Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.
Ahir a les 3 de la matinada, una gran explosió de gas va pràcticament enfonsar un edifici on hi havia unes 12 famílies dormint, un gran incendi, i, víctimes cremades molt greus entre les que hi ha uns quants menors en estat gravíssim i amb més del 60% del cos amb cremades.
Aquest matí la noticia de que una de les víctimes greus, una dona de 60 anys, ha mort a l'hospital de la Vall d'Hebrò a causa de les cremades. Espero que serà la primera i la última i que tots els demés aconseguiran sortir-se'n.
El títol d'avui és desgràcia però en realitat hauria de ser catàstrofe. És espantós el que ha passat, que te'n vagis a dormir com cada dia per descansar i reempendre el dia a dia l'endemà i que et despertis sense saber ven be perquè i et trobis entre runes, envoltat de foc, al carrer, ferit, cremat, no saber que ha passat ni on són els teus, és horrorós. Un espant que mai se'ls esborrarà de la memòria a part de el que els costarà tornar a la vida, i intentar oblidar la por. Em poso al lloc d'aquestes famílies i m'esgarrifo tan sols d'imaginar-me el que serà l'abans i el després.
I d'altra banda: ETA hi ha tornat. Aquests assassins mafiosos han matat a trets a un empresari basc. Una vegada més, malgrat creure que estan a les acaballes, encara continuen tenint capacitat per matar, una vegada i una altra. Quan s'acabarà? Com és que malgrat els empresonats, i detencions que hi ha continuen tenint gent ? Qui són els nous assassins? D'on surten? No hi ha res que valgui la mort d'un sol home. Perquè doncs es continua matant? Quina mena de ideals són aquests que s'alimenten de sang i dolor? NO HO ENTENC NI HO ENTENDRÉ MAI. No sóc política, però tinc els meus ideals i mai per aconseguir-los em passaria pel cap fer mal a ningú. Qui els ha alimentat de tant d'odi? qui els ha ensenyat que tot si val? quina mena de valors els varen donar quan eren criatures tendres i innocents? Les seves ments s'han tornat tan recaragolades que ja no poden passar sense la sang?
Preguntes i més preguntes que no tenen resposta.
Un món ple de guerres, d'infants malalts, de fam, d'assassins, de gent que s'enriqueix venent armes. De lluita pels recursos del planeta, pot ser si que arribarem al punt de que ens destruirem nosaltres mateixos, com més de un autor de ciència-ficció ha predit. Confio en que no ho veure, ni jo, ni cap dels meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada