.
Natura cromàtica. Tots els drets reservats.
Avui es celebra el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA arreu del món. Jo hi poso el meu granet de sorra fent aquest post. De fet, com tots els dies internacionals (dels infants, contra la Sida....) haurien de servir per recordar-nos el que es celebra però per proposar-nos també que aquests dies fossin tots els dies de l'any. Sembla que només aquests dies hagem de recordar i els demés dies de l'any si ens en oblidem ja queden perdonats fent-ne esment una vegada a l'any.
La lluita de la dona treballadora per la igualtat de drets i deures, es remunta a primers del segle passat. Aquelles dones lluitadores que ho varen tenir molt cru per reivindicar els seus ideals en la societat que vivien, varen ser vilipendiades, escarnides, ridiculitzades i fins i tot empresonades.
Fem-les l'honor de recordar-les i de seguir en la lluita perquè per més que ens creiem que ja ha estat superat i que la dona ja ha aconseguit tots els drets, no és així. Recordem que hi ha dones obligades a casar-se amb un vell quan encare són nenes que haurien de jugar amb "nines" (o cotxes o pilotes), les ablacions de clítoris, obligades a caminar 3 passes darrera del marit, i no ens en anem tan lluny; també a Europa, Estats Units, Sudamérica, la dona és considerada inferior, tant a la feina (menys sou per la mateixa responsabilitat), discriminada perquè pareix, rebutjada per treballar perquè ja no és jove i guapa i així......... tot un reguitzell de greuges.
Avui a El Periódico hi he llegit un escrit de l'advocada Lidia Falcón (amb qui no sempre hi he estat d'acord) però que considero que està molt encertada, les fites aconseguides per la dona al nostre país no són pas les que haurien de ser. Us el recomano.
"VISCA LA DONA, TREBALLADORA o no "
4 comentaris:
aixó d'afegir ...treballadora, em fa una certa gràcia, és deu referir a que treballeu el doble que els homes, o potser a que els homes ens queda com un fet curiós que la dona treballi, que mai se sap. faràs festa avui?
Hola Francesc, ja saps a que és refereix, és a la dona que treballa fora de casa, però tens raó amb les dues coses que esmentes, treballem el doble que els homes i també a vosaltres us resulta un fet curiós. He fet festa de la feina però no de casa que avui han vingut els fills i nets i per més alliberada que sigui qui fa el dinar a casa soc jo.
http://untelalsulls.blogspot.com/2009/03/mirant-per-la-finestra-v.html
Hola Marali, fa dies que no vinc per aquí ja ho sé, miraré de fer bondat.
Hola, Ben trobat, gràcies per l'enllaç, molt bo el post. De fet és una verdadera utopia de moment. Tothom hauriem de pensar així i quans més millor. Som persones i punt però la pena és que encara aquesta societat no ho creu així.
Publica un comentari a l'entrada