Tots els drets reservats.
Avui he fet unes quantes visites a diferents blogs als que no hi entrava feia dies. Veig que el tema de l'aigua s'ha anat apaivagant una mica, encara se'n parla però no tant. El que domina ara són els nomenaments del nou govern, els ministres i sobre tot Corbacho i Na Carme Chacón.
Els blogs sobiranistes, o nacionalistes, o independentistes, com els vulgueu dir, són els que més s'acarnissen amb aquest 2 nous ministres, que si en Corbacho no te estudis, que si Na Carme Chacón no se li ha perdut res a Defensa i que què farà una "dona" i "embarassada" amb els militars?, i sort hi ha de que les altres ministres no són catalanes i de moment en aquests blogs no se'n parla massa d'elles, tot arribarà però, ja buscaran elements per desmerèixer el nou govern.
¿Com es pot parlar malament d'una persona a la que no es coneix? Els que pel seu càrrec o per dedicar-se a la política surten sovint als mitjans de comunicació no són coneguts com a persones. Se sap d'elles els currículums facilitats als mitjans i punt. ¿Com es pot titllar de mediocre a persones amb les que no hi has tingut cap contacte ni cap conversa? Quan veus o escoltes una entrevista més o menys pots intentar esbrinar com és aquest polític, però et regeixes pels teus paràmetres, pots pensar que és sincer o no, que és creïble o no, simpàtic o no, carismàtic o no; guapo o lleig, amb poca personalitat o amb molta, però ¿mediocre? ¿quins són els valors que medeixen la mediocritat? és el mateix que quan diem "és una persona normal" ¿Com ha de ser una persona normal? ¿que és normal i que no? o quan ens demanen com volem el bistec, al punt, passat o cru, doncs tot dependrà del que el cuiner consideri "el punt" o passat o cru, no?
En resum, "tot depèn del color del vidre en que es miri"
Qui som nosaltres per jutjar? S'obliden aquest blogaires de que la gent "corrent" (la que viu treballant i fent el que pot per tirar en davant els fills, gaudir una mica d'esbarjo i arribar a vells) no els preocupa ni la seva pròpia mediocritat ni la dels polítics?, el que de veritat els preocupa és el poder anar fent la seva vida, no patir injustícies ni ofenses perquè els seus pensaments o ideals no coincideixin amb els del veí, tenir un cert benestar ben entès, i uns avantatges socials: salut, educació, feina, seguretat etc. i para de comptar. Els seus hobbys, intel·lectuals o no, són això, seus, i els polítics no n'han de fer res de la mateixa manera que ells no n'han de fer res de si tenen uns governants lletrats, intel·lectuals i amb carrera, mentres facin la feina que han de fer que per això paguen els seus impostos, no els preocupa res més. Sí passats els 4 anys de rigor els fets no han cobert les expectatives i creuen que els governants no tenien la suficient vàlua per fer la feina, canviaran el seu vot i ja està. Pot ser si que la gent "corrent" és mediocre en general, però no es mama el dit i ja no es deixa entabanar per quatre paraules ben dites.
Per acabar, jo em pregunto ¿a que venen aquestes desqualificacions? ¿són fruit de no saber perdre? o be ¿és aquest el seu únic discurs que creuen que els pot servir per fer canviar el vot i tornar a manar? i ¿a qui beneficia? ¿als catalans? ¿quins catalans?
Una cita: " Un peligro previsto está medio abolido" - William Shakespeare
