galeria de Four and Feathers. Tots els drets reservats.
Ja hem arribat a la tardor. De mica en mica i sense adonar-nos ens anirà arribant el fred i ja serem a l'hivern. És l'estació de l'any que menys m'agrada i que se'm fa més llarga. Fred, pluja, foscor, tot plegat molt depriment per a mi.
De tota manera, tot i que la tardor és un anunci de l'hivern (que no m'agrada gens) encara hi ha dies que conviden a sortir a passejar. Passejar pel camp i la muntanya per la tardor et dona també una sensació de pau i serenor donat els colors que han anat canviant tant des la primavera; marrons, ocres, vermells, grogs i també verds, un ventall de colors que ens mostren quan de rica és la terra i la natura.
Després d'aquests passeigs en bona companyia, tornar a casa, encendre la xemeneia i preparar un bon te i continuar amb la bona companyia pot esser una vetllada íntima i tranquil·la gaudint de la conversa o discussió (que també).
Hàbits perduts i que hauria de saber tornar a recuperar. A veure si enguany ho faré.
2 comentaris:
Ei! Alícia tens tota la raó que els dies son curts, plou, fa fred, els colors dels arbres, son un mal necessari que em de passar cada any, lo més fumut que per mi ja son 67 tardors buff... de fet el desori som nosaltres les estacions son les que son i tota la vida les em vistes eixís, lo que passa que ara hi parem més de compte, els amoïnaments, el dia a dia, la salut com si, com no, el ai! si no fos,,, fa un còctel explosiu que ens cal superar, no se a mi no em dona tristor...lo que amb sap greu es no poder-m’hi endinsar als boscos descolorits, per fotografiar-los, ara que tinc temps no puc, son els desoris que la vida per el sol fet de ser VIDA ens depara, com tal em d’acceptar i acceptar-nos.
Endavant empenyen las tardors que la vida ens vulgui obsequiar i “els carlins que els mati d.u sinó perquè els posava” “qui dia passa, any empeny” “no hi mal que duri cent anys”
Et vull demanar disculpes per no visitar-te amb més assiduïtat, una abraçada tendre d’os Josep
Hola Josep, estic contenta per la teva visita i el teu comentari, no m'has pas de demanar disculpes jo tampoc faig massa visites. De tota manera et segueixo des del facebook i per cert vas penjar unes fotos de flors precioses que segur que et robaré. En davant Josep, malgrat la "lletra" , un os com tu no defalleix mai. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada