Hivern llarg...... massa llarg....

Des del dissabte 24 de gener (dels vents huracanats i les desgràcies) que ens està fent Hivern de veritat. Tota una setmana pràcticament sense veure el Sol ni el cel blau, pluja, fred, grisor i així tots els dies.

Enguany però no ens queixarem per la manca d'aigua, i no haurem de patir per si s'han de fer restriccions. Els pantans estan gaire be plens i amb les nevades que han caigut els acabaran d'omplir quan desglaci.

Donat que ens ha fet un Hivern com cal, tinc l'esperança que també tindrem Primavera com cal i que per allà els voltants de Sant Josep ja gaudirem del Sol sense núvols, cels blaus, colors de les flors i dels arbres florits. Perquè si no és així, aquest hivern durarà massa i la depressió i tristor també.

Avui, 3 de febrer, la meva neta Aina ha fet 1 mes, ¡que gran ! (és broma). Demà anirem a veure a la família: fills i nets, doncs ja fa més de 15 dies que no els veiem i tenim "mono" jejejeje. El veure'ls ens farà passar aquesta tristor de la grisor.

Tennis....¡ quina final !

No soc de mirar esports per la tele, em cansen, però ahir de tant en tant m'aturava davant el televisor per saber com anava la final d'Austràlia entre el Rafa Nadal i el Roger Federer. Va ser fantàstic, tot un espectacle, aquest noi de 22 anys te una fortalesa i una moral a prova de bombes, quan semblava que estava de baixa, de cop remuntava fins que al final se'n va endur el partit.

Es veu (o ho sembla) que és tímid i vergonyós tot i que amb el temps i després de guanyar tants partits i arribar a ser el número U, ja es deu haver acostumat a parlar en públic. El que va fer ahir quan va rebre la copa i es va acostar al Federer per consolar-lo i elogiar-lo (aquest plorava com una criatura i em va emocionar) és de "senyor" i d'una gran qualitat humana.

En fi, avui en Rafa Nadal torna a ser noticia i portada de tots els diaris, s'ho mereix perquè de molt jove va decidir dedicar-se al tennis i ho ha fet amb una entrega i sacrifici increïbles.

De diumenge a diumenge

Galeria de enrank. Tots els drets reservats.

Ja veieu, aquesta setmana he estat d'allò més mandrosa pel que fa a escriure al blog. De diumenge a diumenge, tan sols el dilluns vaig escriure referent la ressaca dels vents huracanats patits el 24 de gener.

Si us he de dir la veritat, tampoc avui és que tingui moltes ganes d'escriure. Temes? ja me'n canso, més o menys és sempre el mateix.

Avui tampoc tindré a la família a dinar doncs han anat de cap de setmana a un racó que els enamora del sud de França, espero que s'ho passin be tot i que crec que el temps no els acompanyarà pas massa.

Els anirem a veure entremig de setmana perquè la veritat és que els trobem a faltar. La meva neta Aina el dimarts ja farà un mes i gaire be no la coneixeré de l'ultima vegada que la vaig veure, i el meu petit Joan que ja em diu per telèfon "iaia t'estimo" tinc ànsia de veure la seva carona i el seu somriure.

Despuès del vent............

"Cel rogent - pluja o vent "

Ara estem vivint la ressaca de les fortes ventades del dissabte. Informatius, magazíns, entrevistes, ràdios, premsa, ... tots en general parlem de les fortes ratxes sofertes, de les VIDES HUMANES perdudes, dels arbres i arbres caiguts o arrencats de socarrel, dels milers de ciutadans sense electricitat, de urbanitzacions incomunicades, qüestionant si s'ha estat a l'alçada de les circumstancies, si s'hagués pogut preveure, etc.

No crec que és pugui fer res malgrat els avisos d'alerta del servei meteorològic, els que vivim en una urbanització envoltats d'arbres, el vent és un dels riscs, així com el foc. Pel que fa al foc podem estar alerta i mantenir casa nostra neta d'arbustos i de llenya seca però amb el vent huracanat i de velocitats de 130 a 180 quilòmetres per hora tan poc habitual a la província de Barcelona, no hi ha res a fer, a no ser que les urbanitzacions, passejos, parcs i jardins deixin de ser-ho i es transformin en ciment. Pel que sembla, els arbres que es poden veure més afectats pel vent són els pins blancs, per més centenaris que siguin les seves arrels no són profundes, fan molta arrel però escampada i quant més vells són també són mes alts i més exposats estan a les grans ventades.

A casa, la tanca que dona al carrer, feta d'obra vista + bruc, aquest va fer com de vela i va sortir quasi volant la meitat de la tanca enderrocant també els maons. Avui ja hem contactat amb un paleta per tal de que ens ho vingui a refer. Un altre imprevist més. Ressaca, que hi farem, per sort no hem patit cap desgràcia, ni la família ni els meus veïns més propers.

25 de gener, santa Elvira........

galeria de Lumend13. Tots els drets reservats.

Avui diumenge 25 de gener és santa Elvira. La meva mare és deia Elvira i li agradava que la felicitéssim i li regaléssim la seva colònia preferida (que jo trobava "horrorosa") - JOYA -. Jo li regalava està clar, i era feliç, però li demanava que no n'abuses perquè jo la trobava massa forta d'olor. Ara resulta que és veu que la volen tornar a promocionar i la "Carmen Sevilla" n'està fent publicitat, finalment resultarà que la olor de JOYA ja no és obsoleta i tornarà a estar a totes les perfumeries. Fa uns anys era ven dificil trobar-la, tan sols la podies comprar a perfumeries "de tota la vida" .

Ja ho veus mama, me'n he recordat del teu Sant. FELICITATS i vetlla per nosaltres.

Quan jo era petita i em preguntaven com es deia la meva mare no em feia gens de gràcia dir-ho perquè no era un nom habitual, em passava el mateix amb el meu. No m'agradava Elvira, però ves per on, ara el trobo bonic, és com "aristocràtic" oi? i el més segur és que si hagués tingut una filla segurament li hagués posat Elvira. Hi ha d'altres noms que em fan aquesta mateixa sensació de "noblesa" com poden ser Leonor i Beatriz, en castellà però, perquè en català perden aquesta sonoritat en la meva opinió.

Ahir va ser un dia terrible a tot arreu, les fortes ratxes de vent varen malmetre mobiliari urbà, arbres, cotxes, i el més greu de tot VIDES HUMANES, aquests 4 nens morts, aquesta dona morta, un altre veí mort en caure-li un arbre al damunt, els ferits, etc. dia de DOL per a tothom.

Els cotxes, el mobiliari, les teulades, les tanques, tot això te reparació, costosa econòmicament, però reparable al cap i a la fi. El dolor per la pèrdua és irreparable i el 24 de gener del 2009 serà un dia marcat per a tots els que han sofert una pèrdua. Des d'aquí el meu recolzament i el meu desig de que sàpiguen trobar un consol.

Parlar dels fills

Galeria de furs and feathers. Tots els drets reservats.

Quan els fills ja són homes o dones, les mares tenim tendència a recordar i parlar d'ells, de quan van néixer, com eren, dels primers mesos. Ens trobem unes quantes dones per fer petar la xerrada i gaire be la majoria de les vegades tot i començar parlant de cinema, de política o de xafarderies del poble, sense adonar-nos acabem parlant dels fills. És enyor? nostàlgia?, desig de tornar-los a veure petits i necessitats de la mare? - ven be no se que és però jo també amb l'edat m'he trobat parlant dels fills sense saber com la conversa m'hi ha portat.

Potser al ser àvia i veure els nets et fa recordar els teus fills i de mica en mica van sortint les petites malalties, que feies per guarir-los, anècdotes, l'edat de la primera dent, de quan van començar a caminar, de les seves primeres joguines, que els agradava fer, si eren carinyosos o no, la guarderia, l'escola, les reunions de pares, les entremaliadures, si eren llestos o intel·ligents,.... també recordes la seva adolescència però ja no tant, perquè en aquests records hi ha coses molt maques però també algun disgust que prefereixes oblidar.

Jo me'n adono que cada vegada més els meus records es basen principalment en la infància dels meus fills i que no puc deixar de parlar-ne. Evidentment que hi ha molts més records, meus, dels meus pares, de la meva escola i de les amigues, també de l'adolescència, però no són tan vius com els dels fills. Jo no dec pas ser una "rara avis" i suposo que a la majoria de mares els passa el mateix. És bonic recordar, però no voldria quedar-me tan sols en els records i si que desitjo arribar al meu curt futur veient créixer els nets, la seva felicitat i la dels seus pares.

Temes diversos

Repassats alguns titulars i articles del Periódico, em quedo amb aquest. Informe referent la violència de gènere al 2008.

No hi ha avenços, les morts de dones a mans dels seus companys o ex-companys han estat pràcticament les mateixes que el 2007 (una menys al 2008) 70. El que si que han augmentat són les denúncies per maltractaments que venen a representar 400 denúncies diàries.

També han augmentat les denúncies i morts de dones en el sector d'immigrants, cosa preocupant perquè venen a treballar aquí per poder subsistir la seva família al seu país però està clar, aquí la dona se sent més protegida, amb més llibertat i comença a reivindicar de cara al marit algunes coses i aquest, masclista de mena, no ho suporta.

L'informe també fa palès que el perfil majoritari de la dona que denúncia és el de que un 30'5% són universitàries, d'aquí l'augment de les denúncies suposo.

No se com es pot anar eradicant aquesta lacra, estic convençuda que ja hi ha una generació d'homes joves que són conscients que ells mateixos han de lluitar contra el masclisme. Confiem que els nostres nets ja no hauran de fer articles sobre la violència de gènere i que quan seran homes s'haurà acabat aquest mal endèmic de la nostra societat.

Com sigui que he titulat el post temes diversos, hauria de parlar d'alguna altra cosa oi? però no se ven be de que, la presa de possessió de Barak Obama? les esperances posades en ell per la majoria de països del món? de la maleïda crisi? Deixem-ho estar.

Una bona notícia per fi, la retirada de les tropes israelianes de Gaza i la treva de Hamas. Quant durarà?, qui reconstruirà la ciutat? Gaza depèn ara de l'ajuda internacional, no tenen res, ni aigua ni aliments, res que cobreixi les necessitats més bàsiques. Morts, ferits, dolor i desesperació això és el que els queda. La població en general no és preocupa per qüestions polítiques si no que la seva preocupació és viure en pau i pujar la família. Quants dels supervivents als qui els han massacrat la família és deixaran apoderar de l'odi? Aquests seran els que tornaran a aplicar "ojo por ojo y diente por diente" i això no s'acabarà mai.