Foto de Ilca. Tots els drets reservats
Passada la ressaca de l'eufòria per haver aconseguit guanyar les eleccions generals, deixem-nos de política per un temps, donem-nos un respir que la campanya ha estat molt llarga i feixuga. Més en davant ja farem algun comentari, si cal, de com van evolucionant les coses.
Avui és un "desgraciat aniversari" fa 4 anys de l'11-M, aquell atemptat que ens va trasbalsar, desconsolar, fer patir i desesperar, recorde m'ho amb tot el respecte i amor en vers les famílies que mai més es recuperaran de les pèrdues. Com cada any es farà un homenatge des de Madrid a totes les víctimes presidit pels Reis i el president en funcions José Luis Rodriguez-Zapatero. El meu cor estarà allà.
D'aquí un mes i mig també serà un aniversari "terrible" per a mi i la nostra família, 4 anys d'absència, de desesperació, de incomprensió, d'anyorança, de dolor, que no aconseguim apaivagar. Quan sigui el dia encendré 4 espelmes (negres, el seu color) durant tot el dia per a que la seva llum l'acompanyi i ens pugui veure des d'on estigui, perquè sàpigue que sempre estarà present amb nosaltres i, si està en la seva mà, que ens cuidi.
Vaja, si que m'he entristit, deu ser la baixada de l'eufòria viscuda el diumenge. Parlem d'una altra cosa, ja s'acosta la primavera, malgrat necessitar pluges, ja tinc ganes de gaudir cada dia del sol i del cel blau i net, de poder sortir al matí a fer el primer cafè a la terrassa (sense tenir fred) i gaudir del silenci trencat solament pel cant dels ocells.
Aviat podré també prendre el sol (amb mesura) per anar agafant color perquè sóc de pell morena però a l'hivern estic esgrogueïda, m'encanta el sol de la primavera, la seva escalfor trencada de tant en tant per una lleugera brisa, llegint, fent mots encreuats, o simplement pensant amb els ulls tancats.
Demà tornaré a parlar del Xavier i la Magda.
