Dia Internacional de la Dona,treballadora ..o no.....

.

Natura cromàtica. Tots els drets reservats.

Dones en xarxa:

Avui es celebra el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA arreu del món. Jo hi poso el meu granet de sorra fent aquest post. De fet, com tots els dies internacionals (dels infants, contra la Sida....) haurien de servir per recordar-nos el que es celebra però per proposar-nos també que aquests dies fossin tots els dies de l'any. Sembla que només aquests dies hagem de recordar i els demés dies de l'any si ens en oblidem ja queden perdonats fent-ne esment una vegada a l'any.

La lluita de la dona treballadora per la igualtat de drets i deures, es remunta a primers del segle passat. Aquelles dones lluitadores que ho varen tenir molt cru per reivindicar els seus ideals en la societat que vivien, varen ser vilipendiades, escarnides, ridiculitzades i fins i tot empresonades.

Fem-les l'honor de recordar-les i de seguir en la lluita perquè per més que ens creiem que ja ha estat superat i que la dona ja ha aconseguit tots els drets, no és així. Recordem que hi ha dones obligades a casar-se amb un vell quan encare són nenes que haurien de jugar amb "nines" (o cotxes o pilotes), les ablacions de clítoris, obligades a caminar 3 passes darrera del marit, i no ens en anem tan lluny; també a Europa, Estats Units, Sudamérica, la dona és considerada inferior, tant a la feina (menys sou per la mateixa responsabilitat), discriminada perquè pareix, rebutjada per treballar perquè ja no és jove i guapa i així......... tot un reguitzell de greuges.

Avui a El Periódico hi he llegit un escrit de l'advocada Lidia Falcón (amb qui no sempre hi he estat d'acord) però que considero que està molt encertada, les fites aconseguides per la dona al nostre país no són pas les que haurien de ser. Us el recomano.

"VISCA LA DONA, TREBALLADORA o no "

Dones

foto de Itachi. Tots els drets reservats.

Avui he llegit un article a El Periódico, aquí que m'ha fet rumiar. Les dones ho tenim molt magra si tenim ambicions: de llocs de treball qualificat, de promoció dins la feina, o polítiques. Si volem aconseguir alguna d'aquestes coses com a dona i de manera femenina ens serà molt difícil. Després de tants anys de domini de l'home i d'estar en un segon pla, si volem ocupar un lloc que habitualment sempre ha estat dels homes, lamentablement haurem de desfeminitzar-nos i assemblar-nos als homes. Recordeu la Thatcher? li deien la "dama de hierro" perquè? perquè era dura i molt poc femenina externament i en els seus actes. Quan en Rodriguez Zapatero va guanyar les eleccions, les dones del seu govern varen sortir en portada de diferents mitjans, guapes, elegants, maquillades, i es varen endur crítiques del sector més reclacitrant de la dreta. Varem tenir una ministra de cultura "Carmen Alborch" que era (és) extremadament femenina i se la criticava precisament per això, pel seu vestir trencador, pel color dels seus cabells, per la seva feminitat en suma, mai parlaven d'ella per valorar la seva feina i si ho feien era menystenint-la. A la jove ministra Carme Chacón li diuen el "florero" del Psoe i la "nena" mimada de Zapatero. En canvi na "Maleni" cada vegada menys femenina si que li critiquen la "feina".

És dur això, passa a tots els nivells, no tan sols a la política, la dona ha de demostrar doblement que val per aconseguir aquell lloc directiu que ambiciona i en canvi a l'home ja se li suposa la seva vàlua només per ser home.

12a. raó: No s'ha de votar al PP perquè en general voldria a la dona "en casa y con la pata quebrà"