Agraïment

Galeria de Key QTR. Tots els drets reservats.

Ja fa dies que volia fer aquest post d'agraïment però dubtava perquè és molt personal.

Avui però m'he decidit, al cap i a la fi aquest blog va una mica de tot però també de reflexions personals i sentiments.

Escric doncs aquest post en agraïment a una persona molt estimada, que fa 38 anys que el conec perquè li vaig donar la vida al mateix temps que em convertia en mare. Com veieu és tracta del meu fill Joan que fa dies va escriure un post al seu blog on reflectia els seus sentiments en vers els seus avis i els seus pares.

Llegir-lo em va omplir d'orgull. Dins meu vaig pensar: mira que és difícil ser pare, però sembla ser que no ho hem fet tant malament.-

En el seu escrit parla de l'educació rebuda, dels valors ensenyats, de l'amor rebut, de la cultura i dels sentiments. M'ha fet adonar que hem estat molt importants per ell malgrat que no ho hagi expressat d'una manera oberta i carinyosa massa sovint.

Els fills ens estimen i ens donen amor a la seva manera, però tot allò que tu has fet per ells per amor de pares ells ho retornen en escreix als seus propis fills. És així, és llei de vida i així serà sempre.

Per tot això, fill, t'agraeixo moltíssim el teu escrit. Agraeixo el teu amor, la teva estimació, la teva dedicació i sobre tot la dedicació a tota la teva família.

De les "FESTES" a la feina i "la cuesta de Enero"

Galeria de Emrank. Tots els drets reservats.

Ja hem arribat a una nova dècada, estem al 2010 i sembla que va ser ahir que varem canviar de segle.

Hem passat les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis d'una manera més moderada per la "p....crisi" però tampoc ens hem estat de res, menús més tradicionals, menys sofistificació i optant per allò que de sempre hem sabut que agrada a tothom (que en definitiva també resulta més econòmic, no cal que el pollastre sigui un capó de pota blava, i no cal tampoc menjar més marisc del que mengem normalment en un dia de festa assenyalada). No han faltat ni els torrons ni les neules ni el cava, o sigui tot com cal, sense abusar.

Ara, ja s'ha acabat, es tracta de retornar a la feina d'una manera normal i amb energia renovada, deixant de banda si ens hem fet aquells propòsits que sempre ens fem al començar un any nou però que gaire be mai acabem complint. Posem il·lusió i confiança en el dia a dia i anem fent que pas a pas tot anirà posant-se al seu lloc.

Els homes del temps ens han pronosticat una setmana de fortes glaçades, i fins i tot neu a cotes molt baixes a partir del 7 de gener. De moment (i estem a 8 de gener) hem tingut pluja fina, aire una mica més fred però tampoc és que hi hagi hagut una gran davallada de temperatura, naturalment estic parlant del meu entorn, Granollers, L'Ametlla, La Garriga, Cardedeu o Llinars; ja hem vist paisatges nevats arreu i hi ha hagut problemes a les carreteres per culpa de la neu però de moment no ens ha tocat. Confio en que les glaçades (si és que n'hi ha) no siguin massa fortes.

He viscut uns dies meravellosos (aniversari i Reis) amb la família i els néts. Tan sols de veure les seves carones rialleres i els seus ulls il·lusionats em queia la "baba". M'he engreixat més de satisfacció que no pas pel que he menjat. Això és vida i meravella.

Dissabte passat

Tots els drets reservats.

Us vaig dir que us en faria 5 cèntims de com va ser el casament al que vaig anar el passat dissabte i aquí estic per explicar-ho.

Va ser molt maco i tal com em pensava, senzill, natural i divertit. Tothom anàvem vestits de blanc, quedava be tot i que la majoria comentàvem que si la policia ens veia igual pensaria que érem d'una secta.

´

Es va fer una petita cerimònia amb lectures dels amics dins una capella d'una masia catalana antiga, entre els nuvis i dues amigues ho varen organitzar tot, decorar els espais, l'ordre de cada moment, on muntar el buffet i les taules pels convidats, etc...

Varen fer també petits obsequis als més al·legats però no hi va haver parafernàlia de tovallons, càntics; i tot és va fer d'una manera discreta i natural.

Després del sopar varem passar a una nau on hi havia muntat un escenari i va començar la ballaruga. Com que la majoria de convidats eren joves i amics dels nuvis s'ho varen passar d'allò més divertit. Acabat el ball, varem tornar cap a casa que hi varem arribar a les 4 de la matinada, havíem begut a l'hora del sopar però no massa, per sort tampoc ens varem trobar "als mossos".

I així va ser el casament de la Cristina i en Jesús. Res de casament "al uso", fins i tot varen assistir al seu casament les seves dues gosses que varen passejar entre tots els convidats i varen ser retratades amb tothom.

La fi d'un prim fil d'esperança

Ahir es va conèixer que l'ex-novio de la noia desapareguda a Sevilla havia confessat que l'havia mort a cops i que l'havia llençat al riu.

El petit fil d'esperança dels pares és va trencar per sempre. La desesperació des la seva desaparició quedava una mica apaivagada per aquest fil i confiaven en que la trobarien, això els ajudava a passar els dies sense la seva filla.

Avui ja no els queda això, hauran de saber acompanyar-se i consolar-se l'un a l'altra, els quedarà la gran càrrega que els suposarà saber que no la tornaran a veure mai més, que la seva vida jove ha estat truncada sense donar-li cap oportunitat de viure-la feliç.

La incertesa, la inseguretat, la por, ja s'han acabat, però no s'ha acabat tot encara, s'ha de trobar el seu cos i l'hauran de identificar, hi haurà un judici (ves a saber quan) i hauran de confiar en que és farà la deguda justícia. Tot un seguit de coses més per afegir a la càrrega que portaran al damunt per tota la seva vida.

Els desitjo que vulguin tenir fortalesa i que la família, amics, veïns, els donin un cop de ma per tirar en davant la seva vida, sense enfonsar-se al pou.

Aniversari important

Fots de'n Joan i na Marina. Tots els drets reservats.

Avui és un aniversari important, molt important. Fa 3 anys que, tal dia com avui, el meu fill Joan es va casar "com Deu mana" (amb papers, em refereixo) amb la millor noia que hagués pogut trobar, na Marina. Des d'aquí els vull felicitar i desitjar que vagin passant els anys i segueixin amb el mateix amor, les mateixes il·lusions i amb tot el que els uneix, augmentat amb escreix.

M'agradaria explicar-vos com va ser aquest casament. Espero i confio que no s'enfadin perquè els faci sortir al meu blog perquè forma part de la seva vida privada, però una mare, ja sabeu com som les mares, que se sent orgullosa del seu fill i de la seva jove i no parlem del net, tinc ganes de explicar com va ser de bonic el seu casament.

El casament és va fer a Granollers, a la Sala Tarafa, i ho va fer l'alcalde Josep Mayoral, estimat amic i el millor alcalde que ha tingut i te Granollers. Com que ambdós tenen alguna cosa de farandulers (ella estima el teatre, la literatura, el cinema i s'hi dedica, i ell és músic) varen fer una posta en escena preciosa. Es varen imprimir uns fulletons com si és tractés d'una obra de teatre, amb fotos i on ens explicaven cadascun que sentia per l'altre, amb unes paraules precioses que volien dir molt més que el que eren, paraules. Seguia l'staff: amics per parelles o sols que els llegien o els explicaven coses de la seva vida, amics de l'un i de l'altre , les dues mares també feien un petit parlament. Cada un dels noms els hi havien donat un alies que feia referència a coses de la seva amistat que només ells coneixien. A les mares també ens varen posar un nom (però no el recordo i no me'n va quedar cap de fulletó) i tancava el fulletó tota una serie de frases, les mateixes que havien posat a les invitacions, que explicaven: manera de ser, preferències, gustos, desitjos, estudis, etc.

Un dels millors amics de'n Joan, en Juanma, els va anar a buscar amb el seu cotxe i els va dur a la Sala Tarafa, allà varen fer l'entrada habitual de nuvis, tots 2 junts , amb unes cares radiants i alegres. La Marina estava guapíssima i en Joan també.

Varen asseure's a l'estrada i els amics i les mares varem anar passant llegint els nostres escrits i després va venir la petita cerimònia en si que l'alcalde Josep Mayoral va convertir en un autèntic casament no limitant-se a llegir la formula que marca la llei i prou, els va llegir també 2 poemes molt macos i en acabar els nuvis varen besar-se. L'alcalde va dir, ja era hora, per fi uns nuvis que es desinhibeixen i es besen com cal.

Una vegada varen signar els testimonis varem sortir a la plaçeta del davant de la Sala Tarafa i varem estar platican amb els nuvis, família i amics una estona i llavors varem anar al lloc de la festa a Llinars del Vallès. La festa és va fer al jardí de la que és casa seva on la mare es va cuidar de que estes tot molt bonic amb torxes que senyalaven el camí. Es va servir un cattering extens de canapès i montaditos i barra lliure, pastis i cava. Sota el porxo s'hi havien instal·lat els músics companys del meu fill i va començar la "balleruca". La gent gran (majoritariament la família) varem anar desfilant pels volts de les dues de la nit, però se que va durar molt més, acabant algú a la piscina, coses dels joves, ja se sap.

En fi que tot plegat va ser molt maco, i no és perquè fos el casament del meu fill, però el vaig trobar natural, fora dels estereotips marcats per la moda, gens rampló ni "hortera".

Una cita: " L' art és un compendi de la natura format per la imaginació " - José Maria Eça de Queiroz

Aniversari de casament

Foto de Ilca. Tots els drets reservats.

Dissabte 29 de març farà 37 anys que ens varem casar, ja són anys eh? però és que ja en portàvem 7 de "novios" o sigui que tot plegat 44 anys amb la mateixa persona de company. En aquest 37 anys han passat moltes coses, hem viatjat per feina (del marit) i llargues temporades, a Tunísia, (1 any) Bilbao,(2 hiverns) Canàries, (3 hiverns) Balears, (2 estius). El nostre fill gran va ser concebut a Bilbao i va néixer a Granollers, el nostre fill petit va ser concebut a Granollers i va néixer a Palma de Mallorca. Fins que va arribar el punt que per la família ens havíem d'estabilitzar, no podíem seguir amb mitges temporades d'escola, el fill gran havia de començar la bàsica i per fi varem decidir quedar-nos a casa (Granollers).

Hem viscut de tot, penes, alegries, problemes econòmics, poca feina, separacions llargues (per feina del marit i no poder-lo seguir amb 2 criatures)., discrepàncies, disgustos, etc.. Totes les etapes d'edat dels fills, als 3 anys són graciosos però se'n adonen i llavors sempre ho volen ser i perden espontaneïtat, als 8 anys, reafirmació de la personalitat i entremaliadures, a partir dels 13 l'edat del "pavó" més reafirmement de personalitat i més contestació, a partir dels 18 (ja són majors d'edat) tot i no haver madurat del tot volen fer la seva i passen dels consells, de'ls advertiments, de les demostracions de carinyo, etc... fins que arriba el moment (que cada vegada és més tard) que marxen de casa, el marit diu ¡ja era hora! i jo dic, a mi no em fan cap nosa. I els trobes a faltar, els enyores, pateixes per ells.

Les nostres relacions de parella recent casada no varen estar pas fàcils, no és el mateix novios (cadesqu se'n torna a casa seva) que conviure, apareixen defectes que desconeixies (per les 2 bandes eh?) però de mica en mica ens varem anar estabilitzant i el nostre amor va acabar sent més tranquil, amb més afecte, més estimació i més comprensió.

Si no hagués estat així no continuaríem pas junts, i mireu, érem tant joves, desconeixíem tantes coses que finalment varem anar aprenent junts, que hem arribat al punt i quasi sense adonar-nos de que ens hem fet grans (quasi vells). Sembla que era ahir quan ens varem casar i ja han passat 37 anys, quan t'ho mires recordant si que t'adones que has viscut moltes coses i que per tant ja és això, 37 anys, i si et mires al mirall encare més.

De vegades, després d'una discussió forta, penses, ho endegaria tot a rodar, però finalment no pots arribar a imaginar-te la vida sense l'altre i a l'endemà ja no hi penses més.

És això l'amor? dic l'amor no l'enamorament eh? doncs si, jo crec que si.

Noces d'or

foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Ahir, 28 de gener del 2008, una parella d'actors mítica de Hollywood va complir el seu aniversari de casament, 50 anys, noces d'or, En Paul Newman i la Joanne Woodward és varen casar al 1958 i han estat un model de parella, per l'amor i la fidelitat que han demostrat tenir-se. Ho podeu llegir aquí, en un article d'El Periódico.

Molt més extens, complert i ben escrit. Vagi des d'aquí la meva felicitació, ambdós són actors preferits meus des de sempre, be, és que en Paul Newman és en Paul Newman, de jove i de vell.

A mi encare me'n falten 13 d'anys per fer les noces d'or, hi arribaré? espero que si.

Felicitació frapant

Vaig rebre aquesta felicitació de Nadal, que es surt tant del corrent i em va agradar tan, que he pensat que la podria fer servir per felicitar-vos a tots aquestes festes i desitjar-vos un molt millor 2008. Al post d'avui li he posat per títol "felicitació frapant" perquè jo crec que realment ho és. Ens recorda que hi ha per aquest món però també ens dona una esperança. ¡ l'amor és la força que mou el món ! tant de bo que sigui així. Moltes felicitats a tots doncs, i ja no faré cap post fins el 27 de desembre, jo descansaré i vosaltres també.

Per molts anys................

Dimarts, 9 d'octubre, la meva "jove" farà 28 anys i vull felicitar-la des d'aquí. És una noia meravellosa i el meu fill Joan ha estat de molta sort de trovar-la i enamorar-se'n i ser correspost. Quan els veig junts i veig el que s'estimen, el feliços que es veuen, el contents que estan amb el seu "guapíssim" fill " EL MEU NET, m'omple d'alegria i em fa oblidar els entrebancs, penes, metges, problemes, etc. que s'han anat acumulant els darrers anys. La Marina és: carinyosa, dolça, càlida, enèrgica, intel·ligent, sincera, suau, romàntica, altruista, generosa i tot una dona. En el seu blog ha escrit que no te gaire bona salut però les coses que li passen físicament (encostipats, asma-alèrgica, pell atípica, ¡prou......!) no li resten fortalesa ni energia i jo des d'aquí vull dir-li que sense voler menystenir aquestes "infermetats" és forta i sana, jove, i que te tota una vida per davant per ser feliç i donar felicitat als seus. En davant Marina, ¡ per molts anys !