Tots els drets reservats.
Vaja quin títol eh? O sigui que avui us he d'atabalar amb els meus problemes de mestressa de casa? sembla que si, que voleu que us digui? no em fa cap gràcia de parlar-vos de tantes i tantes coses que passen al nostre país i al món: de la crisi, dels bisbes, de la intervenció de la caixa CCM, de la vacuna del "papiloma", dels nostres soldats que es retiraran de Kosovo de mica en mica, de les pròximes eleccions europees, de l'Obama, dels paradisos fiscals, de les guerres, assassinats, baralles, robatoris, corrupció, i així una llarga llista...... que finalment arribes a la conclusió de que tot continuarà igual per més que els blocaires vulguem tocar aquests temes de manera analítica i crítica si convé.
Per tant, us parlaré de la "roba", surto a 2 maquinades diàries, si la vull estendre a fora al sol he de demanar ajuda perquè el "cossi" em pesa massa i a més m'entrebanco molt sovint. Si no fa sol l'estenc a la sissi dins a casa. Quan ja està eixuta s'ha de plegar i endreçar però aquí està el problema, no dono l'abast (o no em se organitzar prou), pijama diari, llençols diaris, jersei, samarreta i pantalons diari, algun dia s'hi afegeix la vànova i el coixí, tovallola, tovalloleta i tovallons, tot això d'una sola persona. I està clar, si un dia m'ho salto (plegar i endreçar) quan arriba la nit he d'anar a la sissi a cercar un pijama, i la muda de l'endemà.
I no parlem de les camises i pantalons del marit, de les meves samarretes d'estar per casa, que per culpa de les taques surten a una diària. I és clar, les camises i pantalons s'han de planxar i malgrat que sempre m'ha agradat planxar i soc bastant primmirada, em resulta carregós i no ho faig al dia perquè sinó arribaria un moment que no tindria cap estona per mi. I a això no hi vull pas renunciar.
Ho veieu, ja m'he descarregat, ara sembla que havent-ho escrit ja no estigui tan aclaparada. Al cap i a la fi un dels motius per fer aquest blog va ser la necessitat de fer-ho com a teràpia. I funciona, jejejeje.....
M'hauré d'inventar alguna cosa més com el cicle de cuina dels diumenges. Podria fer el "conte del Diumenge" Ara que ha sortit una nova edició dels contes dibuixats per en "Ferrandiz" podria traduir al català un cada diumenge. Quan jo era petita estava enamorada dels dibuixos del Ferrandiz i durant la meva adolescència les felicitacions de Nadal als amics i familiars eren sempre del Ferrandiz. M'ho rumiaré, potser si que ho faré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada