28 de setembre 2009

Els més "wapos" del món...... (amor d'àvia i sogra)

Tots els drets reservats.
La meva jove Marina, una dona fantàstica, i els seus fills, néts meus, en Joan i l'Aina.
Tots tres, per a mi són els més guapos del món universal, jejejejeje.........
Com totes les àvies, els nostres nets són els millors.

21 de setembre 2009

A Can Millet..................

Foto de Ade. Tots els drets reservats.
A L'Ametlla del Vallès, on ara hi estic vivint des de fa ja 10 anys, ningú parla dels Millet i dels fets del Palau, si se'n parla és a "sottovoce" i com d'amagatotis entre alguns clients habituals del cafè. És com si fossin intocables perquè són els "senyors del poble" els rics de veritat vaja. Qué passa amb la gent de l'Ametlla? perquè no es te en consideració als que no hi són nats? i en canvi es suporta i es consent que gent benestant humiliïn? Un exemple: la dependenta d'una verduleria quan anava a portar la comanda als Millet, la feien entrar per la porta de servei i eren incapaços d'ajudar-la a descarregar.
Perquè ara que tothom sap de quina manera s'ha enriquit més, també callen? La gent de poble són així, es deixen emmirallar pels qui tenen diners i se les donen de catalanitat i ametllatans amb "pedigree"
Avui he llegit l'article de'n Joan Barril a El Periódico, que a titulat "La Burgesia d'Alí Baba" que us recomano, perquè ja no analitza tan sols el fet dels fraus i robatoris sinó que ens parla de la gran burgesia catalana i la confiança malmesa en ella.
També és va com reverenciar al Sr. Jiménez de Parga que estiueja i ve sovint a l'Ametlla fins el punt que se'l va fer "fill predilecte", títol que més tard se li va treure després de les seves polèmiques declaracions anti-catalanistes. Ningú en parla però, i aquest senyor continua venint i a les botigues on hi fan comandes, les seves llistes de comanda telefònica passen per davant de tothom.

17 de setembre 2009

Plantegements nous

Tots els drets reservats.
El mes passat us comentava que ja feia dies que no sabia ben be si volia mantenir el blog perquè se'm feia molt feixuc trobar un tema nou que fos interessant cada dia. Vaig donar-me un temps d'oci de blog i vaig dir que pel setembre hi tornaria.
La veritat és que encara no m'he aclarit, no se si vull continuar escrivint al blog o no. A la meva vida s'estan fent una serie de nous plantejaments que em comportaran uns canvis en la rutina diària i si a més m'he de trencar el cap pensant en el que puc escriure al blog, no se si em val la pena perquè al cap i a la fi el blog m'ha anat molt be com a teràpia, però com diu un bon amic quan les coses ja no es fan de gust si no com una obligació, no et porta a cap lloc. Una feina auto-imposada ja no serveix ni com a teràpia ni per alimentar un ego que està pel terra.
De moment però, el deixaré en "stand-bay" uns dies i veuré si tinc ganes d'escriure al menys un cop per setmana. Si em trobo amb la mateixa desgana, finalment m'acomiadaré de tots vosaltres i "a otra cosa mariposa"

11 de setembre 2009

BONA DIADA DE CATALUNYA a tothom..........

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
La nostra estimada montanya de MONTSERRAT.
VISCA CATALUNYA.

02 de setembre 2009

Una mala notícia pels músics.

Galeria de MyartistSoul. Tots els drets reservats.
La meva família ha viscut de la professió del marit, la música, i hem passat per totes les etapes dels músics en directe, des de la nostra joventut fins avui. Be, no ens hem fet rics eh? però hem anat fent dia a dia.
Quan en Joan va començar a fer de músic (amb 17 anys) era una molt bona època perquè a la majoria de sales de "ball" les actuacions eren sempre en directe. Els grups de pop que la majoria feien versions del pop del moment i molt poques composicions pròpies, no feien concerts, feien "ball". D'això es va passar a tocar a diari per temporades, Mallorca a l'estiu, Canàries a l'hivern, algun creuer (sempre fent ball) i en hotels turístics amb sala de festes. El motiu? la proliferació de les discoteques i el tancament de les sales de ball.
Llargues temporades també en algun hotel de l'estranger, etc...., però això també es va acabar i finalment el grup es va haver de reconvertir en grup orquestral i fer ball a les Festes Majors, Carnaval, Cap d'Any, .... Fins que ja amb una edat es va decidir tocar tan sols com a "hobby" i varem obrir un negoci propi, relacionat però sempre amb la música.
Tot això be a conte, per la notícia llegida avui i que ens ha estat enviada per un company de feina, al diari AVUI referent la "nova Llei de la Música"
Des de fa anys l'associació de representants de Catalunya ARC està lluitant per que hi hagi una Llei de la Música com cal. S'han mantingut converses amb les persones corresponents de la Generalitat, se'ls ha manifestat el parer dels músics, les mancances de regulació de concerts i actuacions, la necessitat de que la música popular (pop, jazz, balls, .....) sigui considerada com a cultura, que no tan sols és cultura el teatre, l'òpera o la música simfònica o clàssica. TOT ÉS MÚSICA I TOT ÉS CULTURA.
Malauradament, sembla que no s'ha assolit pas i que aquesta nova Llei no satisfà ni a músics ni a empresaris (ASSAC). Llegiu l'article de l' AVUI al respecte i veureu on ens portarà aquesta nova Llei als músics, i a nosaltres que no tindrem cap lloc on anar a escoltar bona música d'avui.