Tots els drets reservats.
Ser dona de músic és difícil, de músic d'orquestra de ball, de grup de rock o pop, de jazz, de clàssica. Depenent de l'èxit ho serà més o menys, però comporta una sèrie de coses que no sempre s'està disposada a fer.
Quan un músic, és això, un professional que treballa en el que li agrada i que vol viure de la música, a ell també li comporta haver de renunciar a moltes coses com per exemple: no fer la música que voldria fer si no la que li demana el públic. Bàsicament em refereixo al músic d'una orquestra o grup que treballa fent ball de Festa Major, o casaments, o locals de programació setmanal, etc... (que és el que dona de menjar)
Jo que he estat i sóc dona de músic, quan faig retrospectiva del temps passat i viscut, des del nuviatge fins el matrimoni me'n adono que tot i procurar estar sempre al costat del marit he hagut de fer bastants sacrificis. Voltar pel món sense arribar a conèixer els llocs on estaves vivint, passar-te els matins (perquè el marit dormia), les tardes (perquè havia d'assajar) i les nits (perquè havia de tocar) sola. Quan varen arribar els fills llavors va ser impossible anar alguna nit a escoltar-lo tocar, haver de demanar a les criatures que pel matí no havien de fer remor perquè el pare dormia, passejar a munt i avall d'una platja fins l'hora de dinar, vetllar per l'economia domèstica donat que els ingressos forts eren a l'estiu i els hiverns quasi ens quedàvem a "2 velas".
El meu marit sempre m'ha dit que havia estat molt de sort i que jo he estat la millor dona de músic que podia trobar cosa que m' afalagava Com que varem estar festejant durant 7 anys, vaig tenir temps d'aprendre'n. Una novia o dona de un músic, si va als assajos ha d'estar callada i no posar-se pel mig de possibles discussions que hi puguin haver entre el grup, no pot fer de sisanyera dient-li al marit que ell si que ho fa be però fulano o zutano del grup no, evidentment que pot dir el que pensa de com els surt una cançó nova, però mai davant dels altres. Si surt feina de temporada Canàries a l'hivern, Balears a l'estiu, s'ha d'estar disposada a anar amb el marit i els fills, viure en un apartament estudi, rentar la roba a la banyera, cuinar amb pocs estris i passar-te la major part del temps o passejant o mirant la tele.
Quan els fills tenen edat escolar llavors ja no es pot anar amb ell allà on sigui i s'ha de fer un plantejament: em quedo a casa amb els fills i tu et busques una feina no de temporades llargues en un lloc determinat si no de caps de setmana i de festes d'estiu, jo també em buscaré una feina i així complementarem l'economia domèstica. Tots d'acord i així ho varem fer, fins i tot el marit va fer una temporada de "viatjant" però va arribar a un punt de mal humor i de malestar que finalment li vaig haver de dir, escolta deixa aquesta feina i dedicat a la música i prou un altre cop ja ens estrenyerem el cinturó si cal, la veritat és que perillava la nostra estabilitat de parella.
No em penedeixo de res i segurament si ho hagués de tornar a fer ho faria, però de vegades penso que no calia ser tan perfecta dona de músic i haver procurat una mica més per mi. Qui sap però, hagués durant tant el meu matrimoni? No ho se, el que si se és que quan estimes a algú ho fas per com és amb tots els ets i uts que pugui tenir, que estàs disposada a disculpar, a perdonar i a fer-li costat en el que calgui. Ep, sóc una dona perfecta de músic però no sóc "perfecta" jo també tinc les meves coses com tothom i per tant no li vull treure mèrit al marit que si ell es dediqués a fer posts, pot ser també ens podria explicar els seus sacrificis i renúncies.
Una cita: " La inspiració és l'ocasió del geni " - Honoré de Balzac
