De les "FESTES" a la feina i "la cuesta de Enero"

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.

Ja hem arribat a una nova dècada, estem al 2010 i sembla que va ser ahir que varem canviar de segle.

Hem passat les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis d'una manera més moderada per la "p....crisi" però tampoc ens hem estat de res, menús més tradicionals, menys sofistificació i optant per allò que de sempre hem sabut que agrada a tothom (que en definitiva també resulta més econòmic, no cal que el pollastre sigui un capó de pota blava, i no cal tampoc menjar més marisc del que mengem normalment en un dia de festa assenyalada). No han faltat ni els torrons ni les neules ni el cava, o sigui tot com cal, sense abusar.

Ara, ja s'ha acabat, es tracta de retornar a la feina d'una manera normal i amb energia renovada, deixant de banda si ens hem fet aquells propòsits que sempre ens fem al començar un any nou però que gaire be mai acabem complint. Posem il·lusió i confiança en el dia a dia i anem fent que pas a pas tot anirà posant-se al seu lloc.

Els homes del temps ens han pronosticat una setmana de fortes glaçades, i fins i tot neu a cotes molt baixes a partir del 7 de gener. De moment (i estem a 8 de gener) hem tingut pluja fina, aire una mica més fred però tampoc és que hi hagi hagut una gran davallada de temperatura, naturalment estic parlant del meu entorn, Granollers, L'Ametlla, La Garriga, Cardedeu o Llinars; ja hem vist paisatges nevats arreu i hi ha hagut problemes a les carreteres per culpa de la neu però de moment no ens ha tocat. Confio en que les glaçades (si és que n'hi ha) no siguin massa fortes.

He viscut uns dies meravellosos (aniversari i Reis) amb la família i els néts. Tan sols de veure les seves carones rialleres i els seus ulls il·lusionats em queia la "baba". M'he engreixat més de satisfacció que no pas pel que he menjat. Això és vida i meravella.

Cap de setmana a la Vall Fosca..............

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Malgrat que us explicaré el meu cap de setmana a Capdella (la Vall Fosca-Pallars-Jussà) no us hi poso cap fotografia d'allà perquè com que jo no sóc aficionada a fer-ne no en tinc cap. Si les amigues em fan arribar algunes de les que varem fer ja us la penjaré perquè el paisatge val la pena.

Doncs si aquesta setmana i cap de setmana passats han estat d'allò més divertits tot i que he anat a exercir de "dona de músic" però com que hi havia també les "altres dones" amigues totes, ens varem divertir.

Varem començar el dilluns 7 de desembre anant a Sagaró a una festa de l'associació d'amics de la música dels anys 60. Un bon sopar i ball. Festa divertida i animada pel jovent dels 60 (o sigui que tots o gaire be tots ja erem avis).

El cap de setmana el varem començar el divendres anant de festa un altre cop, aquesta vegada a Barcelona on varem assistir al sopar anual de l'Associació de Veterans del Barça que a més celebrava el 50è aniversari. Més divertida encara, amb futbolistes i ex-futbolistes del Barça, amb el President del Parlament Sr. Benach i d'altres famosos (però que jo no vaig saber conèixer) Lliurament d'obsequis pels socis i Ball també anys 60. Els senyors veterans varen tenir el detall en obsequiar-nos a les senyores dels músics amb uns braçalets molt bonics que ens varen ser lliurats per ex-futbolistes (dels més joves) molt "guapos".

I d'allà varem sortir (a les 3 de la matinada) cap a La Vall Fosca on hi varem arribar a les 6 del matí on ja ens estaven esperant. A la Torra de Capdella, cada any per la Marató de TV3 fan una festa (sopar, ball, rifes) per aplegar diners que s'envien a la Fundació de la Marató. Com sigui que els nostres músics havien d'anar a muntar (els aparells de so, etc..) les dones varem agafar un cotxe i varem fer una petita excursió fins l'embassament i la central elèctrica en direcció a l'estany Gento on no hi varem anar perquè hi havia 1 hora i mitja de camí a peu. Allà a l'embassament (feia un vent que tallava) hi varem fer fotos nostres amb fons d'aigua i dels salts d'aigua que queien de la muntanya. Tot molt bonic i bucòlic. Muntanyes altes i rocalloses, arbres en tons marrons, verds i vermells, alguns racons amb neu glaçada, vaques pasturant i algun isard enfilant-se per aquelles roques.

Un parell d'horetes de descans (algú va fer una migdiada llarga) i cap a la festa. Sopar de pa amb tomàquet i carn a la brasa, vi, cava, ratafia, cafè.......... i ballaruca. Rifes de paneres de Nadal i lots.

Em va agradar molt la gent d'allà, totalment desinhibits, amb ganes de ballar i passar-ho be fent broma, ballant, convidant, rient i sense cap mena de por al ridícul. Una gent encantadora.

L'organitzador és l'amo de l'Hotel Montseny, que us recomano, una persona agradable, entusiasta de la música i dels músics, te anècdotes per un "tubo" i a més veient la cara de satisfacció que posava quan ballava amb la seva filla de 13 anys em va arribar al cor.

El diumenge al matí (a les 10) ja ens esperava un esmorzar de forquilla que per no fer un desaire tots més o menys varem menjar de tot, fins i tot jo em vaig atrevir a menjar carn d'isard que estava "deliciosa". A les 12 varem agafar els cotxes i de retorn a casa i aquí es va acabar aquest cap de setmana que vaig gaudir com feia temps que no gaudia. Per sort a l'arribada del fred ja estàvem a casa i no varem haver de patir per la carretera nevada.

Ara si, ja els he fet.........

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.

Ara si, ja els he fet, els 62 anys. Avui en fa 62 que vaig néixer el que passa és que com que amb el meu marit ens portem molt poc temps de diferència, quan ell els compleix (per Reis), de sempre em fa l'efecte que jo també els he fet i si abans del 22 d'abril em pregunten l'edat jo ja responc dient l'edat del marit.

Això ja em va passar quan havia de fer-ne 30, estàvem a Canàries i jo estava embarassada de poc del meu segon fill, i quan vaig anar al ginecòleg pel març per una primera visita i em va preguntar l'edat, li vaig dir sense pensar, 30 anys, però en Joan em va rectificar i li va dir, no no els ha fet encara i el metge tot seriós que em diu "pues tiene aún 29 años" jajaja......

Mai m'ha fet res fer anys, al cap i a la fi és llei de vida, naixem, creixem, ens multipliquem i morim (i això no te res a veure amb la religió eh?). Si que he de confessar però, que quan en vaig fer 60 em vaig quedar una mica "tocada". Per a mi sembla que els 60 ja volia dir ser vella i com sigui que físicament hi ha molta diferència entre els 55 i els 60 (al menys a mi m'ha passat) no ho vaig portar massa be.

Jo sempre he dit que fer anys era un bon senyal, que vol dir estar viu i seguir vivent. És cert i hauria de ser motiu d'alegria per tothom, el que passa és que no sempre és així i moltes vegades hi ha qui creu que ha viscut massa i és deixa anar ..... al pou sense fons.......

Òndia, això últim ha estat una mica "depre", deixem-ho amb l'alegria de fer un any més.

Comiats....adéus.....

Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Malauradament m'he hagut d'acomiadar de gent que he estimat massa vegades. Això ho comporta la edat, quan ets jove, els teus també ho són i no els toca dir adéu encara. Amigues i amics d'escola, família, etc.... Els comiats d'aquesta mena són dolorosos, pretens fer un petit homenatge de qui t'acomiades i recordes coses oblidades que et venen de sobte a la memòria però acabes finalment veient que aquest petit homenatge és un Adéu definitiu, que no és un fins aviat, ens veiem, truquem, és un Adéu en majúscules i que t'hauràs de conformar amb el record.

És molt difícil conformar-se, però el temps ho pot tot i el dolor va nimbant, i poc a poc vas recordant sense plorar, fins i tot recordes petites anècdotes que et fan mig somriure i te'n adones que pots continuar la teva vida malgrat la pena.

¡ ostres ! que m'ha picat avui per escriure d'això? per sort, hi ha altres menes de comiats i adéus que no són pas de tristor. El comiat d'una feina per exemple, que deixes perquè no t'omplia i perquè n'has trobat una altra que et compensarà més. El comiat a uns amics des de l'aeroport que se'n van de viatge a la Índia, o l'Àfrica o a Estats Units, amb somriures, bromes i desitjos de que s'ho passin be. L'adéu iaia del nét que et fa un petó somrient, l'abraçada del fill que et diu, adéu, fins la setmana vinent. Aquests són els millor comiats i adéus, no són definitius i te'n alegres pel qui s'acomiada perquè saps que és feliç.

Apa doncs, adéu, però fins aviat.

BON NADAL A TOTS, FELIÇ I MOLT PRÒSPER ANY 2009 (sense crisi, jejejeje)

Una bona notícia

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Avui no pensava escriure res perquè en certa manera se'm està esgotant la inspiració i no se ven be de que parlar. Passo dels diaris, Ei, però els llegeixo eh?.

Però ara mateix m'acaben de donar una notícia molt bona que m'ha posat molt contenta i per això he volgut reflectir-ho al blog. Acabarà de ser bona del tot el dimecres vinent, tinc la confiança de que sortirà el que s'espera i hi haurà una mica de sort.

Malgrat la ditxosa "crisi" que tots estem suportant, sembla que les coses se'ns van arranjant de mica en mica. Ara ens comença la feina de sembrar, be no exactament ara, sinó a primers de gener, passades les Festes. Dic sembrar com a símil, de fet és un bombardeig publicitari via Internet, i anar lligant entrevistes per oferir el nostre conreu per tal de que podem anar recollint el que hem sembrat de cara la primavera-estiu-tardor, vinents.

Res més, estava una mica "moixa" i la notícia m'ha aixecat l'ànim. I diumenge, família i escudella que em ve molt de gust.

La foto de l'amig josep l'he triada perquè malgrat la crisi encara podem comprar coses barates. Qui no porta calces és perquè no vol, no us sembla?

Una gran alegria

Foto de Lars van de Gors. Tots els drets reservats.

Com sigui que els meus fills ja n'han parlat als seus respectius blogs, penso que puc expressar en aquest post la meva immensa alegria per la nova vida que s'està creant i que és una "nena". Serà el meu segon nét i segur que serà tan guapa com ell.

La meva mare, quan vaig tenir el segon fill, que va ser un altre nen, em va dir: "no et preocupis els nens et portaran "nenes" i tenia raó, ja ho veieu tindrem una neta, Aina és dirà. O sigui que els nens m'han portat nenes i amb l'avantatge de que la podré mimar tot el que vulgui perquè és el que fem els avis, de l'educació i normes ja se'n cuidaran els pares.

El meu fill en el seu post d'avui ens diu que tot i que encara no ha nascut ja li està sortint la vena masclista de tot pare "la nena que no me la toquin" i és normal, malgrat que hagi tingut una educació totalment igualitària i oberta, hi ha uns sentiments ancestrals que haurà de dominar.

Recordo que quan varen començar a sortir de nit, el meu marit els va dir: "ei, aneu en compte amb el que feu i si ho necessiteu a la meva tauleta de nit hi ha condons" jo en aquells moments en que els condons eren principalment per evitar un embaràs no desitjat, i aquest era el pensament únic del meu marit, li vaig dir: escolta hauries fet el mateix si en lloc de nens foren nenes? i li va sortir "i ara, NO" perquè la teoria de la igualtat (que no iguals) la tenia i la feia seva, ara "la pràctica" ja era una altra cosa. En certa manera tot i que a mi m'hagués agradat tenir una nena, me'n alegro que fossin vailets perquè haguéssim tingut moltes més discrepàncies en la seva educació.

Be, però en aquest cas, la cosa de l'educació no em pertoca i se que en Joan i la Marina ho sabran fer molt be, que sabran preparar al petit Joan i també educar a la petita Aina en la igualtat.

L' enhorabona a tots dos i també per nosaltres avis i l'avia Carme que està tan contenta com tots.

El primer dia de l'any 2008...........

foto de Núria Puig. Tots els drets reservats.

Estem ja a 1 de gener del 2008, és festiu i un dels dies que formen part de les festes de Nadal, ja s'acaben, queda el dia de Reis i ja no hi haurà cap més dia festiu fins a setmana Santa. El dia de Reis però, en la meva opinió, és un dels dies més macos del Nadal. Viure la il·lusió dels nens pensant amb el que han demanat i si els Reis els hi portaran, la innocència d'ells quan els dius que com que han de passar els Reis han d'anar a dormir aviat, deixant menjar pels camells això si; i l'endemà quan veuen els paquets i els falten mans per anar obrint-los tots, els ulls de sorpresa, d'alegria i entusiasme, viure tot això és impagable.

Però parlem d'avui, per mi és un dia especial, no vaig enlloc però de sempre m'ho passo d'allò més be, al matí quasi no faig res de la casa i me'l passo veient i escoltant el "concert de Cap d'Any" de Viena dedicat als Strauss, és tan maco el lloc, les flors, els ballarins, l'orquestra, els valsos........ tot m'emociona. És la única cosa que de veritat m'agradaria moltíssim, anar a Viena i al concert "en directe", Cada any penso "l'any vinent hi aniré" però es queda en això: un desig.