Tot i que avui és el famós pont de desembre i no treballo, com que a la "tele" no hi ha res massa bo per estar distreta, em decideixo a fer un escrit malgrat haver pensat que descansaria de blog fins dilluns. Com veieu, aquest blog continua amb l'idioma mig canviat i no se com fer-ho. Ho aniré provant a veure si ho arreglo.
He posat de títol a l'escrit "les hipoteques" perquè penso que és un tema actual i candent. Si ens queixàvem de que avui dia els fills no tenen massa presa per marxar de casa i establir-se pel seu compte, (a casa estan molt be, no els falta de res, no paguen lloguer, estan com en un hotel, etc. etc.) ho fèiem des del punt de vista nostre perquè nosaltres estàvem disposats a sacrificar-nos per tal de "fugir" de l'autoritat dels pares (que es passaven molt eh?). Però si ho mires fredament, no ho tenen gens fàcil, els lloguers són caríssims, les feines són precàries, avui treballen però no saben si ho faran d'aqui a 3 mesos, si finalment han trobat una parella i com és lògic volen viure junts, se'n adonen que malgrat "fer números" i sacrificis, no se'n sortiran sense una hipoteca, perquè el que està clar és que com que el lloguer d'un pis és tant car (i no són contractes llargs) anar pagant cada mes amb penes i treballs per no tenir res finalment, decideixen embolicar-se la manta al cap i se'n van a signar "la hipoteca", quedant-se endeutats quasi fins l'hora del "retiro".
Això s'hauria d'arreglar, Com? !no ho se¡.
Ara la construcció s'ha aturat precisament perquè el preu del diner (hipoteques) és massa car. Perquè s'han anat construint pisos i habitatges a uns preus exorbitants. Tot plegat fa que els joves ho tinguin "cru" a l'hora de muntar el seu "niu" i la seva pròpia família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada