La morbositat a la televisió

Tots els drets reservats.

Una altra vegada, les cadenes privades de televisió han fet us de la morbositat per guanyar audiència. El cas de Marta, la noia desapareguda a Sevilla i que l'ex-novio en va confessar haver-la mort i llençat al riu Guadalquivir; ha donat peu a aquestes 2 cadenes a un desplegament informatiu de caire morbós sense precedents des de feia 15 anys (Alcàsser).

És tant vergonyós que no ho acabo d'entendre, menors amb el consentiment dels pares fent declaracions o contestant les preguntes dirigides i manipuladores de l'entrevistador/a, a cara descoberta. Perquè el consentiment? per diners?, que aconsegueixen aquestes cadenes fent aquest programes? més audiència? el tenir més audiència significa que poden cobrar el que vulguin pels espots publicitaris emesos en ells?, diners, sempre diners, sense cap mena de pietat pels pares, quants més plors, més respostes irades, més detalls de la confessió hi hagi més audiència tindran.

De qui és la culpa, de les cadenes de televisió o dels espectadors?, perquè és evident que aquests programes agraden a una ampla majoria de gent, que els desperta en ells la morbositat amagada, i es queden enganxats davant del televisor, tenint tema de conversa l'endemà al bar o a la feina.

Comprenc que els pares haguessin buscat l'ajut mediàtic per difondre la desaparició de la seva filla perquè el que els interessava era mobilitzar el màxim de gent per tal de poder-la trobar. El que ara s'hagi convertit en un cas que tothom arreu del país coneix els pot fer pensar que la policia i la justícia actuaran amb molta cura per tal de que l'assassí no en surti ben parat. Se d'uns pares que es varen trobar en una situació semblant però no varen voler cap mena de publicitat ni donar entrevistes a cap mitjà. Ara, pensen alguna vegada, que pot ser es varen equivocar, que si el cas hagués tingut més ressò mediàtic pot ser l'empresonat i suposat assassí no se'n hagués sortit en el judici amb jurat. Qui ho sap?

De moment, jutges i fiscals estant estudiant possibles accions legals pel mal que s'hagués pogut fer als menors. D'altra banda també la policia ha demanat als ciutadans de Sevilla que no entorpeixin la investigació, donat que molts han sortit en les seves barques pel riu cercant el cos i això en lloc d'ajudar els posa més difícil la feina perquè fan remoure el fons del riu

No vull treure'm-ho del cap.......

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.

Em sento especialment trista i no deixo de pensar en el que podria haver estat i en el que és, per això no em surt cap escrit per avui tot i haver llegit els diaris. Sembla ser que m'estic decantant per llegir successos i si fes algun escrit del que penso al respecte, això ja semblaria "El Caso". Em limitaré a transcriure uns poemes que són molt adients pel meu estat d'ànim d'avui.

SOLO

Desde el tiempo de mi niñez, no he sido

el cielo como otros eran, no he visto como otros veían, no pude sacar mis pasiones desde una común primavera. De la misma fuente no he tomado mi pena; no se despertaría mi corazón a la alegría con el mismo tono; y todo lo que quise, lo quise solo. Entonces, en el amanecer de una muy tempestuosa vida, se sacó

desde cada profundidad de lo bueno y lo malo

el misterio que todavía me ata: desde el torrente o la fuente, desde el rojo peñasco de la montaña, desde el sol que alrededor de mí giraba en su otoño teñido de oro, desde el rayo en el cielo que pasaba junto a mí volando, desde el trueno y la tormenta, y la nube que tomó la forma (cuando el resto del cielo era azul) de un demonio ante mi vista.

Edgar Allan Poe

XIII

Aullidos despedazados rompen

el abrazo de la noche desaparece

con el fuego de las montañas

Mientras, avanza la venganza àgil,

impaciente y escupe.

Lágrimas de ceniza

caen por nuestros cuerpos.

Silencio, muerte, silencio

¡ Sávate con tu fuego !

Your Fullmoon princess

Poemes durs i una mica morbosos però que en el moment que els vaig llegir em van agradar.

Els desplegaments dels mitjans de comunicació

Foto de Diego p. Ramirez.T. Tots els drets reservats.

Després de la tragèdia de l'accident d'avió, continua el desplegament de corresponsals dels mitjans de comunicació, tant de les cadenes de televisió com de la premsa escrita. En la meva opinió, crec que tots plegats n'estan fent una gra massa. Els familiars de les víctimes el que necessiten és una ma amiga i una espatlla on plorar. Considero que ja tenen prou pena al damunt per a que a cada desplaçament als hospitals o a la Almudena, siguin envoltats per micròfons, fotos, i fins i tot preguntes. Ho trobo d'una morbositat i una falta de respecte enorme. La feina del primer dia va ser com havia de ser, anar informant puntualment tan bon punt els anaven arribant les notícies, hauria d'haver continuat així i punt. Informar de com avancen les identificacions i de com evolucionen els ferits, no calia que lluitessin per oferir-nos imatges dels familiars pujant i baixant dels autobusos, de la Reina, del President i dels ministres que els han anat a donar suport, és lògic i normal que sigui així en una tragèdia d'aquesta envergadura però no hi ha cap motiu per fer-ne publicitat.

Encare avui, a TV3 continuen amb el mateix tema (Els matins d'estiu) els estic sentint des de l'oficina, han entrevistat a 2 o 3 pilots d'avions per a que donessin la seva opinió de quin podria haver estat el motiu de l'accident. Poden opinar el que vulguin però serà la investigació el que determinarà la causa per tal de evitar repeticions i punt. És això el que ens interessa, què si hi ha hagut alguna avaria inesperada, o el que sigui, això és pugui corregir per poder evitar una altra tragèdia.

Jo estava a Tenerife al Port de la Creu aquell dia de la més gran catàstrofe aèria succeïda a l'aeroport de Los Rodeos, 2 avions i 500 i escaig de víctimes, va ser esgarrifós. Però la televisió i la premsa és varen limitar a fer la seva feina "informar" i no a buscar el punt de morbositat.

Dies de dol doncs i donem temps al temps per a que el dolor és vagi apaivagant.