Una mala notícia pels músics.

Galeria de MyartistSoul. Tots els drets reservats.

La meva família ha viscut de la professió del marit, la música, i hem passat per totes les etapes dels músics en directe, des de la nostra joventut fins avui. Be, no ens hem fet rics eh? però hem anat fent dia a dia.

Quan en Joan va començar a fer de músic (amb 17 anys) era una molt bona època perquè a la majoria de sales de "ball" les actuacions eren sempre en directe. Els grups de pop que la majoria feien versions del pop del moment i molt poques composicions pròpies, no feien concerts, feien "ball". D'això es va passar a tocar a diari per temporades, Mallorca a l'estiu, Canàries a l'hivern, algun creuer (sempre fent ball) i en hotels turístics amb sala de festes. El motiu? la proliferació de les discoteques i el tancament de les sales de ball.

Llargues temporades també en algun hotel de l'estranger, etc...., però això també es va acabar i finalment el grup es va haver de reconvertir en grup orquestral i fer ball a les Festes Majors, Carnaval, Cap d'Any, .... Fins que ja amb una edat es va decidir tocar tan sols com a "hobby" i varem obrir un negoci propi, relacionat però sempre amb la música.

Tot això be a conte, per la notícia llegida avui i que ens ha estat enviada per un company de feina, al diari AVUI referent la "nova Llei de la Música"

Des de fa anys l'associació de representants de Catalunya ARC està lluitant per que hi hagi una Llei de la Música com cal. S'han mantingut converses amb les persones corresponents de la Generalitat, se'ls ha manifestat el parer dels músics, les mancances de regulació de concerts i actuacions, la necessitat de que la música popular (pop, jazz, balls, .....) sigui considerada com a cultura, que no tan sols és cultura el teatre, l'òpera o la música simfònica o clàssica. TOT ÉS MÚSICA I TOT ÉS CULTURA.

Malauradament, sembla que no s'ha assolit pas i que aquesta nova Llei no satisfà ni a músics ni a empresaris (ASSAC). Llegiu l'article de l' AVUI al respecte i veureu on ens portarà aquesta nova Llei als músics, i a nosaltres que no tindrem cap lloc on anar a escoltar bona música d'avui.

Esgotant el juny i la primera revetlla.............

Diumenge, música i dibuixos animats.....

CARMINA MURANA i la película DRAGON BOLL Z

Ahir a la nit vaig sortir

Tots els drets reservats.

Ahir a la nit vaig sortir, si, no és habitual però ens havien convidat a veure una actuació musical al teatre de Ponent de Granollers i hi varem anar.

Va ser una estona molt agradable, molt bona música i molt ben interpretada, estàndards de jazz, bossa nova, etc. interpretats per un trio: Jazz cálido - 1 guitarra, i violí i una veu.

Després de l'actuació varem gaudir de la conversa amb els qui ho organitzen, varem menjar un dels seus entrepanets deliciosos i ens varem prendre un tallat, fins i tot varem estar parlant de possibles actuacions d'artistes que portem que podrien ser molt adients en aquestes vetllades que ara comencen i que volen més o menys fer setmanalment o quinzenalment.

En definitiva, una bona sortida, que hauríem de fer més sovint, sense robar massa hores al son, econòmica i trencadora de rutina.

Concert a L'Auditori

Fotos de Jrrof. Tots els drets reservats.

Mercat a La Garriga.

Fruits de tardor.

Les fotos d'avui i les de cada dia no tenen mai res a veure amb el post que escric, les trio simplement perquè m'agraden, les meves preferides com ja haureu pogut veure són les de flors acolorides i que donin la impressió de que són reals.

Gràcies a un amic, ahir varem anar de concert. Des del dijous 23 d'octubre s'està celebrant a Barcelona el 40è. Festival de Jazz de Barcelona. El mateix dia 23 va començar amb un concert de BEBO i CHUCHO VALDÉS, pare i fill, uns veritables i increïbles músics cubans. M'hagués agradat molt poder-hi anar però no ens en varem assabentar fins ahir i ja no hi érem a temps, a part de que feia mesos que les entrades estaven exhaurides.

Tornant al concert d'ahir, el que varem anar a veure i escoltar va ser a AL GREEN, reconegut cantant mestre del "soul" amb una veu fantàstica. Al Green va començar a cantar de molt jove i va tenir molt d'èxit, ho va deixar per fer-se predicador, però ara ha tornat a gravar i torna a exercir de cantant i músic.

El concert va estar fantàstic, amb una banda de músics boníssims, uns cors fantàstics i 2 ballarins, va ser una hora i mitja de ritme i bona música que els amants del "soul" varen gaudir i en peus demanaven més i més. Em va agradar força sobretot per la qualitat, malgrat que he de dir que el "soul" no és pas la música que més m'agrada.

La setmana vinent també tenim plans, el dimarts anirem amb els nostres amics al DémoDé de Barcelona (Jardinets de Gràcia) on hi actua un "chansonière" Philip Both molt bo, aquesta vegada serà música francesa, Brassens, Brel, Aznavour, etc.... Segons en Joan és un artista com "la copa de un pino" i fa un show de 2 hores que es fan curtes. Confio en que m'agradarà i que passarem una estona agradable.

I dijous 30 també hi ha plan. CATARSI TEATRE presentarà al Teatre Ponent de Granollers la seva última obra muntada "Les amistats perilloses" Ja us en faré memòria la setmana vinent.

El BOSS......

LA MÚSICA a la nostra família....

Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.

La música a la nostra família sempre ha tingut una important relevancia, el sogre autodidacta tocant la guitarra, l'harmònica i l'acordió, el marit músic des dels 16 anys, (guitarrero els deien als joves d'abans que tocaven instruments elèctrics) i els fills músics tots dos, l'un el piano, l'altra la guitarra, el baix i la bateria, l'un amb estudis musicals bastant complerts i l'altra tan sols les primeres lliçons de solfeig i autodidacta (no es volia examinar).

Per aquesta importància que varem donar a la música, a casa sempre hi ha hagut molts discs que s'escoltaven molt sovint i tot i que la música clàssica de joves no era la nostra amb els anys ens va anar agradant i la varem anar coneixent i estimant. Per això, quan per fi vaig trobar (no hi havia manera de recordar me d'on els havia guardat) la col·lecció de Cds. de música clàssica me'n he copiat uns quants al PC i gaudeixo d'ella mentrestant treballo.

Però el que us volia explicar concretament és les estones familiars tan agradables que ens ha comportat la música. Quan els nens eren petits el seu pare els tocava blues al piano o amb la guitarra i ells l'acompanyaven amb les seves veus, improvisant d'allò més be. També en dinars familiars de celebracions després del cafè és treien les guitarres i s'improvisava una vetllada cantant velles cançons, Beatles, boleros, en fi de tot una mica, fins i tot jo també cantava intentant passar de les crítiques, perquè la veritat és que desafinava força perquè no tinc oïda musical. De fet no ho feia massa sovint perquè em tenien acomplexada i preferia cantar per dins a sentir-los com se'n reien de mi, però gaudia moltíssim veient-los tan units per la música, quan es feien aquestes vetllades es deixaven de banda les tertúlies-discussions típiques dels Ramon i anaven, més o menys, tots a una.

Els meus fills, quan anaven a l'escola que estava a 2 cantonades de casa, el gran fent-se càrrec del petit, agafadets de la ma anaven cantant cançons dels Beatles i no us podeu imaginar com em queia la "bava" quan alguna veïna em deia: " que macos els teus fills, fa goig veure'ls tan units i sempre cantant"

Amb els anys, els estils i gustos musicals varen anar variant i es varen anar diferenciant, el gran per la música "pop" i "pop-rock" i el petit per la música "heavy" però malgrat la diferencia de gustos ells 2 sintonitzaven molt més que no pas amb son pare, potser pel fet generacional que quan són mig adults s'està sempre en contra del pare, per sort aquesta etapa també passa.

El fet és que la música a la nostra família ha estat un element aglutinador traient importància a les grans diferències de caràcter que com és normal hi ha a totes les famílies.

Una cita: " Tancar l'oïda als arguments contraris serà senyal de caràcter fort, però de vegades ho és de imbecil·litat " - Friedrich Nietzsche -

Diumenge, música per escoltar

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Orquestra simfònica de Viena. MOZART

Sense títol................

Tots els drets reservats.

No he posat títol a l'escrit d'avui perquè no se de que escriure, tinc un munt de coses al pensament per reflectir però són massa íntimes i per tant el que faré és fer una entrada al meu diari escrit que tinc oblidat de fa dies.

Diumenge, sola a casa amb l'avi, pollastre a l'ast i patates al forn - dinar solucionat -. Vaig trobar els CDs. de la col·lecció de música clàssica que varem comprar ja fa molt d'anys i me'n he passat uns quants al PC, així puc escoltar-los mentrestant treballo. Ara mateix estic escoltant Chopin interpretat per "Claudio Arrau" i m'entusiasme, és tan relaxant i tan bonica aquesta música que tot i que el disc te una durada de 59 minuts, el més segur és que el torni a posar quan s'acabi, si és que encare estic a l'ordinador.

Ara m'ha donat per aquí, la música clàssica sempre m'ha agradat però no és que sigui una gran entesa i de fet el que conec són les peses més reconegudes per tothom, però de moment gaudeixo molt escoltant-la i més em permet treballar de manera relaxada.

Aquesta tarda he de cosir, però com que la màquina de cosir (molt i molt antiga) la tinc al despatx, ho podré fer també escoltant Chopin, Falla, o Ravel.

Fins de mà, que serà un altre dia.

Una mica de música pel cap de setmana

Von Karajan, Danubi blau, concert de Cap d'Any a Viena.

Un ballet preciós i un vals antològic.

Dona de músic

Tots els drets reservats.

Ser dona de músic és difícil, de músic d'orquestra de ball, de grup de rock o pop, de jazz, de clàssica. Depenent de l'èxit ho serà més o menys, però comporta una sèrie de coses que no sempre s'està disposada a fer.

Quan un músic, és això, un professional que treballa en el que li agrada i que vol viure de la música, a ell també li comporta haver de renunciar a moltes coses com per exemple: no fer la música que voldria fer si no la que li demana el públic. Bàsicament em refereixo al músic d'una orquestra o grup que treballa fent ball de Festa Major, o casaments, o locals de programació setmanal, etc... (que és el que dona de menjar)

Jo que he estat i sóc dona de músic, quan faig retrospectiva del temps passat i viscut, des del nuviatge fins el matrimoni me'n adono que tot i procurar estar sempre al costat del marit he hagut de fer bastants sacrificis. Voltar pel món sense arribar a conèixer els llocs on estaves vivint, passar-te els matins (perquè el marit dormia), les tardes (perquè havia d'assajar) i les nits (perquè havia de tocar) sola. Quan varen arribar els fills llavors va ser impossible anar alguna nit a escoltar-lo tocar, haver de demanar a les criatures que pel matí no havien de fer remor perquè el pare dormia, passejar a munt i avall d'una platja fins l'hora de dinar, vetllar per l'economia domèstica donat que els ingressos forts eren a l'estiu i els hiverns quasi ens quedàvem a "2 velas".

El meu marit sempre m'ha dit que havia estat molt de sort i que jo he estat la millor dona de músic que podia trobar cosa que m' afalagava Com que varem estar festejant durant 7 anys, vaig tenir temps d'aprendre'n. Una novia o dona de un músic, si va als assajos ha d'estar callada i no posar-se pel mig de possibles discussions que hi puguin haver entre el grup, no pot fer de sisanyera dient-li al marit que ell si que ho fa be però fulano o zutano del grup no, evidentment que pot dir el que pensa de com els surt una cançó nova, però mai davant dels altres. Si surt feina de temporada Canàries a l'hivern, Balears a l'estiu, s'ha d'estar disposada a anar amb el marit i els fills, viure en un apartament estudi, rentar la roba a la banyera, cuinar amb pocs estris i passar-te la major part del temps o passejant o mirant la tele.

Quan els fills tenen edat escolar llavors ja no es pot anar amb ell allà on sigui i s'ha de fer un plantejament: em quedo a casa amb els fills i tu et busques una feina no de temporades llargues en un lloc determinat si no de caps de setmana i de festes d'estiu, jo també em buscaré una feina i així complementarem l'economia domèstica. Tots d'acord i així ho varem fer, fins i tot el marit va fer una temporada de "viatjant" però va arribar a un punt de mal humor i de malestar que finalment li vaig haver de dir, escolta deixa aquesta feina i dedicat a la música i prou un altre cop ja ens estrenyerem el cinturó si cal, la veritat és que perillava la nostra estabilitat de parella.

No em penedeixo de res i segurament si ho hagués de tornar a fer ho faria, però de vegades penso que no calia ser tan perfecta dona de músic i haver procurat una mica més per mi. Qui sap però, hagués durant tant el meu matrimoni? No ho se, el que si se és que quan estimes a algú ho fas per com és amb tots els ets i uts que pugui tenir, que estàs disposada a disculpar, a perdonar i a fer-li costat en el que calgui. Ep, sóc una dona perfecta de músic però no sóc "perfecta" jo també tinc les meves coses com tothom i per tant no li vull treure mèrit al marit que si ell es dediqués a fer posts, pot ser també ens podria explicar els seus sacrificis i renúncies.

Una cita: " La inspiració és l'ocasió del geni " - Honoré de Balzac

Les distraccions (trencaments de rutines)

Foto de Fiore. Tots els drets reservats.

Hi ha moltes classes de distraccions o trencaments de la rutina diària com jo dic. Cada persona te les seves preferències per distreure's i sort n'hi ha de que no tots som iguals.

Hi ha distraccions que et costen diners, com anar al cinema, al teatre, a ballar, o anar a escoltar un bon concert. La lectura també costa diners però ja no suposa tant d'esforç econòmic perquè és fan edicions "barates" o de butxaca que en diuen, també hi ha les biblioteques, o l'intercanvi de llibres amb els amics. El que abans era la distracció núm. 1 o sigui, anar el cinema cada diumenge, ja no és possible. Fer una sortida per anar a veure una bona pel.licula amb la parella representa una despesa que no totes les butxaques poden suportar i no parlem d'anar al teatre que si vols anar a veure una obra determinada i t'has de desplaçar a la capital, això comporta a part del preu de l'entrada: despesa de cotxe, sopar (pizza o entrepà)etc. que suma un bon pic, llavors t'ho rumies molt això d'anar al teatre. Si vols anar al cinema pot ser et planteges d'anar-hi una vegada al mes, anar a teatre o escoltar un bon concert, segurament t'ho podràs permetre com a molt 2 o 3 vegades a l'any.

En resum les distraccions més "barates" pels mileuristes continuen essent "la radio" i la "tele". La radio m'acompanya moltissim, fluixeta la tinc engegada al despatx, escolto música i noticies, de vegades és tan sols això: companyia, i amb les notícies pot ser en donen alguna que et crida l'atenció i pares l'orella.

La tele no m'entusiasme però la miro (o la dormo, que va molt be) de vegades hi ha la sort de que passen una bona pel.lícula o be estrenen alguna "sèrie" que penses, be ho provarem a veure si continua igual de bona com el primer capítol.

Hi ha moltes més distraccions, com per exemple, anar a passejar i gaudir d'un paisatge, practicar un esport (esquí, tennis, natació, etc.) Jo això de l'esport tot i que diuen que més que distracció és per la salut, no em va.

En fi, disfruteu força de les "vostres distraccions" que com deia abans sort n'hi ha que les persones som diferents i hi ha "gustos" per tot.