Abril, aniversari i records

Galeria de Vanda. Tots els drets registrats.

Abril = primavera, pluges, sol, etc.......

A part de tot això per mi l'abril és alguna cosa més. D'una banda és alegre donat que faig anys i vol dir que hi he arribat, però d'altra és un mes de massa records i no sempre bons records. Molta tristor i dolor........, els anys van passant però això sempre hi serà.

Cal poder-ho deixar en un petit compartiment tancat i cercar coses positives. Enguany coincideix també que finalment ens traslladarem de vivenda, ja en tinc ganes d'acabar-ho i portar a terme els propòsits de canvi.

Em quedo doncs amb el que és l'abril: PRIMAVERA, PLUGES, SOL, I LA PROXIMITAT DE L'ESTIU.

No tinc temps d'escriure.....

Foto de Gabi. Tots els drets reservats.

Com diu el títol avui no tinc temps d'escriure perquè he de fer bastants encàrrecs aquest matí.

Si us he de dir la veritat però, és que tampoc se de que escriure i no tinc ganes de rumiar, demà serà un altre dia i potser estaré més inspirada.

Fins demà doncs.

Recordatori: pensar en rumiar el "conte del diumenge"

L'Equador de maig......

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

¡ Que depressa passa el temps ! ja estem a mig maig quasi sense adonar-nos. Un altre cap de setmana que podria ser que ens fes bon temps donat que passarà aquesta inestabilitat d'ahir i d'avans d'ahir (segons diuen les previsions) i per tant podrem gaudir d'un dia de sol.

Ja anirà be si és així doncs diumenge tenim el compromís d'anar a una "arrossada popular" a l'aire lliure i si no fa bon temps no la gaudirem massa.

Aquest vespre, tinc una sortida molt particular i que suposo que serà divertida. Un "sopar de dones" amb reunió posterior de "tapper-sex" jejejejeje  Ja em varem fer una altre i ens ho varem passar de "conya".

No ho hagués dit mai que amb l'edat gaudis dels dobles sentits i de les històries picants. Quan era joveneta me'n feia creus de que les dones casades tinguessin aquesta mena de converses. I que consti que de puritana res eh? però està clar, com que era una altra època a mi em sorprenia bastant.

Tornant al maig, no ens en adonarem que estarem a juny, quasi a ple estiu, i aquest segur que també ens passarà volant. No pot ser això, quan més gran em faig, més de pressa em passa el temps i no serà per les meves grans activitats que cada vegada en són menys. Si faig més coses anirà més a poc a poc el temps? o serà a la inversa?. No ho se pas.........

Per fi, cel blau i sol

Sembla que comencem be la setmana, cel blau i sol, força fred però suposo que al migdia si segueix així ja podrem sentir l'escalforeta del sol.

Avui no tinc temps d'entretenir-me donat que hi ha moltes coses a fer aquest matí. La primera, anar a buscar el meu cotxe que ahir vaig haver de deixar a l'estació del Nord de Granollers doncs se'm va esgotar la bateria mentrestant esperava que arribés la Margarita.

En fi, quatre ratlles tan sols per dir que veure de nou el cel blau i sentir el sol m'ha donat una mica d'optimisme.

Menys d'una setmana per l'estiu i fa fresca

Pingüins a l'Antàrtida. Tots els drets reservats. Ja sóm a la meitat de juny, el 21 entrarem a l'estiu i continua fent fresqueta i plovent dia si i dia també. El jardí de casa sembla una selva amb tanta pluja i no havent tallat l'herba en una setmana tan sols. Patiem sequera i es va endagar la gran polèmica de l'aigua, un amic va dir: m'hi jugo un pèsol que pel maig plourà, ja deu tenir diversos dinars de pèsols amb tot el que ha plogut. D'altres, varen dedicarse a resar i segur que en van fer un gra massa i Déu ens ha enviat pluges pels descosits. Ahir l'home del temps va dir que aquest matí tindriem sol i cel seré però de moment jo ho veig tot gris, tinc ganes de sol i cel blau però a part d'alguna clariana de tant en tant, el sol brilla per la seva absència. En fi, paciència, tot arribarà, així ho espero.

POEMA

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito

repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia

de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.

Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el

negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes" a un remolino de

emociones , justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas

de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz

en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para

ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez

en la vida, huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye

música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.

Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala

suerte o de la lluvia incesante.

Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,

no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando

le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre

que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.

Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida

felicidad.

Pablo Neruda

Una cita: " Si el teu cor és un volcà, com pretens que hi neixin les flors ? "

- Khalil Gibran -