Galeria de Benbenben. Tots els drets reservats.
Una vegada més tinc el cap com un garbell de confusió. M'he de plantejar tota una sèrie de coses de manera seriosa. M'estimo prou per portar-ho a terme? Potser no, potser el meu problema de sempre ha estat no estimar-me prou, menystenir me a mi mateixa i sobrevalorar la opinió dels altres.
És curiós, quan estic sola si que m'estimo, és quan procuro fer alguna cosa per mi i que em vingui de gust, però després quan ja estic envoltada de la meva gent les meves accions són encaminades sempre en vers els demés, el que passa és que amb la edat, algunes de les coses que faig pels demés com per exemple: fer un dinar que els agradi a tots, que no sigui repetitiu i que surti d'allò més be; cada vegada em costa més i acabo imposant-me fer el menú triat malgrat no ser massa del meu gust o considerar que dona massa feina, i per tant com que és auto-imposat no em dona satisfacció.
Malgrat fer coses a contracor per fer-los contents, tan sols soc capaç de fer-ho per ells, si es tracta de fer i posar voluntat per a que jo me'n beneficii, abandono. És veritat que no m'estimo prou oi?
Be, hauré de reflexionar més i més, analitzar, sospesar, i decidir. Ens veiem obligats a fer un canvi substancial de la manera de viure i potser serà el moment de sospesar tots els plantejaments, començar de zero i provar de nou si tot pot funcionar.
