L'ESTIU I LES FESTES MAJORS

foto del Web de Granollers - LA PEDRA DE L'ENCANT

L'estiu és l'estació de l'any que més m'agrada, també la primavera i la tardor, però aquestes no tant com l'estiu. M'omplen de l'energia que acostumo a perdre a l'Hivern amb els seus dies de cel gris, núvols, pluges i fred, molt fred, massa fred; no, l'hivern no m'agrada gens i em deprimeix.

Enguany però, ens ha tocat un estiu atípic, molt plujós i gairebé sense calor. Cada vegada que decidíem "demà anirem a la platja" res de res, núvols, vent i pluja.

Malgrat aquest estiu atípic però, les Festes Majors s'han seguit fent (només faltaria) i jo n'he gaudit de 3 amb força intensitat. La de Sant Antoni de Vilamajor, la de L'Ametlla del Vallès i la de Granollers, just acabada aquest passat diumenge. Els meus 3 domicilis fins ara, Granollers però és de la que m'agradaria gaudir-ne més perquè és on he estat visquent-hi cinquanta anys. A Sant Antoni de Vilamajor vaig gaudir del sopar veïnal i de l'actuació de "Hotel Cochambre" magnífics músics amb els qui ens varem divertir molt. A L'Ametlla del Vallès també, sopar veïnal "la topaeta" que varem fer junt amb vells amics d'allà i l'actuació de "La salseta del poble sec" que fins i tot va aconseguir que m'aixequès de la cadira per anar a ballar (ep, una mica i prou que ja no estic massa per aquest "trotes") i per fi la Festa Major de Granollers on vaig anar a escoltar i gaudir d'una magnífica cantada d'havaneres a càrrec del grup ULTRAMAR. Aquest divendres passat, dia de la cantada, va ser doblement satisfactori perquè vaig poder retrobar-me amb gent molt coneguda i familiars dels que feia bastant de temps que no veia.

La veritat és que malgrat aquest estiu tant poc estiu, ha estat l'any, dels darrers 10 anys, en que he sortit més i he gaudit més de les sortides.

Potser pensàveu pel títol que us faria un monogràfic exhaustiu del que són les Festes Majors a Catalunya, res més lluny d'això, no soc historiadora jo, i escric sempre a títol personal i explico vivències i sentiments propis solament.

Us he posat com a foto decorativa, la "nostra Pedra de l'encant" que tenim a La Porxada del meu estimat Granollers. Fins un altre dia.

FI DE SETMANA

galeria de Dave. Tots els drets reservats

(Sembla que això no funciona i no se com ho puc arreglar a veure si me'n surto, no se que he fet i no puc treure el subratllat)

Ha estat un fi de setmana molt complert. El divendres sopar i música a "Can Palau" amb bona companyia: boleros, estàndards, havaneres i balades. Molt bona música molt ben interpretada i cantada.

El dissabte també sopar i ball, aquest dia al "Montbell". Són les ventatges d'estar casada amb un músic (alguna hi hauria d'haver de positiva no?).

I diumenge, aniversari, cafè i pastes i una bona estona de fer petar la xerrada acompanyada dels fills i nets. No és pot demanar res més per un bon cap de setmana, no creieu?; de tota manera avui que ja estem a dimecres, 12 d'octubre, festa: el Pilar, fem celebració familiar d'aniversari que va ser diumenge, tot plegat un pont llarg i feliç.

Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.

Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.

Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.

Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).

No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.

Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:

UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.

(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)

A la meitat d'agost.

Focs artificials. Tots els drets reservats.

Ja estem a la meitat d'agost, això vol dir que ja ens queda poc de gaudir de l'estiu. Hem tingut turmentes, xàfecs, vent i fresca durant uns quants dies. Avui sembla que de moment ens farà bon temps, al menys el matí s'ha llevat amb sol i cel blau.

L'agost és el mes de les Festes Majors de la majoria dels pobles d'arreu de Catalunya, Festes Majors que enguany s'han vist minvades, en quant a espectacles, per la crisi econòmica que estem patint, però que continuen i on la gent de cada ciutat, poble i poblet intenta passar-ho be i participar en tot el que es fa.

Quan jo era jove, també es feien les vacances per l'agost de manera majoritària, i a mi m'hagués agradat més fer-les pel juliol perquè normalment si et plovia a mitjans d'agost, el temps ja refrescava i adéu platja. D'uns anys enrera sembla que ha canviat una mica la metereologia donat que darrerament les turmentes d'estiu ens arribaven pel setembre i d'aquesta manera semblava que l'estiu fos una mica més llarg.

Enguany però, hem tingut hivern i primavera amb els comportaments propis de cada temporada i pel que sembla també serà així l'estiu, i tot i que potser ens torni a fer calor, aquesta ja no serà tant xafogosa com a ple estiu.

Diuen que els anglesos quan no saben de que parlar parlen del temps, avui sembla que a mi m'hagi passat el mateix.

Miraré d'esbrinar dins la memòria per escriure algun record que us pugui ser interessant.

Cap de setmana a la Vall Fosca..............

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Malgrat que us explicaré el meu cap de setmana a Capdella (la Vall Fosca-Pallars-Jussà) no us hi poso cap fotografia d'allà perquè com que jo no sóc aficionada a fer-ne no en tinc cap. Si les amigues em fan arribar algunes de les que varem fer ja us la penjaré perquè el paisatge val la pena.

Doncs si aquesta setmana i cap de setmana passats han estat d'allò més divertits tot i que he anat a exercir de "dona de músic" però com que hi havia també les "altres dones" amigues totes, ens varem divertir.

Varem començar el dilluns 7 de desembre anant a Sagaró a una festa de l'associació d'amics de la música dels anys 60. Un bon sopar i ball. Festa divertida i animada pel jovent dels 60 (o sigui que tots o gaire be tots ja erem avis).

El cap de setmana el varem començar el divendres anant de festa un altre cop, aquesta vegada a Barcelona on varem assistir al sopar anual de l'Associació de Veterans del Barça que a més celebrava el 50è aniversari. Més divertida encara, amb futbolistes i ex-futbolistes del Barça, amb el President del Parlament Sr. Benach i d'altres famosos (però que jo no vaig saber conèixer) Lliurament d'obsequis pels socis i Ball també anys 60. Els senyors veterans varen tenir el detall en obsequiar-nos a les senyores dels músics amb uns braçalets molt bonics que ens varen ser lliurats per ex-futbolistes (dels més joves) molt "guapos".

I d'allà varem sortir (a les 3 de la matinada) cap a La Vall Fosca on hi varem arribar a les 6 del matí on ja ens estaven esperant. A la Torra de Capdella, cada any per la Marató de TV3 fan una festa (sopar, ball, rifes) per aplegar diners que s'envien a la Fundació de la Marató. Com sigui que els nostres músics havien d'anar a muntar (els aparells de so, etc..) les dones varem agafar un cotxe i varem fer una petita excursió fins l'embassament i la central elèctrica en direcció a l'estany Gento on no hi varem anar perquè hi havia 1 hora i mitja de camí a peu. Allà a l'embassament (feia un vent que tallava) hi varem fer fotos nostres amb fons d'aigua i dels salts d'aigua que queien de la muntanya. Tot molt bonic i bucòlic. Muntanyes altes i rocalloses, arbres en tons marrons, verds i vermells, alguns racons amb neu glaçada, vaques pasturant i algun isard enfilant-se per aquelles roques.

Un parell d'horetes de descans (algú va fer una migdiada llarga) i cap a la festa. Sopar de pa amb tomàquet i carn a la brasa, vi, cava, ratafia, cafè.......... i ballaruca. Rifes de paneres de Nadal i lots.

Em va agradar molt la gent d'allà, totalment desinhibits, amb ganes de ballar i passar-ho be fent broma, ballant, convidant, rient i sense cap mena de por al ridícul. Una gent encantadora.

L'organitzador és l'amo de l'Hotel Montseny, que us recomano, una persona agradable, entusiasta de la música i dels músics, te anècdotes per un "tubo" i a més veient la cara de satisfacció que posava quan ballava amb la seva filla de 13 anys em va arribar al cor.

El diumenge al matí (a les 10) ja ens esperava un esmorzar de forquilla que per no fer un desaire tots més o menys varem menjar de tot, fins i tot jo em vaig atrevir a menjar carn d'isard que estava "deliciosa". A les 12 varem agafar els cotxes i de retorn a casa i aquí es va acabar aquest cap de setmana que vaig gaudir com feia temps que no gaudia. Per sort a l'arribada del fred ja estàvem a casa i no varem haver de patir per la carretera nevada.

Celebració

Família. Tots els drets reservats. Joan, 3 anys el 25 de novembre. PER MOLTS ANYS Dissabte 28 varem anar a casa dels fills i varem celebrar amb un dinar de familia i més tard una festa de "nens" els 3 anys de'n Joan (nét). Va ser un dia entranyable i tots ens ho varem passar molt be. El nen no tocava de peus a terra amb els regals i els seus companys de classe. Esgotador pels pares però amb tota la il·lusió de veure feliç el seu fill.