Comiats....adéus.....

Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Malauradament m'he hagut d'acomiadar de gent que he estimat massa vegades. Això ho comporta la edat, quan ets jove, els teus també ho són i no els toca dir adéu encara. Amigues i amics d'escola, família, etc.... Els comiats d'aquesta mena són dolorosos, pretens fer un petit homenatge de qui t'acomiades i recordes coses oblidades que et venen de sobte a la memòria però acabes finalment veient que aquest petit homenatge és un Adéu definitiu, que no és un fins aviat, ens veiem, truquem, és un Adéu en majúscules i que t'hauràs de conformar amb el record.

És molt difícil conformar-se, però el temps ho pot tot i el dolor va nimbant, i poc a poc vas recordant sense plorar, fins i tot recordes petites anècdotes que et fan mig somriure i te'n adones que pots continuar la teva vida malgrat la pena.

¡ ostres ! que m'ha picat avui per escriure d'això? per sort, hi ha altres menes de comiats i adéus que no són pas de tristor. El comiat d'una feina per exemple, que deixes perquè no t'omplia i perquè n'has trobat una altra que et compensarà més. El comiat a uns amics des de l'aeroport que se'n van de viatge a la Índia, o l'Àfrica o a Estats Units, amb somriures, bromes i desitjos de que s'ho passin be. L'adéu iaia del nét que et fa un petó somrient, l'abraçada del fill que et diu, adéu, fins la setmana vinent. Aquests són els millor comiats i adéus, no són definitius i te'n alegres pel qui s'acomiada perquè saps que és feliç.

Apa doncs, adéu, però fins aviat.

BON NADAL A TOTS, FELIÇ I MOLT PRÒSPER ANY 2009 (sense crisi, jejejeje)