Cap de setmana sola...........

Raïm, Oli de Castello Avilleira. Tots els drets reservats.

Avui divendres el marit se'n va a Oviedo i no tornarà fins diumenge a la tarda, o sigui que aquest cap de setmana estaré sola a casa, be sola no, amb l'avi. Sempre m'ha agradat estar sola i tenir temps només per mi per fer el que vulgui i em vingui de gust, sense haver de pensar en els que m'envolten, que si un dinar una mica més especial, que si amb el cafè els ve de gust un pastis........ però des de ja fa bastant temps, no m'agrada quedar-me sola i no és que busqui la companyia i fem coses junts, busco el meu espai de soledat també però sabent que si deixo la lectura (per exemple) i surto al menjador hi ha algú més a casa per poder compartir una cervesa o una estona de xerrada.

En fi és el que hi ha, deu ser cosa de l'edat i com que diuen que com més grans ens fem més egoistes ens tornem, doncs això és el que em deu passar. Potser el que em fa mal d'estar sola no és en realitat trobar a faltar la seva companyia (ens veiem i estem junts cada dia, nit i dia) sinó la impossibilitat de sortir de casa si vull, perquè l'avi no es pot quedar sol i aquest sentit de lligam segurament és el que em molesta. També em sap greu que quedar-me sola amb l'avi comporta molèstia pel meu fill doncs jo no puc posar al llit ni llevar-lo tota sola i ha de venir ell expressament de casa seva a unes hores determinades per ajudar-me. Ell ho fa de gust diu i me'l crec però no m'agrada que ja comenci tan aviat a tenir lligams d'aquesta mena.

Hauré de tenir paciència, mirar de trobar més la part positiva que la negativa, i anar fent.

Una cita: " La sensualitat moltes vegades apressa tant el creixement de l'amor, que la seva arrel queda dèbil i fàcil d'arrancar " - Friedrich Nietzsche -

Dona de músic

Tots els drets reservats.

Ser dona de músic és difícil, de músic d'orquestra de ball, de grup de rock o pop, de jazz, de clàssica. Depenent de l'èxit ho serà més o menys, però comporta una sèrie de coses que no sempre s'està disposada a fer.

Quan un músic, és això, un professional que treballa en el que li agrada i que vol viure de la música, a ell també li comporta haver de renunciar a moltes coses com per exemple: no fer la música que voldria fer si no la que li demana el públic. Bàsicament em refereixo al músic d'una orquestra o grup que treballa fent ball de Festa Major, o casaments, o locals de programació setmanal, etc... (que és el que dona de menjar)

Jo que he estat i sóc dona de músic, quan faig retrospectiva del temps passat i viscut, des del nuviatge fins el matrimoni me'n adono que tot i procurar estar sempre al costat del marit he hagut de fer bastants sacrificis. Voltar pel món sense arribar a conèixer els llocs on estaves vivint, passar-te els matins (perquè el marit dormia), les tardes (perquè havia d'assajar) i les nits (perquè havia de tocar) sola. Quan varen arribar els fills llavors va ser impossible anar alguna nit a escoltar-lo tocar, haver de demanar a les criatures que pel matí no havien de fer remor perquè el pare dormia, passejar a munt i avall d'una platja fins l'hora de dinar, vetllar per l'economia domèstica donat que els ingressos forts eren a l'estiu i els hiverns quasi ens quedàvem a "2 velas".

El meu marit sempre m'ha dit que havia estat molt de sort i que jo he estat la millor dona de músic que podia trobar cosa que m' afalagava Com que varem estar festejant durant 7 anys, vaig tenir temps d'aprendre'n. Una novia o dona de un músic, si va als assajos ha d'estar callada i no posar-se pel mig de possibles discussions que hi puguin haver entre el grup, no pot fer de sisanyera dient-li al marit que ell si que ho fa be però fulano o zutano del grup no, evidentment que pot dir el que pensa de com els surt una cançó nova, però mai davant dels altres. Si surt feina de temporada Canàries a l'hivern, Balears a l'estiu, s'ha d'estar disposada a anar amb el marit i els fills, viure en un apartament estudi, rentar la roba a la banyera, cuinar amb pocs estris i passar-te la major part del temps o passejant o mirant la tele.

Quan els fills tenen edat escolar llavors ja no es pot anar amb ell allà on sigui i s'ha de fer un plantejament: em quedo a casa amb els fills i tu et busques una feina no de temporades llargues en un lloc determinat si no de caps de setmana i de festes d'estiu, jo també em buscaré una feina i així complementarem l'economia domèstica. Tots d'acord i així ho varem fer, fins i tot el marit va fer una temporada de "viatjant" però va arribar a un punt de mal humor i de malestar que finalment li vaig haver de dir, escolta deixa aquesta feina i dedicat a la música i prou un altre cop ja ens estrenyerem el cinturó si cal, la veritat és que perillava la nostra estabilitat de parella.

No em penedeixo de res i segurament si ho hagués de tornar a fer ho faria, però de vegades penso que no calia ser tan perfecta dona de músic i haver procurat una mica més per mi. Qui sap però, hagués durant tant el meu matrimoni? No ho se, el que si se és que quan estimes a algú ho fas per com és amb tots els ets i uts que pugui tenir, que estàs disposada a disculpar, a perdonar i a fer-li costat en el que calgui. Ep, sóc una dona perfecta de músic però no sóc "perfecta" jo també tinc les meves coses com tothom i per tant no li vull treure mèrit al marit que si ell es dediqués a fer posts, pot ser també ens podria explicar els seus sacrificis i renúncies.

Una cita: " La inspiració és l'ocasió del geni " - Honoré de Balzac