als diaris

Tots els drets reservats.
Repassats els titulars del Periódico, veig que no hi ha gran cosa, molta xafarderia d'estiu, fotos de les vacances de lectors, en nacional el que tots ja sabem referent la financiació, el pols entre el govern de Madrid pressionat per els presidents de diferents autonomies i el nostre govern. Per més que digui el President Rodriguez-Zapatero ha incomplert la Llei perquè ja fa 10 dies que es va acabar el termini que marcava l'Estatut per l'acord per la financiació i transferències. Donar una oferta imfumable per complir amb el tràmit no te cap valor.
I en internacional, altre que tal, semblen les mateixes notícies, aldarulls per tot arreu, guerres, gent desplaçada, pobresa, discriminació, racisme, politiqueig i així dia rera dia.
Les Olimpíades que per l'equip espanyol no han estat massa bones, o potser varem pecar de triunfalisme al vaticinar que podríem igualar les obtingudes al 92.
Més víctimes de la violència de gènere, accidents mortals a les carreteres, sanció europea per la fuita d'Ascò, i etcètera, etcètera i etcètera.........
Be he dit que era poca cosa perquè ja aquestes notícies són les mateixes, més o menys, dia rera dia. No són BONES NOTÍCIES, sembla que el món està perdut, arribarà un dia que la bogeria col·lectiva serà tan greu que ho engegarem tot a rodar. Espero no veure-ho ni jo ni els meus fills i nets.
Una cita:" Per a tota classe de mals hi ha dos remeis: el temps i el silenci "
- Alejandro Dumas -

18 d’agost 2008

Recordant els jocs del carrer

Tots els drets reservats.
Vaig tenir la sort de poder jugar al carrer, quan jo era petita quasi no passaven cotxes per la carretera i menys pels carrers de darrera a casa que no eren ni asfaltats ni amb llambordes, o sigui terra, que era l'únic risc que hi havia perquè si queies et pelaves els genolls.
Quan sortíem a jugar al carrer, començàvem pels jocs més moguts: cuita i amagar, el soldat plantat, la serp, arrancar cebes, les quatre cantonades, el mocador, a gepes, a saltar i parar, a saltar la corda, a la xarranca......., finalment acabàvem, ja cansades, amb els jocs en que ens asseiem en rotllana: passar l'anell, el joc dels disbarats, el pare carabasser, .......
Com que jo era bastant petita i escanyolida els jocs de córrer no eren pas els meus preferits, sobre tot el soldat plantat perquè sempre era la primera a qui agafaven. Ara, jugar a la serp, tot i que era bastant perillós, m'agradava molt i saltar a corda també. Una vegada jugant a la serp al pati de l'escola, la del meu costat se'm va deixar anar i em vaig quedar de qua amb tan mala sort que em vaig estampar contra una paret. Vaig haver d'anar a curar-me tot el front i el nas i sentir els retrets del Sr. Cuch. Crec que des de llavors no hi vaig pas tornar a jugar a la serp.
Una mica més grans (entre 10 i 12 anys) sortíem amb les bicicletes (n'havíem après a pujar-hi totes soles, l'una ensenyava a l'altra) i anàvem per camins a prop de la riera i pels horts que hi havien, anàvem a robar préssecs, prunes, ametllons, quasi sempre eren verds però ho trobàvem tot ¡tan bo!
Va ser una sort poder jugar al carrer, els pares no havien de patir perquè no hi havia cap risc (be tan sols el de caure i fer-te mal però això ja formava part dels jocs) i embrutar-te; el risc màxim era que passes una carro i cavall però com que ja el veiem a venir ens avisàvem: "ei, nenes, pugeu a la vorera que ve un carro" i una vegada havia passat continuàvem amb el joc.
Els jocs al carrer ens socialitzaven, teníem amics i amigues que a més de ser veïns eren també companys d'escola. Moltes ens continuem trobant com a mínim una vegada a l'any. Però això ja forma part d'altres records dels que ja us en parlaré un altre dia.
Una cita: " Qui busca no troba, però qui no busca és trobat "
- Franz Kafka -

15 d’agost 2008

El dia de les Festes Majors........ Mare de Déu d'agost

Tots els drets reservats.
15 d'agost, dia de l'Assumpció de la Mare de Déu (una altra festa religiosa). Aquest dia, a Catalunya arreu, és quan hi ha més Festes Majors d'estiu. És una data especial per les orquestres i grups musicals, així com els espectacles teatrals de gira, forma part de les dates especials en els calendaris de tots aquests artistes al igual que ho són el Carnaval, Sant Joan i el 31 de desembre. Ser una data especial és tradueix en que el caixet habitual de l'orquestra quasi és duplica (anys enrera el preu era el doble) i això ve donat precisament per la demanda ja que al haver-hi tantes Festes en les que no hi pot faltar el ball, tothom vol tenir la millor orquestra per la seva Festa Major i és contracte amb molt de temps. No aneu a cercar un grup musical o una orquestra pel 15 d'agost el 30 de juliol, no en trobareu cap i si en queda alguna serà perquè fa poc que ha començat o be perquè hi ha hagut una anulació. Això és l'habitual, enguany però amb la "NO CRISI" podria ser que en quedés alguna, és que als Ajuntaments, quan han de retallar perquè s'han d'estrènyer el cinturó, per on ho fan primer és en l'àrea de Cultura, Festes i Joventut. És així, els músics i artistes són els primers de rebre i si ja és fotut haver de treballar intensament l'estiu per poder viure tot l'any imagineu-vos quan no hi ha prou contractes per guardar diners per l'hivern.
Deixe'm aquest tema. Jo tinc una Maria, és la meva tieta "Maruja" de fet ella és diu Maria Jesús però de tota la vida ha celebrat el seu Sant avui i ja l'he felicitat, viu a la província d'Alacant, molt a prop d'on va néixer, allà s'hi va fer una casa unifamiliar i de tant en tant fa un viatge a Barcelona per veure'ns a la família. La meva tia te 92 anys i si la veiéssiu està com un gínjol, activa, dinàmica, xerrameca...... He parlat amb ella per telèfon i sempre que ho faig em sorprèn la seva veu i parla de jove. En fi, tieta, que tinguis un bon dia i fins aviat.
Una cita: " Tot el decisiu sorgeix "malgrat que..." - Friedrich Nietzsche -

10 d’agost 2008

Relax........... mig gas a l'agost

Albada a Noja. Foto de Ramón Beilla. Tots els drets reservats.
Avui, diumenge 10 d'agost escric el meu post completament relaxada. He començat be el dia, m'he llevat aviat com sempre, m'he pres el meu cafè amb llet a la terrassa gaudint de la fresca i el cant dels ocells. Després he netejat la cuina que ahir a la nit no en vaig tenir ganes, es que vaig fer melmelada de mores i vaig embrutar olles, coladors, culleres, ...... neta la cuina he passat l'escombra i he fregat. Eren les 10 del matí i pràcticament ja tenia la feina del dia feta. Llavors m'he pres un temps per mi per fer-me la manicura i hem llevat a l'avi. Tots esmorzats i relaxats, ara jo estic al PC i ells 2 està veient esport a la tele.
És d'hora encara per fer el dinar per tant, escolto música (chopin) i vaig escrivint. He fet un repàs als titulars del diari, llegint algun article concret i res més. Malauradament m'ha sobtat la notícia de que en Paul Newman ha perdut la batalla contra el càncer de pulmó i ha sortit de l'hospital per anar a morir a casa seva envoltat dels seus, bona decisió que la dona i les filles han recolzat. No fa gaires dies jo en parlava amb el meu marit de que si em posava malalta greu i amb molt poca esperança, que tingués en compte la meva voluntat de no anar provant coses i deixar-me morir en pau i tranquil·litat al seu costat.
Aquesta notícia m'ha entristit una mica però, que hi vols fer? a tots ens arriba l'hora, és llei de vida, de malaltia, de vell, de màquina avariada,....... d'una cosa o altra ens hem de morir, ep però quan més tard millor, eh?
Be, prou de tristor, després de dinar i una petita migdiada continuarem relaxats espero, he de cosir i deixar a punt de prova unes jaquetes per l'obra de teatre, sense estrès, però amb ganes, perquè sinó no ho tindré per demà i em tocaran la cresta. La veritat és que em fa una mica de mandra, però els compromisos s'ha de complir no? doncs això, he contret un compromís i ho he d'acabar.
No fem vacances a l'agost perquè pocs o molts (més aviat pocs) hi ha "bolos" però estem a l'oficina a mig gas per tal de prendre'ns les coses en calma i aconseguir descansar de cabòries una mica.

09 d’agost 2008

Els Jocs Olímpics a "Beijing"

Foto de Annabel. Tots els drets reservats.
Ahir es van inaugurar els Jocs Olímpics a Pequín (La Xina) amb una cerimònia espectacular i creativa, amb focs d'artifici i un munt de gent disciplinada que va dur a terme el gran espectacle.
Al mateix temps de la inauguració, a molts llocs del món hi van haver manifestacions i protestes per la situació del Tibet i la manca dels Drets Humans.
Les disciplines esportives però, haurien de quedar fora d'aquesta situació crec jo, perquè al cap i a la fi pels esportistes i atletes la seva fita és competir i guanyar pels seus països quantes més medalles millor.
La delegació espanyola diuen que te força possibilitats de guanyar medalles fins i tot de igualar les aconseguides a Barcelona al 92, els desitjo que sigui així perquè veure coronats els esforços de 4 anys amb un "or" deu ser plenament satisfactori per l'esportista o atleta, a banda del que els pot representar econòmicament donat que segurament els requeriran per a fer espots publicitaris i seran publicitats ells mateixos.
Un canvi brusc de tema: el discurs d'ahir del President José Montilla, respecte a les reunions pel finançament i total desplegament de l'Estatut. Per a qui dubtava de que el President fes el que toca precisament perquè és el President de "tots" els catalans, us passo un enllaç amb la reproducció íntegre del discurs. on amb molts bones paraules i sense perdre el "talante" deixa molt clar les prioritats del nostre Govern i que la proposta presentada pel ministre Sr. Solbes no hi ha per on agafar-la.
Una cita: " El secret de l'existència no consisteix solament en viure, sinó en saber per a que és viu. " - Feodor Dostoievski -
.

06 d’agost 2008

Aprimar-se i deixar de fumar

Foto de Paco Soria. Tots els drets reservats.
Diuen que fer dieta per perdre quilos i al mateix temps deixar de fumar, és pràcticament impossible. Ho diu la gent i ho diuen els metges, a mi m'ho han dit.
Suposo que te una explicació, són raons més que res psicològiques, perquè el fer dieta comporta un cert sacrifici i canvi d'habits que pot generar una ansietat que s'ha de dominar. El deixar de fumar també produeix ansietat donat que el cos reacciona per la manca de nicotina i aquesta ansietat es transforma en picoteig de fruits secs, caramels, xiclets, pa, en fi el que sigui que hi hagi a la nevera, fent trencar la dieta donat que totes aquestes coses estan prohibides, i per això es considera que fer les dues coses a l'hora no s'aconsegueix ni la una ni l'altra.
De tota manera, vaig llegir una entrevista a una fumadora (no recordo si era una escriptora, o metgessa o farmacèutica) que s'havia aprimat 25 quilos i deixat de fumar a l'hora, que es tractava més que res ja no de voluntat forta sinó de ser un mateix i tenir l'interior be i en pau i tranquil·litat. Si anímicament som conscients del que volem i ens coneixem realment, serem capaços de tot.
Bonica teoria, seria fantàstic, però jo no se pas com aconseguir-ho. Sóc conscient de que m'ha arribat el moment de prendre decisions pel be de la meva salut i dels que m'han de cuidar d'aquí uns anys quan ja no pugui fer-ho per a mi mateixa; però tot i que he començat una bona dieta i que de moment ho porto be, no em veig capaç de deixar de fumar a l'hora. No em conec prou? no tinc pau interior? no se com soc? pel que sembla NO. Ho farem a pams, primer perdre uns quants quilos, no augmentar-los i després deixarem de fumar.
Una cita: " La conquesta d'un mateix és la major de les victòries "
- Platón -

04 d’agost 2008

La inconsciència de la joventut

Foto de Vigo 74. Tots els drets reservats.
Quan ja fa 35 anys, varem estar a Tunísia, Sousse, no teníem gaire distraccions, mirar la tele, anar al cinema (pel·lícules doblades al àrab i dolentes cinematogràficament parlant), passar les tardes a la cafeteria de l'hotel mentrestant el grup assajava i para de comptar. Per`un dia m'arriva en Joan i em diu, escolta demà ens han convidat a fer un vol en avioneta i m'agradaria molt que tu també vinguessis i jo li dic d'acord, no se si m'agradarà però la qüestió és distreure'ns una mica.
Vaig parlar amb la veïna i llogatera d'on vivíem, Mme. Àrbia, i li vaig demanar si es podria fer càrrec per un parell d'hores del nostre fill, ens diu que cap problema i l'endemà que ens anem a una sortida d'aventura.
I, inconsciència de joventut, en cap moment ens va passar pel cap que podríem tenir un accident. Tan sols ja ens havíem enlairat (hi anàvem tots els del grup incloses les dones) que ja en aquell moment se'm va acudir. ¡ mare de Déu ! si tenim un accident ¿que serà del nostre fill? no queda cap lligam nostre a terra, ¿com se'ns ha acudit pujar a l'avió tots junts? ho havíem d'haver fet per torns. Però ja estava fet, estàvem volant per damunt de Sousse, de les platges i hotels, i fins i tot fent piruetes. La diversió és va convertir en un neguit molt gran a més d'un mareig increïble, per sort no era jo sola que en lloc de divertir-me m'ho passava malament, i el viatge d'una hora és va convertir en mitja i varem aterrar sans i estalvis. No va passar res sortosament i ens varem retrobar amb el nostre fill amb gran alegria, se'ns notava tant l'alleugement que fins i tot Mme. Àrbia ens va demanar que ens passava.
Una experiència més per anar perdent la "inconsciència" de ser jove. Ho he recordat moltes vegades i una i altra vegada m'he sentit culpable i m'he dit "¿però que hi teníem al cap? la veritat és que amb 26 anys, tot i ser responsables, no penses mai en que et pot passar alguna cosa. En fi que la nostra "inconsciència" sortosament és tan sols una anècdota per explicar.
Una cita: " No se com serà la tercera guerra mundial, només se que la quarta serà amb llances i pedres. " - Albert Einstein -

02 d’agost 2008

2 d'agost........ Ntra. Sra. dels Angels

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.
Avui, totes les Àngels, Àngela, Angelina, Geles, Angelita....... celebren el seu Sant o dia com li vulgueu dir, no és dia festiu però com que la majoria ha començat les vacances ho podran celebrar.
En teoria estem en un país aconfessional o laic, però dic en teoria perquè en realitat tots els dies festius de l'any menys 1 o 2, són religiosos, d'acord amb l'església catòlica:
1 de gener ----------- Any Nou (aquest ja no és religiós)
6 de gener ---------- l'Epifania - dia dels Reis Mags
Març o Abril -------- Setmana Santa, 2 dies festius religiosos catòlics, divendres Sant i Dilluns de Pasqua.
abril o maig-------- L'Ascensió
1 de maig ----------- Dia del treball (ja no és religiós)
24 de juny --------- Sant Joan
15 d'agost --------- Dia de la Verge Maria
11 de setembre---- Diada de Catalunya (totalment laic)
12 d'octubre------- Mare de Déu del Pilar
1 de novembre---- Tots els Sants
6 de desembre---- Dia de la Constitució (totalment laic)
8 de desembre--- La Immaculada Concepció
25 de desembre--- Nadal
26 de desembre--- Sant Esteve
De 14/15 dies festius, 4 són laics, els demés religiosos. I jo em pregunto ¿consentiríem en que aquests dies festius ens els traièsin? en la meva opinió és que NO, ¿perquè on anirien a parar els "ponts", les vacances de Setmana Santa, les Festes Majors per la purísima, les vacances de Nadal, i els Reis? i d'altra banda ¿ho consentiria l'Església? NOOOOOO.
En resum, que malgrat que l'estat és un estat laic i amb llibertat de religions, els nostres dies festius són religiosos catòlics. Podríem incorporar celebracions religioses diferents, per exemple "el ramadà" i així tindríem més dies de festa, no us sembla?
Vinga, que tingueu un bon cap de setmana els que encara no feu vacances com jo.

01 d’agost 2008

Una recomanació

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.
Quatre paraules per fer-vos una recomanació, als qui us interessi el tema de la nostra llengua, el "manifest" per una llengua comuna, i els nacionalismes, avui a El Periódico hi ha una entrevista feta al catedràtic de lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera, que no te desaprofit.
Ja res més, de veritat que han estat, gaire be, 4 paraules.
Una cita: " Per be que es parli, quan es parla massa, s'acaba sempre dient bajanades "
- Alejandro Dumas -