VIOLETA ....... gràcies Mònica....

Una amiga del blog m'ha donat la sorpresa de enviarme aquest segell "violeta" perquè considera que el meu blog és màgic. (ja m'agradaria) T'ho agraeixo molt Mònica. El premi VIOLETA es dona als blogs que pel seu contingut és creu que són màgics, les normes son: exhibir el segell al blog amb les normes, triar els teus blogs que creus que tenen aquesta qualitat, dir-ho als autors dels mateixos i escriure aquests 2 principis màgics: a) La felicitat, que no es basa només amb el que és material, la felicitat que és l'amor, la pau, l'harmonia entre el cos i el cap i tot el que unes paraules poden dir d'ella. b) Les llàgrimes sinceres que corren en un rostre. He triat d'entre molts que ho podrien ser, aquest 5 blogs que per mi reuneixen les condicions de màgia en les seves paraules: http://www.marinamartori.cat/ http://almaspuroestilobrigetjones.blogspot.com/ http://lapanxadelbou.blogspot.com/ http://somnisirealitats.blogspot.com/ http://e-lecta.blogspot.com/ Be missió complerta. Demà ja escriurem alguna altra cosa diferent.

Els "OSCAR"

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.

Aquesta nit passada s'han donat els premis OSCAR de l'acadèmia de Hollywood.

Per més "cantat" que estès que Penélope Cruz aconseguiria l'Oscar a la millor actriu de repartiment, jo tenia els meus dubtes perquè potser com que ja li havien donat d'altres premis, aquest no l'aconseguiria.

Però finalment ho ha aconseguit, radiant, emocionada, elegantíssima, rebia l'Oscar i l'agraïa als directors que varen confiar en ella, a la família i sobretot als actors espanyols i als milers d'espectadors de televisió que s'havien llevat del llit per veure l'entrega.

Jo me'n alegro, la considero una molt bona actriu, ja a VOLVER estava fantàstica, jove, guapa, simpàtica. No entenc que hi hagi els comentaris que comencen a haver de que no s'ho mereix, que no és una bona actriu, i que si està on està és per haver sabut relacionar-se i els "novios" que ha tingut.

Som un país d'envejosos, sempre ha estat igual, quan algú triomfa fora d'Espanya al cap d'un temps de parlar-ne be, és comença a criticar i a treure mèrits. Perquè? per enveja, n'estic convençuda.

MOLTES FELICITATS "PE"

Els Jocs Olímpics a "Beijing"

Foto de Annabel. Tots els drets reservats.

Ahir es van inaugurar els Jocs Olímpics a Pequín (La Xina) amb una cerimònia espectacular i creativa, amb focs d'artifici i un munt de gent disciplinada que va dur a terme el gran espectacle.

Al mateix temps de la inauguració, a molts llocs del món hi van haver manifestacions i protestes per la situació del Tibet i la manca dels Drets Humans.

Les disciplines esportives però, haurien de quedar fora d'aquesta situació crec jo, perquè al cap i a la fi pels esportistes i atletes la seva fita és competir i guanyar pels seus països quantes més medalles millor.

La delegació espanyola diuen que te força possibilitats de guanyar medalles fins i tot de igualar les aconseguides a Barcelona al 92, els desitjo que sigui així perquè veure coronats els esforços de 4 anys amb un "or" deu ser plenament satisfactori per l'esportista o atleta, a banda del que els pot representar econòmicament donat que segurament els requeriran per a fer espots publicitaris i seran publicitats ells mateixos.

Un canvi brusc de tema: el discurs d'ahir del President José Montilla, respecte a les reunions pel finançament i total desplegament de l'Estatut. Per a qui dubtava de que el President fes el que toca precisament perquè és el President de "tots" els catalans, us passo un enllaç amb la reproducció íntegre del discurs. on amb molts bones paraules i sense perdre el "talante" deixa molt clar les prioritats del nostre Govern i que la proposta presentada pel ministre Sr. Solbes no hi ha per on agafar-la.

Una cita: " El secret de l'existència no consisteix solament en viure, sinó en saber per a que és viu. " - Feodor Dostoievski -

.

Criaturades...........

Foto de Theilr. Tots els drets reservats.

Ahir us feia un post explicant-vos que m'havien donat un premi, d'aquests que algú crea i que donen la volta al món. Jo en vaig estar contenta de rebre'l, em va fer ilusió perquè ves per on, de vegades penses que escrius al blog per res o que no saps trobar res de interessant i al cap i a la fi, tots els que tenim un blog (en general) a part del que ens pugui servir com una manera de deixar anar: angoixes, pensaments, superficialitats.... de terapia en definitiva, a tots ens agrada saber que ens llegeixen. Si voleu, és com una especie d'exibicionisme i tot i que sembla lleig també hi ha una mica d'alimentació de l'ego.

Doncs be, desprès de la meva passejada habitual per uns quants blogs, vaig llegir alguns comentaris referents als premis en que creien que això eren criaturades. Segurament tenen raó, però i que? En general les criatures són felices, contentes, descubreixen tot un món i van creixent i madurant, però sabeu? ja adults i més que adults ens anem tornant altre vegada com criatures i qualsevol petit detall ens ilusiona. Com més grans ens fem més ens agrada que estiguin per nosaltres i sí no ho estan fem el que sigui per cridar l'atenció, exacte - com les criatures - .

Jo agraeixo que algú a qui li he donat el premi em digui que se sent honorada però que no seguirà la cadena perquè aquest premis finalment acaben rebent-los repetidament els blogs que visitem habitualment. Te tota la raó, jo vaig tenir prou feina per escollir a quí el donava, doncs alguns dels blogs ja l'havien rebut. No crec que passi res per no seguir, al cap i a la fí no és pas una cadena d'aquelles que et diuen que si no la segueixes et passaran coses dolentes i com que tenim alguna cosa de "i si és veritat?" algunes vegades les seguim.