Abril, aniversari i records

Galeria de Vanda. Tots els drets registrats.

Abril = primavera, pluges, sol, etc.......

A part de tot això per mi l'abril és alguna cosa més. D'una banda és alegre donat que faig anys i vol dir que hi he arribat, però d'altra és un mes de massa records i no sempre bons records. Molta tristor i dolor........, els anys van passant però això sempre hi serà.

Cal poder-ho deixar en un petit compartiment tancat i cercar coses positives. Enguany coincideix també que finalment ens traslladarem de vivenda, ja en tinc ganes d'acabar-ho i portar a terme els propòsits de canvi.

Em quedo doncs amb el que és l'abril: PRIMAVERA, PLUGES, SOL, I LA PROXIMITAT DE L'ESTIU.

Comiats....adéus.....

Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Malauradament m'he hagut d'acomiadar de gent que he estimat massa vegades. Això ho comporta la edat, quan ets jove, els teus també ho són i no els toca dir adéu encara. Amigues i amics d'escola, família, etc.... Els comiats d'aquesta mena són dolorosos, pretens fer un petit homenatge de qui t'acomiades i recordes coses oblidades que et venen de sobte a la memòria però acabes finalment veient que aquest petit homenatge és un Adéu definitiu, que no és un fins aviat, ens veiem, truquem, és un Adéu en majúscules i que t'hauràs de conformar amb el record.

És molt difícil conformar-se, però el temps ho pot tot i el dolor va nimbant, i poc a poc vas recordant sense plorar, fins i tot recordes petites anècdotes que et fan mig somriure i te'n adones que pots continuar la teva vida malgrat la pena.

¡ ostres ! que m'ha picat avui per escriure d'això? per sort, hi ha altres menes de comiats i adéus que no són pas de tristor. El comiat d'una feina per exemple, que deixes perquè no t'omplia i perquè n'has trobat una altra que et compensarà més. El comiat a uns amics des de l'aeroport que se'n van de viatge a la Índia, o l'Àfrica o a Estats Units, amb somriures, bromes i desitjos de que s'ho passin be. L'adéu iaia del nét que et fa un petó somrient, l'abraçada del fill que et diu, adéu, fins la setmana vinent. Aquests són els millor comiats i adéus, no són definitius i te'n alegres pel qui s'acomiada perquè saps que és feliç.

Apa doncs, adéu, però fins aviat.

BON NADAL A TOTS, FELIÇ I MOLT PRÒSPER ANY 2009 (sense crisi, jejejeje)

Novembre, .....Dia de Tots Sants

Tots els drets reservats.

Ja hem entrat al novembre, amb fred i pluges. Ahir qui més qui menys va fer la castanyada com mana la tradició. Castanyes, moniatos, panellets i vi bo (moscatell ). I avui toca anar al cementiri a portar flors als éssers de la família que reposen allí. En realitat el dia d'anar a festejar als morts seria demà que és el dia de Difunts, però com que tradicionalment el dia festiu ha estat sempre el dia 1 de novembre, Tots Sants, la gent va al cementiri com a mínim una vegada a l'any, aquest dia com avui.

Jo no he fet ni una cosa ni l'altra, la castanyada perquè ahir estava sola a casa només amb l'avi i a ell no li és bo menjar castanyes ni dolços, per tant res de res, ho menjarem demà a la nit. I al cementiri ja no hi vaig des que vaig enterrar la mare. No m'agraden els cementiris, ni els nínxols, i allà dins tan sols hi ha despulles que no tenen res a veure amb el que varen ser la meva gent. Em sento molt més acompanyada per ells recordant-los des de casa.

Darrerament però, s'ha posat de moda l'americanització de la festa i cada vegada menys i sobre tot el jovent és parla de castanyada i més de "Halloween" fins i tot hi ha qui es disfressa de bruixa o de zombie o d'esquelet i va per les cases demanant llaminadures, s'han implantat també cada vegada més les carabasses buides de dins, amb ulls i boca i una espelma dins. No ho trobo be ni malament, però m'agradaria més que no importéssim celebracions estrangeres. És va començar amb el "Dia dels Enamorats- 14 de febrer Sant Valentí" i el "pare Noel", ara es continua amb el Halloween i aviat potser celebrarem el "Dia d'Acció de Gràcies" que no te res a veure amb nosaltres ni la nostra història ni amb la nostra tradició.

Potser ja repapiejo i m'he tornat una mica "antiga" però és com ho veig. És el meu parer i el meu sentiment.

Més coses

Foto de Ilca. Tots els drets reservats.

És difícil triar un títol pel post quan no saps encara de que parlaràs. Repassats els titulars dels diaris veig que la notícia principal continua essent l'estira i afluixa de l'aigua que ja ha passat de ser un tema cabdal per la població, (no tenim aigua) a ser una lluita territorial. Passo.... ja s'ho faran, donat que els hem donat suport a una serie de gent per a que governin i vetllin per nosaltres i paguem els nostres impostos ,doncs això, és feina seva i confiaré una vegada més que hi sabran trobar una solució sense més picabaralles.

Fa uns dies vaig rebre una petita satisfacció, una persona em va dir que havia fet una de les meves receptes dels diumenges, i que li havia sortit d'allò més be i bo. Me'n alegro molt, suposo que alguns hauran provat de fer-ne alguna i que més o menys els hi haurà anat be. Evidentment que no espero que tots els que ho hagin fet em comentin alguna cosa, no és aquesta la meva intenció al donar-les, si no que , com ja vaig dir al començar la intenció és que els joves que no han tingut temps per aprendre a cuinar, ( estudis, feina, esbarjo,) ho vagin provant i que els plats de la nostra cuina casolana diària és continuïn fent a les noves llars. Però no deixa de ser satisfactori saber que hi ha algú que hi te interès.

Vaig parlar també de records de infantesa i vaig acabar dient que ja us aniria explicant més coses, ho deixaré per més en davant però, i potser ja no seran de infantesa si no d'adolescència, ja ho veuré. Espero que sàpigue reflectir amb els meus records l'època i que serveixi per veure com han canviat les coses.

Res més, fins demà.