Cap reflexió des de fa un mes!!!!!!!!!!

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Veig que fa més d'un mes que no he escrit en aquest estimat blog. Pobre!!! el tinc abandonat. En aquest moments, que ja han passat la meitat de les Festes, em ve de gust escriure alguna cosa.

Aquest any ha estat un any de canvis importants. Canvi de domicili i canvi de algunes coses quotidianes que no anaven per bon camí i que s'havien de plantejar d'una manera més positiva.

Han passat ja 6 mesos des del primer canvi i ara puc mirar-ho en perspectiva i veure que no ens varem equivocar al prendre la decissió. Tot ha anat més be del que em creia i malgrat sentir una anyorança, sobre tot de la gent amiga, de mica en mica tot va anant com sobre rodes.

Com deia ja ha passat el Nadal i Sant Esteve, festes que hem viscut en família i de manera tradicional. Hem fet "cagar" el tió, hem saborejat l'escudella i carn d'olla (feta a conciencia per ser Nadal), els pica-pica, i el rostit; ara queden més pica-pica, rissotto, vedella amb bolets, marisc i canelons. No ens oblidem dels torrons i les neules que gaire be ningú en menja per estar massa tips. I la setmana vinent passaran els Reis Mags i ens portaran regals als qui ens hem portat be durant l'Any............. Jo m'he portat molt be!!!!!!!!!!!!!! (a veure que cau).

No comentaré ara en aquests dies res de política ni de coses passades els darrers mesos. Estem de Festes i com sempre durant aquestes Festes, la gent ens aturem per viure-les de la millor manera possible i creient que una vegada passades ja serà el moment de tornar a les reflexions i anàlisi, pensaments positius o no, reivindicacions, o el que ens vingui de gust parlar i escriure.

Per tant, ja em despedeixo i us desitjo a tots:

UN MOLT BON I PRÒSPER ANY 2011, un bon comiat del 10 amb la companyia dels que us estimen i aprecien.

(ei, escric des d'un altre ordinador i aquest no corregeix el català, per tant disculpeu si hi ha alguna falta ortogràfica)

Jo tenia un germà

Foto de la galeria de Ibarak. Tots els drets reservats.

Avui us explicaré una petita història personal, o no. Jo tenia un germà, el vaig disfrutar durant els meus primers 5 anys de vida, ens portàvem 10 de diferència. Per mi el meu germà era com un ídol, em feia riure, em portava damunt les seves espatlles per dur-me a l'escola, li agradava tocar l'harmònica i ho feia molt be i també li agradaven els "toros" , deia que seria torero i amb un pal de paraigües vell i una jaqueta s'entrenava amb mi fent jo de "toro". Jo no era de bon menjar i perquè la mare no s'enfadés amb mi i fer-me acabar el menjar feia el pallasso, s'havia inventat un artefacte que es posava sota la corbata i aquesta de cop i volta s'aixecava tiessa en davant i jo em trunxava de riure llavors ell em donava una cullerada del menjar i jo li deia: més, torna a fer lo de la corbata.

Malauradament el meu germà va morir ofegat en una piscina per un tall de digestió. Recordo molt be quan varen venir a dir-ho als meus pares. Va ser un drama, els crits i els plors de la meva mare no els oblidaré mai, per sort per mi, al costat d'on estàvem hi havia una església de "protestants" que en sentir l'escàndol varen venir i se'm varen endur amb ells a l'església i allà em vaig sentir molt alleugerida i acompanyada. Els cants eren bonics i hi havia una gran pau.

Del que va passar desprès tan sols recordo que vaig quedar-me a casa de la meva tia durant una setmana i quan la mare va venir a buscar-me per tornar a casa va portar-me un vestit nou (era de dol, a quadres petits de vichy, blancs i negres) i jo contenta perquè estrenava vestit. No va caldre que m'expliquessin que no tornaria a veure al meu germà se que des del moment que vaig sentir les paraules "el teu fill és mort" vaig ser conscient del que significaven. El vaig trobar a faltar al meu germà, si, però d'una manera lleugera, be no se com explicar-ho, suau, tranquil·la, recordava les seves coses i no em sentia trista sinó que somreia, era com si al recordar-lo revisquessin totes les estones bones que havia passat amb ell.

No se que és el que m'ha fet escriure avui d'això, és una història verídica, personal, o no. Pot ser me la he inventat eh? M'agradaria poder reflectir els meus sentiments d'una manera més literària o poètica però no en se prou. La poesia no és el meu fort.

4a. raó: No s'ha de votar al PP perquè ells creuen que tenen la veritat absoluta i van de la ma amb la COPE i els capellans catòlics que cada vegada pixen més fora de test.