Llicència de Creative Commons. Tots els drets reservats.
Jo tenia un amic que em va dir: "no et penedeixis mai de cap decisió que prenguis". Tenia raó, no serveix de res penedir-se, un pot reconèixer que va prendre una decisió errada i assumir-ne les conseqüències i aquesta errada servirà com experiència per no caure en el mateix, però al cap i a la fi, sempre i quant la decisió presa hagi estat sospesada en els pros i els contres, si finalment resulta que te'n adones que no era la més adient, no passa res, simplement has estat tu qui s'ha equivocat i ja està.
Al llarg dels anys he hagut de prendre (com tothom) decisions de les que encertades o no, no me'n he pedenit. Me'n he adonat si que m'havia equivocat però ja estava fet i s'havia de continuar en davant procurant no caure en el mateix error una altra vegada, però ja sabem que "l'home" és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra 3 vegades i a mi, com suposo que a molt de gent, m'ha passat i he tornat a errar.
Si que m'he penedit de: tenir mal humor, de ser rondineta, de cridar quan estic enfadada sabent perfectament que el cridar no fa canviar les coses, de reflectir amb l'expressió de la cara si una cosa m'ha molestat o no m'ha semblat be. Sobre tot això últim, no ho puc evitar, no me'n adono i faig "cares" d'enfado, d'incredulitat, d'escepticisme (aixeco una cella). En fi que un és com és i tot i conèixer-se i penedir-se de la manera de ser, no ho pot canviar. D'altra banda, en el fons, penso que qui està al meu costat i em coneix des de fa molts anys ja sap més o menys com sóc, de la mateixa manera que jo també se com són i que per més que et puguin molestar algunes coses i defectes com sigui que formen part de la personalitat i del caràcter, ja no es poden canviar per més que hi posem el coll, i per tant el que toca és fer-se'n càrrec i tenir paciència.
Una cita: " Estudia el passat si vols pronosticar el futur " - Confuci -
