Sola.........

Maduixots per D.R. de Le Monde. Tots els drets reservats. Avui diumenge 29 de març, 38 anys de casada.

Aquest diumenge me'l passaré sola. No venen els fills i els néts i el marit tampoc serà a dinar ni a la tarda, o sigui que soleta amb l'avi i els gossos, bastant angoixada.

Jo comprenc que els fills no poden venir cada setmana a veure'ns, és lògic, el haver-se-ho pres com una obligació, aviat farà 5 anys, ho deuen trobar agobiant. Ells tenen la seva vida, els seus amics, i les ganes també de gaudir d'un cap de setmana junts i sols amb els fills. Res a dir i contenta que gaudeixin de la seva felicitat, però tot i estar d'acord no puc evitar que el saber que em quedo a casa sola en un dia com aquest em deixa una mica trista.

En fi, ja passarà, demà serà un altre dia i ja hi haurà d'altres coses de que gaudir, comentar, i viure'l.

Aquest matí acabaré "la roba" (plegar, planxar, guardar), un dinar senzill amb postres els primers maduixots de la temporada que compro, tan macos com aquests de la foto, i a la tarda farem "sofanting" i tele. M'empassaré el que facin si és que trobo una peli més o menys passable. Últimament fan unes pel·lícules que no tenen cap interès.

Per cert, ja heu canviat l'hora ? Recordeu que l'havíem d'avançar 1 hora aquesta matinada a les 2. Degut això i per més INRI una hora menys de són que no tenim.

Me'n vaig a fer l'esmorzar, un petit "bocata" i un cafè amb llet (el segon) perquè com que m'he llevat molt aviat ara ja tinc gana.

Fins un altre.

La morbositat a la televisió

Tots els drets reservats.

Una altra vegada, les cadenes privades de televisió han fet us de la morbositat per guanyar audiència. El cas de Marta, la noia desapareguda a Sevilla i que l'ex-novio en va confessar haver-la mort i llençat al riu Guadalquivir; ha donat peu a aquestes 2 cadenes a un desplegament informatiu de caire morbós sense precedents des de feia 15 anys (Alcàsser).

És tant vergonyós que no ho acabo d'entendre, menors amb el consentiment dels pares fent declaracions o contestant les preguntes dirigides i manipuladores de l'entrevistador/a, a cara descoberta. Perquè el consentiment? per diners?, que aconsegueixen aquestes cadenes fent aquest programes? més audiència? el tenir més audiència significa que poden cobrar el que vulguin pels espots publicitaris emesos en ells?, diners, sempre diners, sense cap mena de pietat pels pares, quants més plors, més respostes irades, més detalls de la confessió hi hagi més audiència tindran.

De qui és la culpa, de les cadenes de televisió o dels espectadors?, perquè és evident que aquests programes agraden a una ampla majoria de gent, que els desperta en ells la morbositat amagada, i es queden enganxats davant del televisor, tenint tema de conversa l'endemà al bar o a la feina.

Comprenc que els pares haguessin buscat l'ajut mediàtic per difondre la desaparició de la seva filla perquè el que els interessava era mobilitzar el màxim de gent per tal de poder-la trobar. El que ara s'hagi convertit en un cas que tothom arreu del país coneix els pot fer pensar que la policia i la justícia actuaran amb molta cura per tal de que l'assassí no en surti ben parat. Se d'uns pares que es varen trobar en una situació semblant però no varen voler cap mena de publicitat ni donar entrevistes a cap mitjà. Ara, pensen alguna vegada, que pot ser es varen equivocar, que si el cas hagués tingut més ressò mediàtic pot ser l'empresonat i suposat assassí no se'n hagués sortit en el judici amb jurat. Qui ho sap?

De moment, jutges i fiscals estant estudiant possibles accions legals pel mal que s'hagués pogut fer als menors. D'altra banda també la policia ha demanat als ciutadans de Sevilla que no entorpeixin la investigació, donat que molts han sortit en les seves barques pel riu cercant el cos i això en lloc d'ajudar els posa més difícil la feina perquè fan remoure el fons del riu

Els desplegaments dels mitjans de comunicació

Foto de Diego p. Ramirez.T. Tots els drets reservats.

Després de la tragèdia de l'accident d'avió, continua el desplegament de corresponsals dels mitjans de comunicació, tant de les cadenes de televisió com de la premsa escrita. En la meva opinió, crec que tots plegats n'estan fent una gra massa. Els familiars de les víctimes el que necessiten és una ma amiga i una espatlla on plorar. Considero que ja tenen prou pena al damunt per a que a cada desplaçament als hospitals o a la Almudena, siguin envoltats per micròfons, fotos, i fins i tot preguntes. Ho trobo d'una morbositat i una falta de respecte enorme. La feina del primer dia va ser com havia de ser, anar informant puntualment tan bon punt els anaven arribant les notícies, hauria d'haver continuat així i punt. Informar de com avancen les identificacions i de com evolucionen els ferits, no calia que lluitessin per oferir-nos imatges dels familiars pujant i baixant dels autobusos, de la Reina, del President i dels ministres que els han anat a donar suport, és lògic i normal que sigui així en una tragèdia d'aquesta envergadura però no hi ha cap motiu per fer-ne publicitat.

Encare avui, a TV3 continuen amb el mateix tema (Els matins d'estiu) els estic sentint des de l'oficina, han entrevistat a 2 o 3 pilots d'avions per a que donessin la seva opinió de quin podria haver estat el motiu de l'accident. Poden opinar el que vulguin però serà la investigació el que determinarà la causa per tal de evitar repeticions i punt. És això el que ens interessa, què si hi ha hagut alguna avaria inesperada, o el que sigui, això és pugui corregir per poder evitar una altra tragèdia.

Jo estava a Tenerife al Port de la Creu aquell dia de la més gran catàstrofe aèria succeïda a l'aeroport de Los Rodeos, 2 avions i 500 i escaig de víctimes, va ser esgarrifós. Però la televisió i la premsa és varen limitar a fer la seva feina "informar" i no a buscar el punt de morbositat.

Dies de dol doncs i donem temps al temps per a que el dolor és vagi apaivagant.