Dia Internacional de la Dona,treballadora ..o no.....

.

Natura cromàtica. Tots els drets reservats.

Dones en xarxa:

Avui es celebra el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA arreu del món. Jo hi poso el meu granet de sorra fent aquest post. De fet, com tots els dies internacionals (dels infants, contra la Sida....) haurien de servir per recordar-nos el que es celebra però per proposar-nos també que aquests dies fossin tots els dies de l'any. Sembla que només aquests dies hagem de recordar i els demés dies de l'any si ens en oblidem ja queden perdonats fent-ne esment una vegada a l'any.

La lluita de la dona treballadora per la igualtat de drets i deures, es remunta a primers del segle passat. Aquelles dones lluitadores que ho varen tenir molt cru per reivindicar els seus ideals en la societat que vivien, varen ser vilipendiades, escarnides, ridiculitzades i fins i tot empresonades.

Fem-les l'honor de recordar-les i de seguir en la lluita perquè per més que ens creiem que ja ha estat superat i que la dona ja ha aconseguit tots els drets, no és així. Recordem que hi ha dones obligades a casar-se amb un vell quan encare són nenes que haurien de jugar amb "nines" (o cotxes o pilotes), les ablacions de clítoris, obligades a caminar 3 passes darrera del marit, i no ens en anem tan lluny; també a Europa, Estats Units, Sudamérica, la dona és considerada inferior, tant a la feina (menys sou per la mateixa responsabilitat), discriminada perquè pareix, rebutjada per treballar perquè ja no és jove i guapa i així......... tot un reguitzell de greuges.

Avui a El Periódico hi he llegit un escrit de l'advocada Lidia Falcón (amb qui no sempre hi he estat d'acord) però que considero que està molt encertada, les fites aconseguides per la dona al nostre país no són pas les que haurien de ser. Us el recomano.

"VISCA LA DONA, TREBALLADORA o no "

Una gran alegria

Foto de Lars van de Gors. Tots els drets reservats.

Com sigui que els meus fills ja n'han parlat als seus respectius blogs, penso que puc expressar en aquest post la meva immensa alegria per la nova vida que s'està creant i que és una "nena". Serà el meu segon nét i segur que serà tan guapa com ell.

La meva mare, quan vaig tenir el segon fill, que va ser un altre nen, em va dir: "no et preocupis els nens et portaran "nenes" i tenia raó, ja ho veieu tindrem una neta, Aina és dirà. O sigui que els nens m'han portat nenes i amb l'avantatge de que la podré mimar tot el que vulgui perquè és el que fem els avis, de l'educació i normes ja se'n cuidaran els pares.

El meu fill en el seu post d'avui ens diu que tot i que encara no ha nascut ja li està sortint la vena masclista de tot pare "la nena que no me la toquin" i és normal, malgrat que hagi tingut una educació totalment igualitària i oberta, hi ha uns sentiments ancestrals que haurà de dominar.

Recordo que quan varen començar a sortir de nit, el meu marit els va dir: "ei, aneu en compte amb el que feu i si ho necessiteu a la meva tauleta de nit hi ha condons" jo en aquells moments en que els condons eren principalment per evitar un embaràs no desitjat, i aquest era el pensament únic del meu marit, li vaig dir: escolta hauries fet el mateix si en lloc de nens foren nenes? i li va sortir "i ara, NO" perquè la teoria de la igualtat (que no iguals) la tenia i la feia seva, ara "la pràctica" ja era una altra cosa. En certa manera tot i que a mi m'hagués agradat tenir una nena, me'n alegro que fossin vailets perquè haguéssim tingut moltes més discrepàncies en la seva educació.

Be, però en aquest cas, la cosa de l'educació no em pertoca i se que en Joan i la Marina ho sabran fer molt be, que sabran preparar al petit Joan i també educar a la petita Aina en la igualtat.

L' enhorabona a tots dos i també per nosaltres avis i l'avia Carme que està tan contenta com tots.

La setmana de "pont" llarg

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.

Fa pocs dies comentava que ja estàvem arribant al final de l'abril i pràcticament ja hi som, dijous ja comencem el maig que segons el refrany ens ha de fer "cada dia un raig" i esperem que sigui així. Ei, feia dies que no parlàvem de l'aigua eh? i això que dia si i dia també els diaris quasi és podria dir que és el seu tema principal.

Be doncs, tornem a estar en un pont llarg, o sigui 4 dies de no treballar seguits (per la majoria, però no tothom els te) i jo que acostumo a quedar-me a casa, aquesta vegada gaudiré de 2 dies i 2 nits d'esbarjo fora de casa, de deixar de banda responsabilitats i la feina de mestressa de casa, (ni el llit hauré de fer) a més amb l'afegit de que estaré molt ben acompanyada pels fills, el nét, i els companys de teatre. Aquesta vegada li ha tocat al marit fer-se càrrec de les responsabilitats i malgrat que per una banda la meva educació encara ara, em fa sentir com una mena de remordiment per defugir el que em varen ensenyar que era feina meva, d'altra banda, desprès de tots els anys que porto lluitant per la igualtat de drets de la dona, i per les feines compartides (res d'ajuda) pel propi espai, etc., aquesta mena de sentiment que tinc en el fons me'l tiro a l'esquena i faig la meva. He de dir que el meu marit no m'hi posa cap entrebanc ni cap pega i que més aviat m'anima a fer alguna sortideta de tant en tant, perquè sap que ho necessito, que em va be per l'ànim i que aquest petit descans em reanima per tirar en davant. Ei, és mèrit seu però també ho és meu perquè ja són molts anys d'anar reivindicant i quan érem joves, be, més joves que ara, ell tenia la teoria (estava d'acord amb la igualtat) però no la pràctica, i de mica en mica ha anat assumint tot una serie de coses i feines que jo no ho hagués dit mai.

Això del remordiment o de sentir-nos culpables és culpa d'anys i anys d'educació equivocada i és també el que provoca que de vegades les mateixes dones siguem les que posem pals a les rodes en la nostra lluita, perquè les que tenim fills, quan un d'ells és una nena, nosaltres mateixes som les que els inculquem un rol pel fet de ser dona i en canvi als nens ja els acostumem malament deixant-los passar el que no es facin el llit, que no deixin la roba bruta al lloc corresponent, que no parin o desparin taula, que no aprenguin a cosir o a cuinar, o a planxar roba,etc. etc. No és el meu cas, perquè jo vaig tenir nens i des que eren ben petits que els vaig ensenyar a fer totes aquestes coses i si no les feien, la mare no els hi feia pas. En fi, de mica en mica però i gràcies a moltíssimes dones que han tingut les coses clares, les noves generacions ja "comparteixen" les feines com ha de ser, perquè la dona que te una carrera i una feina i li agrada la seva feina no ha de fer doble jornada pel sol fet de ser dona, al cap i a la fi amb la parella comparteixen casa i si comparteixen casa el manteniment d'aquesta també ha de ser compartit.

Ja veieu com m'he anat per "los cerros de Ubeda" del pont llarg he acabat parlant de la igualtat de la dona, dels deures i obligacions compartits, de l'educació dels fills. Això sí que és fer salts en la conversa i divagar en certa manera, però mireu, m'ha sortit així, que voleu que us hi faci? demà serà un altre dia.

Una cita: " No deixis per demà el que puguis fer avui" - Benjamín Franklyn ( no ho hagués dit mai que aquesta cita no era castellana)

La llei de igualtat

Foto de la galeria de Synnaped. Tots els drets reservats.

Per fi, el Tribunal Constitucional ha donat llum verda a la Llei per la igualtat aprovada pel Parlament el 2007 sense els vots del PP i que aquests varen recorre davant del Tribunal. És una molt bona notícia per les dones que trobareu aquí.

Ha vingut justet doncs els vots dels jutges han estat 10 a favor i 2 en contra aquests últims del sector conservador.

Un pas més en davant per les dones, em felicito i us felicito a totes les que lluitem per la "igualtat"