Dissabte, recepta de cuina: ARROS AMB BACALLÀ

ARRÒS AMB BACALLÀ

Ingredients (4 persones):

400 gr. arròs
400 gra. bacallà sec esmicolat (del de fer esqueixada)
1 pebrot verd
1 ceba,  1 gra d'all
3 tomàquets madurs
oli d'oliva, sal, julivert.

Elaboració:

Poseu el bacallà en remull amb abundant aigua, al menys 3 hores abans.
En una cassola poseu l'oli d'oliva (suficient per fer un sofregit) amb la ceba tallada petita i el pebrot verd a quadrats, una vegada ben fregit (sense cremar) tirar-hi l'all trinxat petit i després d'un parell de remenades anant en compte de que no es cremi hi aboqueu els tomàquets rallats (sense pell). Un cop fet el sofregit hi afegiu el bacallà ben escorregut remenant-ho dins la cassola; quan tot està ben barrejat hi tireu l'arròs, sofregint-el una mica  i a continuació hi tireu l'aigua (que prèviament haureu escalfat a punt de bullir) (aprox. 2 cullerots grans per persona) i sacsejant la cassola  (no remenar amb cullera), deixar que bulli a foc viu durant uns 10 minuts passats aquests, abaixeu una mica el foc,  afegiu unes fulles de julivert picades i deixeu bullir 5 minuts més, traieu la cassola del foc, la tapeu i deixeu reposar uns 2 o 3 minuts i ja està a punt per servir.

Aquesta és la manera més senzilla i ràpida de fer, però també és pot fer amb 4 trossos de morro de bacallà dessalat. L' elaboració és una mica diferent: És fregeix el bacallà enfarinat a la cassola i una vegada daurat es deixa apart fent seguidament amb el mateix oli el sofregit de ceba, pebrot, tomàquet i all, seguint  tirant-hi l'arròs i afegint l'aigua a punt de bullir. Passats els 10 minuts d'ebullició, si hi incorporen els talls de bacallà i el julivert picat, deixant que bulli 5 minuts més.

Important:     Durant la cocció de l'arròs s'ha de vigilar per si li fes falta més aigua.

FRASE:  El que és molt es torna poc quan se'n desitja més  -      Francisco de Quevedo

De diumenge a diumenge

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.

De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.

Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.

Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)

Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.

He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.

Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.

I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

Què cuinar?

Tots elsT drets reservats.

Estem a cap de setmana i ja no se que cuinaré. Per motius de salut tant el meu marit com jo hem de fer règim. Qüestió de la tensió, colesterol, etc. O sigui que, amanides verdes, verdures, carn i peix a la planxa i poca cosa més.

No em ve gens de gust rumiar com fer  les amanides més gustoses o més atractives, ni la carn ni el peix de maneres diferents de les que m'agraden.

Soc de "plat" jo, únic si pot ser, però resulta que ens hem de cuidar i segons el metge la única manera és fent règim i sobretot peix blau; be, ja m'agraden les sardines, no tant el sorell o la tonyina fresca però està clar que de la manera que menys m'agraden és a la brasa o a la planxa, fins i tot la olor m'ofèn. Haurem de buscar petits trucs per treure la insipidesa.

O sigui, avui amanida d'enciam amb formatge fresc i pernil a la vinagreta de mostassa antiga i bistec de vedella a la planxa amb all i julivert. Demà, pollastre al forn, tan sols amanit amb llimona i pebre i un rajolinet d'oli, amb patates al forn amanides amb all i julivert i poc oli. 

No és gens atractiu gastronòmicament parlant però és sa, diuen, jejejeje. El problema és quan t'agrada menjar variat i se't acaben les receptes i variacions que coneixes. No soc a "cal Bulli" jo.

Potser hauré de tirar dels llibres de cuina per variar una mica més.

Però hem de fer "bonda" que diuen els mallorquins, si volem viure uns quants anys més en condicions de salut millor.

Juliol, mes de celebracions a casa............

Foto de wasilka. Tots els drets reservats.

Ja s'acosta la nostra setmana de celebracions a la nostra família. Aniversaris i Sants: dia 17 - Marc, dia 18 - Marina, dia 19 - Maria, dia 20 - besavi, dia 21 - Joan.

Sempre em fet un dinar tots junts per celebrar-ho tot però procurant que el dinar sigui en diumenge, per tant, enguany ho haurem de celebrar el dia 20 si és que a tots els va be.

Sempre m'ha fet il·lusió fer aquest dinar i quasi no m'han fallat mai, però la veritat és que enguany em manquen ànims per fer quelcom d'especial, i no tinc massa ganes de complicar·me la vida a la cuina, fa massa calor. Ja veurem que faré però el més senzill possible. Tampoc serem tants com d'altres vegades, suposo que no passarem de 7 contant el nét. Estic posant el carro davant del cavall doncs encara no he parlat de res amb la família i igual tenen pensament de fer alguna altra cosa.

Be, en resum, que aquest mes de juliol és un mes alegre perquè tenim motius per festejar i fer una d'aquelles famoses tertúlies-baralles pròpies de la nostra família.

El besavi farà 87 anys (ja són anys eh?) tot i que ell diu "i ara, no tinc pas aquesta edat", en Joan en farà 36, el meu nen ja és tot un home pare de família i a mi si que em sembla que no pugui ser que hagi passat tant de temps que el vaig tenir.

I com deia la meva mare, "els anys no passen en va" i vulguem o no els notem, d'aqui les meves poques ganes de passar·me a la cuina massa hores.

Una cita: " Els traïdors són sempre malfiats " - J.R.R. Tolkien -

Noticies a destacar

Foto de Vigo74. Tots els drets reservats.

Quan llegim el diari, ens quedem normalment amb la notícia que a cadascun ens pot interessar, segons estem immersos en la política, pel que passa al món, en els espectacles, o les curiositats.

Després de tota la polèmica aixecada pel xef Santi Santamaría, m'havia fet el propòsit de no parlar-ne perquè creia que ja durava massa i que no pagava la pena parlar-ne, però després de la portada d'El Periódico d'ahir i de la resposta a corre-cuita del xef a diferents emissores de ràdio i cadenes de tele, no me'n puc estar de donar la meva opinió.

Jo quan vaig a un restaurant, a la mida de la meva butxaca, ( cada vegada és més espaiat en el temps ) em decanto més pel que ja conec i per una cuina tirant a casolana que no pas per les innovacions, per tant encara que m'ho pogués permetre (que no és el cas) no aniria mai al Bulli perquè a mi m'agrada veure que és el que menjo, però li reconec el mèrit innovador i investigador al Ferran Adrià, i cal tenir en compte que ell mai ha dit res en contra de cap xef ni de la cuina que fan.

En la meva opinió en Santi Santamaria el mou l'enveja pel reconeixement mundial del Ferran Adrià, no és pas la primera vegada que arremet contra ell i d'altra banda crec que també hi ha un interès publicista per vendre el seu llibre. Però les seves declaracions les considero greus perquè diu que atempten contra la salut pública. L'escàndol ocasionat ha tingut ressò a la premsa francesa, anglesa, italiana, causant desprestigi a la cuina espanyola en general, que gràcies als xef innovadors s'havia situat ens els primers llocs de la bona cuina del món.

I avui, m'he quedat amb la ressenya de la intervenció, com a testimonis de la defensa del judici contra en Jimenez Losantos, dels dirigents del PP, Sr. Zaplana, Sr. Acebes i Sra. Esperanza Aguirre, els qui l'han deixat més sol que la "una".

Me'n alegro molt perquè aquest individu, amargat, venjatiu, feixista, se li havia de parar els peus. Molta gent en parla dels seus insults i atacs a la gent demòcrata cada dia en el seu programa de cada matí a la COPE, però al passar-se tant amb l'alcalde de Madrid Sr. Ruíz Gallardón, ha begut oli, i confio que la sentència sigui favorable a l'alcalde a veure si d' una vegada se li tapa la boca insultant a aquest personatge, 72.000 euros no són "moco de pavo" i en poden ser molts més que anirien per les víctimes dels atemptats. Perquè, espero i dono per suposat, que si és condemnat no serà la COPE qui pagarà, ja només faltaria això l'estat donant dels nostres diners als capellans i ells pagant les multes i judicis d'un indesitjable.

Una cita: " El matrimoni és a l'amor el que és el vinagre al vi. El temps fa que perdi el seu primer sabor " - George Gordon Byron "Lord Byron"

Més coses

Foto de Ilca. Tots els drets reservats.

És difícil triar un títol pel post quan no saps encara de que parlaràs. Repassats els titulars dels diaris veig que la notícia principal continua essent l'estira i afluixa de l'aigua que ja ha passat de ser un tema cabdal per la població, (no tenim aigua) a ser una lluita territorial. Passo.... ja s'ho faran, donat que els hem donat suport a una serie de gent per a que governin i vetllin per nosaltres i paguem els nostres impostos ,doncs això, és feina seva i confiaré una vegada més que hi sabran trobar una solució sense més picabaralles.

Fa uns dies vaig rebre una petita satisfacció, una persona em va dir que havia fet una de les meves receptes dels diumenges, i que li havia sortit d'allò més be i bo. Me'n alegro molt, suposo que alguns hauran provat de fer-ne alguna i que més o menys els hi haurà anat be. Evidentment que no espero que tots els que ho hagin fet em comentin alguna cosa, no és aquesta la meva intenció al donar-les, si no que , com ja vaig dir al començar la intenció és que els joves que no han tingut temps per aprendre a cuinar, ( estudis, feina, esbarjo,) ho vagin provant i que els plats de la nostra cuina casolana diària és continuïn fent a les noves llars. Però no deixa de ser satisfactori saber que hi ha algú que hi te interès.

Vaig parlar també de records de infantesa i vaig acabar dient que ja us aniria explicant més coses, ho deixaré per més en davant però, i potser ja no seran de infantesa si no d'adolescència, ja ho veuré. Espero que sàpigue reflectir amb els meus records l'època i que serveixi per veure com han canviat les coses.

Res més, fins demà.

Dubtes...........per els menús de les Festes

foto de Maedi i Creative Commons

Ja falta molt poc pel Nadal i encare no se que fer de menú. Pel 25 no m'he de preocupar perquè estem convidats, però per Sant Esteve sóc jo que he convidat i no se que fer. Pica, pica complert i canelons? aperitiu, canelons i llagostins? aperitiu, entrants, vedella amb bolets? Estic dient els plats que en general ens agraden a tota la família, però si voleu que us digui la veritat no se per on tirar. El meu marit diu que un Nadal sense els "canelons de l'Alícia" no li sembla Nadal, però en canvi als meus fills no els entusiasmen els "canelons" i amb un dia de menjar-ne ja en tenen prou, per tant si els faig per Sant Esteve no els hi puc donar per Reis i per Reis no me'n escapo de fer-ne perquè com que coincideix amb l'aniversàri del meu marit i sempre els he fet ho trobaria faltar. Per tant, em queda una opció, fer-los per Sant Esteve i per Reis, però el dia de Reis un menú diferent pels meus fills. Veieu quins dilemes?. Això els passa a la majoria de mestresses de casa amb el cuinar del dia a dia. Si faig una cosa no li agrada a aquell, si faig una altra cosa no li agrada a l'altre (tenint en compte també el pressupost econòmic) I ja no parlem de les ganes que jo tingui d'embolicar-me a la cuina, que malgrat agradar-me, cada vegada menys em ve de gust cuinar de manera el.laborada. Ja aniré rumiant i si no m'acabo de decidir començaré a fullejar algun dels llibres de cuina que tinc per veure si trobo alguna idea que ens complagui a tots ( no seria la primera vegada que ho faig).

rareses del Blogger........ la recepta de la setmana

Sabeu que vaig tenir problemes amb el Blogger perquè no em canviava l'idioma al català? doncs avui sense fer cap cosa diferent m'ha sortit tot perfecte, ja d'entrada per accedir al meu blog estava escrit en català, fins ahir en Anglès, parodiant la frase de l'Obèlix: ¡ estan bojos aquests d'internet !.

Al meu perfil hi he posat que una de les coses que m'agraden és la cuina, per tant he pensat que no estaria gens malament donar-vos una recepta casolana a la setmana. Ei! no penseu que hi trobareu excel·lències i sofisticació, he dit "casolana" el que la majoria de mestresses de casa, d'una certa edat, saben fer i que com diu l'Arguiñano, es mouen amb unes 12/15 receptes. Però penso que tot i que el jovent no ha tingut temps d'aprendre a cuinar i de que cada vegada els és més difícil per la manca de temps, no estaria de més que podessin llegir i apuntar-se com es fa un bon rostit. Jo m'ofereixo molt humilment a explicar-ho i a donar alguns consells. Cada diumenge doncs, trobareu en aquest blog una recepta.