Foto de jrrof. Tots els drets reservats.
No ens adonarem i estarem ja al mes de les festes, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Comencem ja aquesta setmana, el dissabte, dia de Tots Sants, que comporta una despesa extra si vols seguir la tradició, com és la compra dels panellets (o els ingredients per fer-los) el moscatell, les castanyes i els moniatos. Aquests darrers components no són del més car però els panellets si, les ametlles, pinyons, avellanes i nous com sempre estan de preu pels núvols i si els panellets els compres fets resulten caríssims. Crisi, estem en crisi i per tant malgrat voler seguir la tradició ens haurem de decantar per menjar més castanyes i moniatos que no pas panellets (2 o 3 per cap i en prou feines).
Pel que fa a les festes de desembre, haurem de recordar que quan érem petits els àpats no eren pas tant "pantagruèlics". Per començar, la nit de Nadal (24) és sopava normal com cada dia i sense convidats, s'anava a la missa del gall i en sortint és feia un petit ressopó per allò de que s'anava a dormir més tard del compte. El dia de Nadal és feia un bon dinar, sense passar-se, amb convidats (sempre família) que consistia en: Escudella i Carn d'olla, 1 capó rostit, fruita qui en volia i els torrons i les neules. El dia de Sant Esteve és feien "canelons" per aprofitar les "sobres" de la carn d'olla i del pollastre rostit, de segon és feia un peix (calamars a la romana, lluç o rap) postres normals i més torrons si n'havien quedat. Ja ens en anem a la nit de Cap d'Any, no és feia cap sopar i simplement es menjava el raïm a les 12 de la nit (quasi be sempre els joves ho feien al ball) i a l'endemà és tornava a fer un dinar familiar però més senzill com podia ser una bona paella i una amanida catalana al mig de la taula per tothom. El dia de Reis era especial pels infants i l'alegria era al matí quan s'havien trobat els regals (un de car i quatre tonteries per l'escola) i les llaminadures, però a l'hora de dinar és feia un menú normal com un diumenge més.
Els llagostins, els llamàntols, la llagosta, la sarsuela, el foie, el salmó fumat, el succedani de caviar, les orades, les ostres, el cabrit, el "cochinillo", el "jabugo".......... tot això no era pels treballadors, estaven a un preu exorbitant (com ara) i se'n prescindia sense cap recança.
Passaria alguna cosa si enguany prescindíssim de tot això? És que els nostres convidats (família) ens dirien, quina m.... de dinar? Al cap i a la fi, de sempre, la finalitat d'aquestes festes (a part de la religió) sempre ha estat la reunió familiar, el gaudir de la companyia i la conversa de sobretaula amb qui més estimem. Passaria res si en lloc d'anar de restaurant com darrerament s'està fent, ho féssim a casa com abans? no, no passaria res i fins i tot estaríem més tranquils.
Austeritat doncs, austeritat no tan sols enguany per culpa de la "crisi" sinó que no cal atiborrarse de menjar i gastar més del que és pot fer tan sols perquè tothom ho fa i no ser menys que el veí.