Foto de jrrof. Tots els drets reservats.
Ens hem llevat i ens hem trobat amb un dia gris, fresc, i espurnejant. Resumint: un dia trist. La majoria dels dies d'hivern són així i per això no m'agrada l'hivern. M'augmenta la tristor i el desànim. No em ve d'ara que ja m'he fet gran sinó de sempre, quan era petita també, i com que ni tan sols podíem anar a jugar al carrer perquè o feia massa fred o plovia, ens quedàvem a casa al costat del braser que era l'únic que teníem per escalfar-nos. Jo llegia "tebeos" i la meva mare escoltava la ràdio, va seguir durant molt de temps la novel.la "Ama Rosa" que era un dramón de "padre y muy señor mio".
Ultimament em diuen que m'he tornat molt negativa, que tot ho veig pel cantó dolent i que m'oblido de les coses bones. Jo no crec que sigui així si més no "ni tanto ni tan poco" però reflexionant-hi potser si que tenen raó però això només em passa amb els més propers. Quan vaig a fer petar la xerrada amb les amigues de l'Ametlla, no estic pas tota l'estona fent-me la víctima sinó que comparteixo conversa, acudits i rialles, ironies, xafarderies, i una mica de politiqueig.
Serà doncs amb la gent propera que em comporto negativament? perquè?, perquè els conec massa i no me'ls acabo de creure? perquè els seus arguments són sempre els mateixos? perquè trobo que tan sols veuen en mi els meus defectes? i me'ls retreuen una i una altra vegada? No ho se. La veritat és que jo penso que un és com és i que se l'ha d'estimar tal com és, amb defectes i virtuts, reconeixent més les virtuts i deixant de banda els defectes que un mateix ja sap que te i que procura anar treient-se, no sempre s'aconsegueix però es prova.
En resum, us adoneu on m'ha portat el cel gris i el dia apagat? a reflexionar sobre mi i el meu entorn, potser tenen raó i soc jo l'errada? continuaré reflexionant, però segur que quan torni a veure el sol brillant i el cel blau ho trobaré tot més fàcil i menys important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada