Aquest diumenge TV3 com cada any, farà la Marató. La finalitat d'enguany és la de recaptar diners per poder lluitar contra les malalties "cardiovasculars". A aquestes malalties, que se'n porten a molta gent cada any, hi estem exposats molts a partir d'una determinada edat: si fumem, si ens hem engreixat i pesem més del compte, ... en fi, no coneixem gaires més coses sobre elles (al menys jo) però suposo que si veiem el programa de TV3 en sabrem molt més, perquè això si que ho te aquest programa, a part de distret, (i "pallissa" alguna estona) és didàctic i concienciador.
Els espots publicitaris de La Marató, es superen any rera any, estan molt ben fets i són colpidors. El d'aquest any (aprofitant imatges de "La ventana indiscreta" del Hitchkok) et fa posar els pels de punta i sents la mateixa ansietat que vas sentir quan vas veure la pel·lícula. L'eslogan "una trucada pot salvar una vida" també és molt encertat.
Be doncs, ja ha arribat el dia de La Marató, i una vegada més els catalans ens hi abocarem perquè de garrepes i insolidaris no en tenim res, ja no és tan sols per les grans quantitats de diners recaptades cada any, si no també de l'aportació voluntària de milers de persones que regalen el seu temps per una "causa", des de polítics, actors, comunicadors, còmics, músics, periodistes, etc. fins a qualsevol ciutadà-ciutadana d'anar a peu. Aquest dia, els catalans, "emprenyats" (o no) oblidarem l'emprenyament i farem tot el possible per a recaptar el màxim de diners per poder dotar de "possibles" la investigació.
Us he posat una altra vegada els badocs perquè una vegada passades les festes de Nadal ja estarem pensant amb la primavera. El temps passa "volant"
3 comentaris:
Hola! a Cal Geroni tenen uns bastonets amb beicon i formatge, o amb nous, recaragolats, torradets, que estàn de vici, i la butifarra de faves tendres amb parmesà es la gloria eterna. Aniré traient el nas pel teu blog, som col·legues, almenys d'edat (62)
Gràcies per passar pel meu blog, ja ho veus, és molt de dones i no hi ha "pings" o links, com li vulguis dir perquè encare no he aprés a fer-ho, be el meu fill m'ho va ensenyar però ja no me'n recordo.Jo em referia a aquells bastons llargs, de pesseta, que ens compravem per berenar o be quan anavem a buscar el pa, així evitaven de menjar-nos el crostó pel camí, i ens estalviavem la bronca de la mare.
I sí sóm col.legues, més o menys d'edat i de poble tambe no? Jo sóc de Granollers, tot i que ara visc a L'Ametlla.
Vaig néixer a Sant Feliu de Codines, però visc a Sabadell.-
Publica un comentari a l'entrada