Galeria de Vanda. Tots els drets reservats.
Poca cosa per dir és com he titulat el post d'avui. De fet, entremig de setmana havent de treballar se'm fa difícil rumiar de que parlar. Una vegada llegits els titulars del diari, coses que ja se, que he sentit per la tele o por la radio, que més o menys no hi ha cap novetat sinó "más de lo mismo" i que tothom en parla, el més adient és tornar a les petites rutines de cada dia.
La rutina és menystinguda, sobre tot pel jovent, i és veritat que si en una casa tot és pura rutina no és bo. Però jo em refereixo a les petites rutines de coses que s'han de fer i que si no ho agaféssim com a costum moltes vegades no faríem per manca de ganes.
Hi ha una rutina diària a totes les cases que és la de fer els llits. Odio fer el llit, però soc també una maniàtica fent-lo, hi ha poca gent avui dia que tingui cura de fer el llit com cal, llençols ben tibants, la gira ben llisa i simètrica, els coixins ben estovats i ben tesos damunt la capçalera, Quina incongruència oi? no m'agrada fer el llit però no suporto que estigui mal fet i és clar si me'l fan no el trobo mai al meu gust (callo però eh?).
En realitat la feina de la casa, la trobo alienant però s'ha de fer i mal que em pesi ho faig, amb més o menys ganes. Ho converteixo en rutina, és com si anés seguint l'agenda, al matí recent llevada, el cafè amb llet i les pastilles, endreçar la cuina (ho faig al matí perquè a la nit no en tinc ganes), engegar el rentaplats i la rentadora, passar l'escombra, llevar a l'avi, fer els llits, i anar a l'oficina.
Us en heu adonat de que aquestes feines son cada dia igual? repetitives, fer i desfer, per tornar a fer i desfer, per això crec que són alienants. Vaig estar una temporada fent de mestressa de casa i prou, i ja no podia més, la casa em queia al damunt.
