Avui em faig una pregunta, que interessa als blocaires? He anat veient que segons els escrits que fas (post) hi ha algun comentari interessant que agraeixo molt, perquè és com un reconeixement de que el que has escrit ha tingut un interès per algú, però quasi be sempre que faig algun escrit referint-me a una notícia de caire polític, opinant sobre la mateixa a la meva manera planera, mai és comenta res. Està clar que el meu blog no és polític, són coses que em passen pel cap, vivències, sentiments, el que sigui que em surti en el moment d'escriure, però no puc ni vull tampoc passar per alt alguna notícia política que m'afecta pel que pugui representar, així com alguna noticia de les grans injustícies que ocorreixen per aquest mon: els maltractaments, els infants esclaus, la injusticia en vers les dones al mon de l'Islam i altres llocs, la Sida, etc. però pot ser no en se prou i no se explicar, creant interès, els meus sentiments. Potser perquè sóc dona i no s'espera d'una blocaire (no política) que opini sobre la política? El més segur però és que sigui una mica avorrida.
Vaig llegir un post d'un blocaire molt reconegut a la Catosfera que deia que un blog sense comentaris no és un blog, potser te raó, perquè (al menys a mi em passa) quan veus 0 comentaris sents com una mena de frustració. De tota manera, no deixaré de fer els meus posts, tinguin o no tinguin comentaris, perquè he descobert que m'agrada molt escriure, que m'ho passo be, i que em serveix de teràpia de les meves cabòries.
D'acord, no vols canviar el tamany de la lletra? doncs no el canviis (és de bojos això dels tractaments de textes)
7 comentaris:
Mal grat tot de maltractaments niant per tot "on menys t’ho esperes salta la llebre" estic convençut que al costat de casa niant, no és cosa de raça o color, és el fruit de la deshumanització accelerada que patim, “ara toca ballar aquet ball” malgrat la música no ens agradi. Referen el que dius dels teus comentaris planers vers la política, jo penso que no han de ser planers sinó “durs”, ells s’emplenen la boca quasi sempre amb duresa. “No nià un pam de net” No vull que canvis Marali, dius sempre lo que et surt del cor, ets fresca, espontània, mai et creguis en els articles que creen molta controvèrsia (ho fan expressament són esquers per picar al públic/lector, no ho diguis a ningú crec que se’ls contesten ells mateixos, per fer la bola més grossa) en aquests país que ens toca viure “tot fa pudor de socarrim” fuig/fugim del foc no fos cas que ens creméssim. “Si els fills de p..a volessin mai veuríem el sol” Gaudeix dels teus escrits, escriu lo que et vingui de gust sempre. No vulguis entrar al joc de jugar a crear controvèrsies. Això “Són figues d’un alta paner” tallo perquè sols tinc dret a un comentari. Demano disculpes.
aquest blocaire que va fer aquesta afirmació sobre els comentaris, es referia a la opció de tenir comentaris, mare, ja que hi ha un debat sobre si un bloc que no permet comentaris pot ser considerat bloc o no... ;-)
Josep, Gràcies pels teus ànims, és un plaer llegir-te. Tens raó, quan estava escribint el post ho he pensat això de que alguns blocaires fan escrits expressament per provocar controversia, però no ho he escrit no fos cas que tinguès un allau de comentaris emprenyats i no desitjats. Gràcies pels piropos.
Joan; fill, saps? quan he vist que m'havies fet un comentari he pensat ja l'has "cagat" i abans de llegir-lo, rumiant, m'he adonat de que no havia entés el que volia dir aquest blocaire. Gràcies per l'aclariment i gràcies per -"mare"
Jo no crec que no sigui perquè no es interessant el que s'escriu. Jo llegeixo cada dia els vostres blogs i m'agrada entretenir-mi, però no sempre faig comentaris perquè llavors no acabaria maaaaaaaaaaaii! Però que ho llegeixo i que m'interessa en pots estar segura, perquè em serveix per saber com sou de veritat una mica més.
Ey Alicia! Això no té res a veure amb el comentari del post, però et voldria demanar un favor.
He promès a la feina que faria un pastís, però no en tinc ni idea, perquè mai n’he fet cap, sempre compro allò del Royal i les companyes m’han prohibit que faci servir aquest truc, així que no podries avançar la teva recepta de diumenge amb un pastís? O donar-me algun consellet per mail.
Gràcies maca!!!
No s'hi val que el fill faci comentaris.
Escolta'm, si et queda la lletra petita t'en vas a editar, ho enganxes i a dalt del requadre on diu tamaño de letra cliques normal i se't posarà bé.
Gràcies Francesc, crec que ja ho vaig fer, al menys 2 vegades però no hi va haver manera. Segur que no ho feia prou be o em deixava de fer alguna cosa. Ei, si que s'hi val que el fill faci comentaris. És estimulant, tot i que de vegades penses, home fill, jo no en se tan com tu.
Publica un comentari a l'entrada