Cares expressives

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Hi ha gent que , com es diu, amb la cara ja paga. Això vol dir que expressen el que senten, canviant la cara. La majoria, riem, somriem, plorem, fem "morros" i poca cosa més, però n'hi ha que no poden amagar gestos que els surten quan senten: enuig, enfado, malestar, descontent, insatisfacció, impaciència, etc..., Malauradament jo sóc d'aquestes persones, tothom diu que sóc molt expressiva però potser ho soc massa. Quan alguna cosa que em diuen me la prenc malament no puc evitar canviar la cara i es veu que amb el canvi noten que m'he enfadat. Ho he fet sempre, des de petita i de joveneta amb els amics, possibles "novios", amigues i parents.

El problema és que quan m'ho noten, m'ho diuen...."t'has enfadat" .... "no t'enfadis" i això encara em treu més de polleguera, suposo que és perquè m'enfado amb mi mateixa per no saber dissimular, i acabo enfadant-me de veritat.

Soc bastant rara, ja m'ho diuen, però no tant com sembla perquè això només em passa amb la família d'aprop, no amb els amics de tertúlia, companys del partit i d'altres que no són tan propers. Penso que això vol dir que amb els qui tinc uns vincles importants no se dominar els meus sentiments i no puc evitar "fer cares". Potser perquè penso que desprès de tants anys ja m'haurien de conèixer i per tant segons quins comentaris o la manera de fer-los, haurien ja de saber que em cauran malament.

Coses de les maneres de ser, ¡ que hi farem !