Diumenge, música i dibuixos animats.....

CARMINA MURANA i la película DRAGON BOLL Z

Refredats........ Hivern....... fred

Galeria de Fur and Feathers.

Tots els drets reservats.

Tot i que encara estem a la tardor, el temps que ens està fent és de pur hivern i a casa ja ens hem refredat tots: l'avi, el marit, el fill, la jove, el net, i jo. La única que no s'ha refredat és la Margarita, cuidadora de l'avi i ajudant meva a la casa. Aquesta noia és forta i valenta com un "toro" ja ha fet 3 anys que és amb nosaltres i no se'ns ha queixat mai ni d'un mal de cap. Be és que encara és molt jove tan sols acaba de complir 26 anys, jo també a la seva edat ho aguantava tot, llevat de unes angines primaverals que d'això no me'n escapava.

Aquesta setmana ens ha fet fred, fins i tot se m'ha glaçat el vidre del darrera del cotxe tot i estar sota cobert, cosa que gaire be mai m'havia passat des que vivim a L'Ametlla (ja ha fet nou anys).

De fet però, els humans som els reis de la queixa, no estem mai contents, si fa fred perquè fa fred, si plou perquè plou, si fa calor, uf ¡quina calor!.

Avui he estat veient unes quantes fotografies de'n JOSÉ CENDRON aquest fotògraf segrestat a Somàlia que ha publicat El Periódico, que fan esgarrifar en certa manera (i no són de sang i fetge) i ens hauríem d'acostumar a no queixar-nos per tot perquè tan sols veure com a l'Àfrica i alguns llocs d'aquest maltractat continent han de impartir classes als nens, ja posa els pels de punta, o com les dones han d'anar a cercar aigua amb una galleda damunt el cap a 1,2, o 3 quilòmetres de distància tan sols per poder cuinar i veure. Coincideix també que ahir vaig veure un reportatge fet a Guinea i que van emetre per la 2, referent al paludisme, feia esgarrifar tan sols de veure aquells metges d'un hospital, que aquí ens queixaríem si un CAP estes en aquelles condicions,en la seva lluita diaria per a que les mares els portessin els fills a temps. En fi, som uns privilegiats però no en som conscients i sempre voldríem més. Ara ens queixem de la crisi (amb raó, perquè això cada vegada va a més) però no hauríem d'oblidar que "sempre hi ha un pitjor" com la faula del pobre, i que ens hem instal·lat en el "consumir per consumir" sense cap necessitat. Si ho rumiem hi ha moltes coses de les que podríem prescindir.

La setmana vinent, malgrat el refredat, estaré bastant ocupada als vespres, tinc una reunió molt important el dilluns, el dimecres un sopar de gala (sopar anual que fem els representants artístics) i dissabte un sopar de germanor amb la gent de Catarsi teatre, deu n'hi do oi?. Al sopar dels representants ja feia 3 anys que no hi anava, però enguany hi aniré perquè si que en tinc ganes i em ve de gust.

La memòria històrica

Un oblit, be no ven be, ahir va ser un dia molt important de la

nostra família i el post anava d'aquest dia. Però ahir era el dia

Internacional contra la violència de gènere i no ho havia de deixar

d'esmentar. És per això que penjo avui la foto S T O P.

Quan s'acabarà? no se sap, segons les dades no és pas que s'hagi millorat ja que encara hi ha una diferencia de 9 morts de més en vers l'any passat.

És una vergonya i crec que com no siguin els homes mateixos els que s'hi posin de ferm per lluitar en contra dels maltractadors, això no s'acabarà mai.

L'altre tema que volia tocar és el de la memòria històrica, be, no exactament, sinó el de les fosses comunes dels morts del bàndol perdedor de la guerra civil. Com sempre, l'esglèsia ja ha dit la seva, la Conferencia Episcopal ahir es va destapar i va dir que el que s'havia de fer era oblidar i perdonar. Oblidar? qui dels que va viure allò pot oblidar?. Si la meva mare encara estes viva li podríeu preguntar a ella si pot oblidar. Un germà mort per denúncia d'un veí, que ves a saber on està enterrat, un marit mort al front del Segre de qui tan sols va tenir la notificació "desaparecido en combate" i que ves a saber també on està. Una dona jove amb 30 anys i una criatura que no va conèixer el seu pare, patint els bombardejos de Granollers, vivint la postguerra matant-se a treballar per donar un tros de pa al seu fill. Oblidar? la meva mare no ho va oblidar mai i si hagués sabut on tenia al seu germà i al seu marit segurament el temps li hagués anat apaivagant el dolor i li hagués proporcionat un petit consol el poder anar a resar per ells i portar-los flors.

¡ L'esglèsia que calli ! que el seu comportament durant la guerra civil va ser nefast en general, ells han tingut els seus màrtirs i beatificacions i els altres "un forat al terra de ves a saber on i amuntegats sense cap mena de identificació". Ja és hora de que s'arregli aquest greuge, segurament en el moment de la transició no era apropiat fer-ho (hi havia encara massa militar dels guanyadors) però passats 30 anys ja ningú demanarà revenja (n'estic segura) el que es vol és saber on tenen els seus morts.

2 anys de ser àvia.............

Tots els drets reservats.

PER MOLTS ANYS JOAN

MOLTES FELICITATS, JOAN I MARINA

MOLTES FELICITATS, AVIS: JOAN, ALÍCIA I CARME.

MOLTS PETONS A TOTS.

Diumenge "bolo", dimarts ..... 2 anys.....

galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.

Diumenge, Catarsi teatre tenim "bolo" a Malgrat de Mar, i aprofitarem per passar el dia allà, marxarem al matí, muntarem, i dinarem. La representació és a les 18:30, per tant tindrem temps de fer un assaig i relaxar-nos.

Crec que ja gaire be tinc superat el pànic escènic i que me'n sortiré be del meu petit paper, ja hi començo a trobar "gustet" i em fa il·lusió aquest bolo.

També em fa molta il·lusió celebrar els 2 anys del nostre "peque" en Joan, el 25 dimarts vinent, els complirà. De fet però, la família ho celebrarem el 30 perquè les obligacions laborals de cadascú no ens permeten fer-ho el dia que és. A casa meva sempre s'han ajornat els dinars de celebracions als diumenges a no ser que coincidís el dia. Encara falta una setmana per la celebració però ja tinc ganes que arribi i veure la seva carona somrient, els seus ulls il·lusionats, i com bufarà les 2 espelmes del pastís que segurament farà la seva mare per estar segura de que ens agrada a tots. El meu fill em va demanar que no li comprés cap joguina perquè ja en te massa però mireu, jo tinc ganes de comprar-li alguna cosa que cregui que la gaudirà. Li encanten els cotxes, ja veuré que li compro, si cotxes o un llibre (perquè els llibres també li agraden molt).

Malgrat tot, sempre hi ha petites alegries que t'ajuden a tirar en davant.

Ahir a la nit vaig sortir

Tots els drets reservats.

Ahir a la nit vaig sortir, si, no és habitual però ens havien convidat a veure una actuació musical al teatre de Ponent de Granollers i hi varem anar.

Va ser una estona molt agradable, molt bona música i molt ben interpretada, estàndards de jazz, bossa nova, etc. interpretats per un trio: Jazz cálido - 1 guitarra, i violí i una veu.

Després de l'actuació varem gaudir de la conversa amb els qui ho organitzen, varem menjar un dels seus entrepanets deliciosos i ens varem prendre un tallat, fins i tot varem estar parlant de possibles actuacions d'artistes que portem que podrien ser molt adients en aquestes vetllades que ara comencen i que volen més o menys fer setmanalment o quinzenalment.

En definitiva, una bona sortida, que hauríem de fer més sovint, sense robar massa hores al son, econòmica i trencadora de rutina.

Política?

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Avui he rebut una trucada d'un company de militància, demanant-me el suport per la seva candidatura com a 1er. secretari de l'executiva que haurem d'elegir properament en Assemblea.

Estic totalment d'acord amb aquest company i amb d'altres de l'Agrupació de L'Ametlla que també li donen suport perquè de fet jo ja feia molt de temps que els hi havia dit que l'Agrupació no anava be de la manera que anava, per això vaig deixar d'anar a les reunions perquè no portaven a cap fi, perquè anar-nos trobant cada setmana per escoltar les noticies de l'equip de govern de l'Ajuntament per això ja tenim el diari de L'Ametlla.

Jo sempre m'he queixat de que una vegada s'han guanyat les eleccions municipals i s'ha aconseguit l'alcaldia i un equip de govern, les agrupacions del partit guanyador perden la presència al poble i això és un error al meu parer, l'equip de govern sigui del partit que sigui ha de ser i governar per tot el poble i ha de tenir presència al poble degut a la seva feina: en cultura, urbanisme, joventut, política social, etc... per a tots, tant per qui els ha votat com pels qui no els ha votat.

És feina de l'agrupació del partit mantenir la vida política al poble, tenir presència, demostrar que l'equip de govern ho està fent be, o no. En aquest cas cal reunir-se amb l'equip de govern i parlar-ne. No es tracta de fiscalitzar la feina ni de torpedejar-la però s'ha de vetllar pel compliment del programa i per les pràctiques polítiques clares i transparents. A L'Ametlla ha passat el mateix, i ara que és el moment de elegir una nova executiva, crec que necessitem algú que tiri en davant l'agrupació i fomenti la participació dels militants a portar-la com cal. L'objectiu com a partit és el de tornar a guanyar les eleccions per tal de continuar portant a terme la nostra política basada més en les necessitats del poble i dels ciutadans, i si ho volem aconseguir, com a partit hi ha molta feina a fer. Crec que aquest companys que m'han demanat el suport tenen prou empenta per a fer-ho.

No vull treure'm-ho del cap.......

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Em sento especialment trista i no deixo de pensar en el que podria haver estat i en el que és, per això no em surt cap escrit per avui tot i haver llegit els diaris. Sembla ser que m'estic decantant per llegir successos i si fes algun escrit del que penso al respecte, això ja semblaria "El Caso". Em limitaré a transcriure uns poemes que són molt adients pel meu estat d'ànim d'avui.

SOLO

Desde el tiempo de mi niñez, no he sido

el cielo como otros eran, no he visto como otros veían, no pude sacar mis pasiones desde una común primavera. De la misma fuente no he tomado mi pena; no se despertaría mi corazón a la alegría con el mismo tono; y todo lo que quise, lo quise solo. Entonces, en el amanecer de una muy tempestuosa vida, se sacó

desde cada profundidad de lo bueno y lo malo

el misterio que todavía me ata: desde el torrente o la fuente, desde el rojo peñasco de la montaña, desde el sol que alrededor de mí giraba en su otoño teñido de oro, desde el rayo en el cielo que pasaba junto a mí volando, desde el trueno y la tormenta, y la nube que tomó la forma (cuando el resto del cielo era azul) de un demonio ante mi vista.

Edgar Allan Poe

XIII

Aullidos despedazados rompen

el abrazo de la noche desaparece

con el fuego de las montañas

Mientras, avanza la venganza àgil,

impaciente y escupe.

Lágrimas de ceniza

caen por nuestros cuerpos.

Silencio, muerte, silencio

¡ Sávate con tu fuego !

Your Fullmoon princess

Poemes durs i una mica morbosos però que en el moment que els vaig llegir em van agradar.

Diumenge, una salutació...

Tots els drets reservats.

3 fotografies "guapes" per saludar-vos en diumenge. Avui també tindrem un dia esplèndid i podreu gaudir d'ell anant a la neu, o passejant pel bosc, o caminant per la platja.

Jo miraré de fer alguna cosa diferent aquest diumenge, com a mínim sortiré a prendre el sol a la terrassa en companyia de l'avi i d'un bon cafè, després del dinar.

Com que estarem l'avi i jo sols perquè el marit ha d'anar a tocar, no em trencaré gaire el cap pel dinar, una cosa senzilla que no em porti feina i ja està.

Gaudiu d'aquest diumenge, del cel blau sense núvols i del sol brillant, que encara escalfa però ja no crema.

Temps esplèndid........¡ Bon cap de setmana !

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Tan sols quatre paraules avui. Cel blau, sol brillant, ni un núvol i tan sols una mica de fresca al matí. Pel que sembla demà serà igual i podrem fer el cafè i sobretaula a la terrassa.

Us desitjo un bon cap de setmana a tots.

Poca cosa

Pertany a la galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.

Poca cosa tinc per escriure avui i no massa temps, però voldria fer esment del que he llegit avui, referent al President del Congrés José Bono i la col·locació d'una placa en homenatge a una monja que va ser empresonada durant la guerra civil.

I jo em pregunto igual que els d'Izquierda Unida: No podem obrir fosses comunes de la guerra civil i sí podem penjar plaques ?

Encara hi ha que diu que obrir i identificar els morts de les fosses comunes és remoure un temps passat que s'ha d'oblidar. I els fills o nets dels morts injustament no tenen dret a saber on estan enterrats? Les ferides ja estan cicatritzades però el desig de saber on són i poder-los portar flors a un lloc determinat és totalment lícit i comprensible. Pels profundament catòlics, això hauria de ser prioritari. Els morts del bàndol guanyador varen ser homenatjats arreu d'Espanya, oblidant-se dels del bàndol perdedor que també varen morir per el seu país immers en una guerra civil que no varen provocar ells, per culpa d'un cop d'estat i l'ambició de poder d'uns quants.

Medicaments

Pertany a la galeria de Lumendi13. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article a El Periódico referent a un medicament que jo m'estic prenent i que segons diuen m'hauré de prendre de per vida: el tamoxifèn. És un anti-estrogens per evitar que les possibles cèl·lules cancerígenes s'alimentin amb ells i s'escampin creant una metàstasi.

Tots els medicaments, van be per una cosa concreta però t'espatllen una altra. La majoria tenen efectes secundaris, lleugers quasi sempre però si llegeixes el prospecte del que t'estàs prenent t'agafa un "canguelis" de ca l'ample.

Els anti-inflamatoris com l'ibuprofèn són dolents per la tensió i poden ocasionar "pitus" als bronquis, l'aspirina de tota la vida, ara resulta que no és bona per l'estomac, el paracetamol (substitutiu de l'aspirina) pot provocar càlculs renals i perjudicar el fetge, les vacunes anti-gripals et provoquen com a mínim un refredat fort. Els còctels de quimio et poden deixar totalment xafada com a mínim 2 dies després de cada sessió, la radio et crema i has de recórrer a les cremes hidratants i anti-cremades. I això que aquests medicaments dels que us parlo són dels més habituals (menys la quimio i la radio està clar) i que tots o la majoria tenim a casa com ara: el Prinperan pel mareig, el Clamoxil pel mal de coll, el Bisolvon per la tos.

Tornant al tamoxifèn, a l'article que he llegit avui, diu que ara un equip britànic encapçalat per un espanyol, Antonio Hurtado, han trobat que va molt be pel càncer de mama però que a segons quines dones al cap d'uns anys de prendre'l és tornen immunes a ell i ja no fa el que ha de fer. ¡ Vaja, estic arreglada doncs !

cercant fotos

still life-lum Cargado originalmente por lumend13

Com sigui que vaig perdre unes quantes fotografies de les que tenia guardades quan em varen reparar l'ordinador, avui que m'he llevat molt aviat he aprofitat per entrar a flickr.com i descarregar algunes més, de flors, de paisatges, d'animals, etc...

N'he trobat de molt maques que ja les aniré posant en els posts.

M'he llegit tots els titulars del diari però de moment no tinc ganes de comentar cap cosa. potser més tard.

La bona notícia que esperàvem es va confirmar ahir i a la família estem tots molt contents.

Rumiaré una mica i segurament avui faré un altre post.

Dia apagat, cel gris...... plourà?

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Ens hem llevat i ens hem trobat amb un dia gris, fresc, i espurnejant. Resumint: un dia trist. La majoria dels dies d'hivern són així i per això no m'agrada l'hivern. M'augmenta la tristor i el desànim. No em ve d'ara que ja m'he fet gran sinó de sempre, quan era petita també, i com que ni tan sols podíem anar a jugar al carrer perquè o feia massa fred o plovia, ens quedàvem a casa al costat del braser que era l'únic que teníem per escalfar-nos. Jo llegia "tebeos" i la meva mare escoltava la ràdio, va seguir durant molt de temps la novel.la "Ama Rosa" que era un dramón de "padre y muy señor mio".

Ultimament em diuen que m'he tornat molt negativa, que tot ho veig pel cantó dolent i que m'oblido de les coses bones. Jo no crec que sigui així si més no "ni tanto ni tan poco" però reflexionant-hi potser si que tenen raó però això només em passa amb els més propers. Quan vaig a fer petar la xerrada amb les amigues de l'Ametlla, no estic pas tota l'estona fent-me la víctima sinó que comparteixo conversa, acudits i rialles, ironies, xafarderies, i una mica de politiqueig.

Serà doncs amb la gent propera que em comporto negativament? perquè?, perquè els conec massa i no me'ls acabo de creure? perquè els seus arguments són sempre els mateixos? perquè trobo que tan sols veuen en mi els meus defectes? i me'ls retreuen una i una altra vegada? No ho se. La veritat és que jo penso que un és com és i que se l'ha d'estimar tal com és, amb defectes i virtuts, reconeixent més les virtuts i deixant de banda els defectes que un mateix ja sap que te i que procura anar treient-se, no sempre s'aconsegueix però es prova.

En resum, us adoneu on m'ha portat el cel gris i el dia apagat? a reflexionar sobre mi i el meu entorn, potser tenen raó i soc jo l'errada? continuaré reflexionant, però segur que quan torni a veure el sol brillant i el cel blau ho trobaré tot més fàcil i menys important.

"posar fil a l'agulla"

Tots els drets reservats.

Avui he titulat el post "posar fil a l'agulla" que dono per suposat que tothom sap el que vol dir. M'he de posar les piles i començar a planificar la temporada vinent (em refereixo a la feina) per tal de que puguem aconseguir el màxim d'actuacions i passar de la crisi com a mínim just per subsistir.

De nou em toca desfer-me de tota la publicitat acumulada durant aquest any (que es guarda per si és dona el cas de que puguis fer-la servir), empaquetar els arxivadors antics que hem de mantenir vigents durant 5 anys mínim i trobar-los un lloc adient fora del despatx i finalment arxivar l'endarrerit i programar la feina a fer (publicitat, mails, entrevistes, comptabilitat, pressupost, etc...)

Tan sols escriure-ho ja se'm fa feixuc, però malgrat les poques ganes s'ha de fer. Ja no es tracta de bons propòsits com a final d'any sinó d'obligació. Abans és l'obligació que la devoció i per tant "en davant les atxes" i a l'atac.

The Shadows

Cançò francesa. Un clàssic.

Una bona notícia

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Avui no pensava escriure res perquè en certa manera se'm està esgotant la inspiració i no se ven be de que parlar. Passo dels diaris, Ei, però els llegeixo eh?.

Però ara mateix m'acaben de donar una notícia molt bona que m'ha posat molt contenta i per això he volgut reflectir-ho al blog. Acabarà de ser bona del tot el dimecres vinent, tinc la confiança de que sortirà el que s'espera i hi haurà una mica de sort.

Malgrat la ditxosa "crisi" que tots estem suportant, sembla que les coses se'ns van arranjant de mica en mica. Ara ens comença la feina de sembrar, be no exactament ara, sinó a primers de gener, passades les Festes. Dic sembrar com a símil, de fet és un bombardeig publicitari via Internet, i anar lligant entrevistes per oferir el nostre conreu per tal de que podem anar recollint el que hem sembrat de cara la primavera-estiu-tardor, vinents.

Res més, estava una mica "moixa" i la notícia m'ha aixecat l'ànim. I diumenge, família i escudella que em ve molt de gust.

La foto de l'amig josep l'he triada perquè malgrat la crisi encara podem comprar coses barates. Qui no porta calces és perquè no vol, no us sembla?

¡ Ha guanyat ! Obama president d'USA

Tots els drets reservats.

M'he llevat amb el desitg de saber que havia passat a Estats Units en les eleccions, qui havia guanyat, L'Obama o McCain: demòcrates o republicans.

Llegeixo doncs els titulars del diari i l'editorial, escolto la ràdio. HA GUANYAT L'OBAMA.

Me'n alegro, tot i que no se molt be perquè. Tothom diu que les relacions internacionals seran millors amb l'Obama i que l'economia mundial anirà més de pressa a remuntar. Jo no hi entenc ni en economia ni en política internacional, el meu dia a dia és la meva economia personal per omplir el cistell i fer front a les despeses mensuals que no són poques.

Per començar però, crec que a EEUU s'ha trencat el mite: Mai un negre podrà arribar a ser president. De la mateixa manera que amb Kennedy és deia que un catòlic d'origen irlandès mai podria ser president dels EEUU (una altra mite trencat).

Esperem doncs que el nou president Mr. Barak Obama, compleixi les expectatives dels seus votants i de la resta del món que aquests dies ha tingut la mirada posada en la seva campanya electoral.

Deixant ja aquest tema, vull fer un petit comentari del post que he llegit avui a qmenta. un petit poema d'amor amb el que m'hi he sentit identificada i que comparteixo, senzill, emotiu, i trist, però real de veritat.

Novembre, .....Dia de Tots Sants

Tots els drets reservats.

Ja hem entrat al novembre, amb fred i pluges. Ahir qui més qui menys va fer la castanyada com mana la tradició. Castanyes, moniatos, panellets i vi bo (moscatell ). I avui toca anar al cementiri a portar flors als éssers de la família que reposen allí. En realitat el dia d'anar a festejar als morts seria demà que és el dia de Difunts, però com que tradicionalment el dia festiu ha estat sempre el dia 1 de novembre, Tots Sants, la gent va al cementiri com a mínim una vegada a l'any, aquest dia com avui.

Jo no he fet ni una cosa ni l'altra, la castanyada perquè ahir estava sola a casa només amb l'avi i a ell no li és bo menjar castanyes ni dolços, per tant res de res, ho menjarem demà a la nit. I al cementiri ja no hi vaig des que vaig enterrar la mare. No m'agraden els cementiris, ni els nínxols, i allà dins tan sols hi ha despulles que no tenen res a veure amb el que varen ser la meva gent. Em sento molt més acompanyada per ells recordant-los des de casa.

Darrerament però, s'ha posat de moda l'americanització de la festa i cada vegada menys i sobre tot el jovent és parla de castanyada i més de "Halloween" fins i tot hi ha qui es disfressa de bruixa o de zombie o d'esquelet i va per les cases demanant llaminadures, s'han implantat també cada vegada més les carabasses buides de dins, amb ulls i boca i una espelma dins. No ho trobo be ni malament, però m'agradaria més que no importéssim celebracions estrangeres. És va començar amb el "Dia dels Enamorats- 14 de febrer Sant Valentí" i el "pare Noel", ara es continua amb el Halloween i aviat potser celebrarem el "Dia d'Acció de Gràcies" que no te res a veure amb nosaltres ni la nostra història ni amb la nostra tradició.

Potser ja repapiejo i m'he tornat una mica "antiga" però és com ho veig. És el meu parer i el meu sentiment.