Poca cosa per dir

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Poca cosa per dir és com he titulat el post d'avui. De fet, entremig de setmana havent de treballar se'm fa difícil rumiar de que parlar. Una vegada llegits els titulars del diari, coses que ja se, que he sentit per la tele o por la radio, que més o menys no hi ha cap novetat sinó "más de lo mismo" i que tothom en parla, el més adient és tornar a les petites rutines de cada dia.

La rutina és menystinguda, sobre tot pel jovent, i és veritat que si en una casa tot és pura rutina no és bo. Però jo em refereixo a les petites rutines de coses que s'han de fer i que si no ho agaféssim com a costum moltes vegades no faríem per manca de ganes.

Hi ha una rutina diària a totes les cases que és la de fer els llits. Odio fer el llit, però soc també una maniàtica fent-lo, hi ha poca gent avui dia que tingui cura de fer el llit com cal, llençols ben tibants, la gira ben llisa i simètrica, els coixins ben estovats i ben tesos damunt la capçalera, Quina incongruència oi? no m'agrada fer el llit però no suporto que estigui mal fet i és clar si me'l fan no el trobo mai al meu gust (callo però eh?).

En realitat la feina de la casa, la trobo alienant però s'ha de fer i mal que em pesi ho faig, amb més o menys ganes. Ho converteixo en rutina, és com si anés seguint l'agenda, al matí recent llevada, el cafè amb llet i les pastilles, endreçar la cuina (ho faig al matí perquè a la nit no en tinc ganes), engegar el rentaplats i la rentadora, passar l'escombra, llevar a l'avi, fer els llits, i anar a l'oficina.

Us en heu adonat de que aquestes feines son cada dia igual? repetitives, fer i desfer, per tornar a fer i desfer, per això crec que són alienants. Vaig estar una temporada fent de mestressa de casa i prou, i ja no podia més, la casa em queia al damunt.

Rutines

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

He llegit en un blog el que ocasiona un canvi de rutines. De fet tota la nostra vida és basa en rutines que al llarg dels anys han anat canviant per les diferents situacions en les que ens hem trobat.

Jo sóc persona de rutines i de programacions, si el meu cap no preveu sortir al capvespre i ja estic en situació de "mandra" si m'ho proposen, precisament perquè no ho tenia previst em fa encara més mandra. Sóc de llevar-me a una hora determinada i sembla que el meu cos sigui un rellotge perquè em desperto sempre a l'hora, una vegada llevada comencen les rutines: lavabo, bata, cafè amb llet, cigarreta, pastilles, lectura. Aquesta rutina em suposa un relax de mitja hora i una posta apunt per començar la feina, passat aquest temps noves rutines: dutxa, vestir, posar en marxa l'ordinador, correu, blogs, diari i post. Tot això una hora més i a continuació la feina de l'oficina.

Jo també hauré ara de canviar una mica aquestes rutines. Si vull sortir de casa hauré de programar-ho per en davant i combinar les sortides amb el marit, primer jo, després tu. D'altra banda també la neteja l'haurem de programar i repartir així com la roba bruta, la neta, els armaris, la cuina, etc... ¡ostres! només de pensar-hi ja m'entra "cangueli". Planificació, programació i de tant en tant un trencament de rutina (si és possible) però programat per en davant perquè si no m'he mentalitzat de que he d'anar a un sopar o de visita als amics; mal assumpte, d'imprevist no en tindré ganes.

Sense rutina, de moment

Foto de Tracy Jones. Tots els drets reservats.

Al meu escrit de diumenge, vaig dir que des l'endemà i per tal de tornar a agafar la rutina (planificada) tornaria a fer un post diari, però la veritat és que malgrat no haver fet vacances del tot, reprendre la rutina de la feina diària d'oficina m'està costant força.

D'altra banda, llegeixes les notícies i no saps ben be com agafar-les o comentar-les perquè més o menys continuen essent les mateixes.

Sortim a i o 2 dones mortes diàries per els seus companys o ex-companys. Tema del finançament i l'estatut, continua igual, esperant el nou termini donat d'un parell de mesos. El govern central diu que la setmana vinent el president compareixerà davant el Parlament per explicar les mesures "anti-Crisi". El barril de petroli s'abaixa, però no repercuteix com cal en els sortidors. 400 i escaig de morts a la carretera aquest estiu (la taxa més baixa en molts d'anys) són molts morts. També és noticia la demanda del jutge Garzón, als Ajuntament, a l'església i als familiars, dels llistats de morts i desapareguts de la Guerra civil. Uns hi estan en contra i d'altres a favor.

Al cap i a la fi, demà les notícies continuaran fent esment de tot això, amb els afegitons que calguin, com ara les guerres que hi ha pel món, disturbis de ciutadans emprenyats a diferents països, com Tailàndia per exemple, o Geòrgia, Ossètia i Rússia, a Bolívia, Colòmbia, violència a Mèxic.......... a més de les catàstrofes naturals com els "monsons" a la Índia, terratrèmols a la Xina, i huracans o turmentes tropicals al Carib, la fam a l'Àfrica, l'explotació dels infants fins i tot l'assassinat de molts infants per tal de vendre als rics els seus òrgans interns per trasplantaments.

¡Ostres! quin post que m'ha sortit, és terrible, confio que demà deixaré de banda això que està passant en aquest planeta cansat i envellit, i trobaré un tema més optimista o si més no més personal.

Una cita: " La veritable grandesa consisteix en fer que tots es sentin grans "

- Charles Dickens -

S'ha acabat l'agost

Gruta del Indio. Tots els drets reservats.

Doncs si, ja se'ns ha acabat l'agost, avui és l'ultim dia, 31 i demà ja començarem el setembre que no se ben be perquè per a mi ja és com l'entrada de la tardor.

No he fet vacances però si que ens hem pres aquest mes una mica més relaxats i no hem estat tantes hores a l'oficina, però a partir de demà haurem de reprendre la feina de manera més seriosa i planificar les accions de cara la propera temporada per veure si remuntem la crisi i anem aguantant fins l'hora de la jubilació, que no falta tant perquè 4 anys passen amb un no res.

També amb el blog he estat una mica mandrosa i tan sols he fet algun post de tant en tant. Per tal d'anar trobant la rutina diària (jo necessito una rutina planificada) escriuré una altra vegada un post diari, més llarg o més curt, de pensaments, de sentiments, de records, o del que sigui, fins i tot algun de polític que naturalment serà des del meu punt de vista com a ciutadana de "a pié"

Apa, fins demà doncs.

Diumenge, 8 de juny, com passen els dies..........

Llac a Polònia, foto de vigo74,tots els drets reservats.

Ja tornem a ser diumenge i jo sense poder complir el promès, que començaria un cicle de contes.

No he tingut temps d'acabar el que tenia començat, a part de que l'havia de canviar una mica. Pot ser en el meu subsconcient se que no en seré capaç de fer-ho be i per això no trobo temps. Ho vull provar però, i hi posaré voluntat. Em dono de termini aquesta setmana i si diumenge vinent no ho he acabat, em rendiré i no faré el cicle.

Com diu un amic meu, les feines imposades són mala feina, per tant no cal preocupar-me si no em surt el conte, la qüestió important és que si ho faig serà perquè m'hi trobaré a gust fent-lo.

Aquest diumenge tornem a estar sols els 3, els nostres fills es varen regalar un cap de setmana a França i no ens veurem fins demà que aniré a l'assaig de teatre. Un diumenge rutinari doncs, amb una "empassada" de televisió i ja està.

Demà serà un altra dia, potser parli del "superdissabte" (molt ampul·lós oi?) d'ERC, de la tercera hora de castellà, o de l'Obama i la Clynton. Qui sap, ves a saber que em passarà pel cap demà.

Una cita: " El remordiment és una cosa tan nècia com la mossegada d'un gos a una pedra " -

- Friedrich Nietzsche -

Un altra cap de setmana....."rutina"

foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Hem arribat de nou a un altre cap de setmana, que ens serveix per trencar la rutina de la feina, però en el meu cas passo de la rutina de la feina a la rutina del cap de setmana. De mica en mica i sense adonar-me'n la vida s'ha convertit en una pura rutina trencada molt poques vegades (una sortida a sopar amb els amics, una sortida al cinema, una escapada de la feina per anar a prendre café i fer petar la xerrada una estona) tot això molt de tant en tant, menys el café i la xerrada, acabant també aquests petits trencaments en pura rutina. Avui com que és dissabte toca anar a comprar, repassar la neteja i la pols, fer el dinar i a la tarda empasar-me les películes o series de la tele siguin bones o dolentes. Demà diumenge ja és una mica diferent perquè habitualment venen els meus fills i el nét, llavors el cuinar ja no és tan rutinari perquè procuro fer una mica "extra", a l'hora de dinar practiquem el que és habitual a casa "discutir per discutir" i després del café gaudim del nét, dels seus jocs, del seu somriure i de la seva mitja parla. I ja està, se'n tornen a casa seva i s'ha acabat el trencament de la rutina i ens quedem a punt per començar el dilluns amb l'altra rutina, la de la feina al despatx.

Us he posat una foto d'un amatller florit molt maca, també els amatllers pateixen la rutina perquè cada any floreixen i llavors els arriba el "febrerillo el loco" amb un fred que pela i és glaçen, pobrets, esperem que enguany no geli massa pel febrer, el que ha de fer és ploure que semble que la "rutina" de les plujes a l'hivern s'ha acabat i aquesta pèrdua de la "rutina" no és desitjable.

El corrector no funciona ja fa 2 dies, perdoneu les faltes ortogràfiques si us plau.

Dia de la setmana..........DIUMENGE

Doncs si estem a diumenge i a més és aquell cap de setmana que ens deixen dormir una hora de més (que jo no dormo) i que en realitat a la primavera ens havien pres. Els diumenges per mi són especials, no he de traballar a l'oficina, ja hi ha el "dissabte" fet i per tant em puc dedicar al "dolce far niente" a part del dinar naturalment. Els diumenges desconecto de la rutina de la feina administrativa i a més com que habitualment venen a casa a dinar els meus fills i net puc dedicarme més temps a la cuina (és una de les coses que m'agraden) per fer el dinar una mica "especial" per ser diumenge. I de vegades em pregunto, perquè ha de ser en diumenge? Tinc una professió lliberal que em permet sortir entre mig de setmana, però no ho se fer. Tan varen arrelar en mí les costums de casa meva? Moltes vegades m'he dit: deixa la compra al super pel dilluns i t'estalviaràs la gentada i les qües. Però acabo sempre anant a comprar en dissabte. Així s'ha fet sempre quan s'ha treballat de dilluns a divendres (abans dissabte) amb uns horaris fixats, però jo que tinc el privilegi de no tenir horari (l'oficina la tinc a casa i sóc la meitat de la jefatura) no hi ha manera de que pugui canviar aquesta rutina. No voldria creure que m'he convertit en una persona "rutinaria". Però si que necessito programar-me les coses a fer (no cal agenda, el meu cap és com una agenda). No sóc de imprevistos i fins i tot m'inclino més per les coses ja conegudes que per el que m'es desconegut. L'hàbit antic de no treballar en diumenge ve de la religió, però no és aquest el meu motíu, que és "el costum".

Mini-vacances

Dimarts vinent marxaré amb el meu marit 3 dies per tal de fer "panxing" (no fer res) i descansar una mica de la feina, la casa, els gossos, l'avi........... etc. Tan sols marxem 3 dies perquè la nostra feina no ens permet d'agafar-nos 1 mes com tothom en primer lloc, i en segon lloc perquè tampoc ens ho permet la nostra economia. Jo me'n faig creus quan arriba el temps de vacances i sents a dir que fulana se'n va a Les Maldives, mengana a Tanzània i zutana a la Índia, que s'agafen tot 1 mes i fan aquests viatges. Tant guanyen al mes? perquè per mes que siguin viatges d'oferta i comprin un Pac que diuen que els surt molt barat unes vacances així no baixen dels 3.000 i la veritat és que jo no acabo d'entendre que una persona amb un sou es pugui permetre aquesta despesa. En fi, que hi farem "unos tanto y otros tan poco" Jo no em puc queixar perquè visc i treballo en un lloc que ja de per sí és un lloc d'estiueig per descansar i hi estic molt a gust però, evidentment que si vius i treballes al mateix habitatge i amb càrregues familiar a més a més, arriba un moment que necessites trencar aquesta mena de rutina en que es va convertint la teva vida i necessites marxar per desconnectar del dia a dia i gaudir d'un espai que no sigui compartit. Be, ja acabo perquè m'he enrotllat tant que això és un pal.