Que em vindria de gust fer ara, de que tinc ganes? la veritat és que no ho se ven be. El que se és que en aquests moments sortiria de casa, no vull estar a casa, no em ve de gust estar a l'oficina. Agafaria el cotxe i aniria a Granollers el que passa però, és que a Granollers ja tot em comença a quedar molt lluny. Si he d'anar el centre (de botigues) hauria de deixar el cotxe al "parking" i el que per una persona normal de la meva edat, caminar per la "carretera", tot el carrer de Santa Anna, la porxada, la plaça de les olles, etc. no els representa cap esforç, per a mi és com una especie de sacrifici i si em decideixo a fer-ho m'haure de prendre 1 parell de pastilles per aguantar. Complicat oi? Moltes vegades penso, faria una passejada per la platja, podríem fer un viatge curt (d'estada) a Paris, o Londres, o Roma, ciutats precioses, o visitar llogarets amagats de Catalunya. Si que m'agradaria, si que em vindria de gust, però la meva realitat és que tinc un "handicap" de mobilitat i quan hi penso ja se'm han passat les ganes. Hem diuen que això és un "peix que es mossega la cua" i que quan menys em bellugui pitjor serà. Tenen una mica de raó, però només una mica, perquè desconeixen del tot com està el meu cos i el que passa per ell quan hi ha un excés d'aquests.
4 comentaris:
Coincidim a mi també em vindria d’agust fer un tom per Granollers, un bon esmorzar de forquilla a l’Europa i després passejar amb “autonomia pròpia” per els cèntrics carrers de la ciutat. Saludar coneguts i per conèixer. Visitar La Gralla. Sense presses, gaudint de records passats. En fi dic autonomia pròpia doncs la “cadira electrònica” no és fàcil carregar-la/descarregar-la d’un vehicle, perxo necessito ajuda, la tinc però no és pas igual! Aquí a la Garriga si la tinc, surto de casa i ja gaudeixo de l’”autonomia” si no és que punxo...ja van tres en pocs dies, claus al carrer, filferros o pujadors mal adaptats, són un patiment per les flaques rodes. Les pastilles miraculoses ja les porto de bon matí, m’acompanyen sempre, dia a dia és sinó força curiós en 2083 dies des del diagnòstic de la malaltia porto quasi 25.000 dosis miraculoses 'ÿÿAllà tu!'
Aquests ('ÿÿAllà tu!') i falta lo què s’ha omès en el copiar i pegar. El no estar la frase completa emèrita confusió. La repeteixo tot demanant disculpes... 'ÿÿAllà tu!' i jo i molts d’altres. Ja estem en l’època del “Si No Fos” i del Jesús i paciència.
Si Josep, tan sols nosaltres sabem exactament les nostres limitacions i com que malgrat sentir-nos "joves" encare, hi ha el "si no fos" doncs això, uns dies més que altres ens trobem "fututs". Ens queda el dissabte 22 de desembre, que en lloc del dia de la loteria, és el dia de la salut, oi? Quan no ens ha tocat res tots diem "salut hi hagi". Au doncs, salu i força.
Hola estimada Alícia.
Segur que per tu es molt difícil fer algunes coses que per altres semblen molt faci-les.
Mira una cosa que pot fer i penso que pots passar un estona molt bonica es arribar-te fins a Mataró i entre el Club Nàutic i la Piscina hi ha un passeig amb bancs arran de mar ,aquet temps casi no hi ha ningú ,que tan per caminar com per estar tranquil•lament assegut es una delícia
Publica un comentari a l'entrada