Massa dies sense escriure.............

Galeria de Fours and feathers, Tots els drets reservats.

Si, han passat massa dies sense escriure aquí tot i que vaig dir que ho tornaria a fer més sovint.

Com diu un amic les coses s'han de fer perquè vingui de gust fer-les, no pas com obligació i per tant li he fet cas i he reposat una mica de blog.

Si he de ser sincera, no és que sàpiga gaire be de que escriure. Hi ha molts temes a tocar i més que estem ja en pre-campanya /campanya electoral.

Les eleccions, declaracions de polítics, re-estructura o remodelació del govern, els fins ara opositors als governs (tant d'Espanya com de Catalunya) que van deixant anar "perles" per emportar-se vots. Demagògies, masclisme (el Sr. alcalde de Valladolid, li dic senyor per educació no per que ho sigui), violència de gènere, crims, corrupció, la "p" crisi que no s'acaba, les retallades............... en fi un munt de temes dels que parlar i opinar.

En època d'eleccions és lògic que es miri d'acaparar l'atenció del ciutadà però crec que es passen molt. El ciutadà no és gens babau i de mica en mica va agafant experiència per entendre els que li demanen el vot. Poden veure i distingir molt be la manipulació de la realitat, la demagògia de la veritat i el que voldrien és que les coses les diguessin entenedores per a tothom en el llenguatge del dia a dia de tots.

Al meu parer crec que els governants que es presenten a la re-elecció han d'explicar si han assolit el programa que varen dir que portarien a terme, les coses que han fet pel país i els ciutadans, com i el perquè i a més les que si se'ls vota de nou volen continuar fent. I en quant als opositors que volen guanyar i governar el que han de fer és explicar el perquè ells creuen que no s'han fet be les coses, el perquè i com les haurien fet ells, al mateix temps que ens diuen i ens expliquen que faran si guanyen, com ho faran i el perquè.

No porta a cap lloc iniciar picabaralles de pati de col.legi treient draps bruts per a que se'n parli força i allunyi l'atenció del que importa.

És aquesta manera de fer campanya el que crec que cansa molt als votants i que els fa opinar que tots els polítics són iguals. Es punxen els uns als altres i piquen, sense adonar-se que la "c...."

En una família, els pares saben perfectament de quina manera són els seus fills, però les crítiques són admeses dins de casa, que ningú de fora els toqui perquè sortiran en la seva defensa

aferrissadament. També la família és un exemple de com s'ha de gestionar, si hi ha crisi i els diners no arriben es fa un reajustament de l'economia familiar, com? doncs, en lloc de vedella, pollastre, en lloc de marisc, sardines; en lloc de renta-vidres, aigua i paper de diari; sortides de cap de setmana amb el menjar de casa; en lloc de fer 2 maquinades de roba diaries, mirar de reduir-les al màxim i fer-ne 2 a la setmana, i així anar fent fins a remuntar si és possible. Els fills segur que protestaran quan se'ls redueixi la quantitat setmanal per a oci, quan vegin que el que hi ha per dinar no els ve de gust però no hi ha res més, faran vaga a la seva manera, amb morros, contestant de mala manera...... però finalment veuran que el que hi ha és el que hi ha i que s'hauran de conformar.

De no saber de que escriure me'n he anat per les branques. Opinions meves, continuaré i aniré reflexionant i opinant.

Dues setmanes sense posts..........

Galeria de Seatle Crik. Tots els drets reservats.

Avui m'he adonat que ja feia dues setmanes que no escrivia aquí, la veritat és que tampoc se molt be si vull continuar fent-ho. Em donaré un respir, m'ho rumiaré i decidiré si dono de baixa o continuu amb el blog.

És que és molt difícil trobar temes pe comentar, al menys per mi ho és, hi ha d'altres blocaires que escriuen cada dia i saben escollir temes molt interessants i d'actualitat però jo ara ja he arribat al punt de dir: que puc comentar? que puc dir? Política, país, dones, societat, .... en fi, que no ho se, per això faré el que ja us he dit, pel setembre decidiré si vaig fent o no.

Fins setembre doncs.........

No tinc temps d'escriure.....

Foto de Gabi. Tots els drets reservats.

Com diu el títol avui no tinc temps d'escriure perquè he de fer bastants encàrrecs aquest matí.

Si us he de dir la veritat però, és que tampoc se de que escriure i no tinc ganes de rumiar, demà serà un altre dia i potser estaré més inspirada.

Fins demà doncs.

Recordatori: pensar en rumiar el "conte del diumenge"

Rumiant....... que i com

Foto de D.H. per "Le Monde" . Tots els drets reservats.

Quan vaig tancar el cicle de cuina casolana, vaig dir que miraria de començar un altre cicle pels diumenges. Ja fa dies que estic rumiant el que i el com, o sigui, de que anirà el cicle? i el més complicat, com ho faré?

Perquè resulta que quasi ja tinc decidit que provaré d'escriure un conte, el que em passa és que no se si tindré prou imaginació i prou capacitat literària per fer·ho. El més difícil serà potser escriure directament en el teclat, pot ser el millor serà que comenci fent·ho en paper i "boli" o sigui 1.0, i després de corregir ho passi al blog.

M'ho plantejaré com les "redaccions" que ens feien fer a col·legi: títol, plantejament, desenvolupament, i final.

Apa, ¡ és tot un repte ! per qui fa tan d'anys que no ha fet servir la imaginació per escriure. Si us plau, sigueu benvolents en les vostres crítiques.

Una cita: " La gent bona, si s'hi pensa una mica, ha estat sempre gent alegre " - Ernest Hemingway

Un dia de descans de blog per vosaltres

Foto de spirita. Tots els drets reservats.

Ahir no vaig fer cap post. Motiu? mandra i manca de idees, i avui no us penseu que tinc gaire clar de que parlaré.

Del que m'he adonat en això dels blogs és que funciona una mica com les postals de felicitació de Nadal. Tu n'envies a la família i als amics i en rebes dels mateixos a qui els has enviat. Ja fa molts anys que vaig deixar d'enviar postals de Nadal precisament per això, tenia la sensació de que jo me'n recordava d'ells però que ells se'n recordaven de mi quan rebien la meva i llavors me la enviaven, era com una mica forçat, i vaig arribar a la conclusió que això de les postals de Nadal a molta gent els fa fins hi tot ràbia, per tant felicito el Nadal a la família per telèfon i ja està.

La comparació amb els blogs és perquè ja m'he adonat que si tu tafaneges d'altres blogs i deixes un comentari a algun article que t'ha agradat el més segur és que aquest blocaire t'envii un comentari al teu post del dia, però si vas tafanejant sense deixar cap comentari, tampoc en tindràs cap.

És que això dels blogs ha augmentat tant que es necessiten moltes hores si vols llegir-ne uns quants i deixar comentaris, jo ho comprenc, ens hem posat a escriure, molts sense cap mena d'experiència, imposant-nos com una obligació diària fer un post i de vegades acabem escrivint banalitats, i està clar que no tothom disposa del temps suficient per fer visites i comentar, menys si és alguna bajanada.

Ei, però no llançaré la tovallola perquè com ja he dit altres vegades, a mi particularment, em va molt be escriure, m'agrada, no ho faig massa bé, no sóc literata ni romàntica ni poeta, jo escric "tal com raja" o sigui plasmo al paper el que penso del tema en concret que he triat, és com si fos una conversa i m'agrada.

Escriure

Foto de Ilca. Tots els drets reservats.

He posat de títol escriure, tot i que no se ven be el què. Vaig començar aquest blog (desconeixia això dels blogs) perquè en principi vaig creure que m'aniria be anímicament per distraurem. Ara s'ha convertit quasi en una addicció no pas dolenta però addicció al cap i a la fi.

Jo sóc més de lletres que de ciències, pocs estudis, tan sols el batxillerat elemental, però sempre he tingut interès per aprendre i per tant de moltes coses em puc considerar també "autodidacta".

Quan feia el batxillerat vaig tenir la sort de que els 2 mestres de literatura i gramàtica que teníem eren molt bons mestres i et feien entendre molt be l'asignatura, el Sr. Galobart i la Srta. Ferrer (que també donava història) tant un com l'altra a part d'ensenyar-te la gramàtica t'ensenyaven també a redactar, a mi m'encantava fer "redaccions" què és com en dèiem abans, ara crec que se'n diu fer "texts lliures". De vegades ens proposaven un tema que havíem de desenvolupar explicant una història sobre el mateix. En aquella època jo era capaç d'imaginar-me coses i escriure una bonica història sense personalitzar i sense escriure en primera persona.

Ara però això m'és molt més difícil de fer, sembla com si ja no tingués imaginació i que tan sols sigui capaç d'escriure de les meves pròpies experiències, de records i dels meus sentiments. M'agradaria poder inventar-me una novela, amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç; ho he provat però no m'agrada res del que em surt i acabo renunciant-hi. Sóc bastant "o caixa o faixa" i quan una cosa no em surt o be s'allarga massa acabo deixant-la, ei, em passa amb tot eh? si faig mandonguilles acaben essent pilotes, si faig canelons i he comprat per fer-ne 100 n'acaben essent 60 perquè em canso i els vaig omplint molt per acabar més aviat, si faig panellets acaben sent enormes, quan era jove (ens havíem de fer l'aixovar) si brodava un joc de taula i era massa entretingut acabava deixant-lo, vaig començar a fer una vànova de ganxet que havia de ser d'un llit de matrimoni i va acabar essent pel "Moisès" del meu 2n. fill; això és un tret dolent de la meva personalitat però ja a la meva edat és molt difícil canviar-lo.

De tota manera, vull escriure alguna cosa, un compte, una novela, el que surti, ho provaré. Com sigui que la meva jove és molt bona escriptora, abans de publicar-ho aquí li demanaré la seva opinió i si creu que és "passable" el publicaré. Mireu, em fa il·lusió, ja és molt perquè cada vegada en tinc menys d'il·lusions.

Ahir us vaig dir que us parlaria dels meus amics Xavier i Magda que han estat de vacances al Senegal, però ja ho faré un altre dia, després del sopar que tindrem per a que ens expliquin més de les seves aventures.

Que interessa?

foto de NandaMM. Tots els drets reservats

Avui em faig una pregunta, que interessa als blocaires? He anat veient que segons els escrits que fas (post) hi ha algun comentari interessant que agraeixo molt, perquè és com un reconeixement de que el que has escrit ha tingut un interès per algú, però quasi be sempre que faig algun escrit referint-me a una notícia de caire polític, opinant sobre la mateixa a la meva manera planera, mai és comenta res. Està clar que el meu blog no és polític, són coses que em passen pel cap, vivències, sentiments, el que sigui que em surti en el moment d'escriure, però no puc ni vull tampoc passar per alt alguna notícia política que m'afecta pel que pugui representar, així com alguna noticia de les grans injustícies que ocorreixen per aquest mon: els maltractaments, els infants esclaus, la injusticia en vers les dones al mon de l'Islam i altres llocs, la Sida, etc. però pot ser no en se prou i no se explicar, creant interès, els meus sentiments. Potser perquè sóc dona i no s'espera d'una blocaire (no política) que opini sobre la política? El més segur però és que sigui una mica avorrida.

Vaig llegir un post d'un blocaire molt reconegut a la Catosfera que deia que un blog sense comentaris no és un blog, potser te raó, perquè (al menys a mi em passa) quan veus 0 comentaris sents com una mena de frustració. De tota manera, no deixaré de fer els meus posts, tinguin o no tinguin comentaris, perquè he descobert que m'agrada molt escriure, que m'ho passo be, i que em serveix de teràpia de les meves cabòries.

D'acord, no vols canviar el tamany de la lletra? doncs no el canviis (és de bojos això dels tractaments de textes)

Cap de setmana

Estem a divendres i ja tenim un altre cap de setmana a la vista. Descans de l'oficina i en general de tot. El diumenge celebrarem el 1er. any del meu net i em fa molta il·lusió, fins i tot diumenge descansaré de cuina (del dia a dia) i no hauré de fer res, tan sols disfrutar de la companyia de la família i del net. ¡ reprendré la feina d'aquest blog el dilluns ! ¡ Apa, guapos, fins dilluns i que descanseu !