Despedim el 2007

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats

Avui ens toca despedir el 2007, ho farem com sempre amb els 12 grans de raïm i la copa de cava (no es donés el cas que tinguéssim mala sort per no fer-ho, !quines tonteries¡ ) Tenint un marit músic, durant molts d'anys he fet els comiats de l'any sola, però enguany (com que ja te una edat i fa temps que no fa de músic) el despedirem junts.

Desitjos pel 2008: salut, poder gaudir de totes les celebracions familiars, unes petites vacances, estabilitat econòmica (el més difícil tal com diuen que aniran les coses), amor, companyia, fora cabòries, i prou. (que no és poc).

Projectes: De moment, cap, potser continuar escrivint al blog això si, un petit paper a l'obra de teatre que estem preparant, i viure. Amb més somriures i no tantes llàgrimes.

Propòsits: Com tothom d'una certa edat i pes i per poder gaudir una mica més, perdre quilos si no tots els que cal, al menys uns quants. Ho dic seriosament però ja veurem si aguantaré massa temps per aconseguir-ho. I un altre propòsit important, que no us explicaré ara perquè si no ho aconsegueixo se'm tiraria la cavallaria pel damunt, si arribo a fer-ho ja us ho diré.

La recepta del diumenge............ Fricandó

Com que "lo prometido es deuda" aquí va una altra recepta de cuina: El fricandó:

Ingredients: (4 persones) 3/4 de quilo de vedella (rodó de cuixa, rodó d'espatlla, conill, llata plana, cap de mort) jo us recomano rodó d'espatlla. Demaneu que us ho tallin a filets prims (2 a 3 talls per cap). 150 gr. de moixernons o ceps (secs) 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs mitjans, 1 pastanaga, oli, sal, (4/6) ametlles torrades pelades.

Elaboració: 2 o 3 hores abans de cuinar poseu els moixernons en remull amb aigua calenta (no bullint). En una cassola amb oli aneu fregint els talls de vedella prèviament enfarinats i aneu retirant-los de la cassola una vegada estiguin daurats pels 2 cantons. Talleu la ceba en juliana la poseu a la cassola junt amb la pastanaga ratllada i els tomàquets tallats a daus (els podeu pelar o no) una vegada tot ha agafat color i els tomàquets s'han anat més o menys desfent hi tireu els moixernons escorreguts (però reservant l'aigua) els hi doneu unes voltes a la cassola, abaixeu el foc i aneu incorporant els talls de vedella pel damunt, sacssejeu la cassola i incorporeu-hi l'aigua dels moixernons (colada) fins a quasi cobrir la carn, tapeu i deixeu que faci "xup-xup" aprox. una mitja hora (vigilant que no s'agafi a la cassola) piqueu les ametlles al morter les tireu i deixeu cinc minuts més de "xup-xup".

Dia dels Innocents

Avui és molt possible que us pengin la "llufa", no us enfadeu, les criatures innocents s'ho passen d'allò més be intentant penjar-les. Jo ho recordo. Penjar la "llufa" no fa cap mal a ningú. Hi ha innocentades però que de vegades són de bastant mal gust. Aneu en compte de no caure-hi en una d'aquestes.

Coses que han passat

Ahir varem escoltar estorats la informació de l'assassinat de Benazir Bhutto la lider de l'oposició del Pakistan. Avui llegeixo les declaracions del bisbe de Tenerife al diari "La opinión" sobre l'homosexualitat i el abusos sexuals a nens.

Que està passant en aquest món? Fer oposició políticament per intentar millorar el teu país és tan greu que mereix la mort de manera tan terrible? anar a escoltar un míting polític pot resultar tan perillós que hi perdis la vida? 1,10,15,25 morts i no se quants ferits.

I aquest bisbe? diu que hi ha nens de 13 anys que estan demanant l'abus, que consenteixen i fins i tot provoquen. Com pot generalitzar d'aquesta manera? els adults són adults quan arriben a saber que és el que està be i el que no, quan saben dominar els impulsos, quan saben responsabilitzar-se dels seus actes,....... També diu en aquesta entrevista que en Jimenez Losantos, tot i que difereix en la forma, quasi sempre posa el dit a la llaga i te raó.

Vaja, que estem ben arreglats entre els fanàtics assassins de polítics (les víctimes innocents per a ells són danys "col·laterals") i personatges com aquest bisbe que en lloc de preocupar-se per exemple de la fam al món, de la pobresa, de l' educació, ...... pretén disculpar comportaments inacceptables i culpar als pares de les inclinacions sexuals dels fills.

Hem passat l'Ecuador

Doncs si, ja hem passat l'Ecuador de les "festes" , ens en queden 2 més i ja podrem començar a posar-nos a dieta per desgreixar. Avui he llegit que antigament el 27 de desembre era costum menjar sopa de farigola i arengades amb la finalitat de desgreixar dels àpats de Nadal i Sant Esteve. Nosaltres no crec que en tinguéssim prou amb una sopa de farigola i una arengada per dinar però si que haurem de procurar menjar molt de "verd" i poques proteïnes perquè si no aquest quilets de més que hem agafat, aquí es quedaran i serà molt difícil perdre'ls. Que si escudella i carn d'olla, que si Capó farcit, que si canalons, que si marisc, salmó, patés, vi, cava, torrons, neules. Moltíssimes calories en tan sols 2 dies. Com ho farem? doncs, menjant poc, verdureta, amanidetes, poca carn ( a la planxa) peixet (a la planxa), en fi gens gastronòmic però molt saludable diuen.

Avançament de la recepta del diumenge.........

Com que he dit que ja no escriuria fins el 27 de desembre, però entre mig hi ha 1 diumenge, vaig a donar-vos la recepta de la setmana. Avui us explicaré com fer un "potaje" senzill, alimentici, i econòmic; així passades les "festes del menjar" el podreu fer i us anirà igual de be per la línia i per la butxaca. La meva tia li va posar el nom de " escudella alacantina" .

Ingredients (per 4 persones):

oli, sal, 1 ceba, 2 tomàquets, 1 gra d'all, unes fulles de julivert, 3 o 4 fulles de bledes (de penca grossa, o el que hi hagi), 400 gr. de mongeta cuita, 1 patata mitjana, i 3 grapats d'arròs.

Elaboració:

Poseu oli a l'olla on fareu el "potaje", el suficient per fer un sofregit de 1 ceba mitjana i 2 tomàquets madurs, aquest sofregit el feu ratllant la ceba, deixant-la quasi daurar i afegint-hi els tomàquets també ratllats. Quan el sofregit ja està fet tireu aigua calenta a l'olla (aprox. 2 litres i mig)i quan comenci a bullir hi tireu les bledes que prèviament haureu rentat i tallat (la fulla verda també) junt amb la patata mitjana tallada a quadrats petits. Ho deixeu bullir uns 10/15 minuts i hi tireu les mongetes cuites i els grapats d'arròs. Quan faltin 5 minuts perquè l'arròs estigui cuit (arròs, 15 minuts de cocció) en el morter hi xafeu l'all i les fulles de julivert, ven xafat, tireu-hi una mica del caldo i ho aboqueu a l'olla deixant que bulli els minuts que faltaven per coure l'arròs i una vegada cuit, apartar del fog i servir immediatament (si espereu a servir, l'arròs és beurà el caldo i s'estovarà)

Pels ingredients no sembla pas un plat massa atractiu, però jo us asseguro que com a primer plat està molt bo i és saludable i adequat per totes les edats.

Felicitació frapant

Vaig rebre aquesta felicitació de Nadal, que es surt tant del corrent i em va agradar tan, que he pensat que la podria fer servir per felicitar-vos a tots aquestes festes i desitjar-vos un molt millor 2008. Al post d'avui li he posat per títol "felicitació frapant" perquè jo crec que realment ho és. Ens recorda que hi ha per aquest món però també ens dona una esperança. ¡ l'amor és la força que mou el món ! tant de bo que sigui així. Moltes felicitats a tots doncs, i ja no faré cap post fins el 27 de desembre, jo descansaré i vosaltres també.

Que interessa?

foto de NandaMM. Tots els drets reservats

Avui em faig una pregunta, que interessa als blocaires? He anat veient que segons els escrits que fas (post) hi ha algun comentari interessant que agraeixo molt, perquè és com un reconeixement de que el que has escrit ha tingut un interès per algú, però quasi be sempre que faig algun escrit referint-me a una notícia de caire polític, opinant sobre la mateixa a la meva manera planera, mai és comenta res. Està clar que el meu blog no és polític, són coses que em passen pel cap, vivències, sentiments, el que sigui que em surti en el moment d'escriure, però no puc ni vull tampoc passar per alt alguna notícia política que m'afecta pel que pugui representar, així com alguna noticia de les grans injustícies que ocorreixen per aquest mon: els maltractaments, els infants esclaus, la injusticia en vers les dones al mon de l'Islam i altres llocs, la Sida, etc. però pot ser no en se prou i no se explicar, creant interès, els meus sentiments. Potser perquè sóc dona i no s'espera d'una blocaire (no política) que opini sobre la política? El més segur però és que sigui una mica avorrida.

Vaig llegir un post d'un blocaire molt reconegut a la Catosfera que deia que un blog sense comentaris no és un blog, potser te raó, perquè (al menys a mi em passa) quan veus 0 comentaris sents com una mena de frustració. De tota manera, no deixaré de fer els meus posts, tinguin o no tinguin comentaris, perquè he descobert que m'agrada molt escriure, que m'ho passo be, i que em serveix de teràpia de les meves cabòries.

D'acord, no vols canviar el tamany de la lletra? doncs no el canviis (és de bojos això dels tractaments de textes)

El Serrat............ Queralbs

Enyorança, records, desconnexió, tranquil·litat, serenitat. Tot això és per mi "Can Janeta" d'El Serrat (Queralbs-Ripollès) és una casa dels meus millors amics on hi hem anat com a mínim una vegada a l'any a passar hi algun cap de setmana. Ara ja tinc ganes de tornar-hi però ho farem quan hagi passat el fred intens perquè ja m'és prou dificultós caminar pels caminets, havent-hi neu encare més. Ara, estar davant de la llar de foc de Can Janeta i mirar el paisatge nevat per la finestra és un privilegi impagable.

Ganes...................venir de gust fer............

foto de NandaMM. Tots els drets reservats

Que em vindria de gust fer ara, de que tinc ganes? la veritat és que no ho se ven be. El que se és que en aquests moments sortiria de casa, no vull estar a casa, no em ve de gust estar a l'oficina. Agafaria el cotxe i aniria a Granollers el que passa però, és que a Granollers ja tot em comença a quedar molt lluny. Si he d'anar el centre (de botigues) hauria de deixar el cotxe al "parking" i el que per una persona normal de la meva edat, caminar per la "carretera", tot el carrer de Santa Anna, la porxada, la plaça de les olles, etc. no els representa cap esforç, per a mi és com una especie de sacrifici i si em decideixo a fer-ho m'haure de prendre 1 parell de pastilles per aguantar. Complicat oi? Moltes vegades penso, faria una passejada per la platja, podríem fer un viatge curt (d'estada) a Paris, o Londres, o Roma, ciutats precioses, o visitar llogarets amagats de Catalunya. Si que m'agradaria, si que em vindria de gust, però la meva realitat és que tinc un "handicap" de mobilitat i quan hi penso ja se'm han passat les ganes. Hem diuen que això és un "peix que es mossega la cua" i que quan menys em bellugui pitjor serà. Tenen una mica de raó, però només una mica, perquè desconeixen del tot com està el meu cos i el que passa per ell quan hi ha un excés d'aquests.

Rectificació .............. i Respecte

foto de NandaMM. Tots els drets reservats

Dissabte vaig fer un post en el que deia que ningú se'n recordaria de mi el dia del meu sant (ahir) perquè quasi sempre ha estat així, si uns dies abans no en faig esment, ningú se'n recorda. Però enguany m'he equivocat, si que hi varen pensar i al migdia ja tenia la meva felicitació de sant amb el corresponent "detallet" i a la tarda, tot i que no estava previst perquè tenien compromisos, vaig tenir el regal de la visita dels meus fills i el net, per tant rectifico, enguany el dia del meu sant s'ha convertit en un dia especial.

I ara us vull parlar d'un article de El Periódico, aquí, que he llegit i que suscribeixo, parla de "Polònia" del seu humor que agrada a l'autora de l'article i a mi, però discrepa amb el tractament que és fa del President Montilla. A mi em passa el mateix i no tan sols referent al President, si no en d'altres personatges, que moltes vegades hi trobo una manca de respecte amparantse amb el dret de la llibertat d'expressió. Pot ser és que jo no se riure'm de mi mateixa?

Els rostits i la beixamel

Els rostits : El rostit de les carns dels canalons no és pot fer a la mateixa cassola perquè el temps de cocció no és el mateix, per tant posareu en una cassola amb oli la carn de vedella (en 2 o 3 trossos) i la carn de porc (en 2 o 3 trossos) amb unes fulles de llorer i una cabessa d'alls (sencera) quan teniu la carn enrossida de tots els cantons hi tireu un raig de conyac i deixeu reduir, peleu la ceba tallant-la en 4 parts i el parell de tomàquets també tirant'ho a la cassola, doneu un parell de voltes i cobriu amb aigua (just a cobrir), tapeu, abaixeu el foc i deixeu que vagi coent de 3/4 a 1 hora (vigileu que no s'agafi ni és quedi eixut, si cal afegiu aigua). Per rostir el pollastre és quasi el mateix. Poseu-lo al foc en una cassola amb oli, unes fulles de llorer i una cabessa d'alls, una vegada enrossida la carn, tireu-hi un raig de conyac, deixeu reduir i immediatament i tireu la ceba tallada en "juliana" i el tomàquet a dauets (no cal aigua) abaixeu el foc i tapeu, remeneu de tant en tant i quan veieu que la carn quasi ja està hi tireu els fetges de pollastre sencers. El temps de cocció aprox. és de 1/2 hora. però comprobreu-ho. La beixamel (pels canalons): En una cassola amb la meitat de la mantega i oli dels rostits i daureu una ceba ratllada, tireu-hi de 3 a 4 cullerades de farina barrejant-ho be i un bon raig de llet procurant que tot quedi lligat, i desfent els possibles grumolls, heu d'anar remenant (el foc baix) i afegint llet fins aconseguir la quantitat de beixamel que necessiteu amb l'espesor adient.

La recepta de la setmana........ "Canalons"

Avui us donaré la meva recepta per fer els "canalons" (de Festa Major, Nadal o San Joan). De fet no és meva, me la va donar la dona del meu "jefe" ara fa 43 anys, no la he variat mai i sempre em surten molt bons. Quan el meu "jefe" es va quedar vidu, un Nadal, la seva filla em va demanar que li digués com fer-los, que en certa manera li feia una mica de por perquè la seva mare els feia molt bons i patia perquè el seu pare fes la comparació. Jo li vaig dir: mira si els fas seguint la recepta que t'escriuré el teu pare els trobarà igual de bons perquè qui me'n va ensenyar a fer-los va ser la teva mare i jo sempre els faig igual sense variar res de la manera de fer ni dels ingredients. El resultat va ser l'esperat i el millor compliment que li podia fer el seu pare va ser " nena t'han sortit tan bons i iguals que els de la teva mare".

La recepta és llarga sí us he d'explicar també com fer el rostit de les carns. El que faré és resumir, donant per entès que tots sabeu fer un rostit i una beixamel. Però per si de cas, faré 2 posts i al següent us donaré la recepta del rostit i de la beixamel. Som-hi doncs.

Ingredients: (per a uns 60/80 canalons, ja que ens hi posem fem-ne de sobres y així en tindrem per altres dies congelant-los)

750 gr. carn de vedella del coll o filet de pobre del darrera (en 2 o 3 trossos)

600 gr. carn magra de porc del coll (en 2 o 3 trossos)

5 quarters de pollastre sencers (cuixa i contracuixa)

5 o 6 fetges de pollastre

300 gr. de mantega

oli d'oliva (no us se dir la quantitat, a ull)

1 1/2 de llet

1 got de conyac

4 capses de canalons El Pavo (són els millors)

3 cebes mitjanes

4 tomàquets madurs

2 cabesses d'alls

4/6 fulles de llorer.

i !molt important¡ una màquina de trinxar carn de les d'abans (aquelles de ferro colat amb una manivela).

És millor fer el rostit de les carns el dia abans perquè fredes us anirà més be per pasarles per la màquina. Reserveu l'oli dels rostits.

Una vegada teniu tots els tipus de carn rostida i passats per la màquina, poseu la cassola al foc no massa alt amb un raig d'oli de rostit i la meitat de la mantega (aprox.) aneu remenant per tal de barrejar be les carns i desfer la mantega i si cal afegiu oli. Quan la mantega ja s'ha desfet tireu-hi llet i no deixeu de remenar fins aconseguir com una pasta homogènia. Quan veieu que la carn te tota el mateix color, salpebreu i trèieu del foc. ja està la farça a punt. Prèviament haureu bullit els canelons amb aigua abundant i una mica de sal i tirant-los a l'olla d'un a un, procurant de no para el bull. Als 15 minuts (no més) treure'ls del foc, buidar el màxim d'aigua calenta i posar aigua freda immediatament per tal de que no s'enganxin.

A la taula de treball, sobre unes estovalles netes (blanques o no) aneu extenent en fileres els canalons, poseu una cullerada (mes o menys plena) de la pasta de carn a cada canaló, els emboliqueu i els aneu dipositant a la safata de forn prèviament untada amb una mica de mantega. (els que us sobrin els poseu en un altra safata, els tapeu i ja els podeu congelar perquè sempre és millor fer la beixamel el dia que s'han de menjar).

Cobriu amb la beixamel tots els canalons de la safata del forn, hi poseu abundant formatge ratllat (jo acostumo a ratllar emmental) i unes nous de mantega distribuïdes estratègicament per la safata. Al forn que ja haureu escalfat a 180/200 graus els hi teniu aprox. 10/15 minuts (vigileu fins que veieu que la beixamel fa bombolletes ) apagueu el forn i enceneu el grill per gratinar i quan el formatge ja està ros, apagueu-lo i ja els teniu a punt per servir.

Celebracions...............

foto de NandaMM. Tots els drets reservats

Demà o dilluns, segurament rebré un ram de roses com aquest i malgrat que m'agraden molt les flors i les roses, si és així, en certa manera em sabrà greu perquè voldrà dir que ningú s'ha recordat de mi, perquè demà 16 de desembre és el meu sant. Malgrat no ser massa religiosa alguna cosa tinc i sempre l'he celebrat el sant. Recordo que quan jo era nena com que el nom d'Alícia no era gens corrent no sabia quan es celebrava i finalment ho vaig saber perquè hi havia una botiga de roba (no confecció) (Ca l'Adelino) que la senyora se'n deia d'Alícia i li ho vaig preguntar a ella i em va donar la data del 16 de desembre, des de llavors que ho celebro aquest dia, malgrat que des fa uns anys als calendaris hi surt una santa Alícia el 13 de juny. Doncs com us deia, no se'n recordaran perquè jo no n'he fet cap esment enguany i per tant quan al final del dia, mig en serio, mig en broma els digui que gràcies per felicitar-me, el més segur és que em facin arribar un ram de roses. Això ja m'ho se i sabent-ho no hauria de fer-ne cas, però em sap greu. Jo me'n recordo sempre d'ells i penso que passaria si arribes el seu sant o aniversari i no tinguessin ni una felicitació.

Paisatge.........."Sa Tuna" Costa Brava

Aquest paisatge tan bonic és "Sa Tuna" una caleta preciosa de la Costa Brava, de la que em vaig enamorar ja fa molts d'anys. Un amic ha estat tan gentil de deixar-me-la penjar. Quan érem joves, poc abans de casar-nos, el que ara és el meu marit m'hi va portar perquè en tenia referències per un company de "mili" que la seva família hi tenien una caseta. Des de llavors que al menys una vegada a l'any, a l'estiu, hi anàvem a passar el dia. Sol, platja, tranquil·litat i paisatge per admirar. Ens agradava somniar que algun dia hi podríem tenir nosaltres també una caseta i poder gaudir els estius allà. He dit que somniàvem perquè en el fons ja sabíem que això no seria pas possible. Malauradament, ja fa molt de temps que no hi anem però el pròxim estiu m'he proposat de tornar-hi, i hi tornaré.

foto de Jrrof. Tots els drets reservats

Dubtes...........per els menús de les Festes

foto de Maedi i Creative Commons

Ja falta molt poc pel Nadal i encare no se que fer de menú. Pel 25 no m'he de preocupar perquè estem convidats, però per Sant Esteve sóc jo que he convidat i no se que fer. Pica, pica complert i canelons? aperitiu, canelons i llagostins? aperitiu, entrants, vedella amb bolets? Estic dient els plats que en general ens agraden a tota la família, però si voleu que us digui la veritat no se per on tirar. El meu marit diu que un Nadal sense els "canelons de l'Alícia" no li sembla Nadal, però en canvi als meus fills no els entusiasmen els "canelons" i amb un dia de menjar-ne ja en tenen prou, per tant si els faig per Sant Esteve no els hi puc donar per Reis i per Reis no me'n escapo de fer-ne perquè com que coincideix amb l'aniversàri del meu marit i sempre els he fet ho trobaria faltar. Per tant, em queda una opció, fer-los per Sant Esteve i per Reis, però el dia de Reis un menú diferent pels meus fills. Veieu quins dilemes?. Això els passa a la majoria de mestresses de casa amb el cuinar del dia a dia. Si faig una cosa no li agrada a aquell, si faig una altra cosa no li agrada a l'altre (tenint en compte també el pressupost econòmic) I ja no parlem de les ganes que jo tingui d'embolicar-me a la cuina, que malgrat agradar-me, cada vegada menys em ve de gust cuinar de manera el.laborada. Ja aniré rumiant i si no m'acabo de decidir començaré a fullejar algun dels llibres de cuina que tinc per veure si trobo alguna idea que ens complagui a tots ( no seria la primera vegada que ho faig).

Els pressupostos de l'Estat

Avui, gràcies a un "blocaire" que m'ha guiat cap a un recull d'articles de la premsa diària, referents al "veto" de CIU als pressupostos generals de l'estat, he pogut llegir també tot un seguit de comentaris de gent en rèplica a les reflexions de diferents polítics, que m'han deixat estorada. Pel que deien aquests comentaris, la majoria eren votants de CIU, i m'he quedat de pedra quan el que deien quasi be tots no tenia ni caps ni peus, tan sols insults, cap raonament, cap plantejament, cap explicació política. Els insults anaven dirigits majoritàriament contra la ministra Carmen Chacón, i li deien de tot, des que porta dentadura postissa fins a que és el "florero" mimat del PSOE. Alguns es deien "catalans de pro" i jo em pregunto, són catalans de pro aquesta gent mal educada, insultant, mal informada, que no saben sumar 2 + 2 ? ¡ quina vergonya ! pot ser varen pagar al mestre amb "cebes".

foto de: NandaMM. Tots els drets reservats

La Marató de TV3

Aquest diumenge TV3 com cada any, farà la Marató. La finalitat d'enguany és la de recaptar diners per poder lluitar contra les malalties "cardiovasculars". A aquestes malalties, que se'n porten a molta gent cada any, hi estem exposats molts a partir d'una determinada edat: si fumem, si ens hem engreixat i pesem més del compte, ... en fi, no coneixem gaires més coses sobre elles (al menys jo) però suposo que si veiem el programa de TV3 en sabrem molt més, perquè això si que ho te aquest programa, a part de distret, (i "pallissa" alguna estona) és didàctic i concienciador.

Els espots publicitaris de La Marató, es superen any rera any, estan molt ben fets i són colpidors. El d'aquest any (aprofitant imatges de "La ventana indiscreta" del Hitchkok) et fa posar els pels de punta i sents la mateixa ansietat que vas sentir quan vas veure la pel·lícula. L'eslogan "una trucada pot salvar una vida" també és molt encertat.

Be doncs, ja ha arribat el dia de La Marató, i una vegada més els catalans ens hi abocarem perquè de garrepes i insolidaris no en tenim res, ja no és tan sols per les grans quantitats de diners recaptades cada any, si no també de l'aportació voluntària de milers de persones que regalen el seu temps per una "causa", des de polítics, actors, comunicadors, còmics, músics, periodistes, etc. fins a qualsevol ciutadà-ciutadana d'anar a peu. Aquest dia, els catalans, "emprenyats" (o no) oblidarem l'emprenyament i farem tot el possible per a recaptar el màxim de diners per poder dotar de "possibles" la investigació.

Us he posat una altra vegada els badocs perquè una vegada passades les festes de Nadal ja estarem pensant amb la primavera. El temps passa "volant"

Cansanci, envelliment..........

Recordo que quan jo era petita, al carrer de casa la meva amiga Lídia, hi vivia una família que tenien una àvia. A aquella àvia, no li agradaven massa les criatures i quan jugàvem al carrer davant de la seva eixida, sempre ens escridassava i ens feia fora d'allà davant. Nosaltres li dèiem "la vella xaruga" que si em pregunteu que vol dir no ho se pas, però per nosaltres era com "bruixa". De fet aquella àvia no devia tenir gaire més de 60 anys. En aquella època, 60 anys, ja eren molts, deixant de banda que les àvies es vestien de velles, o sigui, mocador negre al cap, faldilles llargues negres, davantal, mitges negres, etc., en fi, que en certa manera feien una mica de por des dels ulls de la mainada. Jo ara que tinc 60 anys no em veig pas com aquella àvia, però segurament que em sento bastant com ella es devia sentir: cansada, envellida, desencisada. No hauria de sentir-me tan cansada, al cap i a la fi tot i que sempre he treballat, la meva feina (d'oficina) no ha estat pas física i no hauria de trobar-me envellida físicament, amb el "si no fos" pel reuma, si no fos per la tensió, si no fos per l'esquena....... En fi, sempre hi ha un pitjor, però els anys no passan en va i es noten, confio però que no m'hagi tornat com aquella àvia i que la mainada no em tingui por. Si m'ho miro fredament, no crec tenir pas aspecte de "vella xaruga" i malgrat que tampoc és que tingui la mateixa paciència de fa uns anys, el caràcter no se'm ha fet pas tan agre fins el punt d'arribar a escridassar les criatures.

Consells i recepta del diumenge

El consell que us donaré és el que em va recomanar la meva mare i al llarg del temps he constatat que tenia raó, és aquest: Al rebost d'una casa no hi pot faltar "mai": pa, farina, ous, llet, cebes, alls, tomàquets i sal. Ella deia que si mai et venia algú inesperat a l'hora de dinar o de sopar, amb això sempre li podies improvisar un àpat com per exemple: uns ous ferrats amb patates fregides, un pa amb tomàquet i una truita (francesa, o amb ceba), una grossa truita de patates i ceba (espanyola), uns ous remenats amb tomàquet, etc... etc... i de postres una tassa de llet. Veieu? malgrat tenir la nevera pràcticament buida és pot oferir un dinar o un sopar. La recepta d'avui, és molt senzilla, són els "macarrons". Hi ha moltes maneres de fer-los, cada mestressa te el seu costum, igual que els demés menjars habituals de la cuina del dia a dia. Jo us explicaré com faig els meus: Ingredients: (per 4 persones) 500 gr. macarrons, 400 gr. carn picada de vedella i 200 gr. carn picada de porc (sense amanir, ni sal ni pebre), 1 parell de fetges de pollastre o be 1 llauneta de foi-gras, 1 ceba mitjana, 1 pot de tomàquet triturat de 1/2 Kg., 1 nou de mantega, oli d'oliva, 1 gra d'all, 1 fulles de julivert, llet i formatge ratllat. En una olla es posa a escalfar l'aigua per bullir els macarrons, però no s'han de tirar a l'olla fins que quasi be ja tens acabat el sofregit. En una cassola, amb la nou de mantega i l'oli d'oliva es posa a sofregir la ceba ratllada, una vegada enrossida s'hi afegeix les carns i és va remenant fins que s'han cuit, si teniu fetges de pollastre els hi tireu tallats petits (o la llauneta de foi-gras) al mateix temps que l'all picat, amb un parell de voltes remenant n'hi haurà prou (el fetge i l'all es couen ràpid), després hi tireu el tomàquet, remeneu i abaixeu el foc. Ara és l'hora de tirar els macarrons a l'olla i una vegada han bullit com a molt 10 minuts, s'escorren i els teniu a punt de tirar a la cassola. Abans de tirar-los però, afegiu a la cassola un raig de llet i les fulles de julivert picadetes i sal-pebreu, remeneu i tireu-hi els macarrons i anireu remenant fins que tot estigui ven barrejat. Ja estan apunt per servir. Si els voleu fer de "festa" feu una beixamel, poseu els macarrons a la plàtera del forn, tireu la beixamel pel damunt, formatge ratllat i a gratinar al forn. No us indico temps de tenir-los al forn, perquè els heu d'anar vegilant, una vegada gratinat el formatge, ja estan (els hi heu posat calents ja).

rareses del Blogger........ la recepta de la setmana

Sabeu que vaig tenir problemes amb el Blogger perquè no em canviava l'idioma al català? doncs avui sense fer cap cosa diferent m'ha sortit tot perfecte, ja d'entrada per accedir al meu blog estava escrit en català, fins ahir en Anglès, parodiant la frase de l'Obèlix: ¡ estan bojos aquests d'internet !.

Al meu perfil hi he posat que una de les coses que m'agraden és la cuina, per tant he pensat que no estaria gens malament donar-vos una recepta casolana a la setmana. Ei! no penseu que hi trobareu excel·lències i sofisticació, he dit "casolana" el que la majoria de mestresses de casa, d'una certa edat, saben fer i que com diu l'Arguiñano, es mouen amb unes 12/15 receptes. Però penso que tot i que el jovent no ha tingut temps d'aprendre a cuinar i de que cada vegada els és més difícil per la manca de temps, no estaria de més que podessin llegir i apuntar-se com es fa un bon rostit. Jo m'ofereixo molt humilment a explicar-ho i a donar alguns consells. Cada diumenge doncs, trobareu en aquest blog una recepta.

Les hipotèques

Tot i que avui és el famós pont de desembre i no treballo, com que a la "tele" no hi ha res massa bo per estar distreta, em decideixo a fer un escrit malgrat haver pensat que descansaria de blog fins dilluns. Com veieu, aquest blog continua amb l'idioma mig canviat i no se com fer-ho. Ho aniré provant a veure si ho arreglo.

He posat de títol a l'escrit "les hipoteques" perquè penso que és un tema actual i candent. Si ens queixàvem de que avui dia els fills no tenen massa presa per marxar de casa i establir-se pel seu compte, (a casa estan molt be, no els falta de res, no paguen lloguer, estan com en un hotel, etc. etc.) ho fèiem des del punt de vista nostre perquè nosaltres estàvem disposats a sacrificar-nos per tal de "fugir" de l'autoritat dels pares (que es passaven molt eh?). Però si ho mires fredament, no ho tenen gens fàcil, els lloguers són caríssims, les feines són precàries, avui treballen però no saben si ho faran d'aqui a 3 mesos, si finalment han trobat una parella i com és lògic volen viure junts, se'n adonen que malgrat "fer números" i sacrificis, no se'n sortiran sense una hipoteca, perquè el que està clar és que com que el lloguer d'un pis és tant car (i no són contractes llargs) anar pagant cada mes amb penes i treballs per no tenir res finalment, decideixen embolicar-se la manta al cap i se'n van a signar "la hipoteca", quedant-se endeutats quasi fins l'hora del "retiro".

Això s'hauria d'arreglar, Com? !no ho se¡.

Ara la construcció s'ha aturat precisament perquè el preu del diner (hipoteques) és massa car. Perquè s'han anat construint pisos i habitatges a uns preus exorbitants. Tot plegat fa que els joves ho tinguin "cru" a l'hora de muntar el seu "niu" i la seva pròpia família.

Coses rares d'aquest blog...........

Jo no sabia ven be de que volia escriure avui, però m'ha passat una cosa molt rara. Malgrat que a l'entrar a Blogguer li demano que canvii l'idioma al català, resulta que no ho canvia i continua en anglès. Sé el suficient per entendre quatre coses però a l'hora de demanar-li la correcció ortogràfica de l'escrit, el més segur és que no ho faci i això si que em molesta perquè no m'agrada publicar una cosa on hi pugui haver faltes ortogràfiques. És una mania que tinc de sempre amb el llenguatge i l'escriptura. Jo no vaig aprendre el català escrit a l'escola i per tant el vaig anar a aprendre'l ja de gran a les classes de "català per adults" però tan sols vaig fer 2 cursos i no es pot dir que el se escriure correctament del tot. Tinc problemes sobretot amb els accents i les "v". Us prego doncs disculpeu les possibles faltes d'ortografia. Sense saber de que escriuria, al trobar-me amb aquest embolic de llengües, ja tinc el "post". Miraré d'arreglar això de l'idioma però la veritat és que no se pas com fer-ho.

Els mitjans .......... comunicació

Ja fa dies que vaig fer un post referent als mitjans de comunicació i d'alguns periodistes. Ahir en una entrevista que li va fer El Periódico, en Joan Ferran, diputat socialista, va aixecar algunes "ampolles" i ha rebut moltes crítiques pel que va dir, sobre tot quan es va referir al periodista Antoni Bassas. Jo estaria d'acord amb el diputat en alguns punts, no estic d'acord pel que fa a l'Antoni Bassas, que ha demostrat sobradament la seva vàlua com a periodista i comunicador. Jo que acostumo a veure (no tot sencer) el programa de TV3 "El Club" que convida a parlar alguns periodistes en tertúlia quan hi ha algun teme d'actualitat i candent, he constatat que precisament l'Antoni Bassas no és deixa manipular per les preguntes fetes d'una manera determinada perquè respongui el que volen, i les seves intervencions són sempre analítiques i acurades. Per tant discrepo amb el diputat pel que fa a l'Antoni Bassas i estic d'acord en que alguns d'aquests periodistes convidats responen moltíssimes vegades pontificant i creient-se que tenen la veritat absoluta, en fi, que se'ls veu bastant "el llautó".

Trobades de "nenes"

Fa un parell de mesos que unes quantes "nenes" de L'Ametlla ens trobem per berenar i explicar-nos coses. Aquest dilluns ho varem fer i ens ho varem passar d'allò més be. Dic "nenes" per això, perquè malgrat que totes ja hem deixat l'adolescencia ja fa molt de temps, (jo seria la degana si haguéssim de fer una "mesa" d'edat) ens sentim com "nenes" alliberades quan ens trobem. La rossa guapa te a la seva falda al seu net i la jove que riu al darrera és la seva filla mare del nen, ja veieu que de "nenes" "nenes" no en tenim res, però ens ho passem tant bé, riem tant, que aquestes trobades ens fan sentir com noves. Vaja, que tot plegat ens serveix de teràpia, perquè quasi be totes qui no te un "all" te una "ceba"

Una reflexió

En una conversa telefònica amb el meu fill, referent a com jo em sentia respecte a una persona, m'ha fet aquesta reflexió: l'odi, no et porta en lloc, l'odi fa mal a la persona que odia, oblida els greuges i seràs més bona persona, (que ja ho ets, eh, de bona persona). Te raó, odiar a qui t'ha fet mal suposo que forma part dels sentiments viscerals que són molt difícils de dominar. Jo he sentit que odiava aquesta persona que és va portar molt malament amb la meva família, i que a mi en particular hem va fer molt de mal amb el seu despreci i egoisme, però aquest sentiment també em fa mal i com sigui que ja ha passat molt de temps de tot això, per la meva pròpia salut mental, passaré d'aquest sentiment i d'aquesta persona, (que no puc deixar de veure de tant en tant) procurant dominar-me i sentir-me indiferent. ¡Gràcies fill!. Em sento orgullosa de tu, de la teva coherència i dels teus consells. Als pares ens semble que no pugui ser possible que els nostres fills ens aconsellin, (i ens costa acceptar-ho)però donat que els hem ensenyat nosaltres el més be que hem pogut, inculcant-los uns valors, és lògic que quan creuen que ens equivoquem ens ho diguin aplicant el que varem ensenyar-los.

Gossos fidels

Aquest és el meu gos BLUES, en tenim 3 més, la seva companya LLUNA, i els 2 fills SAMBA i ROCK. Malgrat els problemes que comporta tenir tant de gos a casa, jo sóc molt feliç amb ells i me'ls estimo molt. Ei¡ no penseu però que sóc d'aquelles persones que tenen el seu gos com si fos una persona. Aquests gossos tractats d'aquesta manera tampoc són feliços. Els estimo com el que són, animals de companyia, fidels, lleials, "obedients" (de vegades) i que en tenen prou en ser alimentats, cuidats, acompanyats i acaronats. Ves per on, m'he posat a parlar de gossos avui, és per aprofitar les fotos que vaig estar escanejant diumenge. Be, us ho dic de veritat però, m'estimo els animals i crec que ells ens donen molt més que "algunes" persones.

Criatures..... nens, infants.....MERAVELLES........

Les criatures són la cosa més meravellosa del mon. Encare ara em meravella com n'és de sabia la naturalesa, la vida orgànica és una cosa increïble, les plantes, els animals, les persones, físicament màquines perfectes. Però, les criatures ja és el que no hi ha. Des que són concebudes, fins el naixement, les primeres dents, el primer somriure, la primera mirada de reconeixement, els primers passos, la primera entremaliadura, en fi, els primers apunts de caràcter i personalitat, tot és increïble. Us he posat 2 fotos de 2 criatures de diferents èpoques, mireu-les be, a que són precioses?

El llaç vermell

Avui és el dia mundial contra la "SIDA", no calen més paraules. Tots, si més no avui, hi hem pensat. Hem pensat en els milers i milers de malalts de sida, en els infants que moren cada dia per culpa d'aquesta malaltia, en tants i tants de malalts que no els arriben els medicaments per tenir controlada la infermetat, en les farmacèutiques que no col·laboren amb els països més pobres plens de malalts de sida. Perquè un mon tan injust? Està be que s'hagi triat un "dia" per recordar-nos al menys una vegada a l'any que hi ha gent al mon que necessita ajut.