Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

16 de novembre 2012

UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA


De l'estiu ja gairebé estem a punt d'entrar a l'hivern. Com podeu veure per les fotos, colors de tardor i la menja tradicional de Tots Sants, castanyes i panellets.
 Ja ens ho hem menjat, qui més qui menys, i fins i tot ja hem tornat a fer una vaga general en protesta per la reforma laboral i les retallades, desnonaments, l'atur i la situació de precarietat de milers de famílies.

Abans que la vaga general, varem celebrar tots la Diada de Catalunya, l' 11 de setembre on hi va haver una manifestació multitudinària a Barcelona convocada per (una) Assemblea Nacional de Catalunya
que el seu leiv motiv va ser "Catalunya, un nou estat
d'Europa". He dit multitudinària perquè ho va ser, 1 milió i mig de persones sortiren al correr i varen cridar INDEPENDENCIA.

Després d'aquesta manifestació, (l'endemà mateix) l'actual president  va intuir que havia arribat el seu moment de tenir una majoria absoluta al parlament català i per tant va convocar eleccions anticipades, fent servir el rèdit de la manifestació. A més, va proclamar als quatre vents que si guanyava amb majoria absoluta feria una consulta per la independència de Catalunya.

No tot el milió i mig que va sortir al carrer ho va fer per la independència però van sumar com si fora així. I ara és un no acabar, declaracions de partits catalans i contra-declaracions dels partits del Parlament general. Declaracions de polítics i ministres del PP parlant de Catalunya i dels desitjos dels catalans que deu n'hi do. Donada la situació actual i tot el malestar que hi ha en general, els mitjans manipuladors i els que no, he titulat aquest post "UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA"  aprofitant un article que va escriure fa uns dies la periodista JULIA OTERO a la seva columna de EL PERIÓDICO que copio aquí, per a informació dels que diuen que Catalunya no ha estat mai independent, que sempre a format part d'Espanya i bla...bla...bla... que als nens catalans se'ls ha de espanyolitzar... i més bestieses.

                                 Soy JULIA OTERO :

"Vamos a ver… todos
los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme galleg
a nada tiene quever con la región delimitada en un mapa.

 Tieneque ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos, tiene una historia yno siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga.

Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya) cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia.

Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin.

También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas.

Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya
hemos dicho que tenia cortes desde?)

Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE
SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé.

Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona se deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya ante las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta
1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación de estados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente.

Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y
moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya
antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714.

Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDOINDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creó su música, sus tradiciones y su caràcter luchador.

Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe
menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o paradividir. YA ESTÁ BIEN.

Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar unagaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles.

Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden.

Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y las fronteras cambian, si no, no existiría la evolución.

Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más de un idioma.

JULIA OTERO

12 d’octubre 2011

11 de setembre 2008

"La Diada"

Avui, 11 de setembre, els catalans celebrem "La diada"
M'he permés la llicència de copìar aquesta senyera d'un amic blocaire i dono per suposat que no s'enfadarà pas. No tenia temps de cercar-la a Flikr o Picasa.
FELICITATS CATALANS............. ¡ VISCA CATALUNYA !

04 de març 2008

La meva "particular" campanya

Tots els drets reservats.
No penso parlar del debat, vaig fer exactament el mateix que en el primer, zapping entre CSI i el debat i ja no vaig quedar-me a les tertúlies d'anàlisi. Prou de debat i de campanya electoral.
Jo he fet la meva pròpia campanya, donant les meves opinions i fent comentaris a diferents blogs que he visitat.
Jo sempre he dit que els partits catalans, llevat del PSC (que voldria un federalisme), han fet de la llengua catalana un arma per obtenir vots, del nacionalisme, sobiranisme o independentisme, n'han fet una menjada de "coco" al ciutadà català, que tenen alguna culpa en el desprestigi endegat pel PP en vers nosaltres perquè en lloc de rebatre les acusacions el que han fet és atiar més el foc, dir-nos als catalans que som diferents, que som més "macos", que amb els nostres impostos mantenim la resta d'Espanya, etc... etc.... Des que hi ha democràcia que sento aquest discurs d'Esquerra republicana i de CIU. La llengua i la seva vigència està en mans dels propis catalans, no dels polítics, la prova està que tot i haver patit 40 anys de repressió, tots continuem parlant el català, som la gent qui hem de procurar que els de parla castellana s'integrin i amb paciència aprenguin i parlin el català. Empreses, centres comercials, botigues, són qui hi han de posar el coll demanant als seus treballadors que aprenguin el català facilitant-los la tasca, fent-ne cursets a la pròpia empresa. I som nosaltres, la gent, qui hem de demanar que ens entenguin i que procurin parlar-lo el més aviat possible, però no (mai de la vida) exigint.
Els partits catalans (llevat IC) és posen a parlar de polítiques socials tan sols quan estan en campanya electoral, deixen una mica de banda el nacionalisme, per tal d'obtenir més vots esgarrapant-ne d'uns i d'altres. Prediquen que s'ha de votar en clau catalana, com si els vots dels altres partits no fossin catalans. Volen ser claus en el govern , perquè? jo que se, diuen que ho fan per Catalunya, potser és veritat però no me'ls acabo de creure, i al cap i a la fi, el que fan és vendre els seus vots al parlament, a canvi de...........? en definitiva volen poder practicar xantatge legalitzat.
Segurament aquest post aixecarà ampolles i tindré comentaris agressius, o no, però és el que penso. Sóc catalana i m'ofen que em diguin que si no voto ER, IC, o CIU no ho faig com catalana. Jo no soc independentista, ni soberanista, ni nacionalista, sóc catalana i espanyola perquè vaig néixer en un lloc determinat de la geografia d'Espanya en una determinada situació històrica, els meus costums, cultura, tradicions, són catalans i per tant estic molt lligada sentimentalment a Catalunya i la defensaré sempre amb les dents si cal, però el que m'importa més és que la gent d'aquí, d'allà i de més enllà pugui viure decentment, amb feina, casa, educació, salut, etc. per això voto a qui voto.