Foto de Kosmothessinyer. Tots els drets reservats.
Avui és Sant Pere, vagi per en davant la meva felicitació a tots els Peres i molt especialment el meu record pel: Pedro, Pedrito, Pedrin, Tete.... que ja fa molts i molts anys que no hi és.
Sant Pere és la segona revetlla en importància de les quatre que celebràvem al meu carrer quan jo era petita: Sant Isidre, Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume.
Per a totes aquestes revetlles és feien focs al carrer que muntàvem la canalla, anant per les cases demanant llenya, trastos vells, escombres velles, al menys un mes abans de la revetlla. A cada cantonada es feia un foc i per tant hi havia rivalitat entre els menuts (i no tan menuts, que ja n'hi havien de bastant ganàpies) per veure qui el feia més gran, arribant fins i tot a robar-los llenya o escombres (anaven molt buscades) als rivals.
A casa, tot i que els forners feien coques totes les revetlles, se'n comprava tan sols per Sant Joan i Sant Pere, i les que ens agradaven a casa eren les de pinyons i les de fruita, res de crema o nata o llardons. Acostumàvem a menjar-la acompanyant-la de llet amb Cola-Cao, el meu pare es prenia un gotet de moscatell, està clar perquè era l'home de la casa (l'economia no permetia anar de "xampany" que quedava relegat als àpats de Nadal i de la Festa Major); però me mare i jo "lleteta" i si voleu que us digui la veritat, continuu menjant la coca i bevent llet amb Cola-Cao per la revetlla ("berbenes" en dèiem)
La qüestió dels petards també era una altra cosa, els menuts una mica més benestants arribaven a poder comprar 4 o 5 coets cadescu, apart de les "piules", petards, correcames, i rasca-rasca. Això però estava quasi prohibit a les nenes (era cosa de xicotots) i ens havíem de conformar amb les bombetes, la pedra-foguera i alguna tira de rasca-rasca i prou (les bengales eren molt cares).
Una vegada s'havia apagat el foc i s'havien cremat tots els petards i coets i els més grans havien fet tota mena de ximpleries (saltar per damunt del foc, per exemple) les famílies on hi havia algun Isidre, o Joan, o Pere o Jaume, continuaven la revetlla al terrat de casa seva que havien ornat amb paperets i bombetes de llum, convidant als veïns més propers, menjant la coca i brindant amb el que fos (segons l'estatus) "xampany", moscatell, o aigua. Tot això amenitzat per "la ràdio" que eren molt pocs els qui tenien "gramoles" i discs.
Avui en dia ja s'han perdut moltes d'aquestes coses, primer perquè és massa perillós fer focs al carrer (cables de llum, arbres a prop, carrers asfaltats, cotxes, etc.) segon, perquè sembla que si no es surt de casa per anar a fer un bon sopar i després anar a ballar a un lloc multitudinari ja no és una revetlla, i tercer perquè al no ser festius ni Sant Pere, ni Sant Jaume (Sant Isidre no ho havia estat mai de festiu) a no ser que tinguis algun familiar amb aquests noms, passen desapercebuts i ja no es celebren.
La primera revetlla en importància és la de Sant Joan ( per sort a Catalunya i d'altres llocs continua encara essent festiu ) i per tant és la que es continua celebrant molt i amb molta despesa de diners tant pel que fa als focs d'artifici (cada cop més espectaculars i més sorollosos) com per les begudes de tota mena. Continuen encara fent-se algunes revetlles particulars a les cases on hi ha Joans, però els convidats solen ser familiars i amics, i tampoc aquí hi ha contenció, sembla que s'hagi de fer tot a l'engròs per demostrar: què? que tot va be?, que som molt feliços? que gaudim d'una molt bona posició econòmica? Ves tu a saber els perquès.........
M'ho passava be a les revetlles quan era petita i anar a dormir a les 11 de la nit era un privilegi que tenia en molt contades ocasions.
Una cita: " És contrari a les bones costums fer callar un neci, però és una crueltat deixar-lo seguir parlant " - Benjamín Franklin -
