Poca cosa per dir

Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.

Poca cosa per dir és com he titulat el post d'avui. De fet, entremig de setmana havent de treballar se'm fa difícil rumiar de que parlar. Una vegada llegits els titulars del diari, coses que ja se, que he sentit per la tele o por la radio, que més o menys no hi ha cap novetat sinó "más de lo mismo" i que tothom en parla, el més adient és tornar a les petites rutines de cada dia.

La rutina és menystinguda, sobre tot pel jovent, i és veritat que si en una casa tot és pura rutina no és bo. Però jo em refereixo a les petites rutines de coses que s'han de fer i que si no ho agaféssim com a costum moltes vegades no faríem per manca de ganes.

Hi ha una rutina diària a totes les cases que és la de fer els llits. Odio fer el llit, però soc també una maniàtica fent-lo, hi ha poca gent avui dia que tingui cura de fer el llit com cal, llençols ben tibants, la gira ben llisa i simètrica, els coixins ben estovats i ben tesos damunt la capçalera, Quina incongruència oi? no m'agrada fer el llit però no suporto que estigui mal fet i és clar si me'l fan no el trobo mai al meu gust (callo però eh?).

En realitat la feina de la casa, la trobo alienant però s'ha de fer i mal que em pesi ho faig, amb més o menys ganes. Ho converteixo en rutina, és com si anés seguint l'agenda, al matí recent llevada, el cafè amb llet i les pastilles, endreçar la cuina (ho faig al matí perquè a la nit no en tinc ganes), engegar el rentaplats i la rentadora, passar l'escombra, llevar a l'avi, fer els llits, i anar a l'oficina.

Us en heu adonat de que aquestes feines son cada dia igual? repetitives, fer i desfer, per tornar a fer i desfer, per això crec que són alienants. Vaig estar una temporada fent de mestressa de casa i prou, i ja no podia més, la casa em queia al damunt.

Canvi de costums

Tots els drets reservats.

Desprès de 3 setmanes sense tenir a la Margarita, me'n he adonat que he de canviar de costums, d'horaris i de manera de fer la neteja.

Tinc al marit que fa molt, no arriba a la meitat de la feina però gaire be, però tenim establerts uns horaris diferents i una manera de veure les coses també diferent, per tant, hauré d'aprendre a manar amb ma esquerra i a demanar. Quan les coses són tant evidents, per exemple: passar la baieta pel damunt de la cuina i deixar-la neta al seu lloc, em costa molt entendre que no ho vegi i em fa molta ràbia haver de demanar que ho faci. Perquè si amb una vegada n'hi hagués prou vale, però sempre ho he d'anar repetint, i això és tan sols un exemple.

Per això dic que he de canviar de costums i maneres de fer. M'he de posar al cap que més que ho hagi de demanar 1000 vegades ho faré sense enfadar-me.

Quan deia que també he de canviar la manera de fer la neteja és perquè com que tenim 4 gossos que embruten molt i deixen molt de pel, en lloc de passar l'escombra m'hauré d'acostumar a fer servir l'aspiradora. Una altra cosa a canviar és la "planxa" doncs hi ha molt de roba per rentar cada dia i no em puc passar les tardes planxant, llençols plegats i allisats amb les mans, estovalles el mateix i planxar solament camises i pantalons del marit o meus i res més. i solament una vegada a la setmana.

Després de 3 anys de no haver-me de preocupar de tot això ja he perdut les meves rutines de quan ho feia, per això també hauré de canviar horaris. El millor serà que de moment em faci un "planning" per tornar a fer de mestressa de casa i poder-ho combinar amb la feina de l'oficina.

Sembla una mica ridícul donat que tota la vida ho he fet i mai havia tingut ningú que em digués com ho havia de fer. Però està clar que tenir una noia durant 3 anys m'ha costat acostumar-me a la bona vida, jejeje. I ara m'hi he de posar de ferm tot i que la feina de la casa no m'ha agradat mai, però si que m'agrada la neteja i tenir les coses amb un cert ordre.

Anar a comprar

Foto de Amy The Nurse. Tots els drets reservats.

Dissabte, anar a comprar, uix, quin cansament. Odio haver d'anar a comprar, ho faig una vegada a la setmana i sembla que compri per un regiment i resulta que al divendres la nevera està pràcticament buida. Vaig a comprar al super cada 15 dies o 3 setmanes i faig una carregada grossa d'aquelles coses que s'han de tenir en una casa, per neteja, pasta, llaunes, paper higiènic, begudes, xampú, gels, etc.

Però la compra del dissabte (vaig a una botiga perquè la carn és més bona) per la setmana comporta estar comprant i rumiant els menús del dia a dia, o sigui: vedella, pollastre, conill, costella de porc, carn magra, carn picada, pernil, formatge, llonganissa (esmorzars de l'avi), perquè esta clar, segons que penses fer ho has de tenir a casa i si voleu que us digui la veritat, porto tants anys cuinant i rumiant menús de diari per no sortir del pressupost i no repetir el mateix menjar en una setmana, que ja n'estic molt cansada. Sabeu que m'agrada cuinar, sempre ho he dit, però la cuina diària i pensar: faràs macarrons (ai no que a l'avi no li van massa be pel sucre) o fideus a la cassola (ja hi som, al marit li agrada més l'arròs) o mongetes amb botifarra (a mi no m'agraden les mongetes) o verdura i carn de xai a la planxa (si però sense all i oli a mi no m'agrada el xai). En fi, esgotador en certa manera. Si fas un plat elaborat (estofat per exemple) no cal fer un segon, però si fas verdura o uns espaguetis vidus, ho has d'acompanyar de carn o de peix.

Jo no se anar a comprar amb una llista feta, no se el perquè però si faig llista moltes vegades m'oblido de coses, en canvi quan vaig a la botiga o al super, em passejo pels passadissos i com que ho veig me'n recordo del que em falta i ho compro. Són maneres de fer i de ser, una mica rara no? però s'ha de tenir en compte que ja sóc gran i que com que abans no hi havia congeladors, ni en prou feines nevera, s'anava a comprar quasi diàriament, et llevaves al matí i pensaves: avui faré arrós i anaves a comprar el necessari.

Aquest matí doncs, a omplir el cistell (fa anys que no vaig a comprar en cistell, diuen que hi haurem de tornar a anar), però aquesta tarda faré l'escapada a Vallromanes per anar a la presentació del llibre "La catosfera literària" i penso passar-ho distret.

Una cita: " Es pot dubtar del que es veu, però no de les paraules d'un home honrat" - Anatole France.