De diumenge a diumenge

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.

De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.

Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.

Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)

Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.

He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.

Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.

I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

Gaire be un mes sense posts

Tots els drets reservats.

Ja ha passat gaire be un mes que no he escrit res al blog. Tot just començava a apuntar el bon temps i l'arribada de la primavera quan vaig escriure i us explicava que aquesta proximitat m'aixecava els ànims i sobre tot veure de nou 2 o 3 dies seguits el cel blau i el sol.

Avui, quan ja ha passat la setmana Santa, amb un temps relativament bo, he pensat " escriu alguna cosa" i aquí em teniu. Han passat bastants coses en aquest mes, pràcticament ja estic a punt dels canvis (del 20 al 25 d'abril), moltes caixes d'embalatge per tot arreu i classificacions del que volem i el que no també gaire be acabades.

El passat 29 de març va ser un dia important: aniversari de casament - 39 anys - tota una vida i no contem els 7 anys de nuviatge. Enguany però, semblava que ningú ho recordés i vaig haver de ser jo un altre cop qui en fes memòria. Finalment ho varem celebrar amb un dinar i un petit ram de roses vermelles. ("algo es algo dijo un calvo cuando se encontró con un peine sin puas").

Llegint els diaris, m'ha copsat una vegada més el ritme que tornem a portar de dones mortes per violència de gènere.

El món continua amb violències, guerres, fam, corrupcions, etc.... La "fotuda" crisi sembla que a finals d'any potser és veurà ja que comença a remuntar, però mentres hi ha molta gent a l'atur, i amb molts pocs mitjans per subsistir.

Els polítics d'aqui ja comencen a fer pre-campanya i l'oposició s'està esmolant les ungles per tal de guanyar el pols.

Avui s'ha aixecat el sumari del cas "Gurtel" a veure quants corruptes hi ha i quants Euros ens han estafat a tots.

L'Obama, als EEUU tot i que va haver de retocar el seu projecte per la sanitat pública, finalment va ser aprovat i sembla que aquesta arribarà a molta més gent que econòmicament no es podien permetre una assegurança que els cobris les necessitats mèdiques importants.

Llegia comentaris que feien des del sector republicà que deien que a EEUU no necessitaven cap mena de reforma per la sanitat pública perquè tenien la millor sanitat del món. Efectivament, els millor hospitals, equips mèdics i especialistes, però............ per a rics.

En fi, que si fa o no fa tot segueix més o menys el mateix, amb alguna excepció puntual, i van passant els dies.

Miraré de no tenir tanta mandra per tornar a escriure, doncs, ja ho he dit moltes vegades, m'agrada fer-ho tot i saber que els meus escrits no canviaran res i ves a saber si interessen a algú.

Un cicle de posts nou?

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Ja fa temps que vaig dir que de la mateixa manera que havia començat un cicle de receptes de cuina casolana, amb una recepta cada diumenge, miraria de fer un altre cicle també pels diumenges, potser de contes?

No ho se pas, perquè no és que en sàpigue massa jo de contes infantils, com no me'ls inventi ¡¡¡¡

però la veritat és que  se m'està acabant la inspiració per escriure diàriament un post. Ja us he dit moltes vegades que fer escrits sobre les notícies d'actualitat, els polítics, els bisbes o els debats, ja m'ha cansat perquè més o menys és sempre el mateix. Una te les seves idees polítiques i no les canvia, però fer campanya, anar a mítings, o comentar debats, per a quedar retratada, perquè al cap i a la fi jo no soc política no m'atrau gens a no ser que hi hagi algun escrit que em tregui de polleguera i en vingui de gust replicar-lo.

Ho provaré, escriuré un conte cada diumenge, dels de tota la vida, o inventat, ja ho veuré que em surt. Recordo que el millor conte que em van explicar mai va ser un que la meva mare mentrestant cosia m'anava explicant, em va tenir entretinguda tota la tarda, asseguda a la meva cadireta davant d'ella, i escoltant. Va fer una barreja de contes on hi sortien: herois, dracs, fades, bruixes, nans,  etc.... El vaig trobar tan bonic¡¡¡¡, tenia de tot: bondat, heroisme, intriga, recompenses......... Una faceta desconeguda de la meva mare i que no es va repetir, m'imagino que amb una vegada d'invencions ja en va tenir prou.

Ei, si no escric res el diumenge no m'ho tingueu en compte, he dit que ho provaré eh?

Sense rutina, de moment

Foto de Tracy Jones. Tots els drets reservats.

Al meu escrit de diumenge, vaig dir que des l'endemà i per tal de tornar a agafar la rutina (planificada) tornaria a fer un post diari, però la veritat és que malgrat no haver fet vacances del tot, reprendre la rutina de la feina diària d'oficina m'està costant força.

D'altra banda, llegeixes les notícies i no saps ben be com agafar-les o comentar-les perquè més o menys continuen essent les mateixes.

Sortim a i o 2 dones mortes diàries per els seus companys o ex-companys. Tema del finançament i l'estatut, continua igual, esperant el nou termini donat d'un parell de mesos. El govern central diu que la setmana vinent el president compareixerà davant el Parlament per explicar les mesures "anti-Crisi". El barril de petroli s'abaixa, però no repercuteix com cal en els sortidors. 400 i escaig de morts a la carretera aquest estiu (la taxa més baixa en molts d'anys) són molts morts. També és noticia la demanda del jutge Garzón, als Ajuntament, a l'església i als familiars, dels llistats de morts i desapareguts de la Guerra civil. Uns hi estan en contra i d'altres a favor.

Al cap i a la fi, demà les notícies continuaran fent esment de tot això, amb els afegitons que calguin, com ara les guerres que hi ha pel món, disturbis de ciutadans emprenyats a diferents països, com Tailàndia per exemple, o Geòrgia, Ossètia i Rússia, a Bolívia, Colòmbia, violència a Mèxic.......... a més de les catàstrofes naturals com els "monsons" a la Índia, terratrèmols a la Xina, i huracans o turmentes tropicals al Carib, la fam a l'Àfrica, l'explotació dels infants fins i tot l'assassinat de molts infants per tal de vendre als rics els seus òrgans interns per trasplantaments.

¡Ostres! quin post que m'ha sortit, és terrible, confio que demà deixaré de banda això que està passant en aquest planeta cansat i envellit, i trobaré un tema més optimista o si més no més personal.

Una cita: " La veritable grandesa consisteix en fer que tots es sentin grans "

- Charles Dickens -

M'han donat un premi, em fa ilusió

Tots els drets reservats.

M'han donat un premi, m'ha fet molta gràcia rebre'l, perquè com que soc novella en això dels blocs doncs, mira tu, em fa ilusió. El premi me l'ha donat la Marina des del seu blog "Només són paraules" i diu que me'l dona per promoure la sinceritat i per ensenyar-vos a cuinar. Be, sincera si, però segurament massa personal i en quant a les receptes de cuina que escric cada diumenge, la meva intenció és la de donar unes bases al jovent que per falta de temps no s'ha pogut posar a la cuina. Jo no sóc cap cuinera extraordinària, simplement una dona a qui li agrada cuinar i que fa tants anys que ho fa que te ja alguns "truquillos"

El premi s'anomena "Arte y pico" i és aquest situat a la capçalera a la dreta, evidentment que no és la bugambilia. És un premi d'aquells tipo "meme" i jo ara l'he de donar a 5 blogguers que m'hagradin. Li dono doncs:

a Júlia perquè els seus escrits són macos, planers i a l'hora molt literaris i per que em fa recordar la meva infantesa.

a Yaiza per la maduresa dels seus escrits, les seves imatges i la seva fina ironia.

a Pat perquè continua escrivint i per ser tant existencial.

a Jrrof per la seva generositat i les seves imatges, flors, paissatges, pedres....

a Magda/Xavier perquè malgrat fa molt poc que han fet el seu blog, comparteixen els seus maravellosos viatges i les seves descripcions fan que et sembli que ets allà.

Aquestes són les normes del premi:

Premi "Arte y Pico"

Aquest premi ha estat creat per

Eseya.

Les regles del premi són les següents:

- Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.

- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

- Exhibir aquestes regles.

I ja està, he rebut un premi i com que m'ha fet gràcia i ilusió estic contenta.

(intentant fer la correcció ortogràfica, se m'ha esborrat tot el post i l'he hagut de tornar a escriure, ara ja no ho provo de corregir, no fos cas que se'm tornés a esborrar)